Igual que cada estiu té la seva cançó, aquest 2025 la tardor també té banda sonora. Els maresmencs dani6ix & IZZKID acaben de publicar “on volíem estar”, un tema marcat per la nostàlgia que apareix just quan s’acaba la temporada estival. La cançó ja està disponible a totes les plataformes digitals des d’aquest divendres.
En aquest nou senzill, el duet retrata aquell amor que s’apaga amb el final de l’estiu. Nits compartides amb “el sol i el mar” donen pas a records, fotografies i un fil d’esperança que queda viu entre els protagonistes.
La producció de “on volíem estar” ha anat a càrrec dels mateixos dani6ix & IZZKID, amb la col·laboració de Pep Saula i Albert Dei —responsable també de la mescla—, mentre que la masterització ha estat obra d’Aleix Iglesias.
El llançament arriba acompanyat d’un videoclip dirigit per Miki EMEGE, on el blanc i negre i el mar esdevenen elements centrals que reforcen el to melancòlic del tema.
Després d’estrenar ‘No m’ha molestat’, el seu primer senzill, Riner presenta amb ‘Amb mi’, un segon avançament del seu primer EP. Aquest veurà la llum el 10 d’octubre. El tema, va estrenar-se ahir a través de la revista Enderrock i avui ja està disponible a totes les plataformes digitals.
Riner és un grup manresà que es defineix entre el pop i el rock. Format per la Maria, el Néstor i el Guillem, ofereixen concerts plens d’energia on connecten amb el seu públic a través de vivències i realitat. Tot això, íntegrament en català i a través d’una veu femenina.
‘Amb mi’, mostra la versant més rockera però sensible del grup. Amb un so de guitarres molt contundent, acompanyades de la melòdica veu de la Maria. Aquesta cançó, doncs, marca molt el segell de la banda, igual que ho assenyala fer-ho en català i amb una veu femenina al capdavant. Aquesta cançó va ser enregistrada per Chiri López a LITEL Estudi.
“Per nosaltres, ‘Amb Mi’ és la cançó més especial dins l’EP. És un crit d’ajuda, de demanar suport quan aquest és necessari. Com també ho és aturar-se, acceptar l’ajuda quan més ens fa falta. I sobretot és un dels temes que més ganes tenim de defensar en directe”, expliquen Maria, Néstor i Guillem, components de Riner.
Pròximament, podrem gaudir de l’estrena del primer EP del grup, ‘Itinerari’. Aquets disc, que comptarà amb els dos singles ja estrenats. Aquest recull de cançons, veurà la llum el proper 10 d’octurbe. Per tots aquells que volgueu escoltar aquest disc en directe, Riner comença una gira per arreu del territori a Manresa el 24 d’octubre a la Sala “El Sielu”. També cal destacar que la banda va ser seleccionada a les fases preliminars del Sona9 de 2025.
‘Amb mi’, el segon senzill de Riner, ja disponible a totes les plataformes digitals.
Ceaxe presenta ‘Em fas millor’, una balada íntima i profunda que es converteix en la cançó més personal de la seva trajectòria fins ara. Inspirada en la seva pròpia història d’amor, el nou senzill connecta amb qualsevol persona que hagi estimat de debò.
Després de l’èxit del seu darrer tema ‘Aquest estiu el passo amb tu’, Ceaxe torna a emocionar amb el segon avançament del seu futur àlbum. ‘Em fas millor’ no és només una cançó dedicada a la parella de l’artista, sinó que el senzill es pot dedicar a qualsevol persona amics, família, etc. Amb una producció delicada i un missatge honest, el senzill busca transmetre emoció, nostàlgia i amor. Una cançó que parla sobre l’evolució natural de les relacions i de la transformació de l’amor quan perdura i existeix la voluntat de seguir amb aquella persona.
Aquest senzill arriba després de ‘La nena catalana’ o ’Aquest estiu el passo amb tu’, cançons que han consolidat Ceaxe com una de les veus més prometedores del panorama pop urbà en català. Amb un estil fresc, l’artista ha connectat amb milers de joves, des de l’escenari de Razzmatazz fins a festivals d’arreu del país.
Ara, amb el suport del segell Delirics, Ceaxe inicia una nova etapa artística, a punt de presentar el seu primer àlbum íntegrament en català, on combina la seva essència urbana amb una sensibilitat emocional que el fa únic. ‘Em fas millor’ és la prova: una declaració d’amor sincera, feta per arribar al cor de tothom.
Quatre anys després del novè disc «The Myth of the Happily Ever After (2021)». El grup de rock alternatiu Biffy Clyro format a Kilmarnock l’any 1995 a Escòcia, van presentar el passat divendres 19 de setembre el seu desè disc d’estudi.
L’espera s’ha fet llarga, i realment ha valgut la pena. Gairebé quatre anys després de la seva parada de la gira, el grup ha necessitat un temps per descansar i crear nova música. El disc sorgeix dels moments bonics, tristos i breus que ens dona la vida. La seva obra és una mirada cap endavant i amb els fonaments que van cultivar des de l’inici. Temes com: “Hunting Season”,“True Believer” i la balada “Goodbye” ens retornen als Biffy Clyro que van tocar el cel creativament parlant amb “Only revolutions”.
Després d’entrar en context, anem analitzar els temes que componen aquest nou treball:
A little Love:
És el primer tema que ens introdueix al disc i ens parla de l’amor i les petites coses que són possiblement el que ens fan feliços quan estem enamorats. El tema es presenta com un elogi a l’amor, ens parlen que si som honestos, podem arribar molt lluny. “If you want it, we can conquer it all.” A més a més, la història que ens plantegen es proposa com la forma de viure l’amor amb compromís i viure’l com una Utopia.
Hunting Season:
Amb una potent entrada de guitarra amb distorsió i bateria, el segon tema que ens ofereixen els Biffy Clyro, és una presa de consciència de qui som tots nosaltres davant la societat i quin paper hi tenim com a persones que en formem part. Aquesta “Hunting Season” ens parla d’una etapa que s’ha de transitar en una era on tothom jutja, i on nosaltres som uns individus més que som transitoris en aquesta. En aquest cas, el grup d’escòcia ens adverteix del vertader funcionament de la societat.
Shot One:
La següent peça parla de les oportunitats úniques i fugaces que sorgeixen en l’amor. “One Shot”, metaforitza aquesta al·legoria de les oportunitats que ens ofereix l’amor. A més a més, ens expliquen el valor del perdó i de creure amb l’altra persona dins de les relacions. A part d’això ens expliquen la companyia viscuda en els moments més foscos de cadascú.
True Believer:
Una cançó pels més valents i creients de les relacions, les amistats i dels valors que aprenem al llarg de la nostra vida. Per mi, aquesta cançó explica diferents situacions de vida que ens podem trobar al nostre dia a dia. Ser un verdader creient involucra això, confiar en les nostres capacitats per poder tirar endavant dia a dia.
Goodbye:
Amb una tonalitat melancòlica, però a la vegada de rock & roll, “Goodbye” és una cançó de comiat, penitència i tristesa. L’acte obre les portes més profundes de Simon Neil (cantant), on el mateix explica diferents etapes en les quals ha viscut l’amor i les relacions i ha hagut de posar punt final, girar full i tirar endavant. Com la vida mateixa, tot té una etapa amb principi i final i és quan ens cal dir Goodbye.
Friendshipping:
La gran oda a l’amistat i als amics de tota la vida. En aquest interludi del disc, deixem els temes més profunds a part per parlar de la nostra segona família. Els amics són aquelles persones que ens fan sempre costat i ens fan sentir sempre bé i còmodes. El tema explica una possible amistat i els valors que si construeixen i es comparteixen en ella. Per altra banda, el cantant també fa menció d’aquells amics que són passatgers i la forma la qual els podem trobar més o menys a faltar.
Woe is me, Wow is you:
Un acte de sinceritat i de promeses. El tema es presenta com un acte de compartir, assolir nous reptes i de creure en el que ens proposem. Per altra banda, el grup ens anima a llançar-nos sempre a la piscina amb els reptes nous que se’ns plantegen i de no abandonar mai els nostres somnis i objectius.
It’s Chemical!:
Amb aquest tema, Biffy Clyro celebren i recorden l’eterna i meravellosa joventut. En aquesta cançó, les emocions i les ganes de menjar-se el món juguen el paper protagonista. La història que ens expliquen el grup escocès és la que pot viure qualsevol jove avui dia. Cometre errors, somiar i tirar endavant. Així doncs, aquesta és la química de la joventut que ens proposa el grup i d’esprémer la joventut fins al màxim.
A thousand and one:
Els errors formen part de la vida i del nostre dia a dia i ens fan ser més humans. “A thousand and one”, ens expliquen i celebren els tants errors que podem cometre, d’aprendre’n, tirar endavant, acceptar-los i abraçar-los. I en aquest transcurs d’acceptació, poder canviar, evolucionar com a persones i cada dia ser millors. Al cap i a la fi, créixer i fer-se gran és això.
Dearest Amygdala:
Seguim amb més cançons. «Dearest Amygdala», és una carta d’amor que fa el cantant amb un tema que és sincera i ens parla de viure l’amor intensament, tot el que nosaltres podem aportar i millorar. A més a més, en aquesta història es parla de la Amygdala, la parella del cantant. En aquesta relació hi podem veure diferents camins que el cantant ha seguit i com tots són variats i els han portat al dia d’avui.
Two people in Love:
El disc finalitza amb aquesta història entre dues persones que estan enamorades. En aquest últim tema es parla de l’amor com a refugi i es pot veure clarament amb aquesta frase: “Two people in love is a world in one”, evidenciant que la relació és un univers suficient en si mateix. Per altra banda, també hi contemplem la perseverança dins la relació i la companyia que es viu quan estem amb la parella.
Un disc que val la pena escoltar:
Us animo fermament a escoltar aquest disc de rock alternatiu ple de valors i històries que tothom s’hi pot sentir identificat. Per altra banda, vull recalcar la llarga trajectòria del grup. Biffy Clyro fa trenta anys que estan en actiu i en cada treball que han fet, s’han superat i han aconseguit no repetir-se en la seva música. En el cas d’aquest últim disc “Futique”, el so que assoleixen és molt més madur i musicalment molt bo. Crec que escoltar-los i viure la música com ho fan ells no us deixarà indiferents.
Lola Young és una artista anglesa que fa cinc anys que publica música, però no va començar a ser coneguda pel públic internacional fins que el passat 2024 el seu tema ‘Messy’ es va viralitzar a Tiktok. Tot i això, l’èxit de la cançó no va ser únicament degut a la plataforma, també gràcies a la lletra que era una oda a la imperfecció i plasmava un sentiment universal: la frustració de no aconseguir satisfer les expectatives de les altres persones. Ara, la cantant arriba amb el seu tercer àlbum d’estudi “I’m Only F**king Myself”, una proposta amb un títol i una portada que ja donen una pista de com serà el disc: provocador i amb marca personal.
L’àlbum és una autobiografia musicalitzada sobre l’odissea emocional que ha hagut de viure abans d’arribar a un punt d’inflexió positiu. Amb sons que mesclen el pop-rock, l’indie i el rhythm-and-blues i lletres que barregen l’emocionalitat amb la sàtira ens parla de desamor, depressió, relacions tòxiques i addicció a les drogues.
Introducció
Per la primera peça del disc ‘How long will it take to walk a mile’ l’artista no aposta per una cançó, sinó per una nota de veu en què amb la veu carregada d’emoció expressa el seu agraïment per estar viva, poder fer música i gaudir de la salut de les persones del seu voltant. Aquest començament és una mena d’espòiler del propòsit final de l’àlbum: parlar de la pau mental que arriba després del caos.
Fugir dels lligams
A ‘F*ck everyone’ i ‘One Thing’ amb lletres carregades de sexualitat i tornades que enganxen Young confessa el seu desig de tenir relacions casuals i sense compromís.
Addició
El ritme s’alenteix i la confessió continua amb ‘Dealer’ un tema en què parla d’un bucle autodestructiu d’addicció a les drogues que la porta a tenir ganes de marxar lluny i deixar-ho tot enrere.
Relacions tòxiques
Seguidament, ‘Spider’ parla d’una ruptura. Més específicament, d’una relació en què la principal dinàmica és la dependència emocional. Sens dubte es tracta de la cançó en què Young llueix més la seva veu, que destaca per ser potent, rockera i melancòlica.
Desig d’empoderament
A continuació, arriba ‘Penny Out of Nothing’. Si aquesta cançó fos una imatge seria sens dubte la dels fonaments d’un edifici enderrocat tornant a alçar-se pedra a pedra. A través de metàfores que juguen amb aconseguir coses impossibles mostra el seu desig d’empoderament.
A ‘Walk Over You’ torna a expressar el seu poder i voluntat de no deixar-se trepitjar; el tema parla de no voler mostrar submissió en una relació amorosa tòxica. En canvi, ‘Post Sex Clarity’ és l’altra cara de la moneda: mostra una part d’ella més vulnerable i que en el fons encara creu en aquell amor genuí en què no has d’estar constantment en estat d’alerta.
Seguidament, a ‘Sad Sob Story’ parla de la satisfacció de passar pàgina després d’una relació tòxica. Ho deixa molt clar: «You can keep your sad sob story, cause I won’t read it anyway».
Depressió
L’àlbum entra en el tram més íntim amb ‘Can we ignore it?’. Aquesta cançó és com una entrada de diari personal o una conversa íntima amb una persona estimada, atès que confessa que és conscient dels problemes d’autodestrucció que pateix, però alhora necessita no pensar-hi constantment. “This ain’t no way to live, and every day, I get up and run round in cercles. Can we ignore it, baby, even for just one day?”. A la següent, ‘Why do i feel better when i hurt you?’ confessa que un dels seus mecanismes d’autoboicot és fer mal a les persones amb qui manté relacions amoroses.
Perspectiva
La part final de l’àlbum adapta un to diferent. A ‘Not Like That Anymore’ parla amb humor sobre la seva situació emocional i és capaç de veure-ho tot amb perspectiva. Per a mi és una elecció perfecta com a senzill perquè ofereix una síntesi de tots els temes dels quals parla a l’àlbum. A més, la lletra a través d’un doble sentit ens revela el perquè del concepte del disc. «But if I look on the brightside. At least I’m not fucking myself anymore, not anymore» contra “And i’m fucking myself, but not like that”. Resumidament, ja no s’autosaboteja i a més, ha après a no desitjar aquella persona que no li convenia. Es podria dir que és el clímax del projecte musical, atès que no només ofereix un tancament en l’àmbit narratiu, sinó que aconsegueix seguir la mateixa fórmula que ‘Messy’: generar un hit que no triomfa per seguir tendències majoritàries, sinó per demostrar personalitat.
A ‘Who fucking cares’ torna a reflexionar sobre el que l’ha turmentat, però aquest cop amb un to diferent. Young deixa enrere el so anterior per centrar-se només en la seva veu i la melodia d’una guitarra. A més, aposta per una perspectiva menys satírica i més vulnerable. El missatge final és l’acceptació dels problemes propis i la voluntat de tornar a estar bé.
I finalment, igual que l’àlbum comença amb una nota de veu, també hi acaba. “I’m Only F**cking myself” conclou amb ‘Ur an absolute c word’ , un interludi que adopta el format d’una poesia recitada.
Valoració
En alguns casos és arriscat escollir una portada suggerent, ja que pot portar l’audiència a generar unes expectatives errònies sobre el to de les cançons, però en aquest cas no ha estat així. “I’m Only F**king myself” té el punt just entre sàtira, emoció i provocació.
El tercer treball discogràfic de la cantant és un àlbum coherent i cohesionat tant pel que fa a la narrativa com al so. Tot i que la majoria de les cançons són del mateix estil, no es fa repetitiu, ja que és capaç d’abordar de manera diferent totes les capes del seu dolor; Young sap mostrar-se com a víctima, malfactora, cínica i sentimental.
En definitiva, amb “I’m Only F**king myself” l’artista anglesa mostra el seu potencial vocal i de composició i sobretot deixa clar que no és una one hit wonder ni un fenomen passatger de TikTok, sinó que ha arribat per quedar-se.
Abril, artista valenciana, i La Fúmiga, presenten el seu nou senzill ‘Te’n vas anar’. Una col·laboració que conjuga la frescor d’un projecte emergent amb la notable trajectòria d’un dels projectes referents de la música en valencià.
La cançó, que combina la veu inconfusible d’Abril amb els arranjaments electrònics i el segell característic de La Fúmiga, ja està disponible a totes les plataformes digitals i compta amb un videoclip rodat a l’auditori de Teulada.
Amb aquest llançament Abril continua consolidant la seva trajectòria dins del pop electrònic en valencià. Només set mesos després de la publicació del seu primer disc “Instruccions per estimar una cirera” (2025) i després d’una gira amb més de quaranta concerts al País Valencià i Catalunya, Abril es consolida com una de les grans promeses del panorama musical actual.
L’artista independent Le Nais presenta Nana, un tema que marca un punt d’inflexió en la seva carrera, ja que és el primer cop que publica una cançó en castellà i anglès. El senzill, combina emoció, experimentació i un missatge íntim dedicat a la seva germana.
Produïda per Ariana Abecasis, amb qui Le Nais ja ha col·laborat en anteriors treballs, la peça es construeix com un viatge sonor que comença amb un murmuri íntim i delicat per acabar transformant-se en un pols rítmic ple de força. “No volia que fos una cançó per dormir, sinó per sentir”, explica l’artista, que reivindica la vulnerabilitat i la visceralitat com a motors creatius.
La portada del single, il·lustrada per Eric Iocco, simbolitza els pensaments, els camins i la vida, representant la “casa” de què parla la cançó: un espai interior on cadascú decideix a qui obrir les portes.
‘no t’he vist’, la nova col·laboració entre gusset, poggioli i Lluc ja és una realitat. La peça, produïda i mesclada per Gela i masteritzada per Aleix Iglesias, es presenta com un retrat íntim i melancòlic, perfecte per posar punt final a l’estiu del 2025.
Amb una sonoritat delicada i propera, ‘no t’he vist’ reflecteix la sensibilitat compartida dels tres artistes, que uneixen les seves veus i universos per transmetre emoció i tendresa. La lletra aborda un sentiment universal: la por i el respecte davant la possibilitat de perdre algú amb qui encara es comparteix el present, una reflexió sobre la incertesa i els dubtes que apareixen en relacions profundes.
A través d’aquesta col·laboració, gusset, poggioli i Lluc consoliden la seva connexió artística i ofereixen una cançó que combina fragilitat i bellesa, establint un pont entre la intimitat personal i la universalitat de les emocions.
Ens reunim amb La Sra. Tomasa per parlar sobre el comiat del grup. Tot i la nostàlgia que sembla guiar la conversa, ells remarquen que és un comiat bonic, perquè que ho han escollit ells. Hi ha diferents opinions respecte a si és possible un retorn de La Sra. Tomasa en un futur, perquè amb La Sra. Tomasa no es sap mai.
El que sí que sabem és que el grup té una cita a Madrid i una altra a Barcelona el desembre de 2026.Aquests dos concerts prometen ser especials; una mica més llargs per poder repassar la història del grup, des del principi.
El comiat de la Sra. Tomasa deixa enrere tot un llegat musical, però el que els seus integrants s’emporten és cinc germans més. Que seguiran junts, com a mínim, fins al desembre de 2026.
‘BALCONS, CAVALLS’ és el nou senzill de gavina.mp3 en col·laboració amb Al·lèrgiques al Pol·len, amb la producció acurada i precisa de Joana Subirats. La peça esdevé el penúltim avançament de l’esperat àlbum Sempre i per Instint, que veurà la llum el 7 de novembre de 2025.
La cançó sorgeix d’una contradicció: la intimitat d’una relació que s’esgota i la distància freda i vibrant de la vida urbana. La lletra s’articula en primera persona a través de la veu principal, que reflecteix un ego replegat, mentre que l’eco d’Al·lèrgiques al Pol·len funciona com a contrapunt —l’altra veu de la parella que reclama, que interpel·la, que exigeix un despertar.
Musicalment, el tema oscil·la entre la confessió i la confrontació, creant un espai on conviuen la tensió i l’obertura. La textura sonora accentua aquest contrast emocional i ofereix una experiència d’escolta íntima i alhora colpidora.
‘BALCONS, CAVALLS’ esdevé així una instantània del que queda després de l’amor: balcons oberts que ja no comparteixen horitzó i cavalls que galopen en direccions divergents.
Han passat més de dos anys des de l’última vegada que van trepitjar l’escenari i gairebé cinc del llançament del seu últim disc d’estudi. Però el passat 16 de setembre la banda valenciana Tardor va anunciar oficialment el seu retorn.
Des que es va formar l’any 2010, el grup s’ha consolidat com un dels màxims exponents del pop-rock valencià de l’última dècada. Després d’acomiadar-se el novembre de 2023, amb una sala Moon plena de gom a gom, l’aturada ha servit com a període de reflexió i de redefinició del projecte a nivell musical i estilístic.
Ara, amb una formació renovada, el retorn marca l’inici d’una nova etapa que arrenca amb el senzill Hi havia una ciutat, disponible a partir del pròxim 22 de setembre, coincidint amb l’equinocci de tardor. El tema, fidel al so característic de la banda, combina melodies directes amb lletres de gran càrrega narrativa, i reflexiona sobre la gentrificació i la pèrdua d’identitat dels barris urbans.
La producció ha anat a càrrec del prestigiós Pau Paredes, que ha treballat amb noms com Mikel Izal o Jero Romero, i la gravació s’ha realitzat entre Castelló de Rugat i Alboraia amb Guillermo Sanz, també responsable de la mescla i la masterització. El videoclip, dirigit per Àlex Martínez Orts i Borja V. Salom, compta amb la participació de Javi Escrivà, un dels nous integrants del grup.
Paral·lelament, Tardor ha presentat l’Estol, una comunitat digital vinculada a la seva pàgina web. Aquest espai exclusiu busca establir un contacte més profund amb els seus seguidors, oferint contingut gratuït que inclourà música, reflexions i novetats sobre la nova etapa.
Tot plegat desembocarà en la publicació del cinquè disc d’estudi de la banda, previst per al gener del 2026, que consolidarà el seu retorn amb força renovada.
My Chemical Romance ha anunciat una parada a l’Estat dins la gira Long Live: The Black Parade, que celebra els 20 anys del seu mític tercer disc, The Black Parade (2006), considerat una de les obres clau de l’emo del segle XXI.
Entre les 17 noves cites programades a Nord-amèrica, el Regne Unit i Europa per al 2026, només una tindrà lloc a Espanya: el 18 de juliol al recinte Iberdrola Music de Madrid. Serà una de les escasses oportunitats de veure la banda a Europa i l’única al nostre país.
Les entrades es posaran a la venda divendres 26 a les 12 h a Livenation.es, Ticketmaster i El Corte Inglés, amb preus des de 85 euros més despeses de gestió.
El tram britànic i europeu de la gira arrencarà el 30 de juny a Liverpool i finalitzarà precisament a Madrid el 18 de juliol. Amb dos concerts ja exhaurits al Wembley Stadium de Londres, My Chemical Romance han afegit una tercera nit al recinte el 8 de juliol.
El grup, que s’havia separat el 2013, es va reunir el 2019. El seu darrer àlbum és Danger Days: The True Lives of the Fabulous Killjoys (2010). El 2024, el bateria fundador Bob Bryar va morir, deixant una empremta profunda en la història de la banda.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
