El Mercat de Música Viva de Vic (MMVV) celebrarà la seva 37a edició del 17 al 21 de setembre amb una programació de 73 actuacions que combinen talent local, estatal i internacional. La nova direcció artística —formada per Joan Rial, Jordi Casadesús i Rubèn Pujol— aposta per consolidar el MMVV com una fira musical de referència internacional.
El festival arrencarà amb el concert inaugural de HIMNO VERTICAL, el nou projecte de Rocío Márquez, i es tancarà a la Plaça Major amb un concert especial de Mishima. La programació també comptarà amb noms destacats com Maria Arnal, La Ludwig Band, 31 FAM, Sidonie —que estrenarà el seu primer disc en català— i el suec Jay-Jay Johanson.
Altres artistes internacionals que passaran pels escenaris de Vic són Okkervil River, Capitão Fausto, C’mon Tigre, BLUEM, Óskar Gudjonsson & Magnús Jóhann i Fillas de Cassandra. La programació inclourà també estrenes de discs i gires, amb un total de 38 novetats.
El MMVV 2025 posarà el focus internacional en Portugal, França i Itàlia i estrenarà nous escenaris com la plaça de la Catedral i les esglésies dels Dolors i de la Pietat, amb l’objectiu d’apropar encara més la música a la ciutat.
La nit d’aquest dijous, la Sala Oriol Martorell de L’Auditori de Barcelona s’ha omplert per celebrar la sisena edició dels Premis Alícia, organitzats per l’Acadèmia Catalana de la Música. I entre els grans noms de la vetllada, Oques Grasses han estat protagonistes indiscutibles, alçant-se amb el Premi Alícia al Directe gràcies a la seva gira Fruit del Deliri, un espectacle vibrant que ha connectat amb milers de persones arreu del país. Un reconeixement que consolida el grup com un dels fenòmens més estimats i seguits de l’escena catalana actual.
L’acte, conduït per Glòria Ribera, s’ha pogut seguir en directe per 3Cat i s’emetrà en diferit aquest divendres 20 de juny al 33 (22:45 h). Més de 500 persones han omplert L’Auditori per retre homenatge als onze artistes i projectes premiats, en una nit que ha combinat talent, emoció i reivindicació de la música feta al país.
A banda del triomf d’Oques Grasses, la gala ha reconegut figures i propostes diverses: Albert Guinovart ha rebut el Premi a l’Autoria per Simfonia Gaudí; Roger Mas i la Cobla Sant Jordi – Ciutat de Barcelona s’han endut el guardó a la Producció Discogràfica amb Vol. 2; i Rita Payés ha estat distingida amb el Premi a la Interpretació. El Premi a la Trajectòria ha estat per Carles Benavent, en una emotiva entrega a càrrec de Joan Albert Amargós i Carme Canela.
Altres reconeixements han estat per a l’espectacle inaugural del Festival Dansàneu Biterna (Inter-disciplina), Mar Pujol (Talent emergent) i Queralt Lahoz (Internacionalització).
Amb el guardó a Oques Grasses, els Premis Alícia posen en valor el poder de la música en directe i la seva capacitat de connectar amb un públic cada cop més ampli i fidel.
Aquest divendres 20 de juny es publica “fins que surti el sol”, el nou tema de JULEN, que arriba per convertir-se en l’himne festiu d’aquest estiu. Es tracta d’una cançó coral i carregada d’energia, construïda a partir de versos improvisats per algunes de les principals veus de l’escena catalana: Els Tyets, Julieta, Catarres, Suu, Doctor Prats, Mama Dousha i molts més han posat el seu granet de sorra per donar forma a un tema que neix de l’imaginari col·lectiu de la nit d’estiu perfecta.
Amb ritmes que beuen de les guitarres més festives i el so alegre de les trompetes, “fins que surti el sol” és una crida a ballar, cantar i celebrar l’arribada del bon temps. Un cant a la festa que connecta directament amb un dels moments més icònics del calendari musical del país: el Canet Rock, que enguany adopta aquesta cançó com el seu himne oficial.
La peça es presenta com el reflex sonor d’un estiu que comença, una banda sonora pensada per acompanyar les nits més inoblidables.
Deu ser una de les novetats més esperades pels seguidors de Mariona Escoda. Dos anys després de la publicació del seu disc “D’una altra manera”, i sense haver compartit nova música des de llavors, la cantant, músic i compositora de Valls fa oficial el seu retorn amb “Tot el que em queda per davant”, un nou single que veurà la llum aquest divendres 20 de maig.
Mariona Escoda ha treballat aquesta peça amb paciència i cura, fugint de les presses i esperant el moment en què sentís que havia trobat la cançó que realment volia compartir. El procés ha estat, segons ha explicat l’artista, una recerca de sonoritats que reflectissin amb honestedat el seu present, tant vital com artístic. L’objectiu: mostrar-se tal com és i com se sent en aquest punt del seu camí creatiu.
“Tot el que em queda per davant” aposta per una sonoritat més orgànica, amb una textura que l’artista defineix com a “fusta”, però amb una intensitat creixent que culmina en un final capaç de sacsejar qui l’escolta. Una cançó pensada perquè cada batec faci moure alguna cosa dins de l’ànima de l’oient.
No em considero un gran seguidor d’A Day to Remember, però era impossible no deixar-se arrossegar pel que es va viure ahir a la sala Razzmatazz de Barcelona. Feia dos anys que la banda no trepitjava la ciutat, i les ganes acumulades es notaven a cada racó d’una sala pràcticament plena. Ni tan sols la xafogor asfixiant de fora —que semblava voler colar-se dins— va frenar les ànsies del públic per gaudir del retorn dels de Florida.
Des del primer acord de “The Downfall of Us All”, la connexió entre banda i públic va ser instantània. Sense ser jo un fan fidel, em va impressionar com tothom al meu voltant coneixia cada paraula, cada crit, cada moment en què calia saltar. La sala vibrava al ritme de “I’m Made of Wax, Larry, What Are You Made Of?” i “2nd Sucks”, amb un Jeremy McKinnon pletòric, que no va trigar gens a posar-se el públic a la butxaca amb el seu carisma i energia.
A mesura que avançava el concert, amb peces com “Right Back at It Again”, “Paranoia” o la potent “Resentment”, la banda desplegava la seva fórmula: aquell equilibri entre melodia enganxosa i contundència que tan bé dominen. Personalment, em vaig deixar portar per la intensitat dels riffs i per la comunió que es respirava entre la gent. Veure com el públic ballava, cantava i fins i tot formava els típics mosh pits en alguns temes em va fer gaudir el concert més del que m’esperava.
El concert va seguir pujant d’intensitat amb “Rescue Me”, la sorprenent versió del tema de Marshmello que, tot i allunyar-se del so més habitual de la banda, va aconseguir mantenir la sala en ebullició. Era curiós veure com un tema amb arrels electròniques es convertia en un himne rock dins aquell mar de braços alçats i cors desfermats. El públic no va afluixar ni un segon, i la banda ho aprofitava per seguir apretant l’accelerador amb peces com “Have Faith in Me”, “Since U Been Gone” i “Miracle”, que mantenien l’ambient al límit.
Però si hi va haver un moment realment memorable, aquest va ser amb “All I Want”. Des dels primers acords, la sala sencera es va transformar: tothom cantava, cridava, saltava, amb un entusiasme que feia posar la pell de gallina fins i tot a algú com jo, que no forma part del nucli dur de fans. Era un d’aquells instants màgics en què banda i públic semblen formar una sola veu, una sola energia, i la Razzmatazz sencera tremolava, literalment, amb cada tornada corejat. A dalt de l’escenari, A Day to Remember gaudia tant com la gent; es notava en les mirades còmplices i els somriures entre els membres del grup.
El final va ser el que esperava qualsevol seguidor: “If It Means a Lot to You” va transformar Razzmatazz en un gran karaoke, amb una versió acústica per caure de cul, mentre que “All Signs Point to Lauderdale” va posar el punt final amb un esclat d’eufòria col·lectiva.
Marxo amb la sensació d’haver viscut un concert intens i ple de bona energia. Sense ser fan, he d’admetre que A Day to Remember sap com fer-te sentir part d’alguna cosa gran. I això, en una nit de calor sufocant, té molt mèrit.
El duet Iglú presenta Pensar en nosaltres, una nova cançó carregada de nostàlgia, tendresa i emoció. El tema explora aquelles relacions que podrien haver estat però mai van acabar de florir, atrapades entre la indecisió, el pas del temps i les paraules no dites. Amb una lletra introspectiva i evocadora, el grup barceloní convida l’oient a reviure moments que persisteixen en la memòria com preguntes sense resposta.
Musicalment, la cançó manté el segell personal d’Iglú, una fusió entre l’indie britànic, el pop electrònic i el bedroom-pop, amb noves capes i textures que amplien el seu univers sonor sense trair-ne l’essència. Nascuts en una habitació de l’Eixample, el projecte continua creixent sense perdre la calidesa i autenticitat que el defineix.
Pensar en nosaltres és el tercer avançament del seu pròxim disc, després de Tota la vida i Estic fart, aquesta última amb la col·laboració de Xicu. Amb dos àlbums publicats i un recorregut que inclou col·laboracions amb artistes com Lluc, Massaviu, Poggioli, Roserona o Guineu, Iglú es consolida com una de les propostes més singulars i prometedores del panorama musical català actual.
L’artista eivissenc Karlus estrena ‘Eros (Capítol 3)’, el segon avançament del seu àlbum debut ‘NOVA EBUSUS’. L’artista ja va publicar ‘Sa Tornada (Capítol 1)’ i, és que aquesta nova estrena evoca la figura mitològica Eros com una força regeneradora. Un dels elements característics d’aquest nou tema són les castanyoles, que es fusionen amb sintetitzadors que aconsegueixen un univers contemporani.
La cançó és una barreja de pop i hyperpop que s’inspira en el paisatge eivissenc, el mar, els pins, les dunes, la família… mentre reivindica les seves arrels i la importància d’estimar-les i protegir-les. Karlus vol transmetre l’estima i deixar enrere els prejudicis.
El disc ‘NOVA EBUSUS’ que s’estrenarà més endavant narrarà la recerca vital, el renaixement i l’esperança. Cada cançó serà un missatge emocional arrelat a la seva terra, Eivissa.
La Marta Rius presenta ‘L’home bala’, el primer avançament del disc “L’Endemà”, que s’estrenarà el setembre del 2025. Amb aquest nou projecte, Rius obre una nova etapa en la seva carrera, apostant per sons més contemporanis i pop, però sense perdre la seva essència íntima, personal i profundament emotiva.
“L’Endemà” és el quart disc de La Marta Rius, després de “Set” l’any 2023, que la va consolidar com una de les promeses de la indústria musical catalana. Per aquest nou disc, la Marta Rius compta amb els músics Guillem Ballaz, Fluren Ferrer i Cristian Pallejà, amb la direcció escènica de Clara Segura i la incorporació de la Llengua de Signes Catalana (LSC) gràcies a la presència de Patricia Ruiz dins la banda.
‘L’home bala’ és una oda a la il·lusió, a la màgia que ens connecta amb la nostra infantesa i que ens retorna les ganes de meravellar-nos amb el món. La cançó es transforma en una metàfora que tracta sobre l’entusiasme i les ganes de viure enmig de la vida adulta i la rutina.
El cantant barceloní Mama Dousha publica avui Vitamina de l’amor, el seu nou senzill amb el qual sorprèn deixant de banda el seu estil habitual. Per primer cop, incorpora una secció de vents i redueix el protagonisme de la guitarra espanyola, instrument clau en les seves anteriors produccions. Aquest nou tema d’aire estiuenc compta amb la participació destacada de dos músics de referència: Guillem Boltó (Stay Homas) al trombó i Ramon Figueras (Doctor Prats) a la trompeta. La producció ha anat a càrrec de Scotty DK.
Amb aquesta estrena, Mama Dousha també aprofita per anunciar la seva gira d’estiu, que el portarà a recórrer Catalunya amb més d’una vintena de concerts. Entre les cites confirmades hi ha alguns dels festivals més emblemàtics del territori, com el Vida, el Canet Rock, el Petits Camaleons o la Castanyada del Cabró Rock.
Reconegut per èxits com Rikiti —cançó que va liderar les cerques a Shazam durant tres setmanes, una fita sense precedents per a un tema en català—, Mama Dousha s’ha convertit en una de les veus més singulars de l’escena urbana catalana. Amb una proposta fresca i lliure de complexos que fusiona la cançó d’autor amb l’electrònica, l’artista continua consolidant-se com una de les apostes més originals i prometedores del panorama musical actual.
L’artista emergent Llini irromp amb força aquest estiu amb “Stem Units”, una cançó fresca i carregada d’energia que es posiciona com a candidata a banda sonora dels millors moments a la Costa Brava. Amb una combinació de reggaeton urbà i un toc de nostàlgia estiuenca, el tema convida a viure-ho tot intensament: platja, cotxes, amors d’estiu i nits inoblidables.
Amb només 19 anys, Oriol Llinàs Vilamala, conegut artísticament com a Llini, aposta decididament per la música urbana en català i ho fa amb una producció ballable i autèntica. “Stem Units” vol ser molt més que un single: és una crida perquè el català soni fort i clar a les ràdios, festes i playlists d’arreu.
El tema, que veu la llum sota el segell U98 Music, ha estat produït per Zneaky, amb mescla i màster a càrrec d’Ohmy. Llini consolida així el seu estil i obre camí perquè l’escena urbana en català ocupi també el seu espai al mainstream estiuenc.
Després de l’èxit viral del seu primer senzill “NENA CATALANA”, que va captivar milers d’oients a xarxes i plataformes, WILL.X.O. no ha deixat de créixer. Amb temes com “COCONUT”, “hola?” i “INCOMPARABLE”, l’artista ha anat consolidant un estil propi, fresc i emocional que connecta directament amb el públic.
Ara, coincidint amb l’inici oficial de l’estiu, WILL.X.O. presenta el seu nou llançament: “TOT ESTÀ BONIC”. Es tracta d’una cançó lleugera, honesta i carregada de bones vibracions. El tema parla d’aquells dies en què tot flueix, en què el món sembla senzill i agradable, especialment quan els vius al costat de la persona indicada.
Amb una producció que barreja el pop més fresc amb tocs urbans i una sonoritat estiuenca, “TOT ESTÀ BONIC” es presenta com una banda sonora perfecta per a les vacances, els viatges, les tardes de platja o simplement per posar-se de bon humor. La lletra celebra l’amor sense complicacions, els moments petits però significatius i la bellesa del present.
WILL.X.O. continua demostrant que és una de les veus més prometedores del panorama emergent en català. Amb cada nou senzill, suma energia, autenticitat i un estil que convida a deixar-se portar. “TOT ESTÀ BONIC” és, sens dubte, una altra passa cap a la consolidació d’un projecte que sona tan bé com se sent.
El grup català Les Montses torna amb força amb el llançament del seu nou senzill Quan estic amb tu, el segon tema de la seva nova etapa musical. Després de trencar motlles amb Vaig amb tot (Me la Sua), el trio aposta ara per una cançó vibrant i positiva que vol escampar bon rotllo i reconèixer aquelles persones que fan millor el nostre dia a dia.
El tema és una declaració d’amor en el sentit més ampli del terme. No només s’adreça a les relacions romàntiques, sinó també a l’amistat, a la família i a qualsevol vincle emocional que ens ajudi a veure la vida amb més optimisme. Amb una melodia lluminosa i una producció fresca, Quan estic amb tu esdevé una celebració de les connexions humanes que donen sentit a la rutina.
La cançó ha estat composta per Martí González, Xavi Esteve i Joan Prat, amb producció conjunta amb Stefano Maccarrone, i enregistrada a Abuelita Studios. Les veus de González es combinen amb el baix i les guitarres d’Esteve, i el piano i sintetitzadors de Prat, en una peça que confirma l’evolució sonora del grup.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
