Amb el Roger fa més d’un any que ens coneixem. El 9 d’abril de 2015 Adolescents.cat projectava als cinemes Texas de Barcelona un curtmetratge anomenat ‘El Càsting’. Hi vaig anar amb un bon amic, el Guillem Estadella. Allà vam trobar-nos amb més gent que coneixíem i ens van presentar al Roger Argemí. A mi em sonava d’haver-lo vist en alguna publicació a la pàgina d’Adolescents.cat i jo a ell d’un programa de Televisió del Berguedà en què van participar el Guillem i el Manel Navarro, cantant extraordinari i conegut comú dels tres que també hi era. El Roger va cantar ‘Som adolescents’ abans de la projecció del curt i en acabar l’acte vam quedar-nos una bona estona parlant i rient.
El Guillem i jo presentàvem setmanalment un programa a una emissora de ràdio de Barcelona, i vam intentar concertar una entrevista amb el Roger. Finalment, no recordo per què, no la vam poder fer. La teníem pendent i hi vaig content. Ens acompanyarà el David Sáez, de ‘Sona en català’ i de ben segur que riurem.
Arribo tard per la vaga de metro -tots, menys els treballadors de TMB, sabem que els perjudicats no portem corbata i que llepem sempre els mateixos, però bé, això ja és un altre tema-, seiem i “posi’ns unes cerveses”. Sabem distingir molt bé què és la conversa d’amics i què és l’entrevista. Clico el ‘play’ i canviem el to. Pregunto interessat i respon il·lusionat. Se’l veu amb tantes ganes de passar-s’ho bé i de fer-ho passar bé que contagia alegria. El David, mentrestant, ens observa mentre fa baixar la canya.
M’explica que fa uns dies que va de bòlit fent promoció. Em pregunto quants joves tenen la il·lusió, la tenacitat i el cap necessaris per organitzar, preparar i llançar un projecte tan atrevit com un disc. Funcioni o no, agradi o no, Roger, ja has guanyat. Valors com la constància són difícils d’obtenir i tu ho has fet amb Matricula d’Honor. Ets el clar exemple de què si es vol, es pot. I a mi em fa molt feliç comprovar-ho de prop.
- Nom: Roger Argemí
- Edat i lloc de naixement: 17 anys. Martorell.
- On i amb qui viu: A Igualada amb la mare
- Li encanta: La música
- Detesta: Les persones interessades
- Una cançó, un llibre i una pel·lícula: “Angels” de Robbie Williams, “La verdad sobre el caso Savolta” i “Spiderman”
Actualment ets desconegut pel gran públic. Qui és el Roger Argemí?
És un cantant de música pop i alegre que té l’únic objectiu d’arribar i transmetre a la gent.
Quan vas començar?
Com que és un projecte personal, de mi mateix, penso que ve des que vaig néixer. I als tres o quatre anys ja començava a familiaritzar-me amb la música.
Vas començar penjant covers a Youtube, et vas convertir en la ‘banda sonora’ d’Adolescents.cat amb “Som adolescents”, t’has involucrat amb altres projectes… Com ho has anat gestionant tot això tu sol? Hi va haver algun moment en què et plantegessis deixar-ho?
Va ser un procés llarg. M’anava presentant a tots els concursos on podia fins que va aparèixer ‘Teen Star’, organitzat per Adolescents.cat, i va suposar un punt d’inflexió. Vaig començar a veure que la música per mi es podia convertir en un projecte i no només en una afició.
Ara has tret el teu primer disc, ‘Un nou sentit’. En quin moment t’ho proposen?
Arran de ‘Teen Star’ vaig conèixer a molta gent, entre ells el Guillem Riera i ell em va presentar el seu productor, el Ramon Hernández, del Grup Margaret. Vam estar en contacte i vam acordar gravar tres o quatre cançons. Més tard vaig anar a una conferència amb el cantant de Lax’n’Busto i allà vaig conèixer al Carles Gómez, el cantant de Lexu’s, que també porta l’equip de la discogràfica de Crea Music. Vaig regalar-li una maqueta, es va interessar pel projecte i fins aquí hem arribat.
Quan vau començar a produir-lo?
Vam començar a gravar el gener del 2014. Les cançons s’han anat composant progressivament. Vam acabar de gravar-lo el juliol del 2015 i el traiem ara.
Per què tanta espera? Per què tant temps entre una fase i una altra?
Vam voler fer-ho d’una manera sensata, gastant pocs diners, fent un projecte assequible i bo. Hem intentat fer-ho el màxim de bé possible i això també suposava deixar-lo reposar, repensar-lo i madurar-lo.
Compaginar-ho amb els estudis és estressant i despista molt
I tot això ho compagines amb els estudis. Estressa? Frustra?
És estressant i sobretot despista molt. Estàs estudiant i reps un missatge del mànager explicant-te que ha passat alguna cosa, que en deu minuts sonaràs a alguna emissora important de Catalunya, que has de fer una publicació al Facebook anunciant un concert… és un no parar. Intento organitzar-me de la millor manera possible. L’equip de management m’ajuda molt amb moltes coses però a la fi ho acabes portant tu.
Les lletres de totes les cançons del disc són teves. En què t’inspires per compondre? Són lletres autobiogràfiques?
M’inspiro en experiències viscudes però també en històries que m’han explicat o que he imaginat.
Parles molt de l’amor.
Sí, totes les cançons són d’amor o de desamor. No ho teníem previst, simplement ha sortit així.
Sóc un tiu romàntic i això ha de sortir per algun lloc
Per què?
Al cap i a la fi sóc un tiu romàntic i això ha de sortir per algun lloc.
Et diran cursi?
Una mica. [riures]
Al disc sentim un Roger Argemí molt enamorat o amb el cor trencat. T’han dit més vegades que no o ho has dit més vegades tu?
M’han dit més vegades que no a mi, indubtablement.
Es lliga més sent cantant?
Això és un mite!
Les meves companyes de pis afirmen que els cantants sempre se’ls veu més guapos sobre l’escenari. La seva teoria és que alguns al carrer passarien totalment desapercebuts però que quan són a dalt cantant la impressió és totalment diferent.
És cert però això passa amb tot. La situació de ‘poder’, simplement perquè tu estàs a dalt cantant i la gent és a baix escoltant, és un punt positiu. Però t’asseguro que m’han dit moltes vegades que no. Potser als periodistes us va millor.
Jo n’estic fart que les noies em diguin que no però això és igual, no desviïs el tema. Lligues més a l’institut des que fas concerts, sones a la ràdio, etcètera?
Lliga la persona. Lliga el Roger noi, no el Roger cantant. Qui agrada no és perquè sigui cantant, empresari o forner, és per la personalitat.
El dia que no em posi nerviós abans d’un concert ho deixaré perquè significarà que ja no m’apassiona
Bé, reconduïm l’entrevista. Ja has actuat moltes vegades però ara faràs la teva primera gira per moltes ciutats de Catalunya. Com són per tu els minuts previs a pujar dalt de l’escenari?
Em poso nerviós però són uns nervis bons perquè vols que la teva música agradi, que transmeti. El dia que no me’n posi ho deixaré perquè significarà que ja no m’apassiona.
Què vols que la gent senti quan t’escolti?
Vull que la gent senti unes tornades que enganxen, que tenen força, i que els aporti alegria. El què em faria més feliç és que la gent acabés cantant-les amb mi als concerts.
Què tens que no tingui un altre artista?
És un format pop-rock amb banda però també aportant tocs electrònics. Possiblement fem un pop-rock més modern del qual han fet fins ara els cantants catalans.
Quina imatge creus que la gent té de tu? Què creus que transmets?
No ho sé, mai se sap. Sents tot tipus d’opinions, des de “aquest noi canta bé però és massa cregut” fins a “és molt bon noi però no m’agrada com canta”. L’important és avançar i millorar. Potser el comentari que més m’ha emprenyat ha estat que “era molt jove per treure un disc”. La música no té edat. Si tens un projecte, creus que estàs capacitat per fer-ho i en tens ganes, fes-ho.
Què esperes d’aquest 2016?
Ja estic molt feliç. Emissores com els 40 Principals o Europa FM els ha agradat molt el single i l’estan punxant. Ara espero que la gent conegui les cançons i s’ho passi bé escoltant-les, sigui a casa seva o en un concert.
Quins referents tens?
Des de Robbie Williams, passant per Justin Bieber, Justin Timberlake i Coldplay fins a l’italià Marco Mengoni o David Bisbal.
Què tenen a veure Coldplay i Bisbal? Se’m fa difícil establir una connexió.
El sentiment que posen en la seva música. Interpreten els temes per fer sentir alguna cosa al públic.
M’encantaria cantar a duet ‘Descobriràs’ amb el Manu Guix, seria espectacular
Pot sorprendre que havent fet un disc íntegrament en català no tinguis com a referent a cap artista català.
Sóc molt fan de Manu Guix, Lax’n’Busto, Sopa de Cabra o Amelie, per exemple. De fet, m’encantaria fer un duet amb el Manu Guix. Cantar amb ell ‘Descobriràs’ seria espectacular.
Què és el més important en una cançó?
És un cúmul de coses. La lletra és molt important i crec que ha de tenir un rerefons, voler explicar alguna cosa; l’estructura normalment ha de ser senzilla perquè s’entengui el missatge; i tot això cal acompanyar-ho amb una harmonia que hi sumi amb total coherència.
Quina de les teves cançons t’agrada més?
És impossible escollir-ne una. És com si haguessis de triar entre deu fills.
Però a l’hora d’escollir el single ja et mulles.
Sí, però hi ha quatre cançons al disc que podrien ser-ho perfectament. ‘És meva’, ‘Descobriràs’, ‘Potser’ o ‘Un nou sentit’, que és la que finalment vam escollir.
Aviat faràs Selectivitat i la teva intenció és estudiar Periodisme. On et veus d’aquí a cinc anys? Què prevaldrà, el món de la música o el món del periodisme?
La música no la vull deixar per res. Espero compaginar-ho.
Abraham Orriols
