Aquesta nit ha tingut lloc a Londres la gala d’entrega dels MTV EMA que han coronat al Shawn Mendes com a millor artista, millor cançó per There’s nothing holding me back i també pels millors fans. El cantant ha estat l’artista que més guardons s’ha endut.
Eminem s’ha endut el premi al millor artista hiphop, tot i que fa anys que no publica disc. De totes maneres ha aprofitat la gala per cantar el seu nou èxit Walk on water, tot i que ha substituït Beyoncé per Skylar Grey. També s’han pogut veure actuacions de The Killers, Dua Lipa o Kesha.
Kendrick Lamar, Thirty Seconds to Mars, Coldplay, Ed Sheeran o Dua Lipa han estat alguns dels altres vencedors de la gala.
L’any vinent per celebrar els 25 anys, la gala es farà des de Bilbao.
GUANYADORS
BIGGEST FANS – Shawn Mendes
BEST HIP-HOP – Eminem
BEST VIDEO – Kendrick Lamar, ‘Humble’
BEST ALTERNATIVE – 30 Seconds To Mars
BEST POP – Camila Cabello
BEST SONG – Shawn Mendes, ‘There’s Nothing Holding Me Back’
BEST NEW – Duo Lipa
BEST LIVE – Ed Sheeran
BEST ELECTRONIC – David Guetta
BEST ARTIST – Shawn Mendes
BEST ROCK – Coldplay
BEST LOOK – Zayn
BEST PUSH – Hailee Steinfeld
BEST WORLD STAGE – The Chainsmokers – Live From Isle Of MTV Malta 2017
Mai saps quan el concert en el qual assistiràs serà un autèntic desastre o si gaudiràs com si no hi hagués demà. El que va passar ahir a nit a la Sala Apolo va ser el segon.
Rag’n’Bone Man actuava per primera vegada a la capital catalana i la Sala Apolo estava plena fins a rebentar per a veure una de les sensacions britàniques dels darrers mesos.
La majoria de mortals el coneixen gràcies al tema Human, la carta de presentació del seu disc de títol homònim que li va valdre un premi Brit i quedar segon als BBC Sound of 2017. Però el britànic va demostrar que és molt més que un èxit de les radiofórmules.
Va començar la gloriosa nit amb Wolves, el tema que dóna títol al seu disc del 2014 i va continuar combinant cançons del seu llarga durada Human amb algunes peces més antigues i fins i tot va estrenar algunes noves melodies.
Té una veu tan impressionant com la banda que l’acompanya, i en directe ho ha pogut demostrar al llarg d’una nit on el públic ha estat entregadíssim, en alguns moments potser fins i tot massa.
I és que en els concerts hi ha moltes classes de públics, els més calladets que respecten que el músic canti tota la cançó i després aplaudeixen, també hi ha els que no paren de cantar durant tot el recital i després hi ha els que no callen durant tota la nit i no deixen escoltar als músics. En alguns moments de la nit aquesta darrera va ser la tònica dominant i s’havia de sentir el típic so de demanar silenci. També hi ha gent que sembla que tinguin por al silenci i en qualsevol moment que el músic deixava un breu blanc entre frase i frase, aprofitaven per xiular, cridar I love you o dir qualsevol cosa. Respecto que tothom faci el que vulgui i s’expressi com li sembli, per això ha pagat la seva entrada, però jo a vegades pateixo per l’artista…
Tot i això el britànic va semblar entusiasmat amb la passió amb la qual va ser rebut i va allargar el concert amb 4 bisos molt agraïts entre tota la sala, que no tenia gens de ganes de marxar cap a casa.
Els irlandesos The Script arriben fins al primer lloc de La Llista amb Rain, l’avançament del seu nou disc Freedom Child.
Entren a la llista
Selena Gomez & Marshmello – Wolves
Projecte Mut – Pa
Naughty Boy & Joe Jonas – One chance to dance
Lauv – I like me better
Surten de la llista
Luis Fonsi feat. Daddy Yankee & Justin Bieber – Despacito (26 setmanes)
Jonas Blue – Mama (21 setmanes)
Robin Schulz & James Blunt – OK (24 setmanes)
OneRepublic – Rich love (13 setmanes)
Aspirants
Maroon 5 & Julia Michaels – Help me out (5 setmanes)
Jonas Blue feat. Moelogo – We Could Go Back (4 setmanes)
Calvin Harris feat. Kehlani & Lil Yachty – Faking it (2 setmanes)
Txarango – El tren del temps (2 setmanes)
Clean Bandit feat. Julia Michaels – I miss you (2 setmanes)
Niall Horan – Too Much Too Ask (2 setmanes)
Alan Walker feat. Noah Cyrus & Digital Farm Animals – All Falls Down (2 setmanes)
La Llista Nº 249 / Setmanes en llista / Variació respecte setmana anterior
1 THE SCRIPT – RAIN (16) (+1)
2 MAROON 5 FEAT. SZA – WHAT LOVERS DO (10) (+1)
3 PORTUGAL. THE MAN – FEEL IT STILL (11) (-2)
4 POST MALONE & 21 SAVAGE – ROCKSTAR (6) (+1)
5 TXARANGO & JARABE DE PALO – MIL OCELLS (17) (-1)
Just abans del concert de Satellite Stories a Razzmatazz, parlem una estona amb Esa Mankinen i
Marko Heikinnen, sobre el nou disc, la seva relació amb Barcelona o els seus plans de futur.
Torneu a Barcelona presentant aquest nou àlbum “Young Detectives”. Què poden esperar de diferent en aquest nou àlbum els fans?
Esa:
Hem agafat 2 anys per fer aquest àlbum, llavors hem tingut molt de temps per millorar el nostre so. Però així i tot segueix tenint el mateix sentiment mogut i enganxifós que és el que sempre hem volgut fer. [L’àlbum] Té coses noves i coses velles.
Marko:
La majoria d’aquest àlbum es va fer a Brooklyn i New York i mai havíem fet música allà abans. I aquest cop ens hem estat 2 mesos allà gravant i també treballant amb la mescla.
Genial. Què volíeu expressar, quin missatge hi ha entre les lletres i el so? Hi ha un concepte general d’àlbum, o cada cançó té la seva pròpia història?
Esa:
Crec que cada cançó té el seu missatge. Volíem fer un àlbum conceptual, òbviament, però creiem que cada cançó havia de tenir un so particular i crec que aquest treball mostra més variabilitat que qualsevol dels anteriors. És una barreja diferent de cançons.
Qui són aquests “Young Detectives” que esmenteu a l’àlbum?
Esa:
Et donaré alguna pista! Has vist sèries on hi ha agents anomenats “Mulder” i “Scully”? Saps? Doncs potser ja ho pots esbrinar. Volíem fer una cançó que ens portès cap a aquells dies. Bàsicament és això.
Com ha estat l’experiència d’auto produir-vos una altra vegada? Perquè sé que al principi els àlbums us els produíeu vosaltres, i ara torneu a aquesta experiència amb una mica d’ajuda d’en Fernando Lodeiro and Joe LaPorta. Però bàsicament l’heu produït pel vostre compte un altre cop, oi?
Esa:
Com he dit, hem estat treballant 2 anys en l’àlbum, és molt de temps i vam tenir la llibertat de provar coses i descobrir-ne d’altres. Crec que el fet de fer cançons també vol dir produir-les i vam tenir molt de temps per trobar el que volíem fer. Crec que ens vam sentir bastant lliures a l’hora de crear l’àlbum.
Marko:
Perquè si haguéssim produït aquest àlbum pel nostre compte hauríem fet el mateix de sempre llavors també és bo tenir aquesta ajuda externa i aquest punt de vista extern. Si no hauríem fet 10 “Campfires” en aquest àlbum.
Això em porta a la següent pregunta: escriviu noves cançons regularment o trobeu més inspiració quan esteu a la carretera o simplement us reuniu i dieu “vinga, anem a compondre”?
Esa:
Fer música sempre és al nostre cap, siguem aquí o allà. Crec és com una motxilla que sempre has de portar amb tu. Les idees i la música vénen a tot arreu. Algunes idees són dolentes, algunes estan bé i molt poques idees són bones però així és com intentem progressar.
Marko:
És bastant impossible agafar un descans del procés de crear música. Si no estiguéssim fent concerts, estaríem fent cançons. Si no fóssim a l’estudi, seguiríem fent cançons tota l’estona.
Al principi, hi havia algunes comparacions amb altres bandes com per exemple “Two Door Cinema Club” o “Phoenix”. Què penseu d’aquestes bandes, us agraden? Us inspiren?
Esa:
Quan vam començar va haver-hi aquest gran esclat de la música indie. Era el començament i estàvem i continuem estant molt a dins d’aquest so. Ha crescut tant i tristament nosaltres també i llavors pots veure tantes bandes diferents. Per exemple últimament estem escoltant bastant “Foster the People” i són molt bons. Crec que sempre hem sabut el que volíem fer i això és el que ens ha ajudat d’alguna manera.
Marko:
Crec que al principi tot i que som de Finlàndia, teníem aquest so britànic de guitarra. Però després de tot crec que ara tenim el so dels “Satellite Stories”. Aquest és el nostre quart àlbum per tant crec que tenim un so particular a aquestes altures.
La gent de Catalunya, no es pot imaginar un any sense un concert dels “Satellite Stories”. Quina és la raó per la qual torneu cada any?
Esa:
La gent, aquesta és fàcil. Només volem cantar plegats, ballar plegats i fer festa plegats amb la gent i aquesta també és la raó per la qual fem música. Sempre és un plaer venir aquí. Quan vam sortir fa 2 dies estàvem a -20 graus. Feia molt fred. Això és com l’estiu per nosaltres. Ens encanta.
Marko:
Estàvem a menys 20 graus allà, per tant, estem molt contents de ser aquí. (rialles)
L’última visita no va ser sota aquestes circumstàncies, va ser en un horari més habitual. Quines diferències noteu en tocar a les 2.30 del matí?
Esa:
La veritat és que quan vam arribar aquí per primer cop va ser per tocar a L’Arenal Sound i eren com les 3 de la matinada. I tothom que ens preguntava li dèiem “ens hem acostumat!”. Quan venim aquí normalment és per tocar a l’hora a la que la gent va a treballar. Suposo que vam entendre que era així aquí. Mai ens ho vam preguntar, simplement pensàvem que aquesta era la manera que es portava aquí. Als nostres amics de Finlàndia els hi diem “saps quan va a un bar, després de festa, i després te’n vas a un altre lloc? Doncs en aquest lloc és quan comencem a tocar aquí”. Ens una diferència cultural graciosa. Avui he après que no sempre es així. Normalment els concerts comencen a, les 11? M’he sorprès una mica. Hem tocat com unes 20 vegades aquí i sempre ha sigut bastant tard. És com quan et diuen que Santa Claus no existeix. Ens hem quedat amb la mateixa cara. (rialles)
Hi ha alguna cançó que heu de tocar si o si als concerts?
Marko:
Almenys a Barcelona hem de tocar “The Trap”. Crec que a la gent li agrada les trompetes, i aquesta cançó sempre funciona amb aquest públic.
Esa:
Recordo un cop que vam tocar la cançó i sabia que aquestes trompetes fa que la gent es torni boja. És una sensació molt poderosa per nosaltres quan som a l’escenari. Un cop que estàvem tocant a Razzmatazz fa com un o dos anys, estava mirant al bateria i vaig ser tant estúpid. Perquè aquesta és la millor part de l’espectacle quan la gent mostra la seva energia. Encara em sento trist per aquell moment, per això avui arreglarem això.
Un concert del qual guardeu un gran record.
Esa:
El primer cop que vam tocar a l’Arenal Sound va ser tan sorprenent. Vaig nedar al mar mediterrani després del concert. I quasi ens enxampa la policia per això. No ho sé, és il·legal nedar? Probablement no (rialles). I sempre ens ho hem passat molt bé a Barcelona. Ens vam fer la foto de portada pel nou àlbum aquí a la costa de Barcelona. Aquesta és una ciutat en la qual ens sentim una mica com al cel. Bé, tota l’estona s’està bé. La gent és agradable, el temps normalment és bo. Sol, platja. És genial.
Marko:
Un dels millors records d’un concert que tinc és del Regne Unit. Era un lloc on cabien unes 300 persones i fins ara havíem fet concerts com per 20 persones o així a Londres. I cada any hem crescut i avui recordem que el noi que venia el nostre marxandatge a la part de baix ens deia que el terra semblava que anés a caure de tota la gent que estava saltant a la sala quan tocàvem. Aquest és un gran record.
Què passa amb la música del nord d’Europa que està colpejant tan fort aquí? És el fred que us inspira per formar bandes i tocar música genial?
Esa:
Potser com que fa fred ens quedem a dins i ens quedem junts (rialles). No anem enlloc quan hi ha temps d’hivern. Llavors no tens res a fer i fas música i potser és això. Crec que és important que a l’hora de crear música per ballar, has de ser una mica melancòlic. Aquesta col·laboració funciona molt bé. Has de portar una mica de tristesa a la sala de ball, encara que soni estrany. Has de tenir emocions quan balles, d’alguna manera. La gent diu que els finesos són una mica tristos, però crec que també ho pots veure de manera positiva. Fa que siguis més creatiu. I crec que funciona molt bé aquí. La gent vol cançons melòdiques, molt enganxifoses i ballables. Així poden ballar i fer fora la tristesa. I això és molt maco de veure des de l’escenari.
Marko:
Jo també penso el mateix (rialles)
Finalment, quins plans teniu pels següents mesos, tornareu l’any que ve?
Esa:
Ja veurem. Sempre estem fent música i ara després dels concerts ens centrarem a fer nova música. Ens sentim bastant inspirats ara mateix per tant volem fer cançons.
Marko:
Potser en algun festival l’estiu que ve o de gira quan surti el nou àlbum.
Doncs Esa, Marko, moltes gràcies pel vostre temps i que us ho passeu genial al concert avui.
Divendres al vespre, amb l’arribada del fred a Barcelona, Cooncert va obrir portes a l’antiga fàbrica Estrella Damm per a celebrar el seu 4t aniversari. Coffee & Wine Band van obrir el repertori de música indie amb la calidesa serena que caracteritza els seus sons. La veu afruitada d’Ana Franco i el xilòfon de notes gotejant van acabar la breu intervenció amb la presentació del que ha estat el darrer single, “Cabot Cove”. Deixant el públic en una transició de silenci oníric, els retrobats Olivemoon van començar rítmics per despertar el cap de setmana i escalfar la sala abans de cedir l’escenari.
Encantats amb la resposta agraïda del públic davant l’estil indie que presumeix de tarannà folk, van aprofitar per demanar que aquest repeteixi el proper dia 23 de Novembre a la Sala Bikini, on tenen prevista una segona actuació -esperem que no es faci tan breu!-. No van faltar temes del seu darrer àlbum, Mangata, protagonista d’una actuació telonera que ens va retallar el temps amb els jocs de cadires i canvis d’instruments continus enmig d’un escenari un xic emboirat.
Arribats finalment al moment esperat, el duet original format per Israel Nebeker (veu solista i guitarra) i Ryan Dobrowski (percussió), acompanyats de Luke Ydstie (Contrabaix) en representació de l’actual formació americana Blind Pilot, entrà en escena. Alegre davant un reduït nombre de persones expectants que ja s’apretaven més endavant per ser a prop de l’escenari i parlar-los, Israel es mostrà amistós i gratament sorprès davant la complicitat atenta al seu diàleg. Mentrestant, un Luke bromista i exigent amb la qualitat del so a la sala, animava la festa i reia les gràcies que li llençaven els més propers al seu racó.
The Story I Heard va arrencar els primers cants de la sala, que els acompanyà a falta de trompeta ja al final del concert. Amb un regust d’inacabat, van tornar a pujar entre aplaudiments i regalar un parell d’actuacions extres, la primera d’elles sense altaveus, en una sala de silenciosa i latent, recollida al seu voltant.
Esperem que aquest primer tast de Barcelona que ens ha permès escoltar en viu And Then Like Lions els faci repetir ben aviat, i a ser possible amb tota la formació!
Ahir el Petit Palau de la Música va obrir les portes a una nova edició d’aquest cicle de concerts anomenat Músiques Sensibles, que vincula música i cultura amb compromís social, i on part de la recaptació dels concerts van a parar a entitats socials.
Les primeres artistes a obrir el cicle van ser dues de les millors veus femenines del país, la Paula Valls i la Judit Nedderman.
Paula Valls va ser l’encarregada d’obrir la nit i oferir-nos un dels darrers concerts de la gira de presentació del seu debut Black and White.
Una vegada més vam quedar captivats amb la veu, la posada en escena i la gràcia que té aquesta noia, que tot el que fa ho fa especial i màgic i no pots sinó rendir-te als seus peus pel seu gran talent.
Acompanyada d’uns músics de gran nivell, la Paula es mou a sobre l’escenari com si portés molts anys en el negoci i t’enamora amb la seva calidesa, provocant silencis entre la graderia, un fet insòlit a la majoria de concerts i que la cantant va agrair i repetir durant alguns cops durant la vetllada.
Ja fos amb temes propis o versionant a la gran Amy Winehouse, la cantant de Manlleu demostra que porta a la sang això de ser artista i que té al davant una carrera d’allò més prometedora.
Minuts més tard va tocar acomiadar la gira de Judit Neddermann, que des del 2016 no ha parat d’actuar i presentar el seu disc Un segon.
La Judit és una altra d’aquelles cantants que quan la veus i l’escoltes, respires alleugerat i penses en la gran sort que té la música del país amb el seu talent.
Tal com passa amb la Paula, la Judit també desperta una simpatia enorme quan està sobre l’escenari, que es contagia entre el seu públic, que vibra al màxim amb les seves cançons i s’emociona quan cal i balla quan l’ocasió ho requereix.
Les seves cançons sonen autèntiques, te les fas teves i et deixes transportar per una sonoritat exquisida, que potser li hauria anat més bé alguna altra ubicació, tal com va passar amb la Paula Valls, que en alguns instants el so no era l’adequat, pel talent que hi havia sobre l’escenari.
Però tret d’aquestes qüestions logístiques, els dos concerts van servir per reafirmar-nos del talent que “puja” i de la sort que tenim de poder gaudir de totes dues.
Aquesta setmana ens ha portat una cançó acabada de sortir del forn, la col·laboració entre Eminem i Beyoncé amb la preciosa balada Walk on water, però també nous senzills de Jason Derulo amb French Montana, Ed Sheeran col·laborant amb Fuse ODG, el retorn de Dannii Minogue amb Galaxy, Bastille, Taio Cruz o algunes nadales de Sia i Mariah Carey.
Grans resultats pel segon disc del britànic Sam Smith, que aconsegueix vendre prop de 100.000 còpies en la primera setmana a la venda de The Thrill Of It All, que el situen en primera posició d’àlbums.
S’haurà de veure si podrà mantenir la primera posició d’aquí a set dies, després de la sortida de Reputation, el nou disc de Taylor Swift, que es rumoreja aconseguirà resultats d’escàndol arreu del planeta.
No han tingut tanta sort Maroon 5, que situen Red Pill Blues fora del top 10, concretament en dotzena posició.
Eminem acaba de compartir la balada a piano Walk on water, on podem escoltar la veu de Beyoncé, que agafa el relleu d’altres estrelles com Rihanna, Skylar Grey o Dido, que havien col·laborat anteriorment amb el raper.
El nou treball d’Eminem es dirà Revival, sortirà a finals de mes i suposarà el primer disc en 4 anys, des de la publicació de The Marshall Mathers LP2.
Més noms pel festival madrileny Mad Cool, ara amb els MGMT que també estaran del 12 al 14 de juliol a la capital espanyola, per fer sonar els seus èxits, com Kids o Time to pretend entre altres.
La banda presentarà el seu imminent disc, el primer en 4 anys.
Queens of the Stone Age, Future Islands i Real Estate han estat les altres confirmacions d’aquesta setmana.
Els Amics de les Arts han presentat el videoclip de 30 dies sense cap accident, on es recullen imatges d’alguns dels concerts que el grup ha fet al llarg dels 2017, en poblacions com Santa Coloma de Gramenet, Vilafranca del Penedès, Sabadell i Figueres.
La realització ha estat de Toni Llobet i ja està disponible a Youtube.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
Galetes de tercers
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades.
Si manteniu aquestes galetes habilitades ens ajudareu a millorar el lloc web.
Activeu primer les galetes estrictament necessàries perquè puguem desar les preferències!
