Divendres 28 de març per fi surt el sol després de quasi un mes plovent, ja va bé que passi això perquè venim d’un període de sequera molt greu i per fi estem remuntant. Queixar-se que plou massa o que Catalunya s’ha transformat en Anglaterra és, per molts, Material Sensible i no a tothom li agrada.

Tocava anar a Razzmatazz a les 20:30 per anar a escoltar un altre tipus de Material Sensible que ens portava la Suu. Un servidor com que per culpa d’una petita intervenció al braç no podia conduir, va haver d’anar amb la seva germana que segurament tenia millors plans per fer un divendres al vespre que anar amb el seu germà semi manc a analitzar un concert, però vaig poder observar una mica de curiositat en la seva mirada per a veure que ens havia preparat la Suu amb el seu nou directe del seu nou treball titulat Material Sensible. Curiositat que compartíem, és clar.

Arribem a la zona del concert amb una flor al cul perquè aparquem pràcticament a la porta, caminem menys de 5 minuts i ens presentem a l’entrada on els treballadors de la sala ens regalen un clauer amb motiu del seu 25è aniversari de Razzmatazz, per tant, la sensació que es respirava era de dia especial i així ho vam corroborar a l’entrar a la zona del concert. Quan vam aparèixer a la pista vam trobar gent de totes les edats( des de gent gran amb boina fins a nens i nenes a primera fila) desitjant veure a la Suu i fent debat entre ells sobre quines cançons tocaria o quines sorpreses tenia preparades, el ‘xup xup’ havia començat feia estona i faltava poc per començar.

La música sona i tothom clava els ulls a l’escenari. Es veuen els músics tocant i se sent a la Suu, però no se la veu, de cop, una llum il·lumina el recinte de la taula de so i apareix ella. Amb determinació, creua la pista dirigint-se a l’escenari amb l’estupefacció del públic que no s’esperava això. Canta la cançó ‘Si me estas rondando’ la primera del seu nou àlbum. Després de donar la benvinguda i comprovar que el públic estava amb ella va apostar per la cançó ‘Tant de bo’ fent cantar la tornada a tota la gent de la sala. En pocs segons ja havia creat l’atmosfera perfecta per deixar-se anar, la Suu jugava a casa i ho sabia.

La direcció del concert estava enfocada a presentar les cançons del nou àlbum i aquest camí el va anar seguint fins al final, ja que va fer sonar totes les cançons del nou treball, però durant el concert van anar apareixent petites sorpreses. La primera va ser la intervenció del productor i també cantant, Carlos Sadness amb qui va cantar el seu hit ‘Barcelona Tropical’. Els dos artistes van estar tan a gust  dalt de l’escenari que es van atrevir a presentar-nos la cançó ‘Un rayito de luz’, un regal que li van fer a la influencer Dulceida després d’haver sigut mare.

Suu també va repassar altres temes dels seus antics àlbums com: ‘Mi casa’, ‘Nota de voz’, ‘No t’has vist’ o ‘Eres un temazo’ al llarg del concert. Altres moments destacats van ser quan va cantar una versió de ‘Sense Tu‘ de Teràpia de Shock amb un cantant anomenat Xavi o quan una noia del públic li va ensenyar un cartell que li demanava que cantés amb ella. L’artista, sense dubtar-ho, la va fer pujar i va resultar ser una noia anomenada Sara que venia d’Asturies amb la qual van interpretar en acústic la cançó 1 de Septiembre. Un altre moment destacable va ser quan la sala va guardar un silenci sepulcral per a que la cantant barcelonina interpretés una versió acústica e íntima de la cançó ‘Un poco’ que va fer saltar alguna llàgrima entre el públic. A la recta final del concert va interpretar altres temacles com ‘Karaoke’ o la versió de Ràdio Futura ‘Enamorado de la moda juveníl’ i va acabar relaxadament amb la cançó ‘Amor tranquil’.

Un servidor, que ja amb els anys ha anat guanyant experiència a l’hora de col·locar-se estratègicament als concerts si vol escoltar i escriure, va anar a parar a una zona on diverses personalitats del món de les xarxes i de la música es van agrupar per fer costat a la seva amiga mentre cantaven les seves cançons, amb la sorpresa que també hi havia familiars, entre ells, el seu pare que se li omplien els ulls de llàgrimes cada cop que la Suu tocava una cançó que sabia que darrere d’aquesta hi havia una càrrega emocional que només entenien els seus cercles més íntims i allà vaig entendre l’especial de les seves cançons. Algunes més que altres, són com aquells caramels que tenen en el seu interior quelcom més dolç, si ho sents un cop superficialment estan bé, però si et pares a escoltar les seves lletres descobreixes un interior molt més ric e íntim que et fan apropar als sentiments i emocions de l’artista que al final, acaben sent sentiments que compartim tots.

El concert es va acabar tranquil·lament, però la sensació d’anar-se’n de gresca encara flotava a l’aire així que la gran majoria va anar a un after party al Peor bar del mundo on la Suu va estar amb els seus i va celebrar el gran concert que havia fet. Jo vaig tirar cap a casa content perquè s’havien superat les meves expectatives, d’haver sigut testimoni de com la Suu es va fent gran i perquè no calia pagar la zona verda.