Marta Rius presenta el seu quart treball; una reflexió sobre la nostàlgia. Una mirada que reconforta, diverteix i dona sentit al present mentre obre finestres al futur. Ser nostàlgic, en les cançons de Marta Rius és reconèixer que hi ha instants que es transformen en records preciosos.
Amb “L’Endemà”, Marta mostra una veu més madura i plena de matisos. Cada peça respira caràcter i autenticitat, amb una producció que obre nous camins sense perdre l’essència. El disc combina moments íntims i lluminosos amb una pulsió més festiva, marcada per bases electròniques potents que fan bategar cada cançó amb força.
La seva música es mou entre el folk, el pop i la cançó d’autor amb un punt de mística rural que la fa inconfusible. Des de 2017 treballa amb Guillem Ballaz, que aporta el vessant més acústic i d’arrel, i Fluren Ferrer, que suma un so més indie i pop. Junts han creat un univers propi que Marta Rius ha anat desplegant en els seus tres discs en solitari, i que ara arriba a un nou nivell de maduresa i força.
Bad Bunny ha estat confirmat com a protagonista del Halftime Show de la Super Bowl 2026. L’anunci s’ha fet oficial aquest mateix dilluns a les xarxes socials de l’artista.
L’esdeveniment esportiu més important dels Estats Units se celebrarà el 8 de febrer de 2026 a San Francisco (Califòrnia). Després de conèixer la notícia, Bad Bunny va expressar la seva emoció amb unes paraules carregades de simbolisme:
“El que sento va més enllà de mi. És pels que van venir abans i van córrer incomptables iardes perquè jo pogués entrar i anotar un touchdown. Això és per la meva gent, la meva cultura i la nostra història. Ves i digues-li a la teva àvia, que serem el HALFTIME SHOW DE LA SUPER BOWL.”
L’artista es convertirà així en el primer llatí en solitari que encapçala l’espectacle de la mitja part de la Super Bowl, unint-se a una llista de grans noms com Shakira, Jennifer Lopez, Beyoncé o Kendrick Lamar, qui va liderar l’edició del 2025 batent tots els rècords d’audiència.
L’anunci arriba després de la cloenda de la seva històrica residència a Puerto Rico, titulada No Me Quiero Ir De Aquí, que va finalitzar el passat 20 de setembre. La sèrie de concerts, iniciada l’11 de juliol i adreçada exclusivament a residents de l’illa, va culminar amb una actuació emotiva retransmesa en directe per Amazon Music i Twitch.
La unió entre dos dels grups més estimats del panorama musical català i espanyol ja és una realitat: The Tyets i Estopa han presentat ‘Camila’, una rumba catalana que promet convertir-se en un dels grans èxits del final d’any.
El tema s’ha estrenat en exclusiva al Piromusical de La Mercè, on Estopa han estat els encarregats de seleccionar la playlist de l’esdeveniment. Després d’anys guardada en un calaix, la cançó arriba finalment a totes les plataformes digitals a partir d’aquest diumenge.
‘Camila’ explica la història d’una noia de barri amb un Seat Panda i un caràcter irresistible, que porta al públic acompanyar-la amb palmes i energia. La peça ha estat produïda per The Tyets, composta conjuntament amb Estopa i mesclada per Aleix Iglesias.
La cançó arriba també amb un videoclip dirigit per Martí Barbena (Zuzu), rodat en part al Bar Casal Aliança de Mataró, que reforça l’esperit proper i festiu de la col·laboració.
Amb aquesta aliança, batejada ja com TYETSTOPA, es consuma un somni compartit pels fans i es confirma que la música urbana i la rumba catalana poden caminar de la mà amb un èxit aclaparador.
Feia 12 anys que no anava a un concert al Pavelló de Badalona; l’últim havia estat el dels Avenged Sevenfold, l’any 2013, i des de llavors no hi havia tornat. Cal dir que el 2015 l’Ajuntament d’En Comú Podem va detectar deficiències de seguretat i va tancar el recinte, que no es va reobrir fins al 2021. Tot i això, des de llavors tampoc hi havia anat a veure cap concert.
Aquest 27 de setembre hi havia un doble motiu per tornar-hi: d’una banda, els canadencs Simple Plan i, de l’altra, els nord-americans The Offspring. Una doble ració de guitarres i de rock que em venia molt de gust.
A Simple Plan no feia gaire que els havia vist: va ser el 2024 quan vaig gaudir de les seves cançons. En canvi, a The Offspring els havia vist en directe el 2023.
Tot i això, sent dos dels meus grups preferits, l’ocasió de veure’ls en directe era massa llaminera per dir que no.
Simple Plan és un dels grups de la meva eterna adolescència, amb temes com Perfect, I’m Just a Kid o I’d Do Anything, entre d’altres. El seu primer disc em va marcar moltíssim i em va obrir la porta a una sèrie de grups que he anat escoltant al llarg de la meva vida.
I què dir de The Offspring! Enamorat del disc Americana i dels següents que anirien arribant.
La nit, per tant, es presentava ben bona: primer recollint els grans èxits dels canadencs, on, a part dels mencionats, tampoc hi van faltar Shut Up, Welcome to My Life o Thank You.
The Offspring van començar cinc minuts abans de l’hora prevista, i és que en tot moment es va notar les ganes que tenien de donar-ho absolutament tot. De fet, fins a la novena cançó va ser pràcticament un non stop sense dir gairebé res, més enllà dels càntics habituals. Come Out and Play va ser la primera a sonar, empalmant amb All I Want i la també brutal Want You Bad. Ja es veia clar que no pararíem de ballar i cantar. El públic, en alguns moments, el vaig notar un xic fred, tot i que a la recta final es va acabar d’animar i les olles i els moviments van ser d’allò més intensos.
Del disc Smash es va recuperar un tema, per desgràcia, molt d’actualitat: Genocide. Tot i que pensava que hi hauria alguna menció a Gaza, no va ser així, i van donar pas directament a la següent cançó, sense els discursos que avui dia són tan habituals.
Del seu darrer disc, Supercharged, que dona nom a l’actual gira, poques referències: només Looking Out for #1 i Make It All Right. I és que el grup sap perfectament què volen els seus seguidors: els temes dels quals es van enamorar.
Cançons com Why Don’t You Get a Job?, Staring at the Sun, Hammerhead o Bad Habit van sonar amb aquella energia i intensitat que requeria l’ocasió i es van gaudir de valent.
La nit també va tenir moments per relaxar-se i posar-se tendres, amb el piano i la veu de Dexter Holland, que ens va fer caure la llàgrima amb Gone Away, mentre tot el públic il·luminava el pavelló amb els mòbils.
La recta final va servir per recuperar les imprescindibles Pretty Fly (for a White Guy) i The Kids Aren’t Alright, abans d’uns bisos que es van rematar amb You’re Gonna Go Far, Kid i la festa final de Self Esteem.
Una nit de rock, una nit de nostàlgia, per a tothom. També per a mi, que em va fer recordar les bones estones que havia passat en aquest recinte (que el recordava més gran), però que va sonar de meravella i em va deixar amb ganes de tornar-hi ben aviat.
Primer número 1 per La Ludwig Band a la Primera Llista i tot gràcies a ‘Millor amb ell’, la cançó que presenta el seu nou disc.
Entren a la llista
Calvin Harris & Jessie Reyez – Ocean
La Ludwig Band – Ha plogut des de llavors
Surten de la llista
ROSÉ i Bruno Mars – APT (45 setmanes)
BlackPink – Jump (9 setmanes)
Aspirants
Javito – Tot està bé (2 setmanes)
Miley Cyrus – Secrets (novetat)
dani6ix & Izzkid – On volíem estar (novetat)
RAYE – Where is my husband! (novetat)
Ed Sheeran – Camera (novetat)
Aitana – Superestrella (novetat)
Després de sorprendre amb Sa Tornada (Capítol 1) i emocionar amb Eros (Capítol 3), Karlus presenta Fantasma, un nou episodi del seu esperat àlbum conceptual NOVA EBUSUS. La cançó se submergeix en una temàtica molt present en les relacions contemporànies: el ghosting.
Amb una lírica despullada i directa, Fantasma parla del silenci sobtat que trenca qualsevol vincle, deixant rere seu un rastre de confusió, ràbia i preguntes sense resposta. És el relat de les nits d’insomni on un es veu forçat a transitar el dol emocional i a reconstruir-se des de la reafirmació personal.
En l’apartat sonor, la peça destaca per una producció íntima i delicada: la veu de Karlus, acompanyada d’una guitarra senzilla i capes de sintetitzadors càlids, crea una atmosfera de vulnerabilitat. Progressivament, unes bateries marcades entren en joc, transformant el to de la cançó i simbolitzant el pas cap a la superació.
Aquest nou llançament forma part de NOVA EBUSUS, un projecte que narra el viatge emocional i vital d’un personatge a la recerca del seu lloc al món. Cada tema és un capítol d’aquesta transformació i integra música, filosofia, literatura i pintura, bevent tant del paisatge i l’imaginari d’Eivissa com de referents universals.
Amb influències que van de Gary Snyder a The Blaze i Arca, Karlus construeix una proposta artística valenta, arrelada i simbòlica. Fantasma confirma la singularitat d’una veu emergent dins l’escena musical catalana i es consolida com un nou relat generacional: honest, compromès i ple de llum.
Amb La verema, el cinquè àlbum de Biel Martí, el cantautor signa el treball més contundent i madur de la seva trajectòria. Acompanyat per una banda completa, Martí s’endinsa en un so més proper al rock americà, recordant a Tom Petty o Jason Isbell, i s’allunya, amb naturalitat, del folk que havia marcat els seus inicis.
Aquest canvi de pell respon també a unes lletres més profundes i reflexives, on la soledat, l’addicció, la redempció, l’agraïment i, sobretot, la mort, esdevenen eixos centrals. Però La verema no és un disc pessimista: és una obra que afronta la cruesa de la vida amb lucidesa i esperança, buscant sentit al pas del temps i als seus contrastos.
En els seus tretze temes, Biel Martí alterna la força de les guitarres elèctriques i la riquesa dels violins de Clàudia García-Albea amb moments de delicadesa absoluta en balades com El quadern o Les sis lletres del teu nom.
La producció de confiança de David García i la complicitat de músics habituals com Andreu Moreno (bateria) conviuen amb col·laboracions que aporten noves textures: Andrea Puig Doria (Ginestà) a Ja és tard i Isabel Archs (Ölivias) al piano i sintetitzadors de Punyals.
Bad Gyal continua marcant el ritme de la música urbana internacional. Després d’un estiu d’èxit rotund amb el Bikini Badness Tour, on va encapçalar alguns dels festivals més importants de l’Estat, l’artista va anunciar ahir a l’alfombra blava dels Premios Juventud que publicarà un nou disc el 2026. En paral·lel, la seva recent confirmació com a headliner del Primavera Sound 2026 afegeix un nou hito a aquest moment de projecció global, consolidant-la com una de les veus més potents del moment.
Durant la gala dels Premios Juventud, celebrada per primera vegada a Panamà la passada matinada i considerada una de les cites més rellevants de la música llatina, Bad Gyal va protagonitzar una de les actuacions més comentades de la nit en presentar per primera vegada a televisió el seu èxit Da Me.
A aquesta combinació de fites s’hi suma avui l’estrena d’Ella, el nou senzill del porto-riqueny Zion en col·laboració amb Bad Gyal. Un reggaeton produït per Nelly El Arma Secreta, que l’artista ja havia avançat en diversos concerts de la seva última gira i que promet convertir-se en el seu proper èxit.
Entre premis, festivals i nous llançaments, Bad Gyal s’encamina cap a un 2026 que es perfila com un any clau en la seva trajectòria, consolidant el seu estatus com a referent del gènere.
El grup de Tarragona Sodi irromp a l’escena musical com un vi jove: amb caràcter, accent britànic i una fusió de melodies i guitarres elèctriques que recorden a Oasis o The Strokes. També beuen de l’herència de casa nostra, inspirant-se en grups com Els Pets i Lax’n’Busto, i combinen influències del pop i la new wave dels vuitanta, l’indie dels noranta i el rock català de totes les èpoques.
Amb el seu directe, intens i divertit, la banda ha consolidat un estil propi que barreja múscul, sensibilitat i bon humor. Ara, treballen a l’estudi en noves cançons que estrenaran aviat, començant per Rambla, el single que obre una nova etapa.
«Guanyar aquest premi ens ha ajudat a confirmar que el camí que hem escollit està agradant», explica Naïm, membre del grup. Sodi se senten especialment recolzats per la seva ciutat i la Colla Jove de Tarragona, un suport que els impulsa a créixer i a portar el seu projecte cada cop a més públics.
Han passat gairebé sis anys des de The Slow Rush, el quart disc de Tame Impala, però el conjur pop de Kevin Parker continua intacte. Amb el seu so inconfusible, a mig camí entre el retro i el futurista, el projecte australià ha sabut habitar un espai únic: a cavall entre el record i el presagi. Ara Parker reacciona el projecte amb nous senzills —End of Summer, Loser i Dracula— que anticipen el cinquè àlbum i marquen el retorn d’una de les bandes més influents de les últimes dècades.
Aquest retorn tindrà una cita molt especial a Barcelona, el 8 d’abril al Palau Sant Jordi, en el que serà el primer concert de Tame Impala a la ciutat fora del context d’un festival. Un esdeveniment únic que permetrà gaudir del directe de Kevin Parker i la seva banda en tota la seva dimensió, amb la seva posada en escena hipnòtica, tempestes de confeti i aquell falset que ja és marca de la casa.
Abans, el grup actuarà el 7 d’abril al Movistar Arena de Madrid, vuit anys després de la seva última visita a la capital espanyola.
Amb aquests dos concerts, Tame Impala torna a reivindicar-se com un dels grans noms del pop del segle XXI, capaç de transformar cada actuació en una experiència gairebé mística.
Per altra banda, el grup acaba de compartir un nou senzill anomenat ‘Dracula’, que formarà part del seu nou disc.
Després de passar per La Daurada, les Coffee Parties de Ron Pujol continuen el seu recorregut per Catalunya i fan parada a Barcelona —al Real Club de Polo, dijous 2 d’octubre— i a Lleida, al Bambú Club (+18), divendres 3 d’octubre. Una experiència que combina música, cultura popular i el sabor del rom de tota la vida.
Els grans protagonistes seran, un cop més, The Tyets, que presentaran el seu nou i exclusiu format DJ set house-tech, estrenat aquest estiu amb una gran acollida. Es tracta d’una proposta íntima i propera, amb un directe fresc i imprevisible que connecta amb l’essència mediterrània de la festa.
Una experiència singular i mediterrània
Les Coffee Parties es caracteritzen per un format reduït i un aforament molt limitat, amb l’objectiu de crear una connexió directa entre artistes i públic. Cada cita es desenvolupa en un espai singular i irrepetible, amb un ambient proper que les converteix en una experiència única.
A més de la música, les festes incorporen cocteleria exclusiva amb base de Ron Pujol i cafès Novell, amb clàssics com el carajillu i creacions contemporànies. L’experiència es completa amb regals personalitzats i un ritual final amb crema de rom tradicional.
Col·laboracions especials i entrades
La cita de Barcelona comptarà també amb la participació de Sergi Domene, una de les veus més reconegudes de Flaix FM, emissora oficial de les Coffee Parties. A Lleida, els encarregats d’animar la nit seran DJ Alex O’clock i Matt Lasong.
L’accés és limitat: per assistir a Barcelona cal descarregar un QR d’invitació, mentre que l’entrada a Lleida tindrà un cost simbòlic de 2 €.
Una festa 100% nostra
Amb les Coffee Parties, Ron Pujol reivindica el seu paper històric en la cultura catalana i posa en valor símbols com la sobremesa i el carajillu. The Tyets, amb el seu esperit fresc i arrelat, esdevenen els aliats perfectes per portar aquest missatge a les noves generacions.
Lluny del postureig, aquesta festa aposta per celebrar la manera com vivim aquí la música i la cultura popular: amb autenticitat, proximitat i aquell gust tan nostre que uneix generacions.
Miki Núñez i Mon DJ han creat tàndem en “La Barca”, un senzill que és alhora una declaració d’amor i un cant a la felicitat compartida. A la cançó, els artistes imaginen un món idíl·lic en què es poden comprar una barca i, tan enamorats, decideixen batejar-la amb el nom de la persona que més estimen, com fan els pescadors.
Amb un ritme de pop tropical, “La Barca” representa la trobada entre dos dels noms més destacats de l’escena catalana. La cançó combina la faceta més festiva i refrescant de Miki Núñez amb l’energia i el segell inconfusible que Mon DJ aporta a totes les seves col·laboracions.
El resultat és un tema original, alegre i lluminós, pensat per fer ballar i per deixar-se portar per la seva melodia optimista.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
