Uri Santafé & Lamliki presenten «BRUIXES 1», el primer lliurament d’un projecte pensat en dues parts que consolida el grup com una de les apostes més consistents de l’escena urbana catalana. Amb influències clares de l’afrobeat, el reggaeton i l’EDM, l’EP destaca per una identitat sonora i visual molt definida.

Després de «NGU», on ja s’intuïa un canvi de rumb, «BRUIXES 1» fa un pas endavant tant en el so com en la intenció. Les cançons són directes, accessibles i concebudes per al ball, amb lletres que s’inspiren en relacions diverses i emocions sovint contradictòries com l’amor, el desig, l’atracció o la desconnexió. Tot plegat travessa el disc amb una naturalitat gairebé confessional.

El primer single, ‘ANGELETA / Vanessa’, amb la col·laboració vocal de Marina Sen, ha marcat un punt d’inflexió en la trajectòria del projecte. El tema ha aconseguit una presència destacada en emissores com Flaix FM, iCat, Top 40 Catalunya i Calibre 45, amb una molt bona acollida per part del públic i de les ràdios, situant Uri Santafé & Lamliki en un nou espai dins l’escena catalana.

A nivell visual, «BRUIXES 1» construeix una estètica unitària i suggerent. Totes les portades giren al voltant del cos femení, mostrant-ne fragments, textures i detalls que semblen formar part d’una mateixa escena sense acabar de revelar què hi passa. Aquesta narrativa oberta es reforça amb els títols de les cançons, que incorporen sempre un segon nom de dona, deixant preguntes a l’aire que potser trobaran resposta amb «BRUIXES 2».

Amb una producció contemporània i cuidada signada per Lamliki i unes lletres que mantenen l’equilibri entre sensualitat i carrer, «BRUIXES 1» compta amb les col·laboracions de Marina Sen, Aion, Acone, Oli i Flaze. Un treball que confirma Uri Santafé & Lamliki com un projecte amb trajectòria, discurs propi i clara voluntat de créixer dins l’escena urbana catalana.

Jo Jet i Maria Ribot estenen l’univers del seu darrer disc, «Ribera» (2024), amb el nou senzill ‘ROSSINYOL’, una revisió del cançoner popular català a partir de ‘Rossinyol que vas a França’. La peça neix com una simbiosi entre nostàlgia i força col·lectiva, entre el cant de llibertat i l’opressió, entenent que l’una no pot existir sense l’altra.

La cançó original explica la història d’una noia que demana al rossinyol que faci arribar records a la seva mare, però no al seu pare, que l’ha malmaridada. Un relat que avui es pot llegir com una expressió primitiva del feminisme de l’època, on ja s’hi entreveu una voluntat d’autodeterminació i denúncia.

En aquesta nova versió, Jo Jet i Maria Ribot traslladen l’essència del relat al present i pregunten al rossinyol com poden ser més elles mateixes. Les dues veus, tendres i properes, s’entrellacen amb moments de ràbia i alliberament, reivindicant la força col·lectiva i la sororitat com a eix central del discurs.

El videoclip, dirigit per Luana Roca i Sònia Carné, reforça aquest exercici de memòria recuperant imatges antigues com a ritual per honorar la lluita i el camí recorregut fins avui. Una mirada profundament connectada amb l’imaginari de «Ribera», tant en l’estètica com en la voluntat de resignificar la tradició des d’un punt de vista contemporani.

Amb producció d’Ariana Abecasis, ‘ROSSINYOL’ venera la lluita i alça la memòria col·lectiva en un tema sentit i resilient. El resultat bascula entre la tradició i una nova sonoritat juganera, que pren forma de cant victoriós i gairebé hooligan, sostingut per un cor de veus femenines que amplifica el missatge.

Punt i a part en el camí de Jo Jet i Maria Ribot

Després de més de deu anys de trajectòria, escenaris compartits i cançons que han marcat tota una generació, Jo Jet i Maria Ribot posa punt i a part al projecte. El grup manresà va anunciar el passat desembre una aturada indefinida i es prepara per oferir dos últims concerts amb la seva formació habitual, acompanyats de Marina Lluch.

Les darreres cites seran el 10 de gener al Teatre Els Carlins de Manresa i el 15 de gener, en doble sessió, a la sala Jamboree de Barcelona. De moment, no hi ha pistes ni calendari sobre una possible nova etapa.

Amb aquesta pausa, Jo Jet i Maria Ribot vol tancar el cicle amb agraïment i celebració, reconeixent tot el que s’ha compartit amb les persones que han donat vida al projecte al llarg dels anys.

La cantautora Mireia Pagès presenta ‘On t’amagues ara?’, un tema que sorgeix d’un moment d’incertesa personal i de desconnexió amb una mateixa. La cançó reflexiona sobre aquelles etapes vitals en què les necessitats dels altres passen per davant de les pròpies, amb l’objectiu de sentir-se suficient, fins al punt de diluir la pròpia identitat i voler desaparèixer. La pregunta és inevitable: si deixes de ser qui ets, a on et pots amagar?

Aquest tema formarà part d’un EP que gira entorn de la importància d’acceptar la deshonestedat emocional amb una mateixa com a pas imprescindible per a la reconstrucció personal. Un treball íntim que posa paraules i emocions a processos sovint silenciats.

Les cançons han estat produïdes per Pau Brugada i Vic Moliner, que han sabut portar ‘On t’amagues ara?’ fins a la seva màxima expansió sonora, respectant i amplificant tot el que simbolitza la peça tant a nivell emocional com artístic.

El projecte es completa amb un videoclip creat per Júlia Ferreri, a la direcció, Iñaki González com a director de fotografia i colorista, i Guillem Sainz al muntatge. L’equip ha confiat plenament en Mireia Pagès per donar forma visual a la cançó, dedicant temps, talent i sensibilitat per fer possible un resultat del qual l’artista se’n mostra especialment agraïda, sobretot tenint en compte els recursos limitats amb què s’ha treballat.

El videoclip compta també amb una menció especial per a Maria Quero, que ha creat una coreografia que acompanya i reforça la temàtica de la cançó i del relat visual, aportant un llenguatge corporal que dialoga directament amb l’emoció del tema.

NUR és un projecte musical que neix de la necessitat d’expressar amb el so allò que sovint costa dir amb paraules. Amb una proposta que beu del pop rock, el pop urbà i l’electrònica, el grup construeix una identitat pròpia dins el panorama actual de la música en català, apostant per un discurs honest i emocional que connecta directament amb l’oient.

El projecte està format per Nina Salvà, cantant i compositora mallorquina, i Marc Martí, productor i guitarrista. Salvà, amb la música sempre present a casa, es trasllada a Barcelona per estudiar Belles Arts, mentre que Martí, després de graduar-se en Física, s’endinsa de manera autodidacta en la producció musical amb la voluntat de transformar idees en realitats sonores. La trobada entre tots dos es produeix en un grup de versions, punt de partida d’un camí creatiu compartit.

Les lletres de NUR parteixen d’experiències personals amb la voluntat de fer-les col·lectives, generant espais d’identificació i reflexió. El missatge que acompanya la seva música defuig la superficialitat i busca una innovació real dins l’escena, tant a nivell sonor com conceptual, convertint cada peça en una experiència més que en una simple cançó.

Abans de consolidar el projecte com a NUR, els seus membres ja acumulaven una àmplia experiència sobre els escenaris. Han estat finalistes de l’Engresca’t 2025 sota el nom d’ARTAU, guanyadors del concurs musical del BarnaSants 2025 i del certamen Músics al Carrer de Solsona, a més de participar en cites com l’Acampada Jove, la mostra So Emergent o el Desconnecta 2025.

Musicalment, NUR es nodreix d’un ampli ventall de referents que van des d’artistes catalans com Oques Grasses, Julieta o Maria Jaume fins a noms internacionals com C. Tangana, The Weeknd o Billie Eilish. Influències diverses que conviuen en una proposta coherent, contemporània i amb voluntat de deixar empremta.

Amb aquesta combinació de so, missatge i experiència escènica, NUR es posiciona com una de les propostes emergents a tenir en compte dins la nova fornada de música en català.