Pep Sala: L’últim concert
el faré l’1 d’abril, després pararé, m’agafaré un període sabàtic i acabaré
l’època Pep Sala post-Sau

Som a Berga. Fa fred però a La General es respira un ambient càlid. D’aquí a una estona hi actuarà Tornem a Sau i el Pep Sala. Pujaran al tren de la mitjanit, s’enviaran un àngel i estaran bojos pel públic, però abans em trobo amb ells. Baixem a la sala de baix del local mentre la banda comença les proves de so. Seiem en uns sofàs entre ombres i il·luminació de taverna irlandesa a mig gas. 
Fa uns mesos vaig veure’ls a tots dos actuant a la Sala Barts. Aleshores poc m’imaginava que avui tocarien sobre l’escenari al qual han pujat més berguedans i berguedanes. Allà hi guardem molts records de rialles despreocupades i balls tant arítmics com espontanis i naturals. Adjectius, per cert, perfectament adaptables a l’entrevista. Quan el Jonathan comença a respondre la primera pregunta, el Pep s’entreté descordant-li les sabates mentre ell intenta no perdre el fil. La complicitat entre ells salta a la vista. No són dos artistes que toquen plegats de tant en tant, són dos amics que comparteixen moments que els fan feliços.
Fico la pota. Quan els pregunto sobre “Instants d’un paper” confonc Joan Capdevila, el tercer integrant de Sau, que no pujava a l’escenari, i Josep Capdevila, més conegut com a Sergio Dalma, i amic del Pep. Sento com diuen “córner, córner! Al pal!” entre rialles. Quan me n’adono, noto que la cara se m’escalfa. M’imagino vermell com un tomàquet. Em ve al cap dir-los que “sóc al boig de la ciutat”, però ja seria massa. Em reconforto recordant ‘Carpe Diem’, on canten: “Tu em deies carpe diem, que el temps passa volant, que només són quatre dies i els haurem d’aprofitar”. Ho deixaré en una anècdota a explicar a l’àvia al pròxim dinar familiar. 

Fa dies que el meu entorn s’inquietava preguntant-se a què dedicaria el dissabte al vespre: “estrenen ‘La Plaça del Diamant’ al Teatre Municipal i canten les cançons Sau a La General, què fem?”. Em fa gràcia perquè Sau, com Mercè Rodoreda, és immortal i ageneracional. I Berga, en un cap de setmana, reviu el bo i millor de la història de la cultura catalana. 
El 5 de febrer a Salt vau començar una petita gira per homenatjar a Sau. Després de l’èxit vau decidir fer sis concerts més. El tercer és avui a Berga. A meitat de gira, quina valoració en feu, de moment? Hi ha possibilitats d’una tercera gira?
TORNEM A SAU: Estem fent l’última tanda de concerts i després d’aquesta gira farem una parada indefinida. Ara per ara la valoració és molt positiva: intentem que la gent vingui i li agradi. El nostre objectiu és que les cançons de Sau tornin a sonar en directe, de la mà d’una gent que els fa un homenatge.

On us sentiu més còmodes tocant, a festivals com la Mercè o en ambients més íntims com avui? 
TS: Nosaltres volem que la gent s’ho passin bé. Si s’ho passen bé amb un espai enorme, genial; si és en un espai petit, també. Simplement ens agrada passar-nos-ho bé. Aquest és el nostre gran i únic objectiu.
PEP SALA: Jo vinc com a convidat. Ells també fan concerts sense mi així que no puc respondre per ells. Els acompanyo de tant en tant perquè són gent collonuda, que ho fan molt bé i amb molt de carinyo.

- Publicitat -
I com a convidat, on prefereixes que et convidin?
PS: A sopars de puta mare. [riures]
Per a nosaltres, Sau ha estat la banda sonora de la nostra vida

Qui impulsa la idea de formar Tornem a Sau?
TS: La idea de muntar aquesta banda va ser del baixista, del Jordi Espigulé. De fet, l’últim que va entrar al grup vaig ser jo. Volíem fer un homenatge a Sau, que sempre ens havia agradat molt, com ara. Volíem tornar a tocar en directe aquelles cançons amb tot el respecte. Per a nosaltres, Sau ha estat la banda sonora de la nostra vida. 

Has dit que després d’aquests concerts fareu una parada indefinida. Tornem a Sau renaixerà amb un altre nom, com un nou grup, fent cançons pròpies?
TS: No ho sé. Només sé que ara farem aquests concerts, que pararem i que després pensarem. 

Possiblement aquesta nit, com a tots els concerts, amb una de les cançons que la gent vibrarà més serà amb ‘Boig per tu’. Notes un pes de responsabilitat? A més, en moltes ocasions la cantes amb el Pep Sala a uns metres.
TS: Per mi és un honor i una sort que el Pep col·labori amb nosaltres. Al principi, quan ell venia, tenia més nervis perquè sempre havia seguit Sau, coneixia les seves cançons des de nen. I ara impressionava el fet de cantar el “Boig per tu” al costat del Pep, però ho feia i ho faig molt content. 

Especialment per l’ocasió vau compondre, juntament amb el Joan Capdevila, ‘Instants en un paper’. Parla d’enyorança, d’imatges gastades, de somriures sincers, de voler ser jove sempre més… per què la vau fer i amb quina intenció?
PS: A Sau érem tres persones, però n’hi havia un, el Joan, que no sortia mai a l’escenari. Participava en les lletres, feia les filmacions, era el mànager, era l’home que ens cuidava. Era tan important i clau com el Carles o com jo. El “Boig per tu”, per exemple, és obra de tots tres. Quan fa un temps em van comunicar que engegaven aquest projecte, Tornem a Sau, em va fer molta gràcia. A més, coneixia al Jonatan des de feia molts anys (quan era bateria en un grup que es deia Inèdit). Quan van fer aquesta gira tenien ganes de treure un single nou. I vam dir: “per què no fem un tema nou?” I li vaig dir al Joan. Vam intentar fer una cançó en la línia Sau. 

En l’època de Sau pensàvem que sempre seríem joves, però la vida va per altres cantons

Parla “d’aturar el pas del temps”. És el vostre objectiu?
PS: Parla de què quan un és jove, té la sensació que serà jove sempre més. “Vam voler ser joves sempre més” és la frase clau de la cançó. Tots hem tingut algun moment, un dia o altre, l’esperit de Peter Pan dins nostre, encara que la realitat fos una altra. En l’època de Sau pensàvem que sempre seríem joves però, malauradament, la vida va per altres cantons. 

Què us faria somriure eternament?
PS: Alguns records em faran somriure eternament. Moments increïbles que vam viure amb el Carles que sempre tindré a la memòria. I no són els moments que la gent pot pensar, són moments que passen fora de l’escenari, les estones que vam passar anant d’un lloc a un altre conduint i petant la xerrada, o les aventures que ni tan sols es poden explicar…
TS: El moment que estem vivint ara mateix probablement em farà somriure eternament. Quan tenia cinc anys el meu pare em va portar al meu primer concert de Sau. Poder cantar ara les cançons com a homenatge i que el Pep ens acompanyi en alguns concerts, és una felicitat absoluta.

Jonathan, avui et veurem amb la teva faceta de cantant però també ets mànager i, com deia el Pep, toques la bateria. Com conviuen aquestes vides i amb què gaudeixes més?
TS: Intento fer les coses que faig el millor que puc. Cada faceta et dóna coses molt bones. El fet de fer de cantant, que feia molt de temps que no feia, em fa sentir nervis. Amb la bateria fa tant de temps que toco que hi ha sensacions que ja no les sento. En canvi, cantant, sí. 
PS: I com a mànager és molt bo!
L’últim concert el faré l’1 d’abril, després pararé, m’agafaré un període sabàtic i acabaré l’època Pep Sala post-Sau

Pep, fa uns mesos et vaig entrevistar pel llançament del disc “Ops, mireu que he fet!”, de celebració de 40 anys als escenaris, i em vas dir que només faries un concert perquè volies parar i havies d’operar-te la mà esquerra… mig any després, quina previsió tens?
PS: Ara farem una petita gira recolzant l’Ops. Segurament es dirà “L’última ronda”.

Per què “L’última ronda”?
PS: L’últim concert el farem l’1 d’abril a Luz de Gas i, a partir de llavors, pararé. Vull agafar-me un període sabàtic indefinit. No sé quant durarà però el que sí que puc dir és que a partir de l’abril, no faré més concerts aquell any. El dia que torni vull fer una cosa molt diferent. No tinc clar que vull fer però aquesta parada serà important en la meva carrera. Lennon deia “la vida és el que passa mentre fas altres plans”. Penso que he acabat una etapa i no sé quina és la que vindrà. L’1 d’abril acabaré l’època Pep Sala post-Sau.

Pots llegir l’Expedient a Pep Sala clicant aquí
Pots llegir la crònica del concert de Pep Sala (amb col·laboració de Tornem a Sau) a la Sala Barts, clicant aquí.
Abraham Orriols