Júlia Blum ha presentat ‘En Diferit’, el primer avançament del seu nou disc, previst per a aquesta primavera. La cançó obre una nova etapa artística per a la compositora i cantant barcelonina i anticipa un treball que representa una evolució natural respecte als seus projectes anteriors, amb una mirada més conscient sobre la pròpia identitat artística i el discurs que vol construir.
El nou àlbum s’ha anat gestant al llarg de l’últim any i neix des d’un espai de llibertat creativa, sense una direcció prèvia ni un gènere tancat com a punt de partida. El pop hi continua present, però ja no com una etiqueta limitant, sinó com una base que conviu amb noves influències, textures i capes sonores que amplien l’univers de l’artista.
‘En Diferit’ parteix d’una sensació molt contemporània: el desajust temporal en el dia a dia. Vivim permanentment connectats, però sovint mantenim converses desincronitzades. La cançó explora aquesta experiència compartida, present en amistats, família o relacions properes, i intenta donar sentit a allò que no acaba d’encaixar en el moment. A través d’un relat nostàlgic i quotidià, la peça construeix una petita història plena d’imatges familiars que contrasten amb aquesta distància temporal.
El tema, produït per Scotty DK, amb mescla de Víctor Ayuso a Zamenhof Estudi i masterització de Juanjo Muñoz a CatMastering, ja s’ha posicionat com a finalista de la Volta Ciclista a Catalunya 2026.
Després d’haver consolidat el seu projecte en diferents emissores referents de Catalunya, Júlia Blum fa un pas endavant amb ‘En Diferit’ i prepara la presentació del seu nou àlbum aquesta primavera.
Exili a Elba ha publicat “Dolce Vita” aquest 20 de febrer a través de Satélite K, un treball que fuig de modes passatgeres i sonoritats amables per situar les cançons i el missatge al centre. El nou disc és directe, canyero i amb personalitat pròpia, pensat per a qui busca música amb veritat.
Amb aquest retorn, Arnau Giordani i Adrien Faure signen un àlbum que no s’amaga. “Dolce Vita” combina ritmes accelerats, capes de distorsió i moments més íntims amb peces midtempo que aporten contrast i intensitat al conjunt. Les lletres parlen clar, critiquen, incomoden i emocionen, allunyant-se de tendències fàcils i de sons acomodats.
Els primers senzills, ‘No hi havia amor’ i ‘Barcelona’, ja avançaven aquesta actitud directa i visceral que travessa tot el disc. La incorporació de Nerea Bassart a la bateria i veus suma força i contundència al projecte, convertint cada tema en un impacte sonor que promet un directe intens i difícil d’oblidar.
Amb “Dolce Vita”, Exili a Elba reafirma la seva identitat com una banda que no es calla, que parla clar i que continua sacsejant l’escena catalana amb un discurs propi i sense filtres.
Buhos torna amb “Gràcies”, un nou senzill que connecta directament amb l’essència més reconeixible del grup. La cançó es mou entre el pop i l’himne, amb una tornada immediata que convida a cantar des de la primera escolta. Sense arribar a ser una peça lenta, el tema aposta per un tempo més pausat i incorpora el toc electrònic característic de la banda, però amb una sensibilitat especial.
La lletra funciona com un agraïment sincer i emotiu. “Gràcies” parla de l’amor, de l’amistat i del suport d’aquelles persones que ajuden a tirar endavant tant en els moments bons com, sobretot, en els difícils. En un context marcat per la pressa i l’individualisme, la cançó busca generar empatia i recordar la importància de valorar la gent que forma part de la nostra xarxa vital.
Tot i que encara no s’ha publicat oficialment, el tema ja ha començat a circular amb força a les xarxes socials. Més de 2.000 perfils l’han compartit a Instagram i TikTok, una resposta que el mateix grup ha qualificat com “una bogeria”. Tot apunta que “Gràcies” es convertirà en una cançó habitual per dedicar i compartir amb persones estimades.
Produïda per David Rosell als estudis Can Pardaler, la senzillesa és una de les grans fortaleses del nou senzill. Sense grans artificis, la cançó creix amb cada escolta i aconsegueix una combinació efectiva de melodia, emoció i honestedat que l’oient fa seva ràpidament.
Rumb al 20è aniversari
Aquest nou llançament és també un pas més cap a la celebració del 20è aniversari de Buhos, que tindrà lloc durant el 2026. El grup es prepara per viure un any ple de novetats, amb noves cançons, concerts multitudinaris i una gira molt especial que promet convertir-se en una gran celebració col·lectiva de dues dècades de trajectòria.
Nascuts a Calafell l’any 2006, Buhos s’han consolidat com un dels fenòmens musicals més potents del país. Amb més de 1.600 concerts a les espatlles, han passat per escenaris de referència estatals com el ViñaRock o el Pirata, i també han portat la seva música a països com el Regne Unit, Itàlia i Holanda.
Amb més de 120 milions de reproduccions digitals i èxits com ‘Volcans’, ‘Barcelona s’il·lumina’, ‘Transmets energia’ o ‘Actitud’, la banda reafirma el seu estatus com una de les formacions més influents del pop-fusió català, amb videoclips que superen els 30 milions de visualitzacions a YouTube.
La gira del 20è aniversari constarà de vint concerts arreu de Catalunya. El punt de partida serà el 14 de març al Poble Espanyol de Barcelona, amb les entrades ja exhaurides, i culminarà el 14 de novembre al Palau de la Música, en un concert especial dins el Guitar Bcn que promet ser un dels moments més emblemàtics de la seva carrera.
Després d’irrompre amb força a l’escena nacional i consolidar-se com una de les propostes més excitants del nou rock català, SODI tornen a pujar les revolucions amb el llançament de ‘Marieta’, un nou senzill que funciona com un autèntic xut d’adrenalina directe a l’oient.
El nou tema aposta per un ritme frenètic i una energia desbordant, convertint-se en una peça intensa que explora la lluita constant entre la raó i la temptació. A través de l’ambigüitat i la ironia, ‘Marieta’ parla d’aquells “vicis” que ens compliquen la vida però als quals, inevitablement, acabem tornant una vegada i una altra.
El llançament del single, publicat en col·laboració amb Enderrock, forma part de les accions previstes després del reconeixement rebut recentment pel grup, i arriba en paral·lel al treball que la banda està duent a terme a l’estudi per ultimar les cançons que donaran forma al seu primer disc, previst per al maig.
Amb singles previs com ‘Temps Afegit’ o la seva reinterpretació reivindicativa del clàssic de The Who ‘La meva generació’, SODI han aconseguit omplir un buit dins l’escena catalana més jove, connectant amb una nova generació d’oients a través d’un so directe i sense filtres.
Ara, sota el segell Rambla Discos, el grup fa un pas més enllà amb ‘Marieta’ i reafirma la seva identitat: una proposta que reivindica el rock sense complexos i recorda que, de vegades, l’únic que cal fer és apujar el volum i deixar-se portar.
Minibús Intergalàctic enceta una nova etapa amb ‘Per sentir-me ple’, el primer avançament del seu nou disc, que arribarà aquesta primavera sota el segell NEU!. Després de l’àlbum “Meditacions des dels Miratges Mercúrics” (2024) i l’EP “Música Humana: Thalassa” (2025), el quintet gironí torna amb un treball que promet ampliar els límits sonors del projecte.
El nou senzill es presenta com una autèntica força motriu de rock psicodèlic. Des dels primers compassos, el baix i la bateria avancen amb un ritme motorik persistent, com un tren en marxa que arrossega l’oient cap a un viatge sonor intens i progressiu. La peça funciona com la metàfora perfecta d’un pensament obsessiu que creix lentament fins a culminar en una explosió catàrtica capaç de trencar el bucle emocional.
Musicalment, ‘Per sentir-me ple’ deixa entreveure les influències que marcaran el nou disc: la neo-psicodèlia, el noise i el post-punk dels anys vuitanta i noranta. Tot i partir d’una atmosfera més fosca i crua que en treballs anteriors, la cançó evoluciona cap a la llum, preservant la vessant més expansiva i lluminosa que caracteritza la banda. Sense abandonar el seu ADN, Minibús Intergalàctic continua explorant la seva particular fusió de pop seixanter, acid folk i rock setanter revestit d’un vernís psicodèlic.
La lletra planteja una de les paradoxes humanes que travessen el nou àlbum: l’estrany plaer que sovint trobem en la queixa i en el paper de víctima o màrtir. El tema reflexiona sobre com, de vegades, el sacrifici amaga una forma d’egoisme i sobre la necessitat constant d’omplir buits emocionals, encara que sigui a través de mecanismes imperfectes o provisionals.
Coincidint amb aquest llançament, la banda també ha anunciat les primeres dates de presentació del disc. El directe arrencarà el 24 d’abril a la sala Platea de Girona, continuarà el 9 de maig a la sala Upload de Barcelona, passarà el 22 de maig per la sala Lo Submarino de Reus i culminarà el 30 de maig al Cafè del Teatre de Lleida.
Amb aquest primer avançament, Minibús Intergalàctic confirma un pas endavant artístic i consolida una identitat sonora pròpia dins l’escena alternativa catalana, preparant el terreny per a un disc que apunta a ser el seu treball més ambiciós fins ara.
Foo Fighters han publicat “Your Favorite Toy”, el primer single del seu nou àlbum d’estudi, un treball homònim que veurà la llum el pròxim 24 d’abril en formats vinil, CD i digital, ja disponibles en reserva anticipada.
El nou senzill presenta guitarres afilades i cops de teclat que s’entrellacen sobre un pols rítmic implacable, mentre Dave Grohl desplega un registre vocal més sarcàstic que mai en unes tornades immediates i altament contagioses. La cançó funciona com una carta de presentació perfecta d’un disc que, tot i explorar nous matisos sonors dins la trajectòria del grup, manté una identitat instantàniament recognoscible.
Segons el mateix Grohl, “‘Your Favorite Toy’ va ser realment la clau que va obrir el to i la direcció energètica del nou àlbum. Hi vam arribar després d’experimentar durant més d’un any amb diferents sons i dinàmiques, i el dia que va prendre forma vaig saber que havíem de seguir el seu camí. Va ser l’espurna que va encendre el barril de pólvora de cançons que vam acabar gravant. Se sent nou”.
El disc ha estat gravat a casa i coproduït per la mateixa banda juntament amb Oliver Roman, que també n’ha signat l’enginyeria de so, mentre que la mescla ha anat a càrrec de Mark “Spike” Stent. Actualment, Foo Fighters estan formats per Dave Grohl, Nate Mendel, Chris Shiflett, Pat Smear, Rami Jaffee i Ilan Rubin.
La banda també ha confirmat la seva tornada als escenaris del nostre país aquest estiu, amb una actuació prevista el 8 de juliol dins el cartell del festival Mad Cool, a Madrid.
Twenty One Pilots ha estrenat finalment a les plataformes digitals ‘Drag Path’, una cançó que fins ara formava part d’un contingut exclusiu inclòs dins el paquet especial Breach: Digital Remains i que només havia estat accessible per a un cercle reduït de seguidors.
Malgrat aquesta disponibilitat limitada, el tema va començar a circular amb força a les xarxes socials, especialment a TikTok, on fragments de la cançó es van convertir en tendència. Segons la banda, els vídeos que utilitzaven l’àudio han arribat a sumar aproximadament 1.500 milions de visualitzacions, convertint la peça en un autèntic fenomen viral.
Davant aquesta resposta inesperada, Tyler Joseph i Josh Dun van decidir fer un pas més i publicar-la de manera oficial arreu del món. Els músics expliquen que una cançó concebuda inicialment com una experiència exclusiva per a fans va acabar adquirint una dimensió molt més gran gràcies a la comunitat digital.
Amb aquest llançament global, el duo nord-americà reforça el vincle amb el seu públic i evidencia, una vegada més, el paper determinant que tenen les xarxes socials en la difusió i l’èxit de la música actual.
Amb puntualitat britànica, Miles Kane ha sortit a l’escenari de la sala gran de Razzmatazz amb ganes de fer-nos una mica més amable aquest dimecres de febrer. Minuts abans que el músic pugés a l’escenari, la sala presentava un aspecte bastant desolador que feia preveure una nit molt freda. Per sort, el públic va sortir de sota les pedres o de la terrassa on feien el darrer cigar i van acabar omplint una sala que ja feia més goig.
L’artista es troba presentant el disc “Sunlight in The Shadows”, editat la passada tardor i que, de moment, està tenint unes xifres força baixes de reproduccions a Spotify, tractant-se d’un músic amb tant de bagatge.
Semblava que només alguns pocs dels presents es coneixien les noves cançons, que tot i això va defensar amb el nivell que té tant ell com els músics que l’acompanyen. Quan algú és bo es nota, i el britànic sap el que fa en tot moment i quines són les paraules màgiques per animar un públic que, en alguns moments, presentava un aspecte cansat després d’una llarga jornada laboral.
En les noves cançons es nota la mà del líder de Black Keys, Dan Auerbach, que també hi té molt a dir en les produccions. El resultat és un disc molt directe que funciona a la perfecció en la seva posada en escena. Llàstima, però, que molts no les portessin apreses de casa.
Entremig de les vuit noves cançons que han sonat, també hem fet un viatge en el temps per recuperar cinc peces del seu debut “Colour of the Trap”, com ‘Rearrange’, ‘Inhaler’ o ‘Colour of the Trap’. També han caigut temes com la monumental ‘Coup de Grace’ o fins i tot una versió del clàssic d’Iggy Pop ‘Lust for Life’, amb la qual molts dels presents s’han despertat de cop i s’han posat a ballar i cantar intensament.
La recta final del concert ha estat generosa en hits i també en potència, amb la celebrada ‘Don’t Forget Who You Are’, molt corejada pels assistents. Després ha arribat una mica de “baixona” amb ‘Sunlight in the Shadows’, i el remat final ha vingut amb el seu èxit més conegut, ‘Come Closer’, que ha servit de cirereta del pastís per a un concert en què el músic ha complert amb molta professionalitat durant aproximadament una mica més de 75 minuts.
Fetus publica avui ‘Romanço de Rodalies’, el primer avançament del seu nou treball discogràfic, una peça que retrata amb ironia i mirada crítica l’aventura diària d’agafar un tren i intentar no acabar a la via morta. El single ja està disponible a totes les plataformes digitals i també compta amb videoclip oficial publicat a YouTube.
La cançó forma part de “Romancer tartera”, el nou àlbum que veurà la llum aquest abril coincidint amb la Diada de Sant Jordi. En aquest treball, els empordanesos revisiten el format tradicional del romanço des d’una perspectiva contemporània i amb l’energia característica del grup. El disc recull històries d’ahir i d’avui, cròniques d’esdeveniments viscuts, somniats o patits que connecten amb l’imaginari col·lectiu d’un temps i d’un país.
Produït novament per Joan Colomo, “Romancer tartera” consolida el particular univers sonor de Fetus, un pont entre el punk-rock garatger, els sons d’arrel i la cançó de taverna que el grup ha anat definint en treballs anteriors com “Sota, cavall i rei” (2021), “La Serra dels Perduts” (2022) i “Càntir nou fa aigua fresca” (2024).
Paral·lelament, la banda ja ha anunciat les primeres dates de la gira de presentació del disc. El recorregut començarà el 30 d’abril a Barcelona dins el cicle Barnasants (Casinet d’Hostafrancs) i continuarà el 9 de maig a l’Auditori de Girona, el 16 de maig al Cafè del Teatre de Lleida, el 30 de maig al Casal La Violeta d’Altafulla i el 12 de juny a la Sala Las Vegas de Sant Feliu de Guíxols. De cara a l’estiu, el grup també ha confirmat la seva presència al festival El Tingladu, el 24 de juliol a Vilanova i la Geltrú.
Les entrades per als concerts ja es troben disponibles.
U2 ha publicat avui “Days of Ash”, un nou EP independent format per sis peces que arriba com una obra autònoma dins la seva trajectòria recent. El llançament inclou cinc cançons noves i un poema, configurant un treball concebut com una resposta artística als esdeveniments globals actuals i a les persones que lluiten en primera línia per la llibertat.
El disc reuneix els temes ‘American Obituary’, ‘The Tears Of Things’, ‘Song Of The Future’, ‘Wildpeace’, ‘One Life At A Time’ i ‘Yours Eternally’, aquest últim amb la col·laboració d’Ed Sheeran i Taras Topolia. Segons el grup, les cançons neixen de la necessitat d’expressar sentiments de resistència, inquietud i esperança davant un context mundial convuls.
Coincidint amb la sortida de l’EP, la banda també ha publicat una edició digital especial de Propaganda, la seva revista oficial, on expliquen el procés creatiu i les històries que hi ha darrere de les noves composicions. Paral·lelament, ja es poden veure els sis lyric videos que acompanyen el projecte.
Bono ha explicat que el retorn dels quatre membres a l’estudi durant l’últim any ha estat especialment estimulant: “Les cançons de “Days of Ash” tenen un to i unes temàtiques molt diferents de les del disc que publicarem més endavant aquest any. Aquestes peces no podien esperar; eren cançons impacients per sortir al món. Són cançons de desafiament i també de desconcert”.
Per la seva banda, el bateria Larry Mullen Jr. reflexiona sobre el moment del llançament: “Qui necessita un disc nou nostre? Tot depèn de si estem fent música que creiem que mereix ser escoltada. Crec que aquestes cançons estan a l’altura dels nostres millors treballs. Mai saps quan és el moment adequat, però tal com està el món ara, semblava el moment correcte”.
Amb “Days of Ash”, U2 ofereix una mirada immediata i emocional sobre el present mentre prepara el que serà el seu pròxim àlbum d’estudi, previst per a finals d’any.
Maria Jaume publica ‘Sant Domingo Forever’, una cançó que reivindica el poder transformador de les festes majors com a parèntesi de la quotidianitat, on la comunitat es retroba i es deixa portar per una alegria col·lectiva. El senzill segueix aprofundint en el vincle emocional de l’artista amb Mallorca; en aquest cas amb les festes patronals de Sant Domingo del seu poble Lloret de Vistalegre.
A ‘Sant Domingo Forever’, l’artista narra la festa major com uns dies on l’ordre habitual de les coses es posa en pausa i tothom es deixa emportar per un mateix sentiment de comunitat i alegria col·lectiva. Maria Jaume anhela poder viure eternament en aquest estat eufòric i col·lectiu, deixant les penes de banda.
La cançó transita entre estrofes, més íntimes i reflexives, i unes tornades expansives i festives que evoquen la nit, la dansa i la comunió. La producció, a càrrec de l’habitual Lluís Cabot (akaluigi) i amb mescles de Joan Borràs (Oques Grasses), segueix l’estètica que ja caracteritza aquesta nova etapa de Maria Jaume: una base pop amb textures que deconstrueixen la música tradicional mallorquina. Castanyetes i tamborinos distorsionats conviuen amb sintetitzadors, baixos, percussions i un tractament vocal contemporani. Aquest nou senzill és una declaració de principis: Maria Jaume celebra la tradició des d’un punt de vista generacional i emocional, amb una mirada que transforma l’experiència local en paisatge universal que prepara l’oient per a la publicació imminent de l’àlbum complet.
El quart àlbum de Maria Jaume “Sant Domingo Forever” veurà la llum divendres 27 de febrer. L’artista presentarà el nou àlbum en directe per primera vegada el 21 de març a l’Auditoride Girona.
El concert de Cesc Sansalvadó a la sala 3 de Razzmatazz no va ser un directe qualsevol, sinó una trobada íntima entre l’artista i el públic. Amb aquest esdeveniment, l’empordanès volia presentar el seu nou EP “Slow dive”, interpretant cançons que encara no havien vist la llum i que marquen l’inici d’una nova etapa musical.
Cesc destaca per moure’s entre el pop i el folk, sempre amb una energia marcada per la proximitat i la sensibilitat. Aquesta combinació va transformar la sala en un espai càlid i acollidor on grups d’amics, parelles i seguidors compartien l’experiència amb bon rotllo i complicitat. Més que un concert, la nit es va convertir en una trobada compartida.
El directe va començar al mig del públic. Llums blanques van il·luminar la sala mentre el Cesc entrava lentament cantant ‘Amor’, una de les cançons inèdites del seu EP, com si guiés el públic cap a un altre espai. Un gest senzill però carregat de significat, que anticipava el to del concert: proximitat, connexió i naturalitat.
Tot i que el bolo estava concebut per presentar el seu nou EP, el cantautor empordanès també va recuperar temes anteriors com ‘Shot of a Whiskey’ i va sorprendre interpretant per primera vegada en directe ‘It is always me when it’s always you’, una cançó dedicada a la seva dona Renata. Aquesta última va ser especialment emotiva, ja que era la primera vegada que la cantava en públic després del seu casament el setembre del 2025. També va cantar ‘Wintertime’ acompanyat de Marc Férriz amb el violí, una col·laboració nascuda a través de les xarxes socials que va aportar una actuació delicada i íntima.
En molts moments, Cesc va parlar amb el públic, construint una relació directa i propera. Un dels moments més destacats va ser quan va introduir la part de col·laboracions. L’Àlex Pérez el va acompanyar a la guitarra en ‘Slow dive’, tema que dona nom al nou EP que descriu el refredament progressiu d’una relació, aquell moment en què dues persones comencen a notar que una ja no està completament dins la relació.
Qui també va pujar a l’escenari va ser l’Ernest Prana per interpretar ‘ISHDIB’, una cançó composta conjuntament amb Cesc. També antics companys del programa Zenit, com la Jim i l’Agustín Ramírez, van cantar Volare juntament amb la família Ruiz, creant un moment coral i de trobada col·lectiva.
La celebració va continuar amb un gest molt personal, quan un grup d’amics del cantautor va pujar a l’escenari amb un pastís per sorprendre Cesc, que aquell dia celebrava també el seu 31è aniversari, transformant el concert en una fusió de música i vida personal.
Una altra col·laboració destacada va ser amb Ramon Mirabet, amb qui va cantar ‘Towards the Sun’, aportant un dels moments més lluminosos i emocionals de la nit. Després, l’empordanès va tornar a quedar-se sol a l’escenari per tancar el directe amb ‘Now or Never’ i ‘Way Back Home’, creant una atmosfera íntima, serena i emotiva que va captivar la sala.
La nit no va girar únicament al voltant de “Slow dive”: abans de l’inici del bolo, el públic va poder gaudir de la telonera Mary Spender. Amb la seva guitarra i veu captivadora, va hipnotitzar la sala interpretant cançons pròpies, incloent-hi temes del seu últim àlbum “Super.Sexy. Heartbreak”, creant l’ambient perfecte per rebre Cesc Sansalvadó.
Més enllà de presentar “Slow dive”, la nit va ser un directe sincer i sense artificis, on Cesc Sansalvadó va construir un vincle autèntic amb el públic, fent sentir a tothom part del seu univers musical. Un concert que no només va presentar un nou projecte, sinó que va convertir la sala en un espai de proximitat, emoció i complicitat que els assistents no oblidaran.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
