THE OFFSPRING – WHY DON’T YOU GET A JOB?
ARCTIC MONKEYS – FLUORESCENT ADOLESCENT
DISTURBED – THE SOUND OF SILENCE
DROPKICK MURPHYS – YOU’LL NEVER WALK ALONE
SIMPLE PLAN – I CAN WAIT FOREVER
FAMILY OF THE YEAR – HERO
TRAVIS – MY EYES
KODALINE – THE ONE
SUM 41 – LANDMINES
NECK DEEP – WHERE DO WE GO WHEN WE GO
YUNGBLUD – THE FUNERAL
QUIET RIOT – CUM ON FEEL THE NOIZE
AVENGED SEVENFOLD – CRIMSON DAY
STAIND – SOMETHING TO REMIND YOU
BLINK-182 – NO FUTURE
LINKIN PARK – IN THE END
El cantant ha tret un single nou i a més a més acompanyat d’un videoclip amb aires d’estiu i molt dinàmic visualment. Un cop paït el seu primer àlbum “Enrenou” i dels temes potents com “Noia catalana”, “Ets un caramelito” o “La miradeta”. En Bali 13 arriba amb un hit que promet regalar-nos l’estiu.
El tema contempla ritmes electrònics posant com a referent els gèneres del pop-rock i funk. El vídeo musical per l’altra banda, és visualment divertit i molt proper al públic jove convidant-lo a gaudir de la vida i esprémer al màxim la joventut sense deixar mai de somiar.
A més a més, el cantant després de l’estrena del videoclip, ha anunciat que els nous directes programats aquest estiu prometen ser una autèntica festa.
Aquí us deixem les dates i el seu videoclip:
PRÒXIMES DATES:
12/07 – Sarral
25/07 – el Vendrell
14/08 – Torrelavit
16/08 – Segur de Calafell
30/08 – Les Peces
El Molino ha presentat avui una nova tongada de concerts per a la seva programació de tardor, amb actuacions destacades que tindran lloc entre el setembre i el desembre a la mítica sala del Paral·lel barceloní. La proposta combina sons d’arreu del món amb l’aposta pel directe proper i de qualitat que caracteritza la nova etapa del recinte.
El 28 de novembre, l’escenari rebrà Micah P. Hinson, referent del folk-rock nord-americà, que hi presentarà el seu nou àlbum The Tomorrow Man. Abans, el 9 de novembre, el productor i multiinstrumentista Adrian Younge oferirà un concert especial amb una orquestra de deu músics per interpretar Something About April III, una obra de soul psicodèlic amb influències del Brasil.
El 21 de setembre, la compositora britànica de jazz àrab Yazz Ahmed, coneguda per les seves col·laboracions amb Radiohead o Lee Scratch Perry, actuarà amb el vibrafonista Ralph Wyld en una proposta que fusiona estils i paisatges sonors.
També passaran per El Molino: Xixa (27 de setembre), banda de Tucson que combina cumbia i rock amb una energia contundent; Carmen Lancho (17 d’octubre), vocalista emergent amb un estil càlid i personal; i Sergi Carbonell (19 de desembre), antic membre de Txarango, que presentarà el seu projecte en solitari amb la sensibilitat del “bandautor”.
Aquesta programació musical conviu amb l’agenda habitual d’El Molino, que manté el cicle Hilària Club, dedicat a la comèdia en català amb stand-up i monòlegs, i les nits de Club Molino, sessions de DJ que allarguen la vetllada fins a la matinada. Una temporada que confirma El Molino com un dels espais culturals més dinàmics i versàtils de Barcelona.
El Festival·B 2025 segueix creixent i avui ha anunciat una nova fornada de 15 artistes que s’afegeixen al cartell de la seva onzena edició. El festival, que tindrà lloc els dies 3 i 4 d’octubre al Parc del Fòrum de Barcelona, consolida així la seva aposta per la música emergent i la diversitat de propostes amb noms com BB Trickz, Dillom, El Petit de Cal Eril, Teo Lucadamo, Jokkoo Collective (amb MBODJ b2b Baba Sy), Meritxell de Soto, Ouineta, Verushka i Greta, entre d’altres.
Entre les novetats més destacades hi ha el retorn d’El Petit de Cal Eril amb el seu nou disc ERIL ERIL ERIL, l’energia disruptiva de Dillom, el trap provocador de BB Trickz o la connexió emocional de Teo Lucadamo. També brillen les propostes més ballables i experimentals com el b2b de MBODJ i Baba Sy dins del col·lectiu Jokkoo, i les sessions hipnòtiques i contundents de DJ com Meritxell de Soto o Verushka.
A més, el festival fa un salt endavant amb la creació de RA·B, una nova jornada dedicada a la música electrònica i la cultura rave, que tindrà lloc el diumenge 5 d’octubre. El plat fort serà un set especial de 5 hores de John Talabot, acompanyat per noms com El Bugg, Parkineos, Metrika i Nusar3000 dj set.
Els abonaments de tres dies i les entrades de dia estaran disponibles a partir de demà, dimecres 18 de juny a les 11:00 h, a través del web oficial fstvlb.com. L’accés a RA·B serà gratuït per a les persones amb abonament, amb inscripció prèvia.
Amb aquesta nova edició, el Festival·B es referma com una cita clau per a la música i la cultura contemporània a Barcelona, obrint espai a la llibertat creativa, la barreja de gèneres i l’esperit més inquiet de l’escena actual.
Baco, el jove artista i compositor criat a Barcelona, torna amb nou material pensat per fer ballar i vibrar durant l’estiu. Es tracta de Fills del Sol, un mini EP format per dues cançons —la que dóna títol al projecte i Sant Joan— creades amb l’objectiu clar de gaudir-les a les festes majors i a les playlists més caloroses de la temporada.
Amb lletres que celebren l’amor, l’amistat i les ganes de viure, i una producció musical carregada d’energia, Baco s’emmiralla en l’alegria de grups com Oques Grasses, Figa Flawas o Buhos per construir dos temes que ja apunten a imprescindibles dels mesos més calorosos.
El videoclip de Fills del Sol, gravat entre el Baix Empordà i les FM de Poblenou consolida la voluntat del projecte d’arrelar-se tant a la realitat urbana com a la festa popular catalana.
Amb un bagatge musical que va del rock argentí al hip-hop espanyol, passant pel punk, l’electrònica i fins i tot la rumba, Baco continua trencant etiquetes i explorant noves sonoritats. Després de la seva primera mixtape La Ciudad, on ja es va atrevir amb el català a La bona vida, Fills del Sol és una nova mostra de la seva capacitat per fusionar gèneres i emocions amb naturalitat i autenticitat.
Després de les emocions de Cançó de matinada i Para la libertad, Jofre Bardagí presenta una nova peça del seu projecte dedicat a Joan Manuel Serrat. Aquesta vegada ho fa de la mà de Santi Balmes, líder de Love of Lesbian, amb qui comparteix veu i emoció a Temps era temps, una de les cançons més icòniques del cançoner de Serrat.
Més que una versió, és una trobada entre dues ànimes musicals que, des del respecte profund, vesteixen el tema amb una nova sensibilitat. Amb la producció de Juanma Latorre (Vetusta Morla), el resultat és una reinterpretació contemporània, delicada i fidel a l’essència original.
El projecte Jofre Bardagí interpreta Serrat, dividit en dos volums i editat per U98 Music, veurà la llum al llarg del 2025 i culminarà amb una gira per Catalunya, l’Estat espanyol i Llatinoamèrica. Amb Temps era temps, Bardagí consolida una proposta artística que combina rigor, passió i una profunda connexió amb el llegat musical de Serrat.
Mazoni torna amb novetats. El grup empordanès liderat per Jaume Pla ha anunciat la publicació del seu onzè disc d’estudi, titulat Banderes per daltònics, que arribarà oficialment el 5 de setembre. A partir d’avui mateix, però, ja es pot reservar l’edició en vinil en pre-order, amb l’avantatge de rebre-la unes setmanes abans del llançament oficial.
El nou treball està produït per Aleix Bou, membre històric del projecte, i inclourà un total d’11 cançons. Es tracta d’un nou capítol en la sòlida trajectòria de Mazoni, que ha deixat empremta a l’escena musical catalana amb temes tan destacats com No tinc temps, Eufòria, Ei, que surt el sol!, La promesa o A.I.L.O.D.I.U.
Amb el disc, també arriben les primeres dates de la gira de presentació. Mazoni actuarà el 4 d’octubre a l’Auditori de Girona i el dia 11 del mateix mes a la sala Apolo [2] de Barcelona. Les entrades ja es poden adquirir a través dels canals habituals.
Un retorn esperat que reafirma Mazoni com una de les veus imprescindibles del pop-rock en català.
Sopa de Cabra ha decidit acabar el curs 2025 amb un cop de puny al cor. Una última gira abans d’una aturada de nou mesos. Un comiat temporal que té regust d’història viva del rock català. Aquest viatge ha estat batejat amb el nom d’“Animal”, i no per qualsevol motiu. La banda gironina vol recuperar l’energia salvatge del seu tour del 2001, el que va ser l’últim abans de la llarga pausa que gairebé els acomiada per sempre.
Aquest cop, però, saben que tornen. I ho faran amb força: la gira dels 40 anys de trajectòria ja té data prevista —estiu del 2026—, però abans, volen fer-se sentir una última vegada. I fer-ho tan fort com el grup i els seguidors mereixen, i esperen.
La gira comença el 29 de juny al festival A Cel Obert, i s’estendrà fins al 28 d’agost, quan tanquin el cercle al Summerfest Cerdanya. Enmig, una ruta estiuenca per escenaris de tot el territori: des de les icòniques nits de Cap Roig (13 de juliol) i Les Nits de Barcelona (22 de juliol), fins al mític El Tingladu de Vilanova (25 de juliol) o l’Empordà Music Festival (26 de juliol), casa seva emocional.
Un dels plats forts serà el Sons del Món a Roses (2 d’agost), on tornaran a compartir escenari amb Els Pets després de 25 anys. Les 5.300 entrades ja estan exhaurides.
Pel que fa a convidats especials, i com ja va passar a la gira teatral Ànima, la Beth Rodergas formarà part del directe. Una fusió que ja ha funcionat i que promet noves capes de sensibilitat damunt l’escenari.
De l'”Ànima” a l'”Animal”. El contrast és potent. De la intimitat dels auditoris amb Ànima a l’explosió emocional dels grans festivals amb Animal. És el Sopa més complet, el que combina reflexió i instint. El que sap que cada concert pot ser l’últim… però també el millor.
I ells ho tenen clar: “Cada vegada més conscients que la vida és un regal que no té sentit si no és compartit”. L’estiu 2025 no és només una gira; és una celebració col·lectiva, un record viu, una promesa de retorn.
Després de l’estrena del single ‘Dipòsits de gas’, El lleig presenta el seu tercer treball d’estudi on parla des de la sinceritat i sense filtres. Explicant-ho per poder arribar a la gent i a un punt concret, en aquest cas, reivindicar que a certa edat encara es pot triomfar.
Aquest àlbum explica la història del pas del temps, d’aguantar a la nostàlgia i de combatre l’oblit. On també cal explicar els temes que ens envolten i de continuar fent-ho així. Fins que arribi un moment que, com diu el cantant: “no ens quedi veu.” El mateix Galdrán ens ho explica així:
“Ara fa deu anys les coses es posaren una mica costa amunt. Tot el que va passar em va apropar a la meva família i a la música; em va fer retrobar a mi i a la guitarra com a via d’expressió. D’aquelles vivències, cançons com aquesta que posaren en marxa l’aventura de El Lleig. I aquí seguim. Deu anys després.”
Un disc ple d’històries:
Temes com ‘Esforç de ser normal’. El tarragoní ens explica el procés d’acceptació del ser diferent, i de l’ideari de la societat del ser “normal”. Un tema que ens convida a reflexionar sobre les concepcions de la vida i de com la societat ha normalitzat tant aquesta “normalitat”.
Per altra banda, tenim ‘dipòsits de gas’. La història d’una parella que lluita per una malaltia incurable. El fet que sigui tan propera i tan sincera fa que qualsevol en escoltar la cançó se la pugui fer seva. Un tema de deixar marxar a qui més estimem, sobre la vulnerabilitat i de l’amor més sincer.
Encara estem amb la ressaca emocional i física del Cabró Rock. Ha estat una celebració del seu cinquè aniversari plena de moments per recordar, des del castell de focs amb la música de la Black Music Big Band, que van interpretar clàssics de la música del nostre país, o de veure actuar als incombustibles Els Pets menjant-se l’escenari amb els seus clàssics atemporals o l’inici de la gira “Coda” d’Oques Grasses.
La jornada va iniciar-se el divendres amb una tarda d’allò més xafogosa, amb un cel que en un primer moment feia témer que potser s’escaparia alguna gotellada però res, l’únic que va caure va ser un sol de mil dimonis que va fer refugiar al públic assistent en qualsevol racó on hi hagués una mica d’ombra.
Un divendres ben femení per començar amb la guanyadora del concurs de Cabró Rock, la Bru, que va ser l’encarregada de donar el tret de sortida d’una celebració de 5 anys que continuaria amb la Maig, demostrant perquè és una de les artistes emergents amb les quals tothom vol col·laborar. A sobre l’escenari se la va veure molt còmode i és que a mesura que avancen les setmanes l’artista va sumant nous recintes on qui sap si fa uns mesos es podia arribar a imaginar.
La Maria Jaume va desplegar tot el seu talent i gràcia sobre un escenari, on va poder gaudir de totes les cançons que l’han convertit en una de les veus més destacades del panorama musical. El bloc femení va acabar amb la Mushka que va provocar el deliri entre els més joves amb unes cançons que se saben tots de memòria, a jutjar pel karaoke col·lectiu que es va formar.
A la nit els concerts seguirien amb Doctor Prats, que després d’un merescut descans, tornaven per regalar-nos un directe ben entretingut i que va tenir la sorpresa de l’aparició de Guillem Boltó, per interpretar ‘Les teves pigues’. Va fer il·lusió tornar-lo a veure al costat dels seus antics companys i mesos després de dir adeu al projecte amb Stay Homas.
Un dels plats forts del Cabró Rock era l’inici de la gira Coda dels osonencs Oques Grasses. El llistó estava molt alt després de l’anterior gira i tot i que en un primer instant podia semblar que res havia canviat, els moviments dels blocs de l’escenari, algunes cançons inesperades com ‘Cançó de l’aire’ o el moment acústic de ‘Jubilar-me’ amb intro de Titànic a càrrec de l’Arnau Altimir, van deixar clar que tornàvem a estar davant d’un dels millors grups (per no dir el millor) de la música del nostre país. La sensació agredolça que estàvem a l’inici del final del grup es palpava en l’ambient i tothom tenia ganes que allò no s’acabés, que el concert s’allargués eternament i que el grup no abandonés l’escenari.
Per sort el show es va allargar fins pràcticament les dues de la matinada, on no hi van faltar temes com ‘Sort de tu’, ‘Com el dia i la nit’, ‘Serem ocells’, ‘Sta Guai’, ‘Petar-ho’ o ‘La gent que estimo’, que un cop més va servir com a colofó final, amb tots els membres del grup asseguts en un dels elements de la seva escenografia que anaven desplaçant durant el directe.
Agraïment infinit per tots els seguidors osonencs que els han acompanyat durant tots aquests anys. I de nou la sensació que trigarem a tornar a veure el grup a la seva terra estimada.
Després d’un concert com aquest, era difícil pels següents artistes mantenir el llistó, però Els Catarres estan més que acostumats a portar la festa allà on calgui i el seu nou disc “Paracaigudistes” n’és un bon exemple. Ja sigui amb temes nous o els clàssics de sempre, el grup va fer allargar la festa del Cabró Rock fins pràcticament les 4 de la matinada, moment on Les Que Falta Band remataven amb tota la seva energia i talent la festa.
El dissabte la ressaca estava present entre bona part de nosaltres i és que el que s’havia viscut la nit abans no era qualsevol cosa. La jornada la iniciaven Los Manolos amb la seva rumba i les seves cançons amb les quals és impossible estar-se quiet. Tothom a ballar i a cantar, encara que la xafogor fos d’aquelles d’escàndol. Al final va sonar ‘Amigos para siempre’, la que tothom esperava amb més ganes.
Ginestà és un d’aquells grups que mai deceben i un cop més van portar a l’escenari aquelles cançons que tots esperàvem escoltar. Des de les recents ‘Només viure’ o ‘Tot el que ens queda’, passant per himnes com ‘L’Eva i la Jana’ o ‘Estimar-te com la terra’. Al final tenir els germans Serrasolsas al cartell és un win-win.
La celebració dels 40 anys d’Els Pets va arribar posteriorment amb un Lluís Gavaldà en plena forma, sent conscient que estava en un festival on no tothom venia a veure’ls a ells i que potser no se sabrien tot el repertori del grup. Intercalant peces emblemàtiques com ‘Soroll’, ‘Està plovent’, ‘Una estona al cel’, ‘Agost’ o ‘Pau’, amb cançons més recents però ‘La vida és molt avorrida sense el teu cos’, l’alegria general va arribar al final, juntament amb el confeti i la mítica ja ‘Bon dia’ que va fer embogir a tot el personal.
Sense cap mena de dubte que el grup continua oferint un directe excepcional, amb músics de renom a sobre l’escenari. A molts els hi agradaria arribar en aquest estat de forma després de 40 anys de carrera.
The Tyets van ser els següents en desfilar per un escenari ple de pantalles plenes de llums i colors, que ens feien preveure la gran festa que s’hi viuria. Amb ‘Cafè pels més cafeteros’ començava un directe que només es va interrompre per atendre a algunes persones del públic que s’havien trobat malament i que eren ateses pels equips d’emergència.
La banda va superar sense problemes aquests imprevistos i la festa del duet mataroní va continuar amb temes com ‘Bailoteo’, ‘Olívia’, ‘Amics, tiets i coneguts’, ‘Coti x Coti’, ‘La Platja’, ‘De l’1 al què’, amb produccions més recents com ‘Un petonet’, ‘Si ho deixéssim tot’, ‘El Maresme’ o ‘A fora plou’, que va ser la darrera en sonar. Bé, això no és ben be veritat, ja que quan el grup s’acomiadava de l’escenari van presentar un nou tema estiuenc que s’estrenarà properament.
El piromusical dels cinc anys va arribar després per celebrar la vida d’un festival que en poc temps s’ha convertit imprescindible per moltes persones que cada any omplen el recinte de Vic, i enguany amb ampliació d’aforament, fet que ha portat unes 44.000 persones en els dos dies de festival. Amb el ritme de la Black Music Big Band vam gaudir d’aquesta celebració abans que La Raíz pugés a l’escenari a delectar-nos amb les seves cançons.
La Raíz és un d’aquells grups que encara que no en siguis un gran seguidor, et rendeixes als seus peus quan veus el show que porten i com es mengen l’escenari des del primer instant.
A l’horitzó el cel s’il·luminava amb alguns llampecs que feien pensar que tindríem una d’aquelles tempestes d’estiu agreujades per la calorada que feia. Al final va caure un petit ruixat durant el concert que van oferir els vallencs Figa Flawas amb la seva espectacular posada en escena, el cos de ballarins combinat amb el talent damunt de l’escenari de Pep Velasco i de Xavier Cartanyà.
La festa final la van portar els valencians La Fúmiga, que com els mencionats Ginestà, són una d’aquelles formacions que tampoc deceben mai. Ho donen tot a sobre l’escenari amb unes composicions que mai ens cansem de cantar i ballar, encara que siguin altes hores de la matinada.
Passades les 4 de la matinada Gea posava la cirereta del pastís d’aquest cinquè aniversari d’un festival que tindrà el difícil repte el 2026 de superar les dues històriques nits que hem viscut aquest any. Però estem convençuts que quan ens tornin a presentar el cartell tornarem a caure de cul.
A l’Instagram de Primera Fila podeu trobar alguns vídeos de les actuacions, així com entrevistes realitzades al públic.
La nova col·laboració entre David Guetta i Sia amb ‘Beautiful people’ assoleix el lideratge de la Primera Llista.
Entren a la llista
La Ludwig Band – Millor amb ell
Tommy Cash – Espresso macchiato
Josep Montero & Rita Payés – Another sunny day
Surten de la llista
Billie Eilish – Birds of a feather (45 setmanes)
Bad Bunny – DtMF (19 setmanes)
The Tyets – A fora plou (13 setmanes)
Aspirants
Calvin Harris feat. Clemenine Douglas – Blessings (4 setmanes)
Avicii feat. Elle King – Let’s ride away (4 setmanes)
Sara Roy – Agafa’m de la mà (4 setmanes)
Robbie Williams – Rocket (4 setmanes)
Banda Neon – Es busca catalanet (2 setmanes)
Sabrina Carpenter – Manchild (novetat)
Ed Sheeran – Sapphire (novetat)
Sexenni & Yung Rajola – Avall lo paper (novetat)
Després del seu primer single ‘la teva calor’ amb el qual Dbeet va debutar de la mà de Música Global, l’artista ens sorprèn amb el seu nou treball.
‘Jo no sé’ és una cançó que parla del desig que torna quan menys t’ho esperes i de les històries que tenen finals oberts. Amb una melodia i una tornada enganxosa i un videoclip del tot estival, el tema juga amb uns ritmes d’afro pop mantenint l’essència i el so que tant l’ha caracteritzat en altres produccions per artistes com Juan Magán.
Ja podeu gaudir del fantàstic treball de Dbeet, ‘Jo no sé’ a totes les plataformes.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
