Farà uns nou anys, el grup anunciava que plegava, sense donar cap mena d’explicació davant la incredulitat de tothom. I ja ha passat tot aquest temps i els mallorquins segueixen com sempre, fent art. Amb un àlbum nou, “Un Minut Estroboscòpica“, el retorn d’Antònia Font era molt esperat. 15.000 persones i un sold out a un Palau Sant Jordi que ho ha donat tot. La tornada a Barcelona, després del pas pel Primavera Sound, era molt anhelada.
Abans, però, vam tenir el plaer d’escoltar a Da Souza. Els teloners presentaven el seu últim disc “Dies d’Atrezzo”, amb senzills com ’24/7′ i ‘Fotogrames’ que van començar a animar al públic i donava el tret de sortida a la gran festa mallorquina d’ahir. Tot estava a punt per al plat fort de la nit.
Nostàlgia i els sentiments a flor de pell
I, així com qui no vol la cosa, van passar més de dues hores i trenta-set cançons. El repertori era immillorable; cançons de tots els àlbums van il·luminar el Palau Sant Jordi. Vam gaudir de temes tan diversos com ‘Darrere una revista’, ‘Astronauta rimador’ o ‘Dins aquest iglú’. Tampoc van faltar algunes de l’últim àlbum com ‘Una daixona de pols’ o ‘Oh la la’. I els clàssics… Quina manera de demostrar que hi ha coses que, per molt que passi el temps, sempre queden a la pell de la gent. ‘Alegria’ és la que ens van donar amb ‘Calgary 88’, ‘Batiscafo Katiuscas’ i ‘Wa Yeah!’. ‘Viure sense tu’? Potser es pot fer. Viure sense Antònia Font? Això mai.
Antònia Font enlairant el ‘Batiscafo Katiuscas’. I el públic vivint la cançó com si fos l’última de les nostres vides. Tremendíssim tot. pic.twitter.com/oY7OIUTWTc
— Xavier Cervantes (@xcervantes1) October 15, 2022
Una barreja d’emocions que la gent del Sant Jordi no oblidarà mai. Moments de tenir la pell de gallina, de ballar, de cantar fins a deixar-se la veu o de tenir una llagrimeta a punt de caure. Un popurri que només un grup com Antònia Font pot aconseguir. I és que sí el grup va estar a nivells immillorables, el públic no s’hi va quedar curt. Ambdós ho van donar tot en una unió que quedarà per la història. Perquè sí, el concert d’aquesta nit és història, és irrepetible. Gràcies, Antònia Font, gràcies.
I el futur del grup?
El mateix Pau Debon va deixar anar a mig concert que l’any vinent això continua. Segurament, ho facin com aquest any. Poques actuacions, multitudinàries i maratonianes, però totes elles que ens deixen sense paraules. Ara bé, sempre tindrem la petita por que es repeteixi el que ja va passar una vegada: un tuit inesperat anunciant la retirada. Fins aleshores, només queda gaudir del que fan i no perdre’s cap mena de detall. Si és pels vostres seguidors, no ho deixeu mai.
