Mazoni torna amb novetats. El grup empordanès liderat per Jaume Pla ha anunciat la publicació del seu onzè disc d’estudi, titulat Banderes per daltònics, que arribarà oficialment el 5 de setembre. A partir d’avui mateix, però, ja es pot reservar l’edició en vinil en pre-order, amb l’avantatge de rebre-la unes setmanes abans del llançament oficial.
El nou treball està produït per Aleix Bou, membre històric del projecte, i inclourà un total d’11 cançons. Es tracta d’un nou capítol en la sòlida trajectòria de Mazoni, que ha deixat empremta a l’escena musical catalana amb temes tan destacats com No tinc temps, Eufòria, Ei, que surt el sol!, La promesa o A.I.L.O.D.I.U.
Amb el disc, també arriben les primeres dates de la gira de presentació. Mazoni actuarà el 4 d’octubre a l’Auditori de Girona i el dia 11 del mateix mes a la sala Apolo [2] de Barcelona. Les entrades ja es poden adquirir a través dels canals habituals.
Un retorn esperat que reafirma Mazoni com una de les veus imprescindibles del pop-rock en català.
Sopa de Cabra ha decidit acabar el curs 2025 amb un cop de puny al cor. Una última gira abans d’una aturada de nou mesos. Un comiat temporal que té regust d’història viva del rock català. Aquest viatge ha estat batejat amb el nom d’“Animal”, i no per qualsevol motiu. La banda gironina vol recuperar l’energia salvatge del seu tour del 2001, el que va ser l’últim abans de la llarga pausa que gairebé els acomiada per sempre.
Aquest cop, però, saben que tornen. I ho faran amb força: la gira dels 40 anys de trajectòria ja té data prevista —estiu del 2026—, però abans, volen fer-se sentir una última vegada. I fer-ho tan fort com el grup i els seguidors mereixen, i esperen.
La gira comença el 29 de juny al festival A Cel Obert, i s’estendrà fins al 28 d’agost, quan tanquin el cercle al Summerfest Cerdanya. Enmig, una ruta estiuenca per escenaris de tot el territori: des de les icòniques nits de Cap Roig (13 de juliol) i Les Nits de Barcelona (22 de juliol), fins al mític El Tingladu de Vilanova (25 de juliol) o l’Empordà Music Festival (26 de juliol), casa seva emocional.
Un dels plats forts serà el Sons del Món a Roses (2 d’agost), on tornaran a compartir escenari amb Els Pets després de 25 anys. Les 5.300 entrades ja estan exhaurides.
Pel que fa a convidats especials, i com ja va passar a la gira teatral Ànima, la Beth Rodergas formarà part del directe. Una fusió que ja ha funcionat i que promet noves capes de sensibilitat damunt l’escenari.
De l'”Ànima” a l'”Animal”. El contrast és potent. De la intimitat dels auditoris amb Ànima a l’explosió emocional dels grans festivals amb Animal. És el Sopa més complet, el que combina reflexió i instint. El que sap que cada concert pot ser l’últim… però també el millor.
I ells ho tenen clar: “Cada vegada més conscients que la vida és un regal que no té sentit si no és compartit”. L’estiu 2025 no és només una gira; és una celebració col·lectiva, un record viu, una promesa de retorn.
Després de l’estrena del single ‘Dipòsits de gas’, El lleig presenta el seu tercer treball d’estudi on parla des de la sinceritat i sense filtres. Explicant-ho per poder arribar a la gent i a un punt concret, en aquest cas, reivindicar que a certa edat encara es pot triomfar.
Aquest àlbum explica la història del pas del temps, d’aguantar a la nostàlgia i de combatre l’oblit. On també cal explicar els temes que ens envolten i de continuar fent-ho així. Fins que arribi un moment que, com diu el cantant: “no ens quedi veu.” El mateix Galdrán ens ho explica així:
“Ara fa deu anys les coses es posaren una mica costa amunt. Tot el que va passar em va apropar a la meva família i a la música; em va fer retrobar a mi i a la guitarra com a via d’expressió. D’aquelles vivències, cançons com aquesta que posaren en marxa l’aventura de El Lleig. I aquí seguim. Deu anys després.”
Un disc ple d’històries:
Temes com ‘Esforç de ser normal’. El tarragoní ens explica el procés d’acceptació del ser diferent, i de l’ideari de la societat del ser “normal”. Un tema que ens convida a reflexionar sobre les concepcions de la vida i de com la societat ha normalitzat tant aquesta “normalitat”.
Per altra banda, tenim ‘dipòsits de gas’. La història d’una parella que lluita per una malaltia incurable. El fet que sigui tan propera i tan sincera fa que qualsevol en escoltar la cançó se la pugui fer seva. Un tema de deixar marxar a qui més estimem, sobre la vulnerabilitat i de l’amor més sincer.
Encara estem amb la ressaca emocional i física del Cabró Rock. Ha estat una celebració del seu cinquè aniversari plena de moments per recordar, des del castell de focs amb la música de la Black Music Big Band, que van interpretar clàssics de la música del nostre país, o de veure actuar als incombustibles Els Pets menjant-se l’escenari amb els seus clàssics atemporals o l’inici de la gira “Coda” d’Oques Grasses.
La jornada va iniciar-se el divendres amb una tarda d’allò més xafogosa, amb un cel que en un primer moment feia témer que potser s’escaparia alguna gotellada però res, l’únic que va caure va ser un sol de mil dimonis que va fer refugiar al públic assistent en qualsevol racó on hi hagués una mica d’ombra.
Un divendres ben femení per començar amb la guanyadora del concurs de Cabró Rock, la Bru, que va ser l’encarregada de donar el tret de sortida d’una celebració de 5 anys que continuaria amb la Maig, demostrant perquè és una de les artistes emergents amb les quals tothom vol col·laborar. A sobre l’escenari se la va veure molt còmode i és que a mesura que avancen les setmanes l’artista va sumant nous recintes on qui sap si fa uns mesos es podia arribar a imaginar.
La Maria Jaume va desplegar tot el seu talent i gràcia sobre un escenari, on va poder gaudir de totes les cançons que l’han convertit en una de les veus més destacades del panorama musical. El bloc femení va acabar amb la Mushka que va provocar el deliri entre els més joves amb unes cançons que se saben tots de memòria, a jutjar pel karaoke col·lectiu que es va formar.
A la nit els concerts seguirien amb Doctor Prats, que després d’un merescut descans, tornaven per regalar-nos un directe ben entretingut i que va tenir la sorpresa de l’aparició de Guillem Boltó, per interpretar ‘Les teves pigues’. Va fer il·lusió tornar-lo a veure al costat dels seus antics companys i mesos després de dir adeu al projecte amb Stay Homas.
Un dels plats forts del Cabró Rock era l’inici de la gira Coda dels osonencs Oques Grasses. El llistó estava molt alt després de l’anterior gira i tot i que en un primer instant podia semblar que res havia canviat, els moviments dels blocs de l’escenari, algunes cançons inesperades com ‘Cançó de l’aire’ o el moment acústic de ‘Jubilar-me’ amb intro de Titànic a càrrec de l’Arnau Altimir, van deixar clar que tornàvem a estar davant d’un dels millors grups (per no dir el millor) de la música del nostre país. La sensació agredolça que estàvem a l’inici del final del grup es palpava en l’ambient i tothom tenia ganes que allò no s’acabés, que el concert s’allargués eternament i que el grup no abandonés l’escenari.
Per sort el show es va allargar fins pràcticament les dues de la matinada, on no hi van faltar temes com ‘Sort de tu’, ‘Com el dia i la nit’, ‘Serem ocells’, ‘Sta Guai’, ‘Petar-ho’ o ‘La gent que estimo’, que un cop més va servir com a colofó final, amb tots els membres del grup asseguts en un dels elements de la seva escenografia que anaven desplaçant durant el directe.
Agraïment infinit per tots els seguidors osonencs que els han acompanyat durant tots aquests anys. I de nou la sensació que trigarem a tornar a veure el grup a la seva terra estimada.
Després d’un concert com aquest, era difícil pels següents artistes mantenir el llistó, però Els Catarres estan més que acostumats a portar la festa allà on calgui i el seu nou disc “Paracaigudistes” n’és un bon exemple. Ja sigui amb temes nous o els clàssics de sempre, el grup va fer allargar la festa del Cabró Rock fins pràcticament les 4 de la matinada, moment on Les Que Falta Band remataven amb tota la seva energia i talent la festa.
El dissabte la ressaca estava present entre bona part de nosaltres i és que el que s’havia viscut la nit abans no era qualsevol cosa. La jornada la iniciaven Los Manolos amb la seva rumba i les seves cançons amb les quals és impossible estar-se quiet. Tothom a ballar i a cantar, encara que la xafogor fos d’aquelles d’escàndol. Al final va sonar ‘Amigos para siempre’, la que tothom esperava amb més ganes.
Ginestà és un d’aquells grups que mai deceben i un cop més van portar a l’escenari aquelles cançons que tots esperàvem escoltar. Des de les recents ‘Només viure’ o ‘Tot el que ens queda’, passant per himnes com ‘L’Eva i la Jana’ o ‘Estimar-te com la terra’. Al final tenir els germans Serrasolsas al cartell és un win-win.
La celebració dels 40 anys d’Els Pets va arribar posteriorment amb un Lluís Gavaldà en plena forma, sent conscient que estava en un festival on no tothom venia a veure’ls a ells i que potser no se sabrien tot el repertori del grup. Intercalant peces emblemàtiques com ‘Soroll’, ‘Està plovent’, ‘Una estona al cel’, ‘Agost’ o ‘Pau’, amb cançons més recents però ‘La vida és molt avorrida sense el teu cos’, l’alegria general va arribar al final, juntament amb el confeti i la mítica ja ‘Bon dia’ que va fer embogir a tot el personal.
Sense cap mena de dubte que el grup continua oferint un directe excepcional, amb músics de renom a sobre l’escenari. A molts els hi agradaria arribar en aquest estat de forma després de 40 anys de carrera.
The Tyets van ser els següents en desfilar per un escenari ple de pantalles plenes de llums i colors, que ens feien preveure la gran festa que s’hi viuria. Amb ‘Cafè pels més cafeteros’ començava un directe que només es va interrompre per atendre a algunes persones del públic que s’havien trobat malament i que eren ateses pels equips d’emergència.
La banda va superar sense problemes aquests imprevistos i la festa del duet mataroní va continuar amb temes com ‘Bailoteo’, ‘Olívia’, ‘Amics, tiets i coneguts’, ‘Coti x Coti’, ‘La Platja’, ‘De l’1 al què’, amb produccions més recents com ‘Un petonet’, ‘Si ho deixéssim tot’, ‘El Maresme’ o ‘A fora plou’, que va ser la darrera en sonar. Bé, això no és ben be veritat, ja que quan el grup s’acomiadava de l’escenari van presentar un nou tema estiuenc que s’estrenarà properament.
El piromusical dels cinc anys va arribar després per celebrar la vida d’un festival que en poc temps s’ha convertit imprescindible per moltes persones que cada any omplen el recinte de Vic, i enguany amb ampliació d’aforament, fet que ha portat unes 44.000 persones en els dos dies de festival. Amb el ritme de la Black Music Big Band vam gaudir d’aquesta celebració abans que La Raíz pugés a l’escenari a delectar-nos amb les seves cançons.
La Raíz és un d’aquells grups que encara que no en siguis un gran seguidor, et rendeixes als seus peus quan veus el show que porten i com es mengen l’escenari des del primer instant.
A l’horitzó el cel s’il·luminava amb alguns llampecs que feien pensar que tindríem una d’aquelles tempestes d’estiu agreujades per la calorada que feia. Al final va caure un petit ruixat durant el concert que van oferir els vallencs Figa Flawas amb la seva espectacular posada en escena, el cos de ballarins combinat amb el talent damunt de l’escenari de Pep Velasco i de Xavier Cartanyà.
La festa final la van portar els valencians La Fúmiga, que com els mencionats Ginestà, són una d’aquelles formacions que tampoc deceben mai. Ho donen tot a sobre l’escenari amb unes composicions que mai ens cansem de cantar i ballar, encara que siguin altes hores de la matinada.
Passades les 4 de la matinada Gea posava la cirereta del pastís d’aquest cinquè aniversari d’un festival que tindrà el difícil repte el 2026 de superar les dues històriques nits que hem viscut aquest any. Però estem convençuts que quan ens tornin a presentar el cartell tornarem a caure de cul.
A l’Instagram de Primera Fila podeu trobar alguns vídeos de les actuacions, així com entrevistes realitzades al públic.
La nova col·laboració entre David Guetta i Sia amb ‘Beautiful people’ assoleix el lideratge de la Primera Llista.
Entren a la llista
La Ludwig Band – Millor amb ell
Tommy Cash – Espresso macchiato
Josep Montero & Rita Payés – Another sunny day
Surten de la llista
Billie Eilish – Birds of a feather (45 setmanes)
Bad Bunny – DtMF (19 setmanes)
The Tyets – A fora plou (13 setmanes)
Aspirants
Calvin Harris feat. Clemenine Douglas – Blessings (4 setmanes)
Avicii feat. Elle King – Let’s ride away (4 setmanes)
Sara Roy – Agafa’m de la mà (4 setmanes)
Robbie Williams – Rocket (4 setmanes)
Banda Neon – Es busca catalanet (2 setmanes)
Sabrina Carpenter – Manchild (novetat)
Ed Sheeran – Sapphire (novetat)
Sexenni & Yung Rajola – Avall lo paper (novetat)
Després del seu primer single ‘la teva calor’ amb el qual Dbeet va debutar de la mà de Música Global, l’artista ens sorprèn amb el seu nou treball.
‘Jo no sé’ és una cançó que parla del desig que torna quan menys t’ho esperes i de les històries que tenen finals oberts. Amb una melodia i una tornada enganxosa i un videoclip del tot estival, el tema juga amb uns ritmes d’afro pop mantenint l’essència i el so que tant l’ha caracteritzat en altres produccions per artistes com Juan Magán.
Ja podeu gaudir del fantàstic treball de Dbeet, ‘Jo no sé’ a totes les plataformes.
Lepanto 41, el grup emergent format per tres mataronins, presenta 4 CALES. Aquesta nova cançó és el primer avançament del seu primer àlbum i ve acompanyada d’un videoclip. A més, aquesta cançó és una col·laboració amb en Døls.
Després de quatre mesos sense penjar música, Lepanto 41 tornen amb aquest reaggetón nostàlgic. Aquest senzill produït per en Xandri parla sobre un amor d’estiu que és intens i apassionat, dels que deixen empremta tot i haver-se acabat. 4 CALES és una cançó amb una lletra i melodia nostàlgica, però carregada d’energia i records.
Un amor efímer i un estiu de nostàlgia
La cançó gira al voltant d’una noia que els agrada i és estimada, però mostrant l’estiu com una etapa vital i efímera. Els integrants mostren com la noia de la qual parlen els transmet calma, però alhora serveix de metàfora per parlar de l’estiu: “tot el que no va poder acabar, deixem l’orgull enrere”.
Al llarg de tota la lletra, es recorden les vivències amb la noia. La platja, la calor, les fotos, la festa i, sobretot, les cales del Maresme. Una enyorança que completa aquell estiu compartit i un amor que té final. Ella és l’estiu, i l’estiu és ella: “Pensava que mai més podria tornar a passar una última nit d’estiu amb tu”.
Petites parts d’un gran projecte
4 CALES és el tercer i penúltim avançament del primer àlbum que estrenaran més endavant, un projecte que fa més d’un any que s’està preparant.
Com s’ha dit abans, el tema està produït pel Lemurixx, el CEO de Celestial Gallery. Igual que els Lepanto 41, forma part de la nova onada d’artistes emergents i els ajuda a
produir, mesclar, gravar i fer videoclips com el de 4 CALES.
A més, amb videoclip
Parlant de videoclips, evidentment 4 CALES ve acompanyada d’un. En aquest, es pot observar el Døls llevant-se de ressaca i melancòlic per aquest amor d’estiu. En trobar-se amb els seus amics, els integrants de Lepanto 41, marxen junts i passen una tarda per Sant Pol de Mar. Un videoclip que ressalta la nostàlgia de la qual parla aquesta cançó.
El 6 de juny la cantant de Terrassa va estrenar el seu primer EP. ‘Miratges’ un viatge musical on la jove ens explica històries a través de la seva música. En aquest cas són històries d’amor que han acabat esdevenint “miratges”.
Aquest senzill agafa referències musicals com el pop-rock o el R&B, juntament amb la seva veu única i pura, la Meri ens submergeix en un viatge on ens expressa cada emoció sentida a cada peça musical. Per altra banda, cal destacar l’apartat visual tant treballat. Aquest debutconté una peça anomenada “21” Que ha sortit també en mode videoclip. Aquest ens explica la història d’un noi que viu atrapat en un món de mentides i de l’amor no correspost. El vídeo musical té una història potent i la part visual molt ben tractada.
Miratges, una declaració al desamor
Un miratge és una visió distorsionada i borrosa de la realitat. En aquest cas, el desamor és el protagonista que van fer veure a la jove terrassenca la realitat d’una manera diferent. Ella parla del cegament que ens comporta l’amor i del que a vegades no ens atrevim a veure en certes relacions. És un EP íntim, expressiu i sincer en l’àmbit musical i narratiu.
Per una banda, la seva veu i expressivitat reforça cada cançó del disc. Reforçant així la metàfora que dona nom al senzill, una il·lusió òptica et fa veure alguna cosa que sembla real, però no ho és.
Us deixem amb el videoclip i el senzill perquè els gaudiu i us endinseu en l’univers d’una artista que promet apuntar alt i consolidar-se en el panorama pop-català.
Jovedry estrena ‘no_arribes_tard’. L’artista s’està fent un lloc en la indústria musical catalana i aposta per noves tendències sonores amb influències angleses i nord-americanes, com 2hollis, pluko o flume, mesclant-les amb el seu propi estil. El resultat de tot plegat és un tema enganxós, fresc i perfecte per a les nits d’estiu.
La cançó és una barreja de dues idees dures, però amb una conclusió positiva. D’una banda, parla sobre una ruptura i, de l’altre, de la gent que mor de forma prematura. Jovedry arriba a la idea que, si vols fer alguna cosa, ho facis i no arribis tard.
El cantautor i músic badaloní Guillem Bautista presenta Fred Dins de Casa, el seu darrer senzill, i es reafirma com una de les veus emergents més prometedores de la música d’autor catalana. Amb una combinació delicada entre indie, pop i cançó d’autor, Bautista ens convida a entrar en el seu univers creatiu íntim i emocional.
El tema, produït per Roger Rodés —reconegut per la seva tasca amb alguns dels grans noms del panorama musical català—, destaca per una sonoritat alegre i lluminosa que contrasta amb una lletra melancòlica sobre la pèrdua de l’amor. Aquesta dualitat emocional és un dels trets distintius del jove artista, que fa de la seva música una experiència sensorial i introspectiva.
Amb una sòlida formació musical, Bautista es caracteritza per buscar constantment la connexió amb les emocions pròpies i alienes. Fred Dins de Casa és una nova mostra d’aquesta voluntat d’expressar, amb calma i bellesa, el món interior que habita dins les seves cançons.
El grup Setembre llança aquest divendres 13 de juny Terra a la Vista, una cançó nascuda amb un propòsit solidari molt especial: donar suport a la recerca de la teràpia gènica per a la síndrome CTNNB1, un trastorn del neurodesenvolupament d’origen genètic extremadament poc freqüent i, de moment, sense cura.
El single ha estat enregistrat a l’estudi La Casamurada i produït per Jesús Rovira (Lax’n’Busto). La iniciativa acompanya la publicació del conte infantil La Caseta Flotant, escrit per Marta Santiago, mare d’un nen afectat per aquesta síndrome. El relat —i la cançó que l’acompanya— expliquen la vivència d’una família sacsejada pel diagnòstic, a través de la metàfora d’un tsunami que els arrossega mar endins. Però també hi apareix l’esperança: un vaixell amic (la Asociación CTNNB1) i una Capitana (la Ciència) que els guia cap a un futur millor.
Terra a la Vista és una peça de folk amb pinzellades electròniques i compta amb la col·laboració de la violinista Alba Serracant. Per als Setembre, aquesta cançó simbolitza molt més que una nova publicació: és una mostra de com la música pot sumar en causes essencials. “Hi ha cançons que, només pel motiu que les ha fet néixer, ja són un èxit”, afirma Joanjo Rubio, compositor i veu del grup.
Maria Antònia Roses debuta amb el seu primer EP “Me’n vaig sense fugir“. Un projecte on, a partir del que ha esdevingut un viatge vital a Austràlia, ens narra com ha estat el procés a partir d’unes lletres i melodies íntimes i tranquil·les. 5 temes i un remix que l’han ajudat a viure la nostàlgia d’una altra manera, a saber tancar etapes de millor manera.
Tirar endavant amb una iniciativa com aquesta mai és fàcil. La Maria Antònia ens explica com ha hagut d’enfrontar el fet d’aprendre tota mena de tasques per aconseguir donar a conèixer la seva feina.
A més, l’artista també ens avança com serà la presentació del projecte el pròxim 10 de juliol al seu poble natal, Petra. Major instrumentalització, l’actuació d’una cantautora convidada (Nara Ellis) i una festa final és només una part del que ens està preparant la mallorquina.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
