Katy Perry anuncia avui que la seva gira ‘The Lifetimes Tour’ també tindrà parada a Barcelona el 9 de novembre al Palau Sant Jordi, en el que promet ser una gira espectacular que abastarà els èxits més grans de tota la seva carrera. Els seus fans ho estaven esperant, i per fi es confirma la seva tornada al nostre país, després del seu últim tour el 2018. Amb ‘The Lifetimes Tour’, Katy Perry torna amb un muntatge impressionant i anuncia una nova i emocionant etapa en la seva carrera musical que està batent rècord de vendes a tot el món.
Les entrades es posaran a la venda el dimarts 4 de març a les 10:00h a través de doctormusic.com i entradas.com. El preu serà de 48, 55, 65, 80 i 110 Euros per a les entrades de grada, 80 Euros per a les entrades de pista i 140 Euros per a les de pista Eternity GA (IVA inclòs, despeses de distribució no incloses). Es podrà adquirir un màxim de 6 entrades per compra. Per a aquests concerts també hi haurà disponibles packs VIP.
Sobre la seva tornada a Barcelona Katy ha comentat: ‘Els meus KatyCats! Us he vist, us he escoltat i sé que ho estàveu esperant. ‘The Lifetimes Tour’ arribarà a Barcelona i estic súper emocionada per veure-us aquest any!’.
Gusset ens obre les portes del seu segon àlbum “VALDRÀ LA PENA”, on ens ofereix una versió introspectiva i personal del que és la seva versió de l’amor. La portada retrata tot allò que conté l’àlbum; clarobscurs, canvis, i un artista que es mostra proper, en primer pla. Gusset ens canta des de la seva visió de l’amor, però també des del desamor. Un projecte que encapsula tot allò que implica estimar, des d’abans que comenci fins molt més tard que acabi. Un projecte que aporta perspectiva i també la idea que al final tot “valdrà la pena”.
La introducció, concisa i acompanyada d’una base que la converteix en extremadament fràgil, marca el to de l’àlbum. Amb només 21 segons, a ‘VEUS’ l’artista aconsegueix remarcar la idea que “mentres jo hi sigui, faré sacrificis, per fer que això brilli, no em penso adormir”. Lletra dedicada a l’amor cap a alguna persona, al seu projecte musical o a ambdues, s’enllaça perfectament amb la segona cançó de l’àlbum: 8AM, on es presenta. Compagina la feina amb l’art i “fa cançons de camí al curro si hi ha caravana”. És una persona que sent, i enyora, que demana auxili.
A ‘NO SABIA PERDRE’ el cantant cau; dependència i esperança es donen la mà. A la cançó juga amb bases que s’apropen a estils com el trap i contrasten amb la delicadesa de la lletra. Es sent perdut i justament només hi ha una persona que el pot ajudar. Aquest bucle es retrata a ‘CERCLESS’, on veiem a dues persones que deixen sempre un punt i a part. I tornen un cop i un altre. Formen un cercle en el qual sempre s’acaben trobant.
L’àlbum respira a ‘VALDRÀ LA PENA’. Aquesta cançó, que dona nom a l’àlbum estableix un punt d’inflexió per recordar la idea principal. És un recordatori pel cantant i també per nosaltres; fins ara hem vist a un Gusset que demana ajuda, però al final, l’amor val la pena. Val la pena, perquè a la següent cançó veiem a un Gusset enamorat, nerviós quan el miren als ulls. ‘LLAVVVIS’ és un tema íntim, embolcallat amb una base instrumental que el converteix en una confessió, sent que és per sempre i “em conformo en anar segon si tu ets la primera, això vol dir que estarem junts i no hi ha barrera”. L’evolució el porta a aprendre a gaudir, a estar satisfet amb la gent que l’envolta, independentment del que duri a ‘Plat únic’.
Només hi ha una altra veu que l’acompanya en tot l’àlbum; Kuu. Aquest duet interpreta ‘AQUESTA VIDA’ on es demanen perdó, per si s’han fet mal. En aquest punt de l’àlbum es forma una gran barreja de sentiments i tots dos es queden paralitzats, sense poder sortir d’aquest bucle que els envolta. Units per una gran connexió es disculpen, per no saber el que volen, per fer-se mal, ja que només ells es poden curar.
L’última cançó ‘MILLOR AIXÍ POTSER’, correspon amb l’última fase del procés. Tot s’ha acabat, coneix a nova gent, bona gent, però no és el mateix. Continua pensant en aquella persona i ja no en sap res. Reconeix que potser és millor així i que després de tot, cada fase del procés val la pena, fins i tot que s’hagi acabat.
Segons ‘AMICS I FAMÍLIA’ l’Albert sempre fa lletres tristes, però en aquest àlbum la cosa canvia. No són lletres tristes sinó que retraten el desamor sense cap pretensió, de manera transparent. Gusset té una manera molt delicada de fer les seves cançons i damunt de les bases deixa anar lletres que es confonen per tristes quan són sinceres. “VALDRÀ LA PENA” és això; sinceritat i no tenir por a expressar allò que sent. Sense dubte, ha calat el missatge que enamorar-se val la pena, però també que la música de Gusset té alguna cosa especial, i sobretot, que aquest àlbum val molt la pena.
Roger Padrós en un moment del concert / Foto: Eudald Puig
Feia calor. I segons ell a l’escenari encara en feia més. Ni 5 dies havien passat des que publicava l’EP “T’hi voldries quedar” (U98Music, 2025) i ja omplia de bona manera la 2 de l’Apolo. Una nit màgica per Roger Padrós, envoltat de família, amics i fidels seguidors que l’acompanyaven a encetar una nova etapa de música amb un concert ben especial com va afirmar en diverses ocasions. I ho era. Amb acurat directe i una potència indubtable un Roger Padrós carismàtic, còmode dalt de l’escenari i a vegades dubtós (a l’altura de qualsevol estrena important) va convertir la sala en un què estrany i bonic d’emocions, de festa i de compartir.
L’ocasió estava a l’altura de l’EP: potent, enèrgic, i capaç de transmetre i arribar al més profund, sense oblidar els moments de festa que caracteritzen l’artista. “És un orgull poder ser avui aquí després de tanta feinada. És una bogeria. Gràcies a tothom qui ho ha fet possible i a vosaltres per apostar amb la música”, va afirmar en una de les primeres ocasions amb les quals es dirigia al públic. I és que ho va fer diverses vegades tant per explicar coses i introduir les cançons com per afirmar “que és estrany que 300 persones se’t quedin mirant com canvies el piano per la guitarra”.
Acompanyat de bona manera a l’escenari amb Mau Pas a la guitarra (qui també ha produït la gran part de l’EP); Marc Formans al baix; i Ferran Alemany a les percussions, van signar un excel·lent directe, fidel i potent, amb el que va comptar amb dues col·laboracions excel·lents. Per una banda, Ernest Prana que va pujar a l’escenari per interpretar la cançó ‘No té tanta importància’; i per l’altra Raquel Lúa amb qui van interpretar plegats la cançó ‘El temps’. Qui també va pujar a l’escenari va ser Àlex Martínez per acompanyar a la cançó homònima a l’EP amb la seva trompeta.
Aprofitant per repassar cançons dels seus darrers àlbums, el concert va ser especial i digne d’una estrena com la que era. Una molt bona manera d’arrencar amb un directe més que correcte.
El concert es va acabar, però de segur, Roger, que ens hi haguéssim quedat una estona més.
Canvis al número 1 de la Primera Llista i primer cop que Lola Young arriba fins al lideratge, gràcies a ‘Messy’.
Entren a la llista
LISA feat. Doja Cat & Raye – Born again
Sexenni – Mòbil, claus i cartera
Surten de la llista
Sexenni – El club de la sisena hora (17 setmanes)
Sam Fender – People watching (7 setmanes)
Aspirants
Al·lèrgiques al pol·len & Ven’nus – Paraul·les d’amor (3 setmanes)
Imagine Dragons – Monica (3 setmanes)
Mama Dousha – Catalan society (2 setmanes)
The Weeknd – Cry for me (2 setmanes)
Suu – Una altra vegada (novetat)
Alex Warren – Ordinary (novetat)
Lildami – El ball de la civada (novetat)
Miquel Abras – Optimisme (novetat)
‘Instants’ és la nova cançó de Koeman, el duo format per Emili Llamas i Gerard Alcover, un grup de pop que amb aquesta estrena pretén capturar l’energia i les emocions dels oients amb la seva intensitat tan destacada.
Una autèntica declaració de passió és en el que es basa ‘Instants’, amb una emoció i dimensió més profunda que busca gaudir del moment present. Els cantants han agafat referències de la poesia clàssica i han inclòs referències d’Ausiàs March, amb la famosa frase “la carn vols carn”.
El nou llançament destaca per una producció més personal, gravada i produïda als Estudis Wembley, un espai creat pel mateix grup. També es pot notar una maduresa artística respecte a les seves cançons anteriors, en què aquesta vegada fusionen melodies ballables i animades amb lletres enganxoses. Un grup original, que fa vibrar el seu públic i pioners del ‘pop feliç’.
Koeman s’està guanyant un lloc dins l’escena musical catalana per les seves propostes fresques, ballables i plenes de positivitat. El seu “pop feliç” combina melodies enganxoses amb lletres que parlen de les emocions quotidianes i els petits moments que fan que la vida sigui especial.
Després de la seva etapa a Pachawa Sound, Niu es presenta com a artista solitari. ‘Adéu’ és una proposta única i compromesa. Aquest primer senzill tracta sobre la salut mental de forma valenta i transversal.
‘Adéu’ ens transmet un missatge profund i necessari. A la lletra de la cançó, s’aborda de manera honesta i sense tabús el desig de mort i les idees suïcides. Aquesta cançó s’inspira en u brot psicòtic que l’artista va patir el 2023. Llavors, comparteix amb els oients una experiència personal amb la qual vol trencar el silenci sobre aquest tema, sovint oblidat. A la lletra de la cançó, s’envia un missatge clar i impactant: No estàs sola.
Amb aquest projecte, Niu vol ser un espai d’empatia. A partir d’aquest senzill, espera oferir suport i promoure el diàleg sobre la salut mental.
Aquest llançament marca una entrada contundent a l’escena musical catalana. A més, ho fa amb un so innovador i una temàtica, com hem dit, socialment necessària. El senzill marca l’inici d’un viatge que promet emocionar, fer reflexionar i connectar profundament amb el públic.
L’estrena compta, també, amb un videoclip. Dirigit per Paula San Martín, escenifica aquest patiment amb unes imatges molt impactants, fins i tot, del mateix Niu. A més, el videoclip inclou un missatge d’advertència i diversos telèfons d’ajuda per la prevenció del suïcidi.
‘Adéu’, el primer single del Niu com a artista solitari, ja està disponible a totes les plataformes.
Tate McRae publica el seu esperat tercer àlbum “So Close To What”. Aquest disc representa els moments insuperables de la vida, en què el camí per endavant de vegades pot semblar interminable i el destí inexistent. És una exploració introspectiva de l’auto-descobriment, l’amor i la nostàlgia .
L’àlbum i les seves cançons naveguen per les emocions crues de la curació d’un vell cor i els dubtes que sorgeixen en tornar a enamorar-se, les belles i de vegades dures realitats del que significa ser dona i abraçar una confiança acabada de descobrir. Embolicat en una irresistible producció pop i un lirisme sense filtres, So Close To What ha estat escrit i produït amb els reeixits Ryan Tedder, Grant Boutin, Amy Allen i Julia Michaels, entre d’altres. L’àlbum està disponible en CD, vinil, vinil taronja translúcid i digital.
A més, Tate estrena avui el vídeo oficial de la seva nova cançó ‘Revolving door’, dirigit per Aerin Moreno (Tyla, Tinashe) i coreografiat per Robbie Blue (Charli XCX, Doechii). El vídeo mostra Tate atrapada en aquest espai limitat ballant contínuament i sense poder sortir per cap porta.
Nina Barceló és una cantautora emergent que oscil·la entre l’indie Pop i la música alternativa. Les seves lletres reflecteixen la sublimitat de la cultura barcelonina (Barceló, Nina) així com els instants en què els seus joves ciutadans, entre ells, la mateixa narradora, sucumbeixen a una mundanitat intrínsecament urbana i catalana.
Vesprades de vint-i-cinc botons a la façana del Gran Teatre del Liceu contrasten amb marxes expiatòries pel Poble Sec, passades les quatre de la matinada, a la tornada d’una nit de marro entre vòmits i comes etílics.
Una jove modernista i moderneta, que fa de la seva vida una obra d’art, presenta el seu primer àlbum, Roissy: una col·lecció de deu cançons on recorrem Barcelona al ritme de les seves dèries i els seus mals d’amor —i d’alguna manera, també els nostres.
Diversos sons, tant vells com antics, abasten aquest projecte anacrònic i atemporal: des de l’orquestra que acompanya la balada de jazz que dona títol al disc, fins als crescendos dels sintetitzadors i la percussió electrònica que configuren l’himne pop del disc, Julia Roberts – també el seu primer senzill.
Partint d’un poble al sud de Franca, Roissy-en-brie, on Mercè Rodoreda i altres grans escriptors catalans van refugiar-se després de la guerra civil, el parèntesi interbèl·lic es trasllada a l’espai entre l’adolescència i la primera joventut de l’artista: dues batalles sense guanyar on res més queda per confessar… només enamorar-se com a derrota final. Una història d’amor, però no amb els diletants fugaços amb qui, al llarg del disc, comparteix passions, flames i llàgrimes de comiat. Irònicament, Roissy no és sinó la història d’amor entre ella i els carrers de la ciutat que corre per les seves venes. I contra tot pronòstic, la circulació del pla Cerdà desemboca als jardins d’un poble a mitja hora de París on batega el desig que té l’artista d’explicar la seva veritat.
“Atrevida” és la cançó que enceta la nova etapa de la jove cantant valenciana NAINA, una de les noves sensacions de l’escena pop del País Valencià. Darrera d’aquest títol s’hi amaga una producció firmada per l’artista d’R&B Mark Dayle i el productor Genís Trani, que mostra una nova faceta del seu pop amb més electrònica i contundència. “Atrevida” parteix d’una relació complicada i tòxica entre dues persones per ser un clam al coratge que es necessita per avançar en solitari, tot i les temptacions que arriben del passat.
Aquesta cançó és la primera que publica amb el segell barceloní Halley Records i formarà part d’un EP homònim que s’anirà desvetllant al llarg de l’any carregat de grans cançons cantades en valencià que parlen d’ella mateixa, però també de les emocions col·lectives.
Amb tan sols tres cançons publicades i una col·laboració molt sonada a “QUE TIA!” de l’últim disc de La Fúmiga, NAINA ha aconseguit posicionar-se com una de les artistes més emergents del País Valencià. Nascuda fa tan sols divuit anys a Algemesí, a la comarca de la Ribera Alta, en el marc d’una família plena d’artistes, NAINA ha anat creant la seva personalitat musical a partir d’artistes tan diferents com The Beatles, Trueno, Oques Grasses, Amaia o, es clar, La Fúmiga. Fins a la data, la seva música s’havia caracteritzat per una combinació de frescor i fermesa, amb lletres carregades de sentiment i melodies minimalistes que evocaven records dels primers amors i experiències vitals. Amb les noves cançons, NAINA fa una aposta atrevida que explorarà nous estils lluny del que era la seva zona de confort. Com a la seva nova cançó, una persona atrevida és la que viu una lluita interna per trencar amb el passat i mirar el futur amb valentia.
L’espera, sovint, val la pena. Ja ens ho avançava en Gusset quan posava nom al seu segon àlbum, “VALDRÀ LA PENA”. I, realment, val molt la pena. De fet, els tres espòilers previs al llançament d’aquest disc, “AMICS I FAMÍLIA”, “CERCLESSS” i “AQUESTA VIDA” -col·laboració amb Kuu-, ja deixaven entreveure que l’artista mataroní no decebria.
“El nom del disc no és casualitat: ‘VALDRÀ LA PENA’ és una declaració d’intencions. Perquè, malgrat tot, literalment quasi tot val la pena…”
Envoltat d’un imaginari de clarobscurs, en què els contrastos del blanc i el negre són els protagonistes, Albert Coca ha pintat les imatges amb els colors d’una etapa fosca que ja ha deixat enrere, on el blanc representa les escletxes dels alts i baixos viscuts en el passat. Tot plegat, el capítol que segueix a “TAULA PER 1”, però amb una perspectiva més esperançadora.
Aquest disc neix després d’una etapa més fosca, un període d’alts i baixos que em va portar a fer música des d’un altre punt de vista. És la continuació natural de ‘TAULA PER 1’, però amb una perspectiva una mica diferent: més llum, més esperança i més claredat.
“VALDRÀ LA PENA” el conformen deu temes, sis de nous, en què Gusset continua obrint-se a aquell qui l’escolta. Lletres melancòliques, introspectives i personals, amb un toc emocional que brolla amb naturalitat per part de l’artista. Tot i això, assegura que arriba amb energia renovada: “En aquest disc vull transmetre una mica més de força i motivació.”
Pel que fa a l’apartat musical, Gusset manté l’essència de les seves influències nord-americanes, amb tocs de trap i melodies hip-hop, però, aquest cop, amb un so és més treballat i nítid: “Hi ha més capes, més profunditat i un enfocament més musical i detallat.”
Oriol Llinàs, conegut com a Llini, és un jove cantant de 18 anys del Maresme. El trap és el seu gènere de referència, però també hi barreja altres ritmes urbans. Al 2022 amb 16 anys va començar a publicar cançons, algunes formant del seu EP debut “Destellos”. Finalitzant 2024, es proposa fer un gir en el seu estil musical, començant a elaborar cançons en català.
Aquest 2025, sota la producció de zneakyboi i l’acompanyament de Metz Records, publica “La tàctica”, el seu primer senzill completament en català. Un drum’n’bass al estil comercial d’artistes com Saiko, portat al fenomen urbà català.
Sílvia Pérez Cruz i Salvador Sobral es sumen a aquesta edició del Guitar per presentar un àlbum col·laboratiu, que ben segur serà del tot inoblidable, al Palau de la Música Catalana. L’espectacular recinte modernista també acollirà els concerts de l’icònic artista de soul i R&B Aloe Blacc en el seu debut al festival, i els meravellosos Rumours of Fleetwood Mac, indiscutiblement un dels millors grups tribut de l’escena internacional.
El cantautor colombià Andrés Cepeda anuncia el seu retorn a Barcelona amb un concert especial de la seva gira Nuestra Vida en Canciones al Gran Teatre del Liceu, mentre el peruà Gian Marco, també referent del romanticisme més corprenedor, debutarà a la sala Paral·lel 62 amb el seu millor repertori.
Tancant aquesta tongada de novetats, Bacilos, una banda panamericana que es va formar a Miami als 90. Els seus més de 27 anys de trajectòria els han permès desenvolupar un so multicultural i un estil únic que fusiona folklors llatins amb rock i pop. Debutaran a Razzmatazz el 28 de juny.
El festival, que va arrencar el passat 17 de gener al Sant Jordi Club, compta ja amb 12 sold-outs i més de 74.000 entrades venudes en la seva edició més ambiciosa i exitosa.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
Galetes de tercers
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades.
Si manteniu aquestes galetes habilitades ens ajudareu a millorar el lloc web.
Activeu primer les galetes estrictament necessàries perquè puguem desar les preferències!
