Socunbohemio, el projecte liderat per l’Artur Viñas, amb Biel Colomer, Gerard López i Òscar Acon, han omplert la sala 2 de l’Apolo aquest dijous i ho han fet amb un concert que m’ha deixat molt bones sensacions.

Vaig descobrir l’Artur un dia que feia de teloner dels Sabana, en un format molt més acústic, però ja llavors em vaig enamorar de la seva veu, de les seves lletres i d’ell com a persona. Vam poder conversar-hi una estona després del concert i des de llavors que ha seguit molt present a la meva vida, ja sigui amb col·laboracions a Primera Fila, per coincidir en molts actes i concerts, per tenir varis amics en comú o simplement per decidir comprar el seu marxandatge i donar suport al seu projecte.

Ha passat el temps i des de llavors ha fitxat pel segell del Festival Vida, on hi ha actuat uns quants cops, també l’hem vist créixer amb els contes de les quatre estacions, així com amb l’evolució musical que ha fet des dels primers EP’s fins als seus últims treballs.

Durant el concert d’aquest dijous hi ha hagut temps per repassar els seus anys de vida com a Socunbohemio, per posar-nos tendres i seure a la cadira, per ballar, per cantar a l’uníson, per emocionar-nos i per abraçar a les nostres persones estimades. I és que el projecte de l’Artur ajunta molts moments diferents, suposo que és una de les coses que fa d’aquest grup una cosa tan especial i alhora tan màgica.

Que de cop estàs ballant amb ‘La vida mentrestant’ i minuts després et pots emocionar amb ‘Júlia’ o ‘Gira-sols’. I fins i tot hi ha hagut temps per gaudir de la Nadala que va estrenar al recopilatori “Nadal Mix”.

M’ha encantat veure com tota l’Apolo se sabia les seves cançons, anava mirant per tots els racons i la gent se la veia feliç d’estar allà, gaudint d’un projecte que va néixer sent petitonet i que cada dia que passa es va fent més gran i és que el talent dels quatre músics és enorme i això ho veu el públic o alguns músics i companys de professió que no es s’han volgut perdre el concert.

El concert m’ha encantat i això que un cop més no ha sonat ‘Nouvelle Vague’, la cançó amb la qual em vaig enamorar de la seva música. Per sort, han passat els anys i té tantes bones cançons que gairebé no l’he trobat a faltar.

Si tenir ocasió no deixeu d’anar a algun dels seus concerts. No us en penedireu.