No és complicat avui en dia trobar a algú que segueixi a Kanye West i la seva música com una religió. Que consideri al cantant com el seu màxim pastor i profeta i resi quatre ‘Strongers’ al dia. Més tenint en compte que el mateix West s’ha postulat a ell mateix com el “nou Jesucrist” en diverses ocasions.
Així doncs, quan Kanye West va anunciar que trauria un disc titulat “JESUS IS KING”, i que tindria una temàtica totalment religiosa va sorprendre moltes persones, però va semblar el moviment més lògic pels fans reals del cantant, ja que en anteriors ocasions i cançons ja havia introduït els motius bíblics.
Personalment, mai havia sigut realment seguidor de Kanye West, i poc coneixia de la seva discografia. Justament, la notícia que un dels rapers més importants dels nostres temps estava preparant un disc amb temàtica totalment religiosa em va deixar més que impactat. Al principi vaig suposar que seria una nova extravagància en forma de metàfora de West per “reencarnar-se” en Déu, però la presència de Déu i Jesucrist anava totalment en serio.
Entrant ja en matèria, la primera cançó del disc és com un cop de puny musical a la cara. L’últim que t’esperes en un disc de rap i hip hop és començar amb un “temazo” de gòspel com “Every Hour”. La veritat és que aquest ja va ser el punt en què vaig decidir entrar de ple en el disc. Segurament es deu al fet que sóc un fanàtic incansable del gòspel, però de moment, el disc ja em tenia atrapat.
Llavors, a mesura que vas recorrent els 27 minuts que dura l’eucaristia moderna de Kanye West, et trobes moments de tot, cal avisar. Afortunadament, passaràs per punts força àlgids com “Follow God”, feta amb un sample de la cançó ‘Can You Lose’, de Whole Truth. Amb una lletra deliberadament repetitiva, jugant amb els significats i les sonoritats de les paraules, que arrodoneixen una cançó ja de per si molt especial.
La segona cançó que vull destacar del repertori és ‘Closed on Sunday’, la primera cançó que Kanye West va escriure per aquest àlbum. Segons una entrevista amb James Corden, la lletra d’aquest tema la va escriure quan encara estava a l’hospital pels greus problemes de salut que va patir fa un parell d’anys enrere. Així doncs, ens trobem davant una cançó molt més íntima i minimalista, amb una lletra profunda i una base musical quasi presencial, que engloba tota l’aurèola del tema en una atmosfera encara més tètrica i -en certa manera- incòmode.
Paral·lelament, cal destacar un parell de cançons força més mainstream, amb sonoritats més properes al pop i el hip hop actual. ‘Everything We Need’ torna a barrejar les polifonies del gòspel amb les rimes de West, en un estil més proper a Travis Scott o els grans del trap actual que no pas al seu propi estil. ‘Use This Gospel’, per altra banda, es fonamenta principalment en una línia vocal iniciada pel mateix West que va in crescendo al llarg dels 3 minuts que dura la cançó i que ell mateix fa servir per cantar-hi a sobre. El tema acaba amb un solo de saxo força llarg al més pur estil jazz.
Possiblement, aquest no serà el millor disc de Kanye West, però que a ple 2019 algú tan rellevant i influent com ell decideixi treure un disc amb motius purament bíblics em sembla més que creatiu i genuí. Jo sóc ateu, però em sembla emocionant i excitant veure com algú pot crear una cosa tan pura i interessant basant-se en aquestes creences.
EL MILLOR:
La confusió inicial del disc, que et faci creure per un moment que et trobes davant un àlbum de gòspel.
Cançons com “Follow God” o “Closed on Sunday”, amb bases I harmonies força úniques.
Totes les metàfores i significats que hi ha darrere la idea del disc, l’imaginari global de West amb aquest treball.
EL PITJOR
Algunes cançons com “God Is” o “Water”, que passen força desaparegudes en el conjunt del disc.
La curta durada de les dues cançons de gòspel del disc, “Every Hour” i “Jesus is Lord”, imperdonable.
NOTA: 7,5
