Els Tyets han publicat el seu esperat disc «Cafè pels més cafeteros» i que arriba després del boom que va suposar «Èpic Solete». En aquest nou disc proven nous sons, amb productors diferents però sense deixar de banda la seva essència.
El disc ja està obtenint un bon èxit gràcies a temes com ‘Un petonet’, en col·laboració de Juan Magán, però també amb ‘Cul i merda’ o ‘El Maresme’, el tema que han dedicat a la seva terra, que els representa molt i que fins i tot l’Oriol de Ramon ens diu que és la seva cançó preferida de tota la seva discografia. Les seves mares estan molt contentes que hagin fet aquest tema.
El grup els hi esperen uns mesos intensos de concerts, el primer d’ells el 26 d’abril a la Mirona, just el dia de la final de la Copa del Rei, on el Barça jugarà contra el Madrid. Els mataronins han decidit canviar l’horari del concert per poder gaudir del partit des de la mateixa sala a través d’una pantalla gran. A Primera Fila els hi hem proposat que facin la transmissió del partit ells mateixos!
Maria Hein acaba de presentar el disc «KATANA» on narra una dolça història de venjança i aquesta història es cohesiona a través de la cultura japonesa. A KATANA Maria colpeja amb dotze pistes que fan un pas endavant en avantguarda explorant nous sons, sense deixar anar la mà de la música tradicional que sempre l’ha acompanyat. Allò urbà, l’afrobeat o el reggeaton i la cançó tradicional mallorquina són presents en un disc polièdric i personal que suposa un nou pas endavant en la carrera d’aquesta jove cantant i compositora.
Hem volgut saber d’on neix aquesta passió per la cultura japonesa, també hem parlat de la bona rebuda que està tenint el disc, així com de ‘ALENAR’ la versió que fa del tema de Maria del Mar Bonet, que ens ha explicat li va enviar un missatge on deia que l’admirava molt i li agradava la versió que n’havia fet. No és per menys, escoltar-la en directe et deixa sense paraules.
També ens ha revelat que al seu moment va arribar a cantar un tema amb Sílvia Pérez Cruz, una col·laboració que qui sap si mai es repeteix…
Té uns mesos intensos de concerts, entre ells un al festival Cruïlla. Aneu-la a veure que no us en penedireu.
Halldor Mar ens ha presentat el seu nou disc «This way, please» on adapta a l’anglès un bon grapat d’èxits de la música catalana, que van des del ‘Corren’, de Gossos; ‘Boig per tu’, de Sau; ‘L’estaca’, de Lluís Llach; o fins i tot ‘Louisiana o els camps de cotó’, d’Els Amics de les Arts.
L’artista ja sap el què és adaptar amb èxit cançons reconegudes i més de 10 anys després de publicar «Winds» ens ha volgut oferir aquest nou recull.
N’hem parlat amb ell i també hem plantejat de publicar algun dia una adaptació de cançons de grups com Figa Flawas, Els Catarres, Julieta o Mushka. Dels qui té a punt de llançar tema és dels Tyets i el seu gran èxit ‘Coti x Coti’.
Estarem atents a tots els concerts que ens ofereixi, així com les novetats que arribin a les seves xarxes.
ESTHER torna a sorprendre amb el seu tercer single: Si te’n vas, un viatge a les profunditats emocionals del desamor i la desolació. Després de l’èxit de La millor de les mentides, Tot Comença i Torno a mi, cançons que marquen el gir sonor enèrgic i guitarrer de la nova etapa d’ESTHER, l’artista valenciana aprofundeix en un terreny més fosc i experimental, combinant electrònica, sintetitzadors i guitarres distorsionades per crear una peça que ressona amb cruesa.
Si te’n vas és una reflexió ben dura sobre la pèrdua i la desconnexió. Amb una lletra que captura el buit que deixa algú que un dia ho va ser tot, ESTHER aborda el dolor de veure com allò que es va construir es desfà. La producció, a càrrec d’Àlex Blat, barreja elements del pop-rock melancòlic amb textures electròniques, evocant influències d’artistes com Alizzz o Samuraï, però sense perdre l’essència personal que caracteritza la trajectòria de l’artista.
Acompanyant el llançament, el videoclip de Si te’n vas —dirigit novament per la cineasta valenciana Lucía Casañ— ha sigut rodat a l’albufera de València en clau de thriller amb tocs de comèdia negra. La peça reflecteix la dualitat de la cançó: el dolor de la pèrdua i l’alliberament que pot suposar deixar enrere allò que et fa mal. La imatge de l’Albufera —amb els seus paisatge enigmàtics i carreteres sense sortida— amplifica la sensació de buit i, alhora, la necessitat de trencar amb el passat.
Amb este nou avançament del seu proper àlbum d’estudi, ESTHER reafirma el seu gir artístic cap a un pop-rock més madur i arriscat, sense renunciar a l’autenticitat que l’ha convertida en un referent de la música valenciana. Si te’n vas no només confirma la seua evolució sinó que també anticipa un disc que promet ser el més personal i ambiciós de la seua carrera.
El nou disc d’ESTHER veurà la llum el proper 8 maig de 2025.
Aquest matí, a la sala de plens de l’Ajuntament de Sant Feliu de Guíxols, s’ha presentat oficialment la 63a edició del Festival de la Porta Ferrada, el certamen degà de l’estiu a Catalunya.
L’edició d’enguany aposta novament per una programació diversa i de qualitat, amb propostes per a tots els públics i gustos musicals. Entre els noms destacats del cartell hi figuren el Brad Mehldau Trio, la mítica banda de rock Europe, el pianista francès Sofiane Pamart, la bailaora Sara Baras, Umberto Tozzi, EMiguel Poveda, Guitarricadelafuente i Rosario, entre molts altres artistes que passaran aquest estiu per Sant Feliu de Guíxols. També hi haurà presència catalana amb Els Pets, Ginestà o La Casa Azul.
El festival començarà el 12 de juliol i s’allargarà fins al 20 d’agost. Els concerts se celebraran en diferents espais i comptaran amb una zona Village: un espai pensat per completar l’experiència del públic abans i després dels concerts, amb serveis i un ambient dissenyat per gaudir de la cultura a peu de mar. L’espai Village oferirà una programació protagonitzada íntegrament per veus femenines.
Amb aquesta nova edició, el Festival de la Porta Ferrada consolida la seva aposta per portar a la Costa Brava el millor de la música i les arts escèniques, convertint Sant Feliu de Guíxols en un referent cultural estiuenc a nivell nacional i internacional.
Del 17 al 20 d’abril, s’activarà una campanya amb un 20% de descompte en l’adquisició d’entrades per a tots els concerts de la programació, exclusivament a les taquilles oficials.
‘Guerra’ és el nou single de l’Arnau Folch i el primer avançament del nou disc. El senzill és una peça vibrant que transforma la lluita interna per l’autoestima en pura energia musical. Una cançó que parla tant de la batalla diària per sentir-se bé amb un mateix. A més, Folch ens mostra com frontar les relacions personals amb confiança. Aquest tema, barreja la rumba amb uns sons més actuals i contundents.
Aquest últim treball de l’Arnau Folch, segueix la seva línia habitual: quotidianitat, reflexions i experiències personals. La cançó ‘Guerra’, està inclosa en el disc ‘Recors’ que es publicarà el 9 de maig. Aquest disc pretén, per tant, ser un homenatge a l’amor en totes les seves expressions. Format per catorze cançons, ens mostra catorze maneres diferents d’estimar. Cada peça representa un amor diferent, inspirat en les catorze d’amor.
L’Arnau va descobrir la seva passió per la música a un concert l’any 2017. La resta, és història. Després d’anys de creació i aprenentatge, el seu projecte va veure la llum durant el confinament. Amb ‘Al Descobert’ i una gira creixent, s’ha consolidat com una veu única i emergent.
A ‘Guerra’, l’Arnau Folch ens mostra metafòricament una lluita interna. Tracta el missatge amb unes imatges sobre una guerra entre el personal i l’emocional. Al llarg de la cançó, es parla sobre l’angoixa, la por, la lluita per l’autoestima i el sentiment de no estar a l’altura. A frases com Vaig gronxant els somnis del combat ens ho mostra. Es mostren, també, referències bèl·liques d’aquesta »guerra» amb si mateix, es fa molta referència a bales i armes.
Durant el senzill es va referència, també, a ser un covard, atrapat entre el desànim i l’esperança. A més, aquesta covardia es relaciona amb la sensació de no saber afrontar emocions o d’autoexigir-se massa.
Així doncs, »Guerra», el primer avançament del disc de l’Arnau Folch ja està disponible a totes les plataformes.
Només quatre dies després de la sortida del nou àlbum de The Tyets, «Cafè pels més cafeteros» (Luup Records, 2025), una de les cançons ja s’ha posicionat com una de les candidates a cançó de l’estiu. Concretament, es tracta del tema «Un petonet» que Xavier Coca i Oriol de Ramon comparteixen amb el rei de l’electrolatino, Juan Magan. La cançó ha aconseguit superar les 100.000 reproduccions a la plataforma Spotify en poc més de 72 hores i s’ha posicionat com la més escoltada del disc en el global de les plataformes digitals.
«Un petonet» és la materialització d’un dels somnis de The Tyets, poder col·laborar amb un dels seus ídols de l’adolescència. I és que, hits com «Bailando por ahí» del badaloní Juan Magan, van convertir-se en himnes pels volts del 2012 i han quedat per la història musical de casa nostra. Ara, amb aquest tema, Xavier Coca i Oriol de Ramon tanquen un cercle que van iniciar amb un desig que s’ha fet realitat. Una història que va començar amb un missatge directe d’Instagram i que ha acabat convertint-se en un tema que farà més curta l’espera fins a l’arribada de l’estiu.
«Sentíem que era el moment de publicar aquesta cançó amb Juan Magan, però mai ens haguéssim imaginat aquesta rebuda i, menys, que ja se l’etiqueti com a possible cançó de l’estiu. El mateix ens ha passat amb «Cul i merda», però la gent ja se l’ha fet seva»
A més de «Un petonet», «Cafè pels més cafeteros», el tercer àlbum de The Tyets, ha vist la llum amb una gran rebuda, tant per part dels fans de la banda, com de la crítica. El ventall de sonoritats i propostes que plantegen The Tyets en el disc, ha fet que, en els seus primers dies de vida, els diferents tracks del disc hagin aconseguit tenir vida pròpia per separat. Tot plegat, mentre «la tieta» continua preparant el nou directe d’aquest nou àlbum, per iniciar la gira els propers 26 i 27 d’abril a La Mirona (Salt), en el marc del festival STRENES i amb les entrades gairebé exhaurides.
Arcade Fire han anunciat que el seu nou disc «Pink Elephant» arribarà el 9 de maig. Servirà per donar relleu a «WE» editat fa 3 anys.
El títol del disc fa referència a l’efecte que es produeix quan intentes reprimir un pensament, i per conseqüència, es torna més difícil d’evitar. Ha estat produït al costat de Daniel Lanois a l’estudi que el grup té a Nova Orleans.
El primer avançament és ‘Year of the snake’, que precisament és aquest 2025, segons el zodíac xinès.
Per altra banda, el grup celebra aquest 2025 el vintè aniversari de «Funeral», que els està portant a oferir un seguit de concerts arreu.
Després d’un primer tast amb ‘Penso en tu’, l’Uri ens presenta ‘La Marca’, el segon avançament del seu disc. Un tema fresc i urbà,produït per xicu, que combina el ritme contagiós del reggaeton amb l’essència nostàlgica del pop electrònic dels 2000.
‘BLINDAT’ és el títol de l’àlbum debut de l’Uri. Un disc amb el qual fa un pas endavant amb nous temes que veuran la llum al llarg d’aquest any i amb el que busca consolidar-se com un dels artistes més prometedors de l’escena actual emergent. Barrejant la música de l’estil dels 2000 amb les tendències actuals, ha aconseguit crear el seu propi estil.
‘La Marca‘ és una cançó reaggetonera molt afí al seu estil. Amb una lletra que reflexiona sobre la indústria musical i el valor de la perseverança, la cançó es converteix en una oda a les amigues que donen suport incondicional i serveixen d’inspiració. Sens dubte, una proposta potent, ballable i carregada de missatge.
A la lletra mostra molts missatges i perspectives diferents. Per exemple, a Ahir era indie, avui urban, demà no ho sabré explicar. Que si tot baixa com puja, no podré ni començar fa referència a com ha anat canviant el seu paper com a artista i, alhora, la indústria.
Amb una trajectòria que va començar a Vic, l’Uri ha anat evolucionant fins a consolidar-se a l’escena musical. Ha delitat el seu públic amb actuacions destacades a la Sala Heliogàbal o les festes de Sants. Després d’una etapa inicial amb temes com “Soc Jo” o “xtu”, el 2025 s’encamina cap al seu moment més madur i ambiciós.
L’Uri connecta amb la generació més jove, i ho fa amb un discurs sincer, estètica cuidada i un so que no deixa indiferent. Així doncs, si t’ha semblat atractiva la seva proposta ja la tens disponible a totes les plataformes!
«Felicitat» és la tercera cançó del duet format per Fiona (cantant) i Clara Oliveres (guitarrista). Una cançó pop, ballable i que segur farà somriure a qui l’escolti. És aquella melodia que et ve al cap quan t’aixeques al matí.
Aquest nou senzill, ens parla sobre l’amor. Amb uns ritmes pop que transmeten ganes de ballar de manera automàtica, ens parla sobre aquella persona. Al llarg de la cançó li va repetint que “Tu ets el millor moment del dia, tu ets la felicitat.”
El videoclip, ja disponible a YouTube, ens transporta a un paisatge d’estiu. Ens torna als dies de sol, amigues i molt riure. L’escena perfecta per contagiar-se del ritme de la cançó.
Coco és alegria, energia i magnetisme a l’escenari. En aquest directe renovat, presenten els seus grans èxits com «Llimona i Sal», «Tardeo» i, evidentment, «Felicitat». Aquest any, el grup femení es troba de gira amb més de 40 concerts confirmats, passant per festivals i festes majors.
Violeta Tello Grau ens acaricia l’ànima amb el seu nou llançament, ‘Bressol’. Aquesta cançó neix d’un poema que escriu fa 11 anys, quan va morir la seva àvia materna. Una figura molt inspiradora que descriu com algú “excepcional i entusiasta”.
Com si es tractés d’un diàleg amb el més enllà, l’artista expressa des de l’intimitat, aquesta connexió espiritual entre ella i aquesta persona tan especial. En aquesta ocasió, canta en català, la seva llengua materna.
«Tenia moltes ganes de publicar una cançó en català, i aquesta en concret, per raons familiars i sentimentals, no podia estar en un altre idioma».
Els poemes són l’origen de moltes de les creacions de l’artista. Aquest està dividit en tres parts. «La primera parla de la mort i de com aquesta em fa sentir la seva protecció i el seu amor. Un cop assumit que el seu cos ha marxat, m’adono que l’amor es queda intacte i que la connexió interior que tinc amb ella no es perdrà mai. En aquell moment vaig notar que la seva figura podia estructurar el meu futur i que jo tenia un referent a seguir a la vida. En la darrera part, hi ha una explosió de felicitat i de goig quan sento que jo també tinc aquest amor cap als altres, gràcies a haver estat en contacte amb ella i d’haver après de la seva vitalitat», explica l’artista.
Violeta, juntament amb el seu productor Víctor Valiente, va voler treballar des de l’inici en una base a piano i veu buscant aquesta sensació plàcida i tendra que es desplega com una espiral suau que explota i creix a l’última part, accentuant aquest ventall d’emocions inevitables.
Aquest abril arriba fort, no només perquè és Sant Jordi, sinó perquè The Tyets ha estrenat un nou disc ‘Cafè pels més cafeteros’ que ja feia força temps que anunciaven la data d’estrena. En aquest nou projecte en formen part 11 temes, dels quals 5 d’aquests ja s’havien estrenat anteriorment. En aquesta nova fornada de cançons podrem escoltar uns Tyets més nostàlgics en què destaquen situacions de la vida quotidianes.
Després d’un ‘Èpic Solete’ carregat d’energia i entusiasme, a ‘Cafè pels més cafeteros’ continua igual, però amb una vibra més electrònica a: ‘Si ho deixéssim tot’, ‘Un petonet’, ‘Pantis curts’, ‘Fa dies’, ‘Que vinguis’, ‘Sushi Poke’ o ‘Cafè pels més cafeteros’, mentre que algunes altres cançons seran més aviat acústiques a: ‘A fora plou’, ‘El cul del món’, ‘El Maresme’ o ‘Cul i merda’.
El disc comença amb ‘Si ho deixéssim tot’, una cançó que fa una crida a l’estiu i a viure la vida al màxim amb aquella persona que estimes: “amb tu jo faria lo que fos, només nosaltres dos” i a través de les vibres musicals, aconsegueix motivar l’oient amb la sonoritat de la cançó i la tornada enganxosa. Més endavant, trobem una petita frase, dissimulada enmig de tota la lletra que diu: “La pell la té morena, però no es diu Marina, na-na-na”, podria ser que The Tyets volgués llançar alguna indirecta a Figa Flawas per la seva mítica cançó de ‘LA MARINA STA MORENA’? Pel que fa al videoclip, veiem els dos artistes treballant de cambrers i servint un parell de cafès, fent així referència al títol de l’àlbum. Més tard, els nois porten una vestimenta de color rosa i blau en diferents plànols per iniciar aquesta nova era.
L’essència de The Tyets es manté viva
‘Cafè pels més cafeteros’ és la cançó que dona nom al títol del disc, en què el duet mataroní posa sobre la taula el vermutet amb els amics mentre toca el sol a les 12 del migdia. Aquest tema és dels més energètics d’aquesta nova fornada de cançons i, cal dir, que quan soni als directes dels concerts, aquesta cançó podria fer embogir tot el públic entre salts.
A ‘Pantis curts’ comença amb la veu del Xavier Coca, però el que semblava una cançó tranquil·la, es va preparant, fins que l’Oriol Derra comença a cantar i la cançó ja comença a animar-se més. Aquesta és la cançó del disc amb més tocs de Mambo i, potser és per això, que els maresmencs aprofiten l’ocasió per fer una referència a la famosa cantant de Vilassar, la Mushka: “Després tocava la Mushka i tu vas dir-me: Què Bushques?” aconseguint una rima excel·lent.
Col·laboracions inesperades
Com no podia faltar, el disc compta amb tres col·laboracions, la primera va estrenar-se fa uns mesos amb la Chiara Oliver. ‘Fa dies’ és el tema que uneix a la cantant mallorquina amb The Tyets, en què parlen d’una relació a distància i només poden veure’s per videotrucada. Els cantants volen destacar la bona relació que hi ha entre l’illa i Mataró.
‘Sushi Poke’ és la col·laboració amb Dani6ix i Izzkid, el duet que ho està petant dins l’escena catalana. La cançó va tenir bastant èxit a TikTok a causa del seu ritme tan contagiós i motivador. Els cantants destaquen que no sempre cal demanar perdó per fer allò que ens agrada fer: “I se’m fa impossible dir que no, que per un cop a l’any no cal demanar perdó”.
L’última col·laboració, totalment inesperada és ‘Un petonet’ amb Juán Magán, un dels reis de la música electrollatina. El toc clau de la cançó és sens dubte el mític crit de Magán que no falta mai a les seves cançons quan diu: ‘Electrolatino’. Un tema que parla de festa i que recorda els típics moments d’aquesta:“Una mica de party per posar-te a ballar, i segur que demà ens farem unes rises”.
Nostàlgia, muntanya, pluja i amistats
The Tyets han introduït en aquest àlbum algunes cançons més nostàlgiques que possiblement faran reflexionar als seus fans. A ‘El cul del món’, els nois fan una veneració a la muntanya i la natura, en què destaquen la neu, els cims, l’altura i com la muntanya pot arribar a sanar: “Però per sort la muntanya sempre et cura amb l’aigua del riu més pura”. El títol de la cançó es deu perquè, al cap i a la fi, la muntanya acostuma a estar aïllada de tot i de tothom, i és un lloc que produeix tranquil·litat.
A “A fora plou”, els cantants destaquen que, mentre a l’exterior plou, ells aprofiten per escriure cançons, sense patir per si passa el temps i, com de mica en mica, comença a sortir el sol: “I el dia té pinta que se’ns està arreglant”.
Sense cap mena de dubte, la cançó més trista de l’àlbum és ‘Cul i Merda’ en què el tema principal és el distanciament d’una amistat que ha acabat sense motiu: “No hi ha cap raó, i em fa molta pena. No hi haurà un perdó”. Queda clar que les revolucions baixen totalment quan escoltem aquesta cançó, però The Tyets mai perden l’esperança, perquè aposten per fer les paus amb aquella amistat i fer-ho avui i no demà: “No cal esperar a demà, Mai sabem què pot passar, fem la pipa de la pau”.
La cúmbia també ha tingut un espai al disc
Una cúmbia també forma part d’aquest disc, a ‘Que vinguis’, el duet parla d’un possible amor entre dues persones i gaudir d’una posta de sol o prenent un Aperol en un bar o menjant un arròs. Una cançó totalment estiuenca, que només amb el ritme ja recorda aquestes sintonies de l’estació assolellada: “Quan tu m’has mirat, just en el moment que t’estava mirant, dues miradetes que s’han creuat i un somriure tonto mig d’amagat”.
Dediquen una cançó a el Maresme, el lloc on han crescut
El Xavier Coca i l’Oriol Derra, acomiaden aquest disc amb ‘El Maresme’, amb aquest títol ja ens podem fer una idea clara sobre què tracta la cançó. Els nois volen agrair el lloc on han viscut, en aquest cas el Maresme. Encara que sigui una cançó en què els habitants de la comarca puguin sentir-se totalment representats, algú que no hagi crescut aquí també pot fer-se seva la cançó, ja que pot produir-li enyorança i nostàlgia de les particularitats del seu poble o ciutat: “Una terra que em conec de pam a pam, uns carrers que m’han vist créixer i fer-me gran, uns records que mai no s’oblidaran, i tants llocs on hem rigut i on hem plorat”. Destaquen alguns elements típics de la zona com: la platja, la muntanya, l’N80, els plataners, les palmeres, les maduixes, el tren de la bruixa, el Lamine Yamal, els gegants i molts més.
Així doncs, The Tyets altra vegada s’han superat amb la seva música, però aquesta vegada han apostat per un projecte més madur i reflexiu, que no només arribarà al fons dels seus cors, sinó també als de tots els fans. El duet del Maresme acaba de començar una nova era musical en què el seu públic continuarà donant-los suport com sempre.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
