Rodricc presenta “X SEMPRE” el resultat de gairebé quatre anys de feina. Tot i no haver deixat de llençar música nova durant aquest procés, el cantant ha estat tot aquest temps amb “X SEMPRE”. Pol Bordas, Scorpio o Andrea Grau són només alguns exemples de les col·laboracions que es poden trobar en el disc.
‘Nens’ és la cançó que el va fer connectar amb el motiu pel qual va començar a fer música; sentir-se com un nen i passar-s’ho bé. En aquest nou projecte, no deixa enrere aquest sentiment i presenta una nova versió de ‘Nens’, aquesta vegada conjuntament amb Pol Bordas. La resta de cançons són una successió entre diferents sentiments. Alts i baixos que estableixen tot un viatge a mesura que avança l’àlbum. Finalment, ‘POESIA PER G’S – ANCORADA” és un acabament líric on s’intenta demostrar “que la gent més xula escolta poesia. També som sensibles”.
Després de diversos senzills d’avantguarda com El Plor del Robot, VESTEN A LA MERDA!!! amb Scorpio, i SHORY DIMONI amb Laura West, l’artista barceloní RODRICC presenta X SEMPRE, el seu primer àlbum íntegrament en català. El disc és un homenatge a les vivències dels darrers anys, on conviuen sonoritats urbanes, electròniques i indie, i que compta amb la col·laboració d’algunes de les veus més potents de l’escena emergent.
X SEMPRE és una proposta que no només mostra la versatilitat artística de RODRICC, sinó que també fa xarxa amb noms destacats de la nova fornada musical catalana. Pol Bordas se suma a Nens, un tema carregat de nostàlgia estival; Maria Fort aporta la seva sensibilitat a Què Serà de Nosaltres?, i Andrea Grau comparteix el delicat Si Per Mi Fos, amb un toc indie inconfusible. La peça central del disc, VES AL PSICÒLEG!, esdevé un nou himne confessional i addicte, que parla de la confiança i la necessitat de ser escoltat.
El disc es tanca amb una aposta poètica i valenta: Poesia per G’s (Ancorada), una col·laboració amb la poeta Elsa Moreno que aporta profunditat i lirisme a un àlbum que bascula entre la melangia del passat i la celebració del present.
Amb aquest projecte, RODRICC consolida el seu estil propi dins l’indie urbà i es posiciona com una de les veus a seguir de prop dins la nova escena musical en català.
No et perdis l’entrevista que li hem fet a Primera Fila!
Neisha torna amb força amb “De missió”, el nou senzill que marca l’inici de la seva nova etapa musical i serveix com a carta de presentació de Presidenta de Cuntalunya, un projecte en dos volums que promet sacsejar l’escena urbana catalana. Amb un beat trap d’estil Atlanta i una actitud directa i provocadora, l’artista barcelonina trasllada aquest so a la nostra llengua amb autenticitat i sense filtres, convertint qui escolta en una mena de Sexyy Red a la catalana.
La cançó celebra el capital sexual sense complexos i reafirma el univers propi i trencador de Neisha, on conviuen el reggaeton, el dancehall i el trap melòdic. Amb una mirada femenina, catalana i desinhibida, la cantant continua trencant esquemes en una escena on encara hi ha poca representació femenina i en català dins d’aquests gèneres.
Amb una trajectòria que va començar el 2016 amb Crimen Pasional, el primer grup de reggaeton en català, Neisha ha actuat en escenaris com la Sala Apolo, Sidecar o el Festival Strenes Urbana, i ha portat el seu so fins a Berlín. El 2021 va debutar en solitari amb Dolcesa Bruna (Sant Jordi), un EP que fusionava poesia catalana amb ritmes urbans, i que va ser reconegut als Premis Miquel Martí i Pol.
Amb Anime en català (Delirics, 2023), va explorar un univers visual i sonor inspirat en l’anime i el manga, i va col·laborar amb artistes com Lil Guiu (P.A.W.N Gang). Recentment, ha experimentat amb nous estils com en 3Bé —amb el menorquí Malánima— o Les Prada, produït per L-Street, amb influències del trap d’avantguarda.
Ara, amb De missió, Neisha engega la seva “campanya electoral” artística i reivindica el seu lloc com a pionera de la nova música urbana en català, amb un discurs potent, un estil inconfusible i una voluntat clara de provocar, inspirar i liderar.
El duet nord-americà Twenty One Pilots ha tornat a sacsejar el seu públic amb una nova sorpresa: el llançament de The Contract, el primer avançament del seu vuitè àlbum d’estudi, que portarà per títol Breach i veurà la llum aquest setembre sota el segell Fueled By Ramen.
La nova cançó reprèn la narrativa on ho va deixar Paladin Strait, l’última peça del seu aclamat disc Clancy (2023), i demostra que Tyler Joseph i Josh Dun continuen expandint el seu ric univers conceptual amb cada nova entrega.
A més, després de posar punt final recentment a The Clancy World Tour, la banda ha anunciat una nova gira per Nord-amèrica sota el nom The Clancy Tour: Breach, que arrencarà el 18 de setembre a Cincinnati i finalitzarà el 25 d’octubre a Los Angeles.
L’anunci arriba després de setmanes d’especulacions entre els fans, alimentades per missatges enigmàtics a les xarxes socials del grup, una estratègia ja habitual en la seva forma de comunicar i generar expectació.
Una guitarra flamenca, un beat que tonteja amb el funk i una lletra addictiva són els ingredients que componen ‘Dinamarca’, el primer avançament del nou disc d’enMatu
Des de fa mesos, enMatu està apostant per una versió més underground i creativa, i ‘Dinamarca’ n’es una clara mostra. El tema comença amb una guitarra flamenca, i l’acompanya durant tota la cançó un beat produït per Kashlo, que mescla funk brasiler amb altres sons. Això crea un ritme fresc, amb vibres de festival, que agafa com a base el trap, però li dona el seu propi estil.
Sabrina Carpenter continua imparable. Després d’arrasar amb Short n’ Sweet —àlbum que l’ha consolidada com una de les veus més destacades del pop actual i que li ha valgut tres premis Grammy—, la cantant nord-americana ha anunciat el seu nou projecte discogràfic: Man’s Best Friend, que es publicarà el pròxim 29 d’agost, coincidint pràcticament amb el primer aniversari del seu anterior llançament.
Aquest serà el seu setè disc d’estudi i el segon en aquesta nova etapa de la seva carrera, marcada per un estil més desenfadat i un humor irreverent que l’han fet connectar amb una nova generació de fans. El primer avançament del disc és la cançó Manchild, que Carpenter va interpretar per primera vegada en directe durant la seva actuació al Primavera Sound i que ja s’ha convertit en un èxit, amb una entrada directa al Top 3 del Billboard Hot 100. El tema, amb un toc clarament inspirat en Dolly Parton, obre el disc i marca el to d’un àlbum que promet influències del pop clàssic i disc, com ja va insinuar la cantant en una transmissió en directe on fullejava vinils de Donna Summer, ABBA i la mateixa Parton.
Amb Man’s Best Friend, Carpenter aspira a repetir —i potser superar— l’èxit de Short n’ Sweet, que contenia la indiscutible cançó de l’estiu del 2024 i que ha consolidat la seva presència a l’escena musical internacional. Els fans ja compten els dies fins al 29 d’agost, data en què veurà la llum aquest esperat nou treball.
Brian Wilson, fundador i principal compositor dels Beach Boys, ha mort als 82 anys. La seva família ha fet pública la notícia a través d’un comunicat on demana respecte i privacitat en aquests moments de dol: «Sabem que estem compartint el nostre dolor amb el món. Amor i misericòrdia».
Wilson patia una malaltia neurocognitiva similar a la demència i, des de la mort de la seva esposa Melinda a principis del 2024, vivia sota la tutela de la seva família.
Nascut el 1942 a Inglewood (Califòrnia), Brian Wilson va ser el germà gran de Dennis i Carl Wilson, amb qui, juntament amb el seu cosí Mike Love i l’amic d’infància Al Jardine, fundaria The Beach Boys. Inicialment anomenats The Pendletones, el grup va veure com la discogràfica els canviava el nom pel de The Beach Boys després de l’èxit de la seva primera cançó, Surfin’ (1962). Un any més tard, aconseguien el seu primer número 1 amb Surfin’ U.S.A..
Tot i que la banda es va popularitzar pel so alegre i lluminós associat a la cultura surf californiana, Wilson va ser molt més que això. Després de deixar les gires del grup el 1964 a causa d’un atac de pànic, va dedicar-se completament a l’estudi. Amb el suport dels músics de la Wrecking Crew de Los Angeles, va impulsar una nova manera d’entendre la producció musical que influenciaria generacions senceres.
El seu màxim llegat és Pet Sounds (1966), considerat un dels millors àlbums de la història del pop. Tot i que en el seu moment va ser un fracàs comercial, amb el temps esdevindria una obra de culte. Wilson hi figura com a autor i productor de totes les cançons, mentre que la resta del grup hi va aportar les harmonies vocals característiques.
Obsessionat per superar aquell treball, es va llançar a la creació de Smile, una ambiciosa «simfonia adolescent a Déu» que mai no es va completar en la seva època per problemes de salut mental i dificultats econòmiques. El projecte quedaria arxivat fins que, gairebé 40 anys més tard, Wilson va publicar Brian Wilson Presents: Smile (2004), que va rebre el reconeixement unànime de la crítica i va veure la llum en un concert històric.
La seva vida personal va estar marcada per llargues lluites amb trastorns mentals, períodes d’aïllament i una relació polèmica amb el seu psiquiatre Eugene Landy, que el va controlar durant anys fins que la seva família en va recuperar la tutela el 1992. La història d’aquesta etapa va ser recreada al film Love & Mercy (2014), amb John Cusack i Paul Dano donant vida a Wilson.
Brian Wilson deixa enrere un llegat immens, que transcendeix el pop i arriba fins a l’ànima de la música moderna. El seu esperit experimental, la seva sensibilitat melòdica i la seva capacitat per transformar les emocions en harmonies continuaran inspirant artistes i oients d’arreu del món.
La Publicitat acaben d’aparèixer a les nostres vides amb les quatre cançons que conformen l’EP “Tornem de seguida”, però com molt bé ens han dit en la breu entrevista que els hi hem fet, n’hi haurà més. De fet es veuen capaços de fer tot un disc amb 10 temes.
En 40 minuts hi ha hagut temps per tot, però l’idea bàsica és que escolteu l’EP. A mi m’ha agradat molt, però molt de veritat, no aquell molt que realment vol dir gens, no. Molt. He posat les 4 cançons a la meva llista de temes preferits. És molt el meu estil, amb unes lletres molt ben trobades per la ment pensant d’en Bru Esteve, un comunicador que els darrers temps li havíem perdut la pista i que alguns (jo) enyorem profundament, sobretot pel seu gran talent i agilitat mental. Ara podem gaudir d’ell i de la resta de músics a La Publicitat, un grup que amb una mica de sort guanyarà el Sona 9 i ja tothom s’apuntarà al carro del nou grup de moda. Encara que no guanyin us podeu apuntar al carro, perquè apunten maneres.
L’entrevista és correcte, però el disc està molt bé. Feu-me cas.
El Cabró Rock ha penjat el cartell d’entrades exhaurides des de fa dies per a la seva 5a edició, que se celebrarà els pròxims 13 i 14 de juny a Zona Esportiva de Vic. El festival bat rècords de nou, i reunirà a 44.000 persones al llarg de tot el cap de setmana, la qual cosa el converteix en el festival de música catalana més gran de la història.
El cartell d’aquesta edició és de luxe, amb La Raíz i Oques Grasses al capdavant. La resta d’artistes també son de primeríssim nivell: Mushka, The Tyets, Figa Flawas, Els Catarres, Els Pets, Doctor Prats, La Fúmiga, Ginestà, Gea, Maria Jaume, Los Manolos, Maig, Les Que Faltaband, DJ Trapella o DJ Nàtura.
Com ja es va anunciar des d’un primer moment, el festival ve disposat a celebrar el seu 5è aniversari convertint-se en el més multitudinari de la història de la música dels Països Catalans.
La Publicitat fa el seu debut al panorama musical català amb Tornem de seguida, un primer EP que combina frescor generacional, tradició cultural i una dosi d’ironia molt ben portada. El grup, format per Bru Esteve (veu i guitarra), Pol Guardiola (guitarra), Marc Gelabert (baix) i Víctor Jiménez (bateria), s’estrena amb quatre cançons que demostren una mirada lúcida i personal cap al rock fet a casa.
El disc s’obre amb una reinterpretació de l’“Helena” de Pau Riba, que marca l’ambició d’un grup que no té por d’entrar a la conversa amb els grans noms de la música catalana. A partir d’aquí, el viatge continua amb “De voler-ho, vulgue-ho”, una peça que remet als darrers treballs d’Els Pets; “El duel”, carregada d’autoconsciència i energia, i es tanca amb “El retrat”, una mena de mirall final on el grup es planta davant la seva pròpia obra.
Amb un nom extret del mític diari La Publicitat, la banda juga amb la ironia i la nostàlgia des del primer moment, però el seu missatge és clar: això és només el començament. L’EP és, segons ells mateixos, un tast del que vindrà, un avís que “tornaran de seguida” amb més música.
El projecte va començar en la intimitat de l’habitació de Bru Esteve, cantant i compositor, amb lletres llargues i plenes de ganes d’explicar coses. La formació es va consolidar en sumar les veus creatives dels altres membres, cadascun aportant-hi energia, arranjaments i solidesa rítmica per convertir una idea entre amics en una proposta real i escoltable.
Pel que fa al so, La Publicitat es mou còmodament entre referències a Pau Riba, Els Pets, Manel o La Ludwig Band, però també deixen caure influències més internacionals, com The Strokes o l’indie britànic que, diuen, cadascú pot trobar si escolta amb atenció. El seu estil, més enllà de les etiquetes, destil·la una voluntat clara de formar part d’un fil invisible que connecta generacions de músics catalans.
Tornem de seguida ja es pot escoltar a totes les plataformes digitals. I si l’avís no era prou clar: sí, La Publicitat tornarà. De seguida.
THE BLACK KEYS – BABYGIRL
HALSEY I AMY LEE – HAND THAT FEEDS
YUNG LEAN – I’M YOUR DIRT, I’M YOUR LOVE
GIGI PEREZ – AT THE BEACH, IN EVERY LIFE
LANA DEL REY – HENRY, COME ON
SAM FENDER – TYRANTS
THE MOWGLI’S – CHANGE
MOTHER MOTHER – LOVE TO DEATH
PORTUGAL. THE MAN – V.I.S.
BOB MOSES – TIME OF YOUR LIFE
VELVET TRIP – THE BENDS
BEN KWELLER I THE FLAMING LIPS – KILLER BEE
TURNSTILE – SEEIN’ STARS
THE WRECKS – I DIDN’T USED TO
THREE DAYS GRACE – APOLOGIES
YUNGBLUD – HELLO HEAVEN, HELLO
El panorama musical català cada cop veu néixer nous artistes. Un d’ells és en Joan Agustí (Johan) que va estrenar ahir la nit ‘Un oasi amb tu’. Una cançó que ens recorda com els joves vivim l’estiu intensament, i com diu ell viure’l en un oasi.
Amb una guitarra i un micròfon, el reusenc ha fet una cançó humil, però potent. Amb efectes sonors, i al final amb ritmes de festa. El tema convida a ballar-lo i cantar-lo a totes les festes majors.
Després de l’estrena de “la ferida” el passat mes de març i “aquí esperando” a l’agost del 2024. “Un oasi amb tu” ens parla sobre l’estiu que tots i totes estem esperant amb tantes ganes per viure’l amb les persones que més estimem.
Un artista que sap arribar a la gent amb la seva música. Parlant sobre temes que ens toquen a tots d’aprop com: l’amor, les relacions d’amistat, l’estiu i els amics… Esperant novetats seves, us deixem amb l’oasi que ell ens proposa viure aquest estiu.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
