Ens hem trobat amb en Gerard Aledo per conversar sobre el llançament del seu disc “Crónicas de una ruptura anunciada”, un disc on ens explica la seva darrera ruptura, però amb una vitalitat que ens transporta a l’època dels Animal, el grup pel qual encara molta gent el recorda.
Precisament d’aquella època en fem menció a la conversa, on ens explica situacions que va viure i que encara no havia explicat abans. Des de l’odi que va rebre a les xarxes, on li deien que era el Justin Bieber català per ser un cocaïnòman; també van rebre alguns llançaments d’objectes durant els seus directes o, directament, un boicot quan actuaven a l’Acampada Jove. Ell encara no s’explica els motius, ja que no feien lletres polítiques ni res que pogués ser motiu d’aquest escarni públic.
Després d’uns anys en què es va sentir com un impostor per tocar en festivals com el Canet Rock i amb força comentaris negatius per part de gent de la indústria, va decidir baixar del carro, trencar amb la discogràfica i seguir en solitari. Explica que es va fotre una bona hòstia, però que es va aixecar, va veure que podia treballar en altres feines que no estaven relacionades amb la música i, com un noi que ha picat molta pedra, ha aconseguit tirar endavant.
Ara presenta aquest “Crónicas de una ruptura anunciada”, que tindrà continuació en un altre treball que publicarà aviat i que presentarà en directe durant el 2026, un any en què tornarem a posar el seu nom —potser més petit i més discret, com ell vol— en l’escena. I fent concerts com a ell li agraden: a prop de la gent i no amb una separació de deu metres sense ningú.
