Ivette Nadal ens parla sobre el procés de deixar enrere persones, llocs i moments que ens han portat a ser qui som a ‘Pedres, ocells i flors’. La cançó és una mirada al passat, a la fragilitat del temps i als comiats. Fer una mudança mai és només una qüestió logísitca. Buidar parets, desfer armaris i replegar fotografies ens enfronten als records i ens veiem capturats per la nostàlgia. I és aleshores, després d’haver recorregut totes les cambres, acabem per dir: «i això serà tot: pedres, ocells i flors…».
A partir d’una melodia enèrgica i plena de llum, Ivette ens amenitza el procés de tancar la porta per darrera vegada. ‘Pedres, ocells i flors’ ens anima a transformar la nostàlgia en gratitud, a celebrar els records d’infantesa i ens ensenya que deixar persones i llocs enrere sempre és un senyal de moviment. Al cap i a la fi, el moviment sempre ens porta evolució i canvi.
L’àlbum «I això serà tot» de la Ivette Nadal està construït sobre dues mirades que conviuen en el disc: la de Joan Pons (El Petit de Cal Eril), present en els anteriors llançaments ‘Mai les ales’ i ‘Som’ i la de Joan Colomo, en aquesta nova peça. Aquesta manera de fer, no atén només a una metodologia ni és una qüestió només quantitativa o d’estil musical. Aquesta dualitat ens permet mirar un mateix univers emocional des de diferents perspectives, convertint l’àlbum en una obra que, de segur, convidarà a diverses lectures.
El videoclip, rodat a Vilassar de Mar, pren com a teló de fons una casa de la qual ens acomiadem al llarg de la peça. És un espai profundament vinculat a la història personal de la cantautora, reforçant el caràcter íntim de la cançó.
