Els britànics Kaiser Chiefs continuen amb la promoció del seu nou disc d’estudi “Kaiser Chiefs’ Easy Eighth Album“, del qual ja n’hem pogut escoltar temes com ‘Feeling Alright’ o ‘Jealousy’.
Ara la banda acaba de presentar el senzill ‘Burning in Flames’ que farà les delícies dels seguidors del grup.
Tracklisting
Feeling Alright
Beautiful Girl
How To Dance
The Job Centre Shuffle
Burning In Flames
Reasons To Stay Alive
Sentimental Love Songs
Jealousy
Noel Groove
The Lads
El primer single del nou projecte d’Iglú és ‘Tota la vida’. Una oda a la superació personal i a la llibertat d’atrevir-se a viure sense por. La cançó reflecteix les inquietuds i les pors que, molts de nosaltres, portem tota la vida explorant i que mai trobem el moment de trencar-les i aventurar-nos més enllà dels límits autoimposats.
‘Tota la vida’ captura l’essència del grup, transmetent una alegria contagiosa i un optimisme que defineix l’estil distintiu de la banda. El so que els caracteritza fusionant l’indie britànic amb el bedroom-pop modern, es fa evident en aquesta peça musical que busca connectar amb el públic i inspirar-los a viure sense barreres.
Amb aquesta cançó comencen una nova aventura a través del segell Delirics. La cançó va ser així mateix, finalista per ser banda sonora de la Volta Ciclista a Catalunya.
Mabel Flores inicia l’any amb el segon avançament del seu nou disc: ‘Estic prou bé’. Un tema inèdit, personal i sincer que parla sobre la muntanya russa emocional per la qual viatgen les persones que emprenen projectes i reptes (en el seu cas, la relació que manté amb la música). Aquesta cançó, parla de la necessitat de trobar un equilibri sa entre els desafiaments i la pressió sota la qual treballen diàriament els i les artistes; el plaer, la recompensa i la celebració dels èxits. ‘Estic prou bé’ és la importància de lluitar per la pròpia veritat, de deixar enrere totes les veus que omplen la motxilla de pors i de “no podràs”, i de com és d’imprescindible creure en una mateixa per tombar aquestes inseguretats i limitacions alienes.
En aquest homenatge a les persones incansablement lluitadores, hi trobem un pop fusionat amb matisos afro-llatins, una electrònica cada vegada més present, sintetitzadors i melodies perfectament harmonitzades i un ritme molt ballable i enèrgic, però sense perdre mai de vista la mirada crítica i personal de les composicions de la cantant del Vallès.
Socunbohemio, el talentós músic que ha captivat les oïdes amb la seva originalitat i profunditat lírica, presenta el seu últim treball, Cotxe casa gos tu i jo. Aquest EP no és només una col·lecció de cançons; és una experiència única que et porta a un viatge emocional a través del temps, l’amor i les intricades de l’ànima humana.
Cotxe casa gos tu i jo és molt més que música; és una declaració d’intencions, un joc captivador en sí mateix. Amb una proposta cínica i innocent alhora, l’EP ofereix moments de diversió i reflexió. Les cançons són com pinzellades en un quadre impressionista, creant una obra d’art sonora que reflecteix les complexitats de la vida.
Socunbohemio comparteix el seu món íntim amb l’audiència a través de l’EP, explorant temes com el temps, l’amor, les pors, els desitjos, les amistats perdudes i retrobades, les esperances futures i les esgarrades. Cada lletra és una finestra a la seva ànima, creant una connexió genuïna amb l’oient.
La sonoritat de Cotxe casa gos tu i jo revela una evolució notable en el estil de Socunbohemio. Amb una combinació de sintetitzadors, caixes de ritmes, veus filtrades i distorsions, l’EP emana una energia consolidada i contundent. Les cinc cançons s’estructuren amb precisió, oferint una experiència completa que captura l’atenció de l’oient des del primer acord fins al darrer.
Inevitablement, en escoltar aquest treball, les influències de grans noms de la música indie i alternativa es destaquen. Des de la cruesa dels Strokes fins a la melancolia dels Clientelle, passant per l’experimentació de Mac DeMarco i la profunditat de Sufjan Stevens, Socunbohemio fusiona aquestes inspiracions en una creació única que deixa empremta.
Cotxe casa gos tu i jo és una invitació a explorar les capes de significat que es troben darrere de cada melodia. Socunbohemio no només et convida a ballar, sinó també a reflexionar i connectar amb les teves pròpies emocions. Aquest EP no és simplement una producció musical; és una expressió artística que ressona amb autenticitat i originalitat.
El concert de presentació serà el 22 de febrer a la 2 de l’Apolo, en el marc del festival Mil·lenni de Barcelona.
Triquell m’ha sorprès una vegada més. Ja quan el vaig conèixer a la gala d’Eufòria (aquell programa que els darrers dies l’han fet aparèixer en varis titulars dels mitjans per les seves sempre paraules) vaig notar en la seva manera de parlar, d’expressar-se i sobretot en la seva mirada, que no era un més. Que aquell noi en sentiríem a parlar.
Després de debutar post-Eufòria amb “Entre Fluids” (Halley Records) aquest 2024 l’ha iniciat amb un disc format per 6 cançons anomenat “FOMO” que ha treballat intensament i del qual se’n sent molt orgullós. Segurament el públic més jove que el va descobrir amb el concurs televisiu no acabin d’entrar en aquest nou material, o potser sí que ho fa. El cas és que musicalment parlant no és un disc fàcil, però quan hi entres veus la gran feinada que hi ha el darrers i que res sona d’aquella manera per casualitat, que hi ha un motiu en tot.
El disc s’està presentant aquesta setmana al centre IDEAL, al Poble Nou, de Barcelona, en un format i posada en escena arriscada fins a cert punt, en un format on la majoria de mortals no estan/estem acostumats però crec que es resolt amb encert i et deixa amb la sensació que has vist i escoltat una nova manera d’entendre la música en directe, molt més propera, amb els músics al mig, amb molta energia visual, però també sonora.
Foto: Marc Clapés
Les cançons han sonat diferent que en un concert d’un festival o d’una típica sala, la producció sonora ha estat impecable i els músics que han acompanyat a l’artista es notava que sabien què feien. Avui era la segona de les quatre nits que oferirà aquest espectacle, en la majoria de casos amb pràcticament tot venut, i és que val la pena a vegades provar coses noves, deixar-se endur per la màgia d’un artista que des de que ha aparegut al panorama musical no ha parat de demostrar que per sobre de tot és un gran artista, que té molt a dir i a oferir-nos als afortunats que ens ha captivat amb el seu enorme talent.
Després hi haurà les polèmiques pels titulars que pot deixar anar, on pots estar d’acord o no amb algunes qüestions, però després quan el veus en directe no pots sinó rendir-te al seu talent.
Tinc entès que aquests concerts s’han enregistrat en vídeo però és una experiència que s’ha de viure allà, en directe i veure com el músic es va passejant i cantant per tot el plató, mentre les projeccions i les llums fan la seva feina. Crec que mai oblidaré el que he viscut aquesta nit i m’encantaria poder tornar-ho a gaudir. Espero que aquest tipus d’experiències continuïn i més artistes i persones decideixin donar-hi suport.
El que he viscut no es pot explicar amb paraules, s’ha de viure. Us queden dues oportunitats. Entrades, aquí.
“TAN LEN” és la manera de demanar explicacions a allò que sembla impossible. La impotència de saber que tot caurà pel seu propi pes, però, tot i això, anar-se apropant cap al precipici voluntàriament. Ven’nus ens explica en aquesta ocasió la sensació que patim molts humans de ser impulsius i que sigui el que hagi de ser, encara que després toqui posar el fre i fer-ho tot més lent del que esperàvem en un primer moment.
Amb aquest single, Ven’nus tanca l’spoiler de la seva nova etapa repleta d’inquietuds sonores traduïdes en la quantitat de mans amb les quals treballa en les noves produccions.
Com si es tractés d’una carta de presentació, Ven’nus tanca amb “TAN LEN” les estrenes prèvies al seu pròxim EP, que compta amb diverses col·laboracions, en aquest cas no com a lletristes, sinó com a productors.
Produïda inicialment i acabada per Vernat i composta per a la mateixa Valèria donant el seu toc a la producció, amb màstering de Jan Valls.
Seguint l’estil que la característica, Ven’nus és una artista 360 que té cura de l’estètica en tots els sentits, formats i aplicacions possibles. Seguint en la línia de la resta de portades dels últims singles, aquesta de quan ella tenia 14 anys, tanca el format portada com a recopilació d’arxiu. Un format que ha recopilat 4 diferents Ven’nus amb diverses edats, pentinats i d’alterades faccions. Aquesta portada té de fons una foto actual de les seves mans, i en primer pla ella acompanyada d’una persona en posició força similar a la del Titànic, exemplificant el que explica la cançó: haver-se d’allunyar d’algú, i fer-ne sàtira ho fa menys pesat.
Amb referència al videoclip, creat per la mateixa Ven’nus, és un recopilatori de contingut d’arxiu i d’actual, en format documental. S’introdueixen simbolismes en forma de pista del que serà el nou EP que veurà la llum el propvinent 14 de febrer: pentinats, moviments de joves… S’haurà de quedar tot en un interrogant fins que Ven’nus ens regali aquest nou recull de música que ens farà vibrar a més no poder.
Joan Dausà acaba d’aconseguir el primer doble disc d’or de la seva carrera musical amb més de 70.000 còpies venudes de dues de les seves creacions més populars: Jo mai mai i Una altra manera de viure, que reben un reconeixement reservat als artistes de produccions discogràfiques que assoleixen les xifres de vendes més altes.
El doble disc d’or coincideix amb un dels moments més dolços de la carrera musical del cantant i músic que aquest dissabte viurà un bany de masses al Palau Sant Jordi, on tancarà amb un sold out absolut els tres anys de la gira Jo mai mai. Dausà està a punt d’entrar al club dels pocs artistes que, cantant en català, aconsegueixen omplir un dels recintes més multitudinaris del país.
Aquesta actuació posa punt i final a una gira de tres anys que ha tingut lloc del 2021 a principis del 2024 i durant la qual s’han programat una vuitantena de concerts amb l’assistència de més de 128.000 espectadors. La majoria de les actuacions programades han penjat el cartell d’entrades exhaurides. En aquests tres anys, Dausà també ha aconseguit incorporar al cançoner d’èxits en català temes com Ho tenim tot, Judit, Per nosaltres i els de dalt, Queda’t així, o recuperant el seu primer hit Jo Mai Mai.
Després del concert final de gira, Dausà iniciarà un temps de descans per poder preparar noves cançons i un nou disc previst pel 2025.
Aquest dijous 18 de gener, l’Àlex Pérez, presenta “seguirem cantant”, un nou single dins de la nova etapa sonora que ja va començar amb “Eterns”, una de les cançons més sonades a les ràdios dels passats mesos i des de la seva sortida.
És una cançó vitalista, plena d’energia i potència que vol ser un cant a la música. En els moments difícils tots tenim aquella persona o aquella cançó, lloc o hobby que ens ajuda a tirar endavant. Tots tenim el nostre escut que ens ajuda a parar els cops.
L’escut de l’Àlex és la música i fins i tot en els moments que ha dubtat de tirat endavant en el món de la música, ha estat aquesta la que l’ha empès a seguir i li ha donat forces.
Es tracta d’una cançó amb una tornada enèrgica, plena de veus que li donen èpica i caràcter. Una cançó pop per a tots els públics, ideal per cantar a ple pulmó al cotxe, en moments alegres o difícils, amb els amics, una cançó per un mateix o per compartir.
Aviat ressonarà en els concerts de la gira de presentació del disc arreu de Catalunya. Per aquesta nova etapa l’Àlex ha creat una banda amb músics reconeguts com Miki Santamaria (baixista de Dr Prats), Martí Sanchez (que ha tocat amb artistes com Aleesha), Alex Carretero (tècnic de projectes com Alizzz o els Manel) i Marc Pérez (multiinstrumentista, productor i germà de l’Àlex)
Així doncs, l’Àlex deixa enrere la seva etapa de cantautor en acústic i passarà a recórrer festivals i diferents places de Catalunya per portar un espectacle explosiu i festiu, alhora que amb lletres que connecten amb l’interior de qui les escolta.
Cookah P, Sula i Shala Beatz seran els encarregats de posar la banda sonora a la propera edició de la Volta Ciclista a Catalunya, que tindrà lloc del 18 al 24 de març. La cançó s’anomena ‘La bicicleta’, que s’ha imposat en un 40% dels vots a les propostes dels Iglú ‘Tota la vida’ amb un 33% i ‘Estic prou bé’, de Mabel Flores, que ha obtingut un 27%, a través de l’enquesta oberta a iCat.
Aquesta és la quarta edició del concurs #iCatVolta, que organitzen iCat, la Volta Ciclista a Catalunya i l’Institut Català de les Empreses Culturals, amb la col·laboració de l’Acadèmia Catalana de la Música. Les cançons que han musicat la competició des de la creació del concurs són “Eclipsi”, de Blaumut (2021); “Boires i retrets”, de The Penguins (2022), i “Houston”, de Sexenni.
THE CLASH – LONDON CALLING
PLASTIC BERTRAND – ÇA PLANE POUR MOI
JOY DIVISION – LOVE WILL TEAR US APART
LED ZEPPELIN – IMMIGRANT SONG
KATE BUSH – WUTHERING HEIGHTS
STEVE HARLEY – MAKE ME SMILE
PRETENDERS – BRASS IN POCKET
FACES – OOH LA LA
BRIAN ENO – I’LL COME RUNNING
THIN LIZZY – DANCING IN THE MOONLIGHT
IGGY POP – THE PASSENGER
DAVID BOWIE – STARMAN
BLONDIE – DREAMING
THE CURE – BOYS DON’T CRY
AMERICA – SISTER GOLDEN HAIR
PAUL SIMON – KODACHROME
PAUL MCCARTNEY – ANOTHER DAY
WIRE – OUTDOOR MINER
Dua Lipa és notícia les darreres hores per una entrevista que ha concedit a Rolling Stone, on ha deixat anar alguns titulars referents al seu proper disc.
Del tercer disc de l’artista se sabia que tindria força psicodèlia, inspirada per la col·laboració de Kevin Parker, de Tame Impala. Ara se sap que també tindrà influències de Primal Scream i de Massive Attack.
La cantant menciona el disc “Screamadelica”, editat al 1991, com una de les seves grans influències del seu tercer treball. Així mateix també partirà de grups del britpop com Oasis o Blur, així com de noms com Moby o Gorillaz.
Dua Lipa diu que volia capturar l’essència de ser jove i sentir-se lliure. I deixar que les coses passin, siguin bones o no.
De moment no s’ha anunciat quan arribarà el disc, però sí que sabem que l’artista actuarà a festivals durant l’estiu, entre ells el Mad Cool, de Madrid.
Aquest dimarts ens ha portat nou material de Mumford & Sons sota el títol de ‘Good People‘, una cançó que han treballat i produït al costat de Pharrell Williams.
De moment se saben pocs detalls d’aquest retorn del grup, que va publicar el seu darrer disc “Delta” el 2018 i des de llavors hem pogut descobrir la carrera en solitari de Marcus Mumford que va editar “Self titled” el 2022.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...