Fer les coses amb el cor espanta. Sobretot fent música. Exposar-te a cada cançó una mica amb el dubte d’haver arriscat massa. Fer les coses amb el cor, però, també es tradueix en una fórmula d’èxit, i “bixu the ep” n’és un bon exemple. Un autèntic aparador de sis cançons que ens apropen una mica més a Jovedry.
Des dels primers segons, a ‘no cal k ho pensis’ veiem que és un projecte molt diferent a “GRANULAR” (2024) i “Per Si Neixo Demà” (2021). Un format molt més acústic i transparent, on l’important és la lletra i la producció més aviat un acompanyament. Entrem al “jovedry summer sad music” i naveguem per una època post-ruptura, amb tot el que comporta. Passem per diferents fases a mesura que avancem amb l’EP.
Passem l’època d’acceptació i amb ‘cables en el corazón’ arriba el dolor, on Jovedry se sent com al càstig de Prometeu quan veu a l’altra persona. Es compara anatòmicament amb una màquina (per expressar fredor o per canalitzar aquest patiment cap a la música) i canta des d’una primera persona tan directa, que l’amor i la tristesa es barallen per agafar les regnes de la cançó.
El primer senzill que vam escoltar, ‘Bixu si em mires així’ donava moltes pistes sobre la temàtica i la sonoritat de l’àlbum. En aquesta cançó Jovedry es repeteix a ell mateix “tu tira endavant”, com una espècie de mantra, perquè “bixu si em mires així no et puc oblidar”, i veiem com efectivament tira endavant. A ‘fràgil’, personalment la meva preferida, visitem antics sons del cantant, amb una producció que ens podria retornar a “GRANULAR”. Veiem al cantant encara processant la ruptura, i a ‘una altra forma’ canta des del final de la relació, perquè “bixu ja no sé que dir-te”. Sent que res el fa sentir igual, però és conscient del final.
I parlant de finals, l’artista desbloqueja una ‘nova habilitat’, segons relata “saber somriure estant per dins rebentat”. Davant la pregunta de com està, voldria ser sincer, però simplement respon “vaig fent”.
Com cap procés és lineal, abans d’adonar-nos, torna a reproduir-se l’EP des del principi, i tornem a visitar els nervis, l’angoixa, l’acceptació i els retrets. Un projecte breu, però necessàriament breu. Trobem tot el necessari, i en setze minuts, tornem a començar tot el procés.
Amb dos àlbums i un EP a l’esquena podem veure com Jovedry és una de les veus més versàtils i innovadores del panorama musical actual en català. En cada projecte adopta un nou estil i se’l fa completament seu. Després d’això no té por a fer exactament el mateix amb un de nou. A nivell líric, tots els seus projectes comparteixen un element: la sinceritat. Jovedry és l’exemple de com a través de l’art, en aquest cas, la música, la vulnerabilitat es pot transformar en personalitat.
