El cantautor català Lluís Sánchez presenta “No sé què he fet malament”, un nou single que suposa un retorn directe al pop acústic que més el defineix. Amb melodies enganxifoses, arpegis de guitarra i una producció suau i propera, el tema recupera l’essència més pura del seu univers sonor.
La cançó connecta temàticament amb ‘putadessss’, una de les peces del seu anterior EP, i aprofundeix en una mirada introspectiva marcada per la incertesa i l’autocrítica. Sánchez hi reflexiona sobre la sensació d’haver-se perdut pel camí i es qüestiona les decisions que l’han conduït fins al present.
Amb un to vulnerable i honest, “No sé què he fet malament” també posa el focus en el record del passat, idealitzat com una etapa més lluminosa. El resultat és una peça emocional i directa que consolida el relat personal de l’artista dins l’escena pop catalana.
Joan Dausà ha publicat aquest divendres «Immortals», el seu esperat nou treball discogràfic i el cinquè de la seva trajectòria. El disc arriba cinc anys després del seu últim llarga durada i presenta un conjunt de cançons que mantenen l’essència de l’artista, tot incorporant nous matisos i una evolució sonora subtil.
El projecte ha tornat a comptar amb la producció de Santos&Fluren, el tàndem habitual de l’artista a Blind Records, que signa un àlbum continuista però amb noves textures i ambicions musicals. Entre els temes destaca la peça que dona nom al disc, amb la participació especial d’Antonio Orozco.
La publicació de «Immortals» arriba en un moment especialment dolç per a Dausà, després d’haver aconseguit el 2024 una fita històrica: omplir tant el Palau Sant Jordi com el Palacio Vistalegre en un mateix any, convertint-se en el primer artista en català a assolir-ho.
El nou disc es presentarà en una gira molt esperada, que suposarà el retorn de l’artista als grans escenaris després de gairebé dos anys. El tour constarà d’onze concerts arreu de Catalunya i comptarà amb una posada en escena ambiciosa a nivell tècnic i visual, en la línia dels seus grans directes.
La gira arrencarà el 25 d’abril al Pavelló de Fontajau en el marc del Festival Strenes, amb les 6.000 entrades ja exhaurides mesos abans del concert. La majoria de dates posteriors també es troben a punt de penjar el cartell de complet, confirmant l’expectació que envolta aquesta nova etapa.
GIRA
25.04 – Girona – Fontajau – Festival Strenes (entrades exhaurides)
13.06 – Vic – Cabró Rock
19.06 – Lleida – Magnífic Fest
02.07 – Barcelona – Poble Espanyol – Festival Barts (últimes entrades)
11.07 – pròximament
17.07 – Alcúdia – Plaça de Bous – Mallorca (últimes entrades)
24.07 – La Bisbal d’Empordà – Empordà Music Festival
06.08 – Santa Susanna – Festival Mar d’Estiu (últimes entrades)
08.08 – Sons del Món (últimes entrades)
09.08 – Cambrils – Festivals de Cambrils (últimes entrades)
13.08 – Puigcerdà – Occident Summer Fest
La banda barcelonina VITTARA presenta el seu segon disc de llarga durada, “VTT ARA”, un treball que suposa la culminació del seu recorregut fins avui i que reafirma el grup com una de les propostes més destacades de l’indie català actual. A través d’onze cançons, l’àlbum proposa un viatge emocional i introspectiu que transita pels dubtes, les inquietuds i una mirada íntima sobre temes universals com la nostàlgia, l’enyorança o la incertesa del futur. El disc mostra la versió més madura de la banda, explorant un ampli ventall de registres que van des de guitarres contundents i crits punyents fins a passatges de gran sensibilitat melòdica i vocal. El treball es construeix a partir d’un concepte central: la dualitat entre dues realitats aparentment oposades; el món adult, corporatiu i estructurat (VTT) i el món natural, creatiu i imaginari (ARA). Aquesta tensió i la voluntat de reconciliar ambdós universos travessen tant les lletres com les sonoritats del disc, inspirades en les vivències personals dels membres del grup: l’Uri, el Tuliv i el Pol. ‘VTT ARA’ compta amb les col·laboracions de Socunbohemio, Lins EFX i poggioli, que aporten noves textures i amplien la paleta sonora del projecte. La producció ha anat a càrrec de Joan Cabré, amb la col·laboració de Pol Guardiola, mentre que el màstering s’ha realitzat a Ultramarinos Costa Brava de la mà de Víctor Garcia. L’univers visual del disc ha estat desenvolupat per l’artista Èric Zwatrzko, donant forma a l’imaginari estètic que acompanya el projecte. El nou disc es presentarà en directe el pròxim 30 d’abril a la Sala Razzmatazz 3, en un concert que promet marcar un punt d’inflexió en la trajectòria del grup. Amb ‘VTT ARA’, VITTARA consolida una proposta artística sòlida, honesta i amb una personalitat cada cop més definida, posicionant-se com una de les bandes amb més projecció del panorama musical actual.
El cantant pratenc Alfred García estrena ‘MATEO’ el primer senzill del seu pròxim àlbum. Després del seu darrer projecte «T’estimo es te quiero», torna amb una cançó composta i produïda íntegrament per ell, que serveix com a carta de presentació de la seva nova proposta artística. Per aquest motiu, les característiques de la cançó ens donen pistes de com serà el pròxim disc: una barreja de pop-rock i electrònica i de castellà i anglès.
El cantant va anunciar el tema a través d’una sèrie de publicacions a Instagram en què apareixien fotografies d’una ecografia, un casament i un nadó, fet que va fer pensar a moltes persones que havia sigut pare. Tot i això, les imatges amagaven la veritable temàtica i significat de la cançó: un homenatge, en forma de primera cançó, a en Mateo, el fill de la seva cosina i també l’inici d’una nova era artística.
Per això, la lletra parla de l’estima que sent cap a en Mateo i la voluntat d’animar-lo a somiar a través de frases com «I wanna go with you until the end» o «Mateo vuela como un pájaro, sueños bajo el álamo, sueña veraneando». Quant al vídeo, consisteix en escenes del vincle entre els dos; hi apareixen tant separats fent les mateixes accions com jugant junts. A més, a la part de la lletra en què anima al seu cosí a somiar juga amb el recurs visual d’agafar globus amb formes d’animals i posteriorment fer aparèixer l’animal real.
El duet català Giadda & sankki fa un nou pas endavant amb ‘GUAITA’, el seu segon single conjunt, una cançó que consolida la seva connexió artística dins l’escena del pop urbà en català. Després d’un debut que ja apuntava maneres, el projecte compartit entre tots dos artistes continua creixent amb una proposta coherent, actual i amb voluntat d’arribar més enllà.
Amb una producció fresca i contemporània, ‘GUAITA’ posa el focus en la persistència de l’amor i la passió malgrat el pas del temps. La peça captura aquella intensitat inicial de les relacions i la converteix en motor creatiu, a través d’una lletra directa i emocional que parla d’admiració, desig i connexió real. Tot plegat es construeix des d’una mirada íntima i honesta que reforça la identitat del duet.
En l’àmbit sonor, el tema es mou entre l’urban pop i el pop contemporani, amb influències del Jersey Club i referències internacionals, però mantenint una personalitat pròpia dins el panorama català. La producció va a càrrec de Duncan David Alfano (OKNOTOK) i la mateixa Giadda, amb Alfano assumint també la gravació, mescla i màster, donant com a resultat un acabat polit i competitiu.
Aquest nou llançament dona continuïtat a ‘UNA NENA COM TU’, el primer single del duet, on ja exploraven una combinació de pop i R&B amb una producció més íntima.
Originaris de Mataró, Giadda & sankki formen part d’una nova generació d’artistes que estan redefinint el pop urbà català. Després de trajectòries individuals, han trobat en aquest projecte conjunt un espai per créixer i experimentar. Giadda hi aporta melodies immediates i una sensibilitat marcada per influències diverses, mentre que sankki suma experiència com a beatmaker i MC, aportant solidesa i versatilitat.
La seva trajectòria recent inclou la victòria al Concurs KLK i actuacions amb noms destacats de l’escena, així com presència en festivals com l’Embassa’t de Sabadell, confirmant-los com una de les propostes emergents a seguir de prop.
Minibús Intergalàctic ha publicat «Moviment Oscil·lant Polinòmic y=1/x», el seu segon àlbum d’estudi, un treball ambiciós que consolida l’evolució del grup i el situa en una nova dimensió artística. Després d’un debut marcat per l’arrel psicodèlica dels seixanta, la banda opta ara per expandir el seu so i explorar registres més diversos i contemporanis.
Aquest nou disc es mou entre el pop-rock fosc, el shoegaze, el post-punk o el space-rock, sense renunciar a l’essència psicodèlica que defineix el projecte. El resultat és un treball ric en matisos, que combina guitarres crues amb capes d’electrònica i textures atmosfèriques, construint un univers sonor més profund i introspectiu.
A nivell conceptual, l’àlbum gira al voltant de les tensions i contradiccions pròpies de l’experiència humana. El títol, que remet a una fórmula matemàtica, funciona com a metàfora d’aquesta dualitat constant entre emocions, pensaments i vivències. Les cançons aborden aquest equilibri fràgil entre el gaudi i el dubte, entre la necessitat de controlar-ho tot i la impossibilitat real de fer-ho.
Els primers avançaments, ‘Per sentir-me ple’ i ‘L’agredolça lliçó de la Vall del Mas Daurat’, ja apuntaven cap a aquest gir estètic, amb una sonoritat més densa i una mirada més introspectiva. El disc, però, amplia encara més aquest ventall i alterna moments de llum amb passatges més ombrívols, evidenciant una clara voluntat de risc i creixement.
El projecte també compta amb la participació del reconegut productor Martin ‘Youth’ Glover, que ha treballat amb noms com The Jesus and Mary Chain o Pink Floyd. La seva aportació reforça el caràcter expansiu del disc i contribueix a elevar-ne la producció.
Amb «Moviment Oscil·lant Polinòmic y=1/x», Minibús Intergalàctic no només valida les expectatives generades pel seu debut, sinó que les supera amb una proposta sòlida, valenta i carregada de personalitat, que es postula com una de les referències destacades de l’any dins l’escena catalana.
Jost Jou ha estrenat ‘Com podria estimar-te’, un nou senzill que marca un punt d’inflexió en la seva trajectòria recent. Després d’etapes més orientades cap a l’electrònica, l’artista presenta ara una proposta més propera i emotiva, centrada en la sensibilitat i la connexió directa amb l’oient.
La cançó s’endinsa en el terreny de la post-ruptura des d’una perspectiva poc habitual, allunyada del retret o la nostàlgia amarga. ‘Com podria estimar-te’ planteja la possibilitat d’entendre els finals com una transformació dels vincles, on l’estima pot continuar existint des d’un altre lloc, marcada per la gratitud i l’acceptació.
Amb aquesta peça, Jost Jou reflexiona sobre com les persones que han estat importants no desapareixen del tot, sinó que es redefineixen dins la nostra vida. El tema obre la porta a una visió més madura de les relacions, aplicable tant a l’àmbit sentimental com a les amistats o els lligams familiars.
En l’apartat musical, el senzill aposta per un pop d’autor on les guitarres acústiques guanyen protagonisme i construeixen una base càlida i sincera. Aquesta estructura es complementa amb capes subtils d’electrònica que aporten profunditat i reforcen l’atmosfera emocional, mantenint així l’essència sonora de l’artista.
Amb ‘Com podria estimar-te’, Jost Jou continua consolidant un univers propi basat en la delicadesa i l’honestedat, oferint una peça que convida a reconciliar-se amb el passat i a entendre que, tot i els canvis, l’amor pot persistir en noves formes.
Celobert ha publicat aquest 10 d’abril “Xamfrà”, un EP breu però carregat d’intenció que marca l’inici d’una nova etapa per al grup. El treball posa el focus en els xamfrans com a espais simbòlics de convivència, punts de trobada on la vida es desplega amb tota la seva diversitat.
A través de tres cançons, la banda construeix un relat que abraça temes com l’amor, la recerca de refugi o el pas del temps, convertint aquests espais urbans en escenaris on les històries individuals es creuen i prenen sentit col·lectiu.
Un dels moments més destacats del disc és ‘Niu’, una peça que aborda amb delicadesa el procés de deixar enrere la llar i iniciar una nova vida, especialment des de la perspectiva de les persones que fugen de la guerra. La cançó compta amb les col·laboracions de l’activista palestí Ibrahim Beisani, l’actriu Sílvia Bel i el músic Sergi Carbonell.
L’EP es completa amb ‘Bar de l’Eixample’, que ja s’havia pogut escoltar com a avançament, i ‘Pretèrit Plusquamperfet’, dues peces que reforcen l’estil del grup, basat en un pop-rock elegant i emocional que no defuig les problemàtiques socials contemporànies.
“Xamfrà” és el primer de tres EPs que Celobert té previst publicar entre 2026 i 2027. Aquest recorregut culminarà amb un disc final la primavera de 2027 i dibuixarà, a poc a poc, un univers compartit que gira al voltant de la idea de comunitat, com si es tractés d’un bloc de pisos on les vides s’observen i s’entrellacen a través del celobert.
Bucòlic ha publicat el seu esperat primer disc llarg, «L’únic que vull és tornar a casa», disponible des del 10 d’abril. El grup de pop nascut a Granollers el 2020 fa així un pas endavant en la seva trajectòria amb un treball de vuit cançons que han anat gestant al llarg dels darrers dos anys.
Després de donar-se a conèixer amb l’EP «Ara que et conec» (2021), la banda consolida ara el seu univers sonor amb un projecte autoproduït pels mateixos membres del grup: Marina Miralles, Toni Miralles i Ferran Bretcha. El disc ha comptat amb la mescla d’Ildefons Alonso i el màster de Mario Patiño a L’Atlàntida Estudi.
«L’únic que vull és tornar a casa» es construeix a partir d’un procés creatiu pausat i orgànic, amb cançons que han anat prenent forma sense presses. El resultat és un recull de peces que giren al voltant del concepte de casa, entesa tant com un espai físic com emocional, i dels vincles que ens hi connecten.
El context vital dels membres del grup també ha marcat el desenvolupament del disc. Experiències com la maternitat, la preparació d’oposicions o una estada a l’estranger han influït en el ritme i la mirada del projecte, aportant perspectiva i profunditat a unes cançons que respiren autenticitat i sensibilitat.
Yung Rajola ha publicat ‘Famós Català’, un nou avançament del seu tercer disc que compta amb la col·laboració del grup Sexenni. El tema proposa una mirada crítica i irònica sobre el panorama cultural català, jugant amb el doble sentit entre la idea d’un star system local i la precarietat que sovint acompanya els artistes.
Amb un to humorístic, la cançó posa sobre la taula una realitat habitual dins el sector: la dificultat de sostenir una carrera musical i la necessitat de compaginar-la amb altres feines. El relat dibuixa situacions quotidianes com actuar en un festival i, l’endemà, tornar a una jornada laboral convencional, evidenciant la distància entre la percepció pública de l’èxit i la realitat dels músics.
Produïda per Pep Saula, membre de Sexenni i col·laborador habitual de l’artista, ‘Famós Català’ combina una base festiva amb un discurs crític. Musicalment, el tema barreja elements de cúmbia, pop i música urbana amb influències llatines, incorporant recursos com palmes, trompetes i una tornada coral que accentua el contrast entre el to desenfadat i el missatge de fons.
La col·laboració entre Yung Rajola i Sexenni s’emmarca en una relació artística consolidada des del 2020, amb diversos projectes compartits que han reforçat la seva complicitat tant a l’estudi com als escenaris.
El single arriba acompanyat d’un videoclip dirigit per Alex Alcalde, habitual en l’univers visual de Yung Rajola, que representa amb humor i exageració les dificultats del circuit musical català i la lluita constant dels artistes per tirar endavant els seus projectes.
El Diluvi continua commemorant els seus 15 anys de trajectòria amb la publicació de ‘La sort de coincidir’, el segon llançament d’aquesta nova etapa després de ‘Cantem per tu’. El nou single consolida el retorn del grup als escenaris amb una proposta que posa el focus en l’amor i els vincles inesperats.
La cançó explora aquelles connexions que neixen de manera fortuïta però acaben esdevenint essencials, des dels primers enamoraments fins a la construcció d’una relació amb el pas del temps. Amb una lletra directa i emocional, el tema transita entre la il·lusió inicial, els dubtes i el vertigen de perdre allò que s’ha construït.
Musicalment, el grup introdueix un canvi de registre dins el seu univers habitual, allunyant-se parcialment d’elements com la bandúrria o el violí per acostar-se a sonoritats més pròximes a l’indie-rock. Les guitarres elèctriques prenen protagonisme en una base rítmica més contundent, mantenint, però, la identitat pròpia de la banda.
La producció torna a anar a càrrec de David Rosell, col·laborador habitual del grup, i el tema s’ha enregistrat als estudis Can Pardaler d’Artés. El llançament s’acompanya d’un videoclip dirigit per Cris Centeno, amb fotografia de Jaume Verdú, que recrea una sitcom romàntica amb estètica norantera. El clip presenta una narrativa coral amb to humorístic, protagonitzada pels membres de la banda i amb una història centrada en una relació a punt de fer el pas definitiu.
Aquest nou capítol arriba també amb l’anunci d’una gira de quinze concerts per quinze poblacions dels Països Catalans, que començarà el 18 d’abril a Vila-real. Un recorregut especial amb què El Diluvi vol celebrar sobre els escenaris una trajectòria consolidada dins l’escena musical.
Barcelona acollirà a partir del 16 d’abril l’estrena d’“ALTER”, un nou musical original en català que posa el focus en la salut mental, les relacions afectives i la construcció de la identitat. L’obra es podrà veure fins al 3 de maig al Golem’s Teatre, consolidant l’aposta per formats de proximitat amb mirada contemporània.
El projecte arriba després de la bona acollida de “3 desitjos”, un muntatge reconegut amb diversos premis, entre els quals millor espectacle de proximitat, millor partitura i millor musical de petit format. Ara, l’equip creatiu torna amb una proposta que combina sensibilitat, dramatúrgia actual i música original per connectar amb el públic des d’una vessant emocional.
La història segueix en David, un jove introvertit que treballa en una cafeteria i inicia una relació amb l’Àngela, una editora d’èxit marcada per la necessitat de control. En paral·lel, en Leo i en Mario construeixen una relació travessada per tensions i secrets. A través d’aquests vincles, “ALTER” explora la complexitat de les emocions, la vulnerabilitat i la recerca d’acceptació personal.
Amb moments que oscil·len entre la tendresa, l’humor i la foscor, el musical es presenta com un homenatge a la neurodivergència i a la lluita per estimar-se i sanar. La música, peça clau de l’espectacle, acompanya aquest viatge emocional i amplia allò que les paraules no poden expressar.
El muntatge compta amb text i lletres de Marc Lluís Fernández, música i direcció musical d’Aleix Vives, direcció i coreografia d’Oscar Reyes i un repartiment format per Eric Serrano, el mateix Fernández, Iris Cabré i Cristian Cabañas.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
