Mishima ha obert les festes de tardor de Lleida amb un concert en el marc del Lleida Music Festival. La torre de la Seu Vella ha estat testimoni d’un concert que ha adoptat la forma d’un sentit.
Després d’una introducció instrumental el quintet barceloní ha cantat als inicis amb ‘Tot torna a començar’. Els udols recurrents que també han ressonat a ‘Tornaràs a sentir‘, i és que Mishima són uns llops que es mengen els escenaris i aquest format pandèmic se’ls queda petit a ells i al públic que s’han aixecat en més d’una ocasió.
Pantalons texans arrapats, camises de quadres fins a l’últim botó i ulleres de pasta. Mishima són el grup per excel·lència d’una generació de “modernets” millennials que se saben de memòria tots els temes de l’àlbum “Ordre i aventura”. Enguany se celebra onze anys de la sortida d’aquest disc clau en la seva discografia i han interpretat temes com ‘Guspira, estel o carícia’, ‘Tornaràs a tremolar’ o ‘L’olor de la nit’.
Avui, que s’ha viscut un altre episodi polític de persecució judicial, Mishima ha reclamat “que ens tornin d’una punyetera vegada els exiliats a casa” amb ‘S’haurà de fer de nit’. A l’escenari s’han lluït Marc Lloret als teclats, Xavi Caparrós al baix, Alfons Serra a la bateria i el grandíssim Dani Vega a la guitarra. I al centre d’aquest quintet madur, el gendre que volen totes les sogres, David Carabén, l’home de les patilles rosses i el tupè esponjat, la veu que fa tremolar tots els subwoofers del país.
Els parroquians de Mishima són un públic entregat que converteixen qualsevol concert en una catarsi col·lectiva i aquesta nit no ha estat una excepció. El grup són la personificació d’una cosa tan catalana com “el seny i la rauxa”, les dues catalunyes: la del ‘Cert, clar i breu’ i la de ‘Tornaràs a tremolar’. Un cop ho proves difícilment et pot desagradar i entens que no hi ha terme mitjà, qui és de Mishima és molt de Mishima.