‘Blues Paradise’ és el nom d’aquestes noves cançons de Filipin Yess, que tal com deixa entreveure el títol, hi tenen presència l’amor i el desamor però s’hi amaguen les petites i senzilles alegries que teixeix la vida quotidiana. I és que el paradís també pot ser un lloc on posar-se nostàlgic.
Posant en primer pla una pujada de tempo a bona part de les noves cançons, el grup s’eleva fins a noves galàxies a través de sons espacials, psicodèlia naïf i melodies que podrien ser la BSO de qualsevol sèrie americana de fa 40 anys. Però també saben quan posar-se sadboys i cantar a cau d’orella ‘com et trobaré a faltar, no m’oblidaré d’això…’
Filipin Yess presentaran les cançons del seu nou disc avui dia 4 d’octubre a la Sala VOL a les 20:30.
Després dels tres primers senzills: “Ens hem guanyat l’estiu”, la cançó estiuenca i bonrolloera que en menys de tres mesos ha arribat a les 220.000 reproduccions a Spotify, “Pels anys que no hem viscut”, l’himne planetero que ha fet tornar a recordar l’amor d’adolescència a tothom que l’ha escoltada (i que en només un mes ja ha superat a les 75.000 escoltes), “Hivernar amb esportivitat”, una cançó introspectiva i tardorenca amb piano que ha fet caure llàgrimes a més d’un (i que en només 15 dies ja porta gairebé 30.000 reproduccions), Pau Vallvé avança avui “I cantar!”.
“I cantar!” és una cançó vitalista, enèrgica, bonica i desenfadada. Gravada amb un sol micro amb la gent i els instruments al voltant d’una taula, cantada a pulmó i en germanor. “I és que mai és tard per viure” o “Sempre pot ser primavera, sempre pot ser Sant Joan!” criden amb un somriure. El Pau Vallvé més vitalista.
Per aquí amb una mica de ressaca emocional encara del Festival B, la veritat és que va ser força increïble. Tinc encara el concert de l’Abhir al cap… quina bestiesa.
Comencem amb les primeres novetats d’octubre. Avui us porto un blog una miqueta més curtet que els anteriors, que s’ha d’anar regulant la quantitat de música per no morir ofegats:
NOVETATS:
La novetat més esperada, almenys per a mi, és la sortida del nou disc de FINNEAS For Cryin’ Out Loud!. L’artista i productor americà ha anat avançant-nos tastets molt i molt bons durant aquest últim mes, i el plat sencer és encara més bo. Després d’estrenar “Lotus Eater” el dimecres, un altre hit, avui podem escoltar la resta del disc, que sincerament m’ha semblat tot fantàstic. No falla a cap tema. Serà que m’agrada molt la seva veu, però per mi funcionen tots. Ha apostat per cançons més melodramàtiques i més balades a piano que en el seu últim disc, però també trobem altres més funkys com “Cleats” o “Sweet Cherries”. Inclús m’ha recordat a Harry Styles en algunes cançons com “2001”.
També ha sortit el segon single del nou disc de l’Amaia. I evidentment, sempre amb ella. “Tocotó” és una versió contemporània del “Corre, corre caballito” de Marisol. La producció m’ha semblat brutal, iniciant amb un galop literal i seguint fins a un ritme proper al garage britànic. Algú em regala entrades per anar al Palau? El videoclip, dirigit pel Dani de Mainline, una xulada.
Així una mica per sorpresa, ens hem topat amb la versió deluxe de l’últim disc de Sampha, Lahai (2.0). I de la mateixa manera que ho va ser el disc, les noves també són perfectes. Escolteu “Dancing Circles 2.0” i “Re-Entry” i ho veureu. Els beats són celestials i la seva veu encara més. Em fa sentir coses com pocs.
Coldplay ha publicat el seu esperat disc Moon Music. El desè i tal com anuncien, antepenúltim. Ja està bé potser. El disc no és res de l’altre món, però té moments destacables, com el primer single “feelslikeimfallinginlove”, i algunes de les noves. M’han agradat sobretot “iAAM”, “MOON MUSIC” (potser la millor) i “ALL MY LOVE”. Molt xula la promo del Chris Martin disfressant-se i anant a Karaokes a cantar-la. Han apostat per tornar a fer un disc senzillet, sentimental, amb molt poques idees noves però que funciona. Personalment hagués preferit que experimentessin una miqueta, però què hi farem.
La banda de Pamplona Kokoshca també ha publicat el seu nou disc La Juventud, 3 anys després del seu disc homònim. Ja em va agradar molt “Parkour”, estrenada a principis de setmana, i de les noves m’ha semblat molt top “Es una suerte”. El disc en general està ple d’himnes a l’amor, a la juventut, a la festa i a no treballar, així que totalment a favor. No els he vist mai en directe així que amb aquest disc, espero poder-ho fer.
Out of nowhere, el single que Jordan Ward i Joony van publicar junts la setmana passada, no era només un single, sinó que formava part d’un projecte col·laboratiu que acaba de sortir. Es diu JRNY i és un EP de 6 cançons, que pel meu gust, no us podeu perdre. 6/6, no misses. Bastant obsessionat amb la veu de Jordan Ward.
Fa unes setmanes vaig descobrir per aquí l’artista de R&B americo-nigerià Black Hibiscus, que comptava amb grans temes com “Basquiat” o “FAST LOVE”. Avui ha tret un single anomenat “FORLÖRN” que us vull recomanar. M’ha agradat molt l’atmosfera que crea la cançó, que aconsegueix que t’immergeixis en ella gràcies sobretot als baixos, que són brutals.
DESCOBRIMENTS:
Aquests dies he començat a preparar-me pel concert que farà el raper i producer de Baltimore JPEGMAFIA al Nitsa de l’Apolo aquest pròxim gener. I m’he trobat amb una joia que no coneixia dins la seva discografia. Parlo de “Jesus Forgive Me, I Am A Thot” del disc All My Heroes Are Cornballs, de 2019. Una cançó una mica més cantada, accessible que de normal, que em dona vibes una mica de Frank Ocean, i que em sembla preciosa. Tot i així conserva la dosi de caos habitual, la base és un escàndol i l’autotune també.
Aquesta setmana la vam començar amb la tristíssima notícia que la cantant de L’Impératrice ha abandonat el grup. De totes maneres, sembla que s’han sabut aixecar i acaben d’anunciar que la banda seguirà endavant i no cancel·larà cap concert, amb l’addició de la cantant Louve. He estat escoltant una mica el seu projecte personal i m’ha agradat moltíssim. Crec que pot ser un bon match i prova d’això és “CHAVIRE”, un dels seus temes més escoltats.
Sofia Coll presenta el seu esperat nou single titulat “DisTorsioNadA (lalala)”, una proposta amb una barreja envoltant de sons electrònics, melodies ballables amb el carisma característic de l’artista i una lletra provocativa.
Parlant de reconèixer el poder i la força interior d’un mateix, sense importar l’opinió dels altres, Sofia torna a fusionar les arrels amb la música, barrejant català i espanyol i deixant la seva essència marcada en tot allò que fa.
Sofia Coll es caracteritza per barrejar amb estil el pop, l’electrònica i la música alternativa, sempre amb un toc autèntic i fresc.
“DisTorsioNadA (lalala)” és un conjunt de melodies catchy pop amb drums “jersei” i un gran ús de xops i sintetitzadors, composta per la mateixa Sofia, Roger Rodés (guanyador de Latin Grammy i nominat aquest 2024) i Manu Guix.
Una cançó divertida i acolorida, per qüestionar-se el pas del temps i la percepció de la realitat. Aquesta cançó mostra la maduresa artística i consolida la posició com una de les veus més originals del panorama actual.
BON IVER – SPEYSIDE
RED HOT CHILI PEPPERS – CAN’T STOP
CHARLI XCX I TROYE SIVAN – TALK TALK
DISCLOSURE – SHE’S GONE, DANCE ON
SNOW PATROL – THIS IS THE SOUND OF YOUR VOICE
DASHBOARD CONFESSIONAL – AS LOVERS GO
MUSE – TIME IS RUNNING OUT
ARCTIC MONKEYS – THERE’D BETTER BE A MIRRORBALL
THE BEACHES – JOCELYN
MICHAEL KIWANUKA – LOWDOWN (PART I)
LOVELYTHEBAND – TRY FOR YOU
MOD SUN – HOTEL LIGHTS
AWOLNATION – BARBARIAN
SUNDAY (1994) – BLOSSOM
SAM MACPHERSON – AUGUST ALWAYS
FOUSHEÉ – FEEL LIKE HOME
MY MORNING JACKET – AREN’T WE ONE?
L’octubre comença amb un bon grapat de novetats que ens arriben des del Regne Unit. D’una banda els Coldplay amb el seu “Moon Music” i de l’altre de les guitarres del jove Jake Bugg i el seu treball “A modern day distraction”. James Bay estrena el seu quart disc “Changes all the time” mentre que la formació The Smile publiquen el seu tercer treball “Cutouts”. Seguim al país amb Eric Clapton i “Meanwhile”.
I ja en altres zones del món també arriba el nou disc de Finneas “Cryin’ out loud!”; o Leon Bridges “Leon”.
Pèl de Gall acaben de compartir un nou avançament del seu nou treball. Es tracta de ‘Tu ets el meu estiu’, una balada tendra i plena de sentiment, trista però carregada d’esperança, que ens trasllada a la tardor, on ens envolta la melancolia i la nostàlgia per l’estiu i per aquelles persones que ens fan sentir vius. A pesar d’estar vivint moments de soledat, fred i foscor, no es perd mai l’alegria ni l’optimisme, ni es deixa de somiar que tant l’estiu com aquelles persones estimades, aviat tornaran.
Totes les cançons del nou disc han estat composades per Francesc Pons i n’Ernest Martí, i van ser produïts per en David Rosell, durant el mes de gener de 2024 es van enregistrar i mesclar als Estudis Can Pardaler, i finalment, es van masteritzar per Carlos Hernández als estudis CHC Mastering.
Durant la Primavera de 2024 s’han anat publicant les primeres cançons d’avançament, i el 4 d’octubre veurà la llum Tu ets es meu estiu, el quart i darrer single abans de la publicació del disc sencer. Totes aquestes noves cançons segueixen en la línia habitual en la banda, oferint una música pop-rock alegre, potent i festiva, plena de melodies enganxoses, i amb lletres fresques i picants, les quals són també properes i optimistes, amb un innegable toc salat i mediterrani i que ens descriuen sentiments i situacions de la vida quotidiana.
El músic i productor lleidatà Miquel Allué ha publicat el seu nou senzill, “Motius suficients”. Amb una temàtica clara i sincera, la cançó convida a la reflexió i a trobar serenitat en situacions difícils.
La peça ha estat íntegrament composada i produïda pel mateix Miquel Allué, aportant la seva visió personal i detallista al projecte. La cançó compta amb influències de la música alternativa americana, que es reflecteixen tant en les melodies com en l’estructura sonora. Amb una sonoritat senzilla i clara, “Motius suficients” es caracteritza per un enfocament minimalista, que permet que cada element musical tingui el seu propi espai.
Després d’un llarg recorregut liderant el grup “Pull My Strings” i treballant en solitari sota el nom de “Eira” —un projecte que ha decidit posar en pausa durant el 2024—, Miquel Allué reprèn ara el seu camí sota el seu propi nom artístic. Aquest nou capítol suposa el retorn al projecte que va iniciar el 2012 amb la publicació d’un EP a Bandcamp.
L’artista catalana, Txenia estrena, aquest 4 d’octubre, el seu nou disc. Un àlbum de 10 cançons titulat “Paradigma” i que destaca per les seves lletres i unes melodies fetes amb cura i sensibilitat per transmetre l’essència d’aquesta jove intèrpret i compositora.
Segons explica la mateixa Txenia, “Paradigma” és un viatge a l’autoconeixement, passant per totes les etapes que aquest procés comporta: “des de l’ansietat i l’autosabotatge, fins a la cerca del propi ser, l’acceptació i la llibertat”. Alhora, “Paradigma” també és una crítica al sistema en què vivim i “un cant a la necessitat d’evolucionar cap a un món més feminista”. És el procés “per arribar a crear un nou paradigma vital”.
El projecte surt publicat sota el segell de Crea Music i ha estat produït per Sergi Perez Berk, popular per la seva feina de producció en grups com OBK, La Unión i Berk and Virtual Band.
Amb “Paradigma”, Txenia aconsegueix mostrar la seva autèntica essència i consolida el seu lloc com a artista emergent en la música catalana. De les 10 cançons que inclouen aquest disc, sis ja s’han pogut escoltar en forma d’avançaments, tots ells amb una forta repercussió i seguiment a les plataformes digitals musicals, així com als mitjans de comunicació i a les xarxes.
Una de les novetats que presenta és la cançó “Perdre el temps”. És una cançó fràgil sobre el dolor d’un desamor i la sensació d’haver estat enganyat. És el punt de partida de ‘Paradigma’, el moment que dona lloc al buit emocional que impulsa tot el disc. Aquesta cançó inèdita compta amb el seu propi videoclip.
El Festival Mússol presenta la seva cinquena edició carregada de novetats, emocions i un cartell d’artistes que prometen una nit inoblidable. El pròxim 15 d’octubre, la Sala Paral·lel 62 de Barcelona es convertirà en l’escenari d’un dels esdeveniments musicals més esperats de l’any, amb un objectiu solidari: donar suport a l’associació AFANOC en la seva lluita contra el càncer infantil.
Després de quatre edicions memorables, el Festival Mússol 2024 comptarà amb la presència de noms destacats de la indústria musical com The Tyets, Guillem Gisbert, Adala, Sexenni, Maria Hein, Scorpio, Socunbohemio, Lildami, Queralt Lahoz i Maria Jaume, entre altres sorpreses. La nit la presentaran les carismàtiques figures del panorama de la comunicació actual com Charlie Pee, Alba Riera i Franc Lluís Giró, assegurant una vetllada plena de diversió. I per si no fos prou, la festa començarà amb l’opening de la DJ Trapella!
Pel festival ja han passat artistes de la talla d’Amaia, Miki Núñez, Mushkaa o Marina Herlop, en un total de quatre edicions ja realitzades on s’han recaptat més de 10.000 euros, cosa que també ha fet que el festival rebi dotze nominacions als Iberian Festival Awards. Un festival que també compta amb la col·laboració de marques com Deleito, Munich, Picap, Masella, Haribo, Codina Studio o Ites, entre d’altres.
Cada entrada adquirida no només et permetrà gaudir d’un espectacle únic, sinó que també contribueix directament a una causa noble, recolzant l’AFANOC en el seu projecte de La Casa dels Xuklis, una casa d’acollida temporal per a totes aquelles famílies que han de passar llargues estades als hospitals pel tractament dels seus infants.
Ens hem trobat amb en Pep Sala i en Jonathan Argüelles que acaben de presentar el nou disc de Sau30 “Filigranes en estèreo”. Hem volgut saber com va néixer el disc, què volien transmetre amb les noves cançons i quan els podrem veure en directe.
De fet aquest mateix divendres presenten el disc a Granollers, en la primera d’algunes actuacions programades pels propers mesos.
El duet entre en Pep i en Jonathan són dignes d’escoltar, es nota el feedback entre els dos i està clar que els hi aniran bé les coses, tal com ha passat els darrers anys.
La commemoració dels 25 anys de la mort de Carles Sabater els va tornar a reunir per fer aquest disc que de ben segur agradarà als seguidors del grup però també al nou públic que els hagi descobert recentment.
Fa 12 anys, Roger Mas editava el primer volum de cançons al costat de la Cobla Sant Jordi, i finalment ha arribat l’esperat segon volum, amb 13 noves adaptacions que arriben amb els mateixos músics que llavors i amb el mateix esperit que llavors.
N’hem parlat amb en Roger Mas, que també ens ha explicat que des de llavors han continuat fent concerts amb la cobla i per tant la relació ha seguit molt present.
Hem aprofitat per comentar altres qüestions, mentre parlàvem de la vida.
Aquest mes d’octubre els podreu veure presentant aquest segon volum l’11 d’octubre a Manresa i l’endemà a Girona. Posteriorment podrem gaudir-los a poblacions com Ponts o Porrera i finalment el 17 de desembre estaran a Barcelona.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
Aquest lloc web utilitza galetes per tal de proporcionar-vos la millor experiència d’usuari possible. La informació de les galetes s’emmagatzema al navegador i realitza funcions com ara reconèixer-vos quan torneu a la pàgina web i ajuda a l'equip a comprendre quines seccions del lloc web us semblen més interessants i útils.
Galetes estrictament necessàries
Les galetes estrictament necessàries han d'activar-se sempre perquè puguem desar les preferències per a la configuració de galetes.
Si desactiveu aquesta galeta no podrem desar les preferències. Això vol dir que quan visiteu aquest web, haureu d'activar o desactivar les galetes de nou.
Galetes de tercers
Aquest lloc web utilitza Google Analytics per recopilar informació anònima com el nombre de visitants del lloc i les pàgines més visitades.
Si manteniu aquestes galetes habilitades ens ajudareu a millorar el lloc web.
Activeu primer les galetes estrictament necessàries perquè puguem desar les preferències!
