Fa poc més d’una setmana que en Lluc va publicar el seu segon àlbum, el primer des del 2020. El passat divendres va ser el torn de presentar-lo. I per fer-ho, l’Heliogàbal estava ple per a gaudir de la presentació de “Benvolguda Nostàlgia”.
Aquest disc té cançons que passen per molts gèneres i ho vam poder comprovar. El concert va començar amb ‘Temps Perdut (2034)’ i va seguir amb ‘A tu’ i la segona part d’aquesta, que es troba a l’últim treball, ‘A tu i a mi’, que va començar a encendre el públic amb el seu ritme de reggeaton.
Al concert també s’hi va afegir en Pol Bordas, amb qui va cantar ‘El Ranxo’. Seguidament, la Roserona també va fer el mateix i, tots tres, van mostrar-nos ‘Obsolescència Programada’. Amb la Roserona també va fer ‘Generació dels 20’.
El tema ‘Nostàlgia’, que dóna nom a l’àlbum, no podia faltar i, amb ‘Val la Pena’, allò ja era una festassa. I l’última cançó, ‘Galtes Vermelles’, va reafirmar dues coses: Que allò era, com comentàvem, una gran festa i que en Lluc arribarà allà on ell vulgui, ja que talent per fer-ho en té molt.
Si haguéssim de resumir el directe d’en Lluc, hauríem de comentar que hi trobem una dualitat. Veiem un noi que té lletres personals, en les quals parla de l’amor i la infància, entre altres temes, però que, alhora, és capaç de fer-nos seguir el ritme de la música i de fer-nos ballar.
