La segona parada de Zoo a Catalunya per presentar “Llepolies” va ser el maig de l’any passat als Camps Elisis de Lleida. Ahir a la nit els de Gandía van tornar al mateix escenari, amb menys persones que amb les maleïdes cadires i distància de seguretat, però amb les mateixes ganes de festa. I és que Panxo no podia amagar certa simpatia per la terra: “Sou com els valencians de Catalunya, ens sentim a prop quan som aquí”.
Sempre a la contra i avant. Així són la formació valenciana i amb ‘Avant’, com en la gira anterior, van començar el directe interpretant el single del seu darrer disc. D’aquest àlbum rodó la van seguir ‘La del futbol’, ‘Deixa’m que caiga’, ‘Ei’ o ‘Llepolies’, entre altres.
L’educació i la llengua malauradament avui –i massa sovint– estan a l’ordre del dia d’aquest país, sota amenaça i en retrocés. Panxo evocava als docents amb ‘La mestra’: “i ara hi ha un poble que brama per un idioma proscrit”. Cançó que acabaven amb el vers d”Another Brick in the Wall’ de Pink Floyd: “we don’t need thought control”.
Al repertori no hi van faltar alguns dels clàssics més corejats pel públic com ‘Correfoc’, ‘Impresentables’, ‘Vull’ i ‘Carrer de l’amargura’. El moment tendre i sorprenent el va portar ‘Sereno’ de “Llepolies” amb un delicat arranjament per a moceño, un instrument de Bolívia interpretat pel saxofonista de la banda, Toni Fort.
Panxo va acabar el concert tornant-se a adreçar als més menuts, per parlar d’educació i d’adoctrinament, dels pares que segueixen “La doctrina de la bona gent, que igual som pocs, però bons”. Així encaraven el bis final amb ‘Corbelles‘, la mítica ‘Esbarzers‘ de La Gossa Sorda i ‘Ventiladors’.
