El grup català d’Altafulla, Porto Bello, ha estrenat una nova cançó per tancar el 2023: ‘Todito Toh’. Ens explica la història d’amor de dos joves a través de pop rumber i amb molt ritme.
Aquest avançament formarà part del quart disc de la banda, encara que anteriorment van treure tres produccions més.
Aquesta cançó és en català i conté algunes parts en castellà, per tal de mantenir el seu recorregut musical més enllà de Catalunya. El mateix van fer amb la cançó ‘Cantar-te’/’Quererte’ que formarà part del nou àlbum.
Tornem avui amb el que serà l’últim blog de l’any i l’últim fins després de vacances. Sí, em sap greu, però jo també em mereixo descansar una mica! I ara al Nadal surten poquetes coses així que tornaré al gener amb més cançons, novetats i recomanacions.
Abans de seguir, comentar que encara m’estic recuperant del concert espectacular de Roosevelt a l’Apolo. Sonava encara millor que al disc. Ara sí, anem amb tot lo nou d’aquesta setmana, on, per cert, no hi trobarem Kanye West, com ens té acostumats.
NOVETATS:
Per fi podem escoltar un nou single d’Alavedra en solitari: “Feliz a la fuerza”, el primer d’aquest 2023. Esperem que això vulgui dir que aquest pròxim any tindrem un nou disc de la que va ser una de les bandes revelació de l’any passat. Un dels directes més festius, energètics i divertits als que he anat mai. I no m’estranya, amb aquests ritmes i aquestes lletres. El nou single, que es suma a “Sale mal” i “La excusa perfecta”, les col·laboracions amb Diamante Negro, m’ha creat moltes ganes d’escoltar més.
Del famós disc de nadales que ha sortit aquesta setmana, on s’ajunten totes les estrelles de Luup records i amics (NADAL MIX 2023) em quedo, naturalment, amb la cançó de Socunbohemio “PARE NOEL A LA DERIVA”, que li dona un to nostàlgic i de qualitat al nadal i al disc. DEP Pare Noel.
Després de rebentar Human a Razzmatazz, Ultralágrima acaba de treure el seu últim single, “Escapar (Y Solo Quedarme Atrás)”. Com sempre, pell de gallina. Aviat podrem escoltar el disc sencer i no en puc tenir més ganes.
L’altre dia estava escoltant un altre cop l’últim EP de la Yudi Saint X i em vaig topar amb “Algo Raro” una col·laboració amb el Teuma Thug i amb un artista anomenat Persona. Doncs vaig seguir a aquest últim i resulta que avui ha tret un nou EP anomenat NAÏF, editat per Foehn Records (discogràfica on també tenen PHOAC o b1n0) i on trobem cançons interessantíssimes com “Estic Per Tu”. M’ha recordat també a altres artistes com Galgo Lento o Xicu i com experimenten amb l’indie i l’electrònica. El seu nom és Pau García i és un descobriment top a tenir molt en compte!
En una línia semblant, parlant de descobriments d’artistes emergents de Barcelona, avui he escoltat el nou EP de Xavi Fornaguera. Aquest inclou, després del seu pas per la voz kids, cançons com “Self Destruction”, nom també del projecte, on l’escoltem cantar una melodia amb tocs d’R&B sobre una instrumental de jazz amb un piano i un saxo espectaculars.
Mai hauria pensat que recomanaria una cançó de la Lola Indigo en aquest blog… doncs el dia ha arribat. En la meva defensa diré que ha arribat únicament perquè es tracta d’una col·laboració amb el grup revelació d’aquest 2023 i un dels meus tops com heu pogut veure a l’inici del blog: La Plazuela. El flamenco i funk de granada estan presents a “LA PRIMAVERA”.
Avui s’ha publicat també un nou single de Viva Belgrado, “Un Tragaluz”, que m’ha agradat molt. Quart single ja del pròxim disc que esperem poder escoltar a principis d’aquest 2024 i amb el que tornen a demostrar la seva gran paleta sonora.
Depresión sonora segueix treient singles abans de la sortida de seu tercer EP. Aquest cop porta de títol “estupefacientes”. Una cançó sobre l’alliberació, sobre poder expressar-se i ser un mateix. Molt fan també del visualizer que l’acompanya:
Segon single també per Iseo & Dodosound, que mai fallen. La cançó es diu “Como Un Volcan” i ja la tinc en bucle. Ganes de sentir l’energia del seu directe un altre cop el 21 de febrer a l’Apolo.
Avui hem pogut gaudir de Se nos lleva el aire, un nou disc en solitari de Robe Iniesta, cantant d’Extremoduro. Abans de posar-lo tenia por de què em podria trobar, però la veritat és que continua fidel al seu estil i hi ha cançons que emocionen com les dels primers dies. Parlo de “Nada que perder” o “El hombre pájaro”, 12 minuts i mig en total de pur sentiment.
Acabo la ronda de novetats amb la nova cançó de bob junior, qui col·labora aquest cop amb el cantant nascut al 2003 (…) Alfie Templeman a “No One Does It Better” i ens torna a portar la dosi de bon rotllo de la setmana. A aquesta recomanació m’agradaria també sumar “All In Vain” el seu anterior single amb Inner Wave, que em va passar per alt recomanar per aquí. A més, a partir de la cançó d’avui també he descobert “Happiness in Liquid Form” i “Things I Thought Were Mine, cançons d’Alfie Templeman que també m’han donat molt bones vibes. Càpsula d’indie en anglès en la màxima esplendor.
RECOMANACIONS:
Últimament per TikTok no he parat de trobar-me un vídeo en concret. Es tracta del COLORS SHOW de Yamê i la seva cançó “Bécane”. Al principi no li vaig fer gaire cas, però un cop vaig veure’l amb atenció (les coses que té TikTok) em vaig adonar que era tota una joia. Una cançó súper original, d’un artista francès d’orígens camerunesos que està arrasant arreu del món amb la seva mescla de R&B, Hip-Hop i Jazz (el millor combo). La cançó forma part del seu últim disc ELOWI, del qual també us recomano “Call of Valhalla” però que val la pena escoltar sencer. Obsessionat amb la seva veu i els seus falsets. Només em faltaria entendre francès perquè les lletres un cop traduïdes també són molt top. No us ho perdeu!
Un altre dels descobriments més top que he fet aquesta setmana és Elmiene. Un cantautor britànic que m’ha recordat bastant a Sampha o a Khamari amb els seus temes “Mad At Fire” o “Marking My Time” amb BADBADNOTGOOD, que pertanyen al seu primer EP que té el mateix nom que aquesta última cançó.
Finalment us porto també “Worth It.” de RAYE. Una altra artista britànica que ens va sorprendre aquest febrer amb el seu disc My 21st Century Blues i del qual em vaig viciar molt a Escapism, la seva col·laboració amb 070 Shake. També ha escrit cançons per Beyoncé o John Legend, amb només vint-i-sis anys. Worth it. és de les cançons més alegres del disc i té una atmosfera nadalenca que m’ha semblat ideal per tancar el blog aquest 2023.
Que tingueu unes festes increïbles i gaudiu de la millor música possible <3! Bon Nadal i bon any nou!!!!! Gràcies per llegir-me i escoltar la música que us ensenyo. Sou els millors. Ciao!!! 😊
Avui us volem parlar d’un nou artista emergent, en Xavi Fornaguera, que acaba de presentar el seu primer EP “Self Destruction”, la forma on el músic va utilitzar per curar ferides i començar de nou.
El maltractar el teu entorn, incapacitar els teus sentiments, la grandesa de la solitud, refer el teu interior, són algunes de les qüestions que es tracten en aquest primer disc.
El músic ens explica que intervé en gairebé totes les disciplines artístiques. I és que la seva idea des d’un principi va ser narrar una de les èpoques més fosques de la seva vida i separar-les en ordre cronològic.
Comença amb el maltractament psicològic rebut pel seu entorn, i la grandesa dels problemes que van marcar la seva vida en un abans i un després. El desenllaç del disc acaba amb un missatge bo, el ‘Començar de nou, i a la grandesa de la solitud i a teixir un camí propi amb si mateix.
Fa gairebé un mes, Èric Vinaixa ens ensenyava un avançament del disc amb el senzill‘És amb tu’, una cançó pop lluminosa, vital, positiva. El riff de guitarra, la melodia i les harmonies vocals feien que la cançó s’enganxés a qui l’escoltés.
Ara, el que ens presenta és el treball sencer, “Les mil cares de la nit”. En aquest àlbum, l’artista reafirma el seu segell propi a l’hora d’escriure, produir i interpretar la seva música. Aquest nou disc va més enllà del seu habitual preciosisme, ple de textures, matisos i colors, per arribar a noves sonoritats.
Els dotze temes del disc són el reflex d’un artista implicat en la seva obra i que es submergeix en la seva música com a vehicle d’expressió vital.
La presentació del disc es durà a terme el pròxim 2 de febrer a la Sala Luz de Gas, dins del festival Barnasants.
El Resurrection Fest ha presentat el cartell de la seva propera edició que comptarà amb noms com Avenged Sevenfold, The Offspring, Bring me the Horizon, Alice Cooper, Bruce Dickinson, Sum 41, Machine Head, Corey Taylor, Bad Omens o Babymetal.
El Resu tindrà lloc del 26 al 29 de juny a Viveiro i les entrades es posaran a la venda el dilluns 18 a la 1 del migdia al web del festival.
Aquest divendres 15 de desembre l’Embassa’t de Sabadell ha fet públics els grups que actuaran a la jornada de cloenda del festival: Mushka, Flashy Ice Cream i la DJ Anna Gisbert. Els encarregats de dissenyar el programa de la darrera jornada han estat The Tyets. Més enllà de l’èxit musical del darrer disc i en especial del tema “Olívia”, el lligam entre The Tyets i l’Embassa’t ve de lluny. Un parell de concerts l’any 2020 en plena pandèmia i després de l’increïble pas per l’Embassa’t de la passada edició 2023 amb un “sold out” històric, l’organització del festival ha volgut fer un pas més amb la banda de moda del país, els mataronins van rebre l’encàrrec d’elaborar el cartell de la jornada de cloenda del festival el diumenge 19 de maig a l’alçada d’on el van deixar.
El repte l’encapçala Mushka, la jove barcelonina és sens dubte un dels noms del moment, sense disc, però amb Mixtapes i singles amb milers de reproduccions, tothom busca fer una col·laboració amb ella i totes les mirades estan posades en la nova sensació del pop fet en català. La jornada de diumenge la inauguraran Flashy Ice Cream, els sabadellencs, que viuen el seu millor moment, pujaran per primer cop a l’escenari del festival coincidint amb la presentació de nous hits. La jove DJ Anna Gisbert tancarà la jornada fent ballar a tothom qui es quedi fins al final.
Amb l’anunci del concert de cloenda, el festival Embassa’t ja ha desvetllat els caps de cartell d’enguany. Antònia Font oferirà el concert inaugural el dijous 16 de maig. Durant el cap de setmana passaran per l’escenari del festival noms com Guillem Gisbert, Rusowsky, Ralphie Choo, Claraguilar, Dalila i Maria Hein. La jornada final de diumenge 19 de maig comptarà amb els acabats d’anunciar Mushka, Flashy Ice Cream i Anna Gisbert. Sense oblidar els més petits de la família amb el Petit Embassa’t i l’actuació de El Pot Petit amb la Black Music Big Band el diumenge 9 de juny.
Les primeres entrades a preu reduït del concert de cloenda del diumenge 19 de maig ja estan disponibles a 15 €, o bé amb l’abonament complet de tres dies (divendres 17, dissabte 18 i diumenge 19) a 59 € sempre amb despeses de gestió incloses. Es poden adquirir a www.embassat.com.
La cloenda de l’Embassa’t 2024, serà d’escàndol! 🪩
Sopa de Cabra és la segona confirmació del festival Portalblau, després de l’anunci de Guillem Gisbert. Els Sopa presentaran el seu nou disc “Ànima” que ahir mateix van anunciar.
La mítica banda actuarà al Fòrum Romà d’Empúries el dia 8 d’agost, a partir de les 10 de la nit. Les entrades ja estan disponibles al web del festival.
🎤 El 8 d’agost a les 22 h, @sopa_decabra ens farà vibrar amb la seva actuació al Fòrum Romà d’Empúries! 🌟
Estic tan content d’haver vist aquesta nit a la Julieta a l’Apolo! Crec fermament que d’aquí a un temps indeterminat serà molt difícil poder gaudir de l’artista en una sala com la que avui ha actuat. Crec al 100% que Julieta acabarà omplint tot un Palau Sant Jordi. Mentre estava gaudint del seu concert m’he imaginat d’aquí a un temps (potser un any, potser 2…) a la pista del Palau Sant Jordi gaudint del seu espectacular directe i d’unes cançons que enganxen de mala manera.
Al meu voltant ha aparegut el nom de Rosalía. Una altra catalana que va començar actuant pel carrer, fent bolos a petits recintes i actualment és una de les referències musicals capaces d’actuar davant de milers de persones.
Julieta li queda poc, de moment, el 2024 formarà part de cartells com l’Arenal Sound, el Canet Rock o el Mad Cool. No són els únics festivals que s’han fixat en ella i cada cop més persones la volen a les seves programacions musicals. Per què? La resposta la obtens quan la veus a sobre un escenari.
Ho ha donat absolutament tot en els més de 90 minuts que ha durat el directe, acompanyada per un grup de ballarins que donen un show espectacular i digne de viure i veure. Les seves cançons sonen més potents, més ballables, més cantables si és que això és possible. En molts moments de la nit la gent s’ha tornat autènticament boja. Estaven allà, un dijous, a la Sala Apolo i tenien a tocar a una artista amb una projecció espectacular i que fa caure de cul quan la veus a sobre un escenari.
Ja ens va meravellar quan vam parlar amb ella, ens va captivar amb les cançons que ha anat publicant els darrers mesos i ens va acabar d’enamorar ahir mateix amb ‘Lokura’ la primera cançó en català que s’interpretava a la Gallery Sessions. El tema, tot i que era molt recent ja se’l sabia la gent, prova del gran poder de seducció que té l’artista.
La Sala Apolo és especial per ella, tal com ha dit, s’hi ha passat força estones, ha creat temes, ha viscut nits màgiques…més o menys com la que hem viscut els que aquest dijous ens hem desplaçat fins al Paral·lel.
La cantant ens tenia preparades algunes sorpreses en forma de col·laboració. Primer la grandíssima Maria Hein (!!!!), que han fet saltar i cantar a tota la sala amb ‘Club’; posteriorment amb la seva gran amiga Mushka, qui primer ens ha fet creure que no havia pogut venir i quan ha saltat a sobre l’escenari una mica més i s’ensorra tot!; per acabar els The Tyets que tampoc s’han volgut perdre la recta final de la gira de Julieta, programada per Curtcircuit, que finalitzarà aquest dissabte a Lleida, amb tot exhaurit.
No sabria dir quin ha estat el moment més top de la nit, jo en tinc alguns, cadascú tindrà el seu, així com que cada persona es fa seva la lletra i el significat de les cançons. Tal com ella ha explicat, potser penses una cançó que parli sobre una qüestió però la gent s’imagina altres coses. És la màgia de la música.
La gent se la veia feliç, s’ha deixat anar, ha ballat com mai, ha fet trontollar la sala com feia dies que no es veia, no en tenia prou, volia més música, més festa, més Julieta. Per sort tenim Julieta per estona. Gaudim-la, cuidem-la, mimem-la tal com estem fent, perquè fan falta moltes més artistes com ella, tant versàtils, capaces d’oferir directes tant explosius i vibrants com el d’aquesta nit.
Palau Sant Jordi ves-te preparant…
Maria Hein, Mushka i The Tyets no s’han volgut perdre el concert de Julieta a l’Apolo! pic.twitter.com/1z8MVYp2bb
Llum emergeix per presentar-nos el seu nou projecte dividit en dos EP’s conceptuals, que ofereixen una amalgama de pop experimental, electrònica underground, psytrance, dark techno i breakcore.
Aquest primer EP, enregistrat durant els mesos següents al seu pas per Eufòria, serveix com a refugi en les aigües més fosques dels records d’infància.
Amb lletres íntimes i enganxoses i acompanyat d’una electrònica actual distorsionada, Llum immergeix els oients en la foscor i les seves pors, emergint després a la superfície. La manca de llum l’ha fet brillar, i la catarsi, el procés de purgació cap a l’acceptació del passat i la seva celebració és “NO LIGHT”.
Aquest EP és un punt de partida, un espai de solitud i foscor on connectar amb la mateixa llum interior.
“El Temps” és el tema que acompanya al Roger Padrós al Benidorm Fest i que s’ha presentat aquest dijous, juntament amb la resta de candidates.
La cançó posa la mirada a les parelles que porten tota la vida juntes. A l’amor dels nostres pares o avis. Relacions que s’erosionen i s’enforteixen a parts iguals i on la falta de comunicació i l’amor incondicional es barregen de manera singular i alhora familiar.
Al final, no és el temps el que ens allunya si no nosaltres mateixos.
No serà l’única representació catalana del festival ja que l’exconcursant d’Eufòria Sofia Coll interpretarà el tema ‘Here to stay’.
Les dues semifinals tindran lloc els dies 30 de gener i 1 de febrer, mentre que la final serà el dia 3.
Aquest 13 de desembre, com a cirereta del pastís del mes, Julieta va publicar la seva participació en el Gallery Sessions, canal audiovisual pel qual han passat Young Miko, Judeline, Maria Becerra, Rigoberta Bandini i altres estrelles del panorama musical actual. Un live en l’aparador escènic que proposa aquest projecte, on els artistes presenten els seus temes dins una vitrina amb fons blanc. Un espai en el qual, per primer cop, es cantarà en català. Així com Rita Payés i Pol Batllé cantaren en la seva llengua al Colors Studio, Julieta presenta un hit al Gallery Sessions que la redefineix en el seu lema de “I am the catalan dream”.
“LOKURA”, és el primer tast de la nova era de l’artista. De la mà de Grauu, productor de Soto Asa i altres figures de la música urbana, Julieta presenta aquesta nova cançó d’amor amb el punt nostàlgic que sempre ressona en les seves cançons i alabant a l’altre en l’atracció irresistible. Una escena amb l’imaginari màgic i somiador de l’artista, sota l’estilisme de Jaume Miró i el maquillatge de Mariona Botella. El seu propi món visual que brilla més que mai en l’escenari eteri del Gallery Sessions.
Amb aquesta estrena, Julieta defineix els seus pròxims passos i totes les possibles cares del seu projecte. Passant per la sensibilitat de la balada i la festa del house, l’artista mostra tots els registres musicals i, sobretot, vocals: un joc entre els greus i els aguts, buscant l’exploració de la seva veu en aquest contrast, marca de l’artista des de fa temps i que continuarà treballant com a part d’aquesta nova era encetada amb “LOKURA”.
L’artista arriba avui a la Sala Apolo on va exhaurir entrades en 24 hores.
Alícia Rey i Janbu presenten l’EP “Nadales de sofà (Vol. III)” amb 4 nadales pròpies amb el so indie lo-fi ‘de sofà’ que els caracteritza.
En essència són cançons pop que presenten situacions costumistes dins el marc estètic de Nadal. Una ruptura amb la parella (“Per sempre”), una declaració d’amor fallida (“Irònic”), l’amor ansiós (“Quin estrès”) o fins i tot el concert de Mishima de cada any a la sala Apolo (“El concert de Nadal”).
Els dos músics ja han convertit les “Nadales de sofà” en tota una tradició, després de presentar tres EP amb Nadales pròpies i versionades els últims tres anys.
Han comptat amb col·laboracions com les coristes Odettes, (Ana García, Analia Ivaseta i Elisabet Jorba), la violinista Ana Moya, el baixista Xevi García i els guitarristes Josep Rey i Josep Jaume Rey (Doctor Prats), pare i germà d’Alícia Rey respectivament.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
