Rosalía va aconseguir aquesta setmana la seva primera entrada a la llista Billboard Hot 100 gràcies a ‘TKN‘ la seva col·laboració amb Travis Scott. Ara aquesta cançó ha arribat fins al número 1 dels senzills de l’estat espanyol després dels bons resultats del tema en streaming, que continua entre els més escoltats d’Spotify.
Aquest és el sisè número 1 per la cantant catalana després de ‘Yo x ti, tú x mi’, ‘Milionària’, ‘Con altura’, ‘Aute Culture’ i ‘Di mi nombre’.
El festival més important de Barcelona anuncia com ha quedat repartit l’ambiciós cartell de l’edició de l’any que ve al llarg dels quatre dies que durarà l’esdeveniment. A banda d’això, el festival ha anunciat 54 noves incorporacions a aquest cartell.
Tame Impala, Massive Attack i Pavement actuaran el dijous, mentre que The Strokes, The National i Beck ho faran divendres. Pel que fa al dissabte entre els grans noms que trobarem figuren Tyler, The Creator, Gorillaz i Bad Bunny.
Entre les noves entrades al line-up trobem Él Mató A Un Policia Motorizado, Khruangbin, slowthai, The Murder Capital o Za! & La TransMegaCobla.
Amb un ritme de venda que ha desbordat totes les previsions, a poc menys d’un any vista ja podem afirmar que Primavera Sound 2021 serà l’edició més multitudinària de la història del festival. Coincidint amb el 20è aniversari de l’esdeveniment i gràcies a un cartell que condensa la singular essència d’aquestes dues dècades de música, el #bestfestivalforever serà una edició inoblidable que permetrà ajuntar generacions i gèneres com mai ho havíem vist en un festival.
Els abonaments pel PS2021 estan ja a la venda a través de DICE a 165€ fins demà, dimecres 10 de juny. A partir de l’11 de juny el preu de l’abonament passarà a ser de 195€.
Les entrades de dia per a dijous, divendres, dissabte o diumenge es posaran a la venta el proper dijous 11 de juny a les 11:00h. Pel dijous, divendres o dissabte el preu serà de 85€, les entrades pel brunch on the beach de diumenge el preu serà de 45€.
El gran festival internacional de música urbana de Catalunya, ajorna fins a 2021 la seva primera edició. Però no tot són males notícies, ja que tenint en compte la gran acollida que havia tingut, el Maleducats tornarà en format de festival de dos dies, el 16 i el 17 de juliol de 2021, a l’emplaçament de la Masia els Bellots de Terrassa.
Aquesta decisió es deu a les circumstàncies excepcionals i a la crisi sanitària ocasionada per la Covid-19, i a la voluntat de l’organització -Abril Produccions, Èxits Management i l’Ajuntament de Terrassa- de garantir la seguretat i l’experiència satisfactòria per a tots i totes. Des del públic, als artistes i la resta de professionals involucrats.
Les entrades de l’any 2020 seran vàlides com abonament per als dos dies que durarà l’edició del 2021, un premi al compromís amb la música i amb el festival Maleducats.
Per a la devolució de les entrades, tothom que ha comprat entrades rebrà un correu electrònic amb totes les instruccions.
Després de cinc treballs discogràfics i deu anys de carrera amb el seu antic grup, -durant els quals van aconseguir l’èxit mundial amb la cançó ‘Sense Tu’ que va superar les més de 15 milions de reproduccions en tots els serveis entre àudio i vídeo-, Ferran Massegú torna als escenaris juntament amb en Nil Bribian (bateria) i l’Esteve Martínez (baixista), amb una clara declaració d’intencions: construir un estil propi.
‘Salta’ és el primer senzill que Massa presenta, en què a més, ha comptat amb el referent mundial Ted Jensen de Sterling Sound (EUA) a càrrec de la masterització.
Marcant l’estil del grup, ‘Salta’ arriba amb un so directe i potent de ‘power trio’ amb aires frescos, que es fusiona amb tocs d’electrònica.
Parant de la importància de seguir el teu instint i no deixar de buscar i arriscar per assolir els teus objectius, és una aposta segura per connectar amb el públic, ballar i transportar-nos a aquest estiu que està a punt d’arribar.
Amb l’avançament de ‘Salta’, Massa ens fa un petit tastet del què serà el seu nou disc, que veurà la llum a finals d’estiu.
Un disc amb una proposta musical amb una evident herència del rock i el pop, però amb un so actual, enèrgic i madur, amb un missatge personal i introspectiu, amb lletres quotidianes i properes.
El treball ha estat enregistrat als Estudis Ground i produit i mesclat per Marc Usano.
Pau Donés ha mort als 53 anys després d’una llarga batalla contra un càncer que el va apartar de la música durant alguns anys.
El setembre de 2015 va fer públic que l’havien operat d’un càncer de colon que el va obligar a cancel·lar tots els concerts amb Jarabe de Palo. Durant la primavera del 2016 va anunciar que havia superat la malaltia, però un any després va patir metàstasi al fetge.
A l’octubre del 2018 va anunciar que deixava la música indefinidament i va marxar a viure als Estats Units amb la seva filla.
Després d’uns anys de silenci, havia reaparegut aquest mes de maig amb ‘Eso que tú me das’, un avançament del seu nou treball «Tragas o escupes» que en principi havia de veure la llum al setembre però que finalment va arribar fa un parell de dies.
Pau Donés va començar de ben jove a la música i l’any 1995 va fundar Jarabe de Palo. Un any després es van començar a fer populars arran de ‘La flaca’, que va sonar amb força gràcies a un anunci de la televisió. El 1998 van editar «Depende» i 3 anys més tard arribaria «De ida y vuelta».
El món de la cultura ha reaccionat en massa amb aquesta trista notícia. A continuació adjuntem alguns dels missatges que s’han pogut llegir.
— @jarabeoficial (@jarabeoficial) June 9, 2020
“Ara que tu i jo tenim les ales de mil ocells”
DEP mestre Pau Donés
— Miki Núñez (@mikinunez) June 9, 2020
Amor infinit, Pau ❤🙏🏼 pic.twitter.com/13W8rVTKg7
— Txarango (@txarango) June 9, 2020
Puto càncer dels collons. Descansa en pau estimat Pau Donés.
— Manu Guix (@ManuGuix) June 9, 2020
Pau, no se que decirle a tu familia. Porque a mi me cuesta contener las làgrimas, me imagino a ell@s. Gracias por la luz que derramaste en tu corta pero preciosa vida y gracias por tu amistad. Un abrazo desde el fondo de mi alma a tu familia. Descansa amigo.
— Alejandro Sanz (@AlejandroSanz) June 9, 2020
Ens trobem davant d’un cas difícil. Bé, en realitat, qualsevol fenomen que es relacioni amb la mega-estrella Lady Gaga és difícil, difícil. Després d’uns anys convulsos, on semblava que l’artista perdia el rumb del seu estil original, segons els més puretes, Lady Gaga torna a les llistes d’èxits.
«Chromatica« és un títol que fa referència a la gama cromàtica, una gama cromàtica poc present en l’àlbum. És així senyores i senyors. Tot i vendre’s com una apologia als colors, a la diversitat i la riquesa, «Chromatica» és un disc força pla, monòton i, en certs punts, realment mancat d’idees fresques.
Però abans que tot el fandom de Lady Gaga trobi l’adreça de casa meva i em vinguin a buscar amb torxes i destrals, cal aclarir una cosa molt important: «Chromatica» és un bon disc? Sí. «Chromatica» és un disc de Lady Gaga? Al 100%. «Chromatica» està al nivell d’anteriors treballs de l’artista? Aquí és quan comencen a plantejar-se els problemes. Anem a explicar-ho.
El disc compta amb moltes cançons que beuen clarament i directament d’un estil de música tecno, disco i funky. Això, combinat amb la visió de Lady Gaga, construeix les cançons a les que estàvem acostumats a escoltar per part de l’artista al principi de la seva carrera. És, clarament, una tornada als seus orígens, però sense forçar-hi una re-interpretació o una volta de full.
Així doncs, ens trobem cançons realment «genèriques» com ‘Fun Tonight‘, ‘Sour Candy‘, 1000 Doves‘ o, i em sap greu admetre-ho, ‘Sine From Above‘, la cançó amb Elton John.
Aquest és un dels punts que més m’ha costat d’interpretar de tot el que suposa «Chromatica«. ‘Sine From Above‘ és una cançó de Lady Gaga al 100%, amb un 3% de la col·laboració d’Elton John. És a dir, Elton John canta en solitari i en duo amb Gaga al llarg de gairebé tota la cançó, però la seva aportació musical és gairebé inexistent.
Tothom esperava que sorgís una balada de la col·laboració d’aquests dos titans de la música. En canvi, ens hem topat amb una cançó tecno que, almenys jo, mai hagués imaginat que Elton John pogués cantar. Això és un pas cap a l’abolició de les barreres de gènere en la música? A veure, dir que gràcies a aquesta cançó el públic podrà ascendir a un pla superior en què els gèneres no defineixen als artistes és flipar-se moltíssim.
No obstant això, hi ha una part de mi que gaudeix amb la confusió i, fins i tot, la vergonya aliena que provoca escoltar aquesta cançó. D’imaginar-se a Elton John fotudíssim de cocaïna, això no costa tant d’imaginar, amb unes ulleres fluorescents cantant a lo Sean Paul a una discoteca d’Ibiza.
Pel que respecta a la resta de cançons salvables del disc, cal mencionar el trio inicial. Les tres cançons que obren el disc són les millors de les 16: ‘Alice‘, ‘Stupid Love‘ i el mega èxit, ‘Rain On Me’ amb Ariana Grande. Aquestes tres cançons recullen l’estil original de Lady Gaga, el de l’època dels himnes com ‘Bad Romance‘ o ‘Poker Face‘ i els actualitza a un estil EDM més actual, tot afegint idees fresques i noves que s’agraeixen moltíssim.
La resta de cançons mediocres del disc manquen d’aquesta última característica mencionada, la frescor i la renovació d’idees. Aquests temes, doncs, s’amunteguen els uns a sobre els altres, sobretot a la part de la meitat de l’àlbum, creant una mena d’amalgama avorrida que molesta força a l’hora d’escoltar el disc sencer, provocant una sensació de repetició i monotonia.
Amb això no vull dir que aquest disc no valgui la pena, penso que és un disc del qual se’n poden aprendre moltes coses i es poden salvar unes quantes cançons. Si Lady Gaga hagués publicat «Chromatica» fa 10 anys, probablement hagués causat una sensació molt millor, i el furor pel disc seria bastant superior al que ha estat. No ens enganyem, però, aquestes cançons no s’estan ballant a les discoteques perquè estan tancades, no perquè no estiguin a l’altura.
EL MILLOR:
EL PITJOR
L’Isma Juárez és un dels nous reporters d’aquesta temporada de l’APM? de TV3, juntament amb en Joel Díaz, amb el qual vam parlar la setmana passada.
Amb l’Isma hem parlat dels seus reportatges, d’altres feines que ha fet per Barcelona, Madrid i fins i tot Londres i hem acabat l’entrevista d’una manera que ens fa preveure que haurem de tornar a parlar molt aviat.
Nits del Fòrum és un projecte promogut per Primavera Sound que obrirà l’incomparable amfiteatre del Parc del Fòrum des de finals de juny i durant els mesos de juliol, agost i setembre a la música en directe a l’aire lliure. Al llarg de sis nits a la setmana, la música tornarà a sonar a la ciutat gràcies a una proposta que combinarà els concerts en directe al capvespre, un espai emblemàtic decorat especialment per a l’ocasió, una oferta gastronòmica i de cocteleria curosament seleccionada i sessions de DJs per amenitzar la vetllada tant abans com després dels directes.
Entre la programació inicial anunciada fins el moment es troben artistes de tots els estils i procedències. Per un costat, dins de la proposta Nits del Primavera destaquen el català Ferran Palau obrint el cicle la nit del 2 de juliol amb el seu meravellós pop d’ànima soul junt a l’aventura en solitari d’Anna Andreu després de Cálido Home, la diva indie Christina Rosenvinge (12 de juliol), els clàssics del pop català Mishima (25 de juliol), Triángulo de Amor Bizarro brindant el seu flamant nou disc homònim (17 de juliol), l’efervescent trio Cariño (19 de juliol), les emocions sintètiques de PAVVLA (18 de juliol), els nous clàssics generacionals Carolina Durante (21 d’agost), la kinkidèlia de Derby Motoreta’s Burrito Kachimba (14 d’agost), la posada de llarg del tercer disc de Hinds (8 d’agost), l’enfant terrible Cecilio G (3 de juliol), el post-punk infecciós de Belako (28 d’agost), Kiko Veneno amb una actuació especial en acústic (22 d’agost), el triomfal espectacle d’Amaia (12 de setembre) i la presentació del nou disc de les llegendes locals Mujeres (19 de juliol). També hi ha espai per a La Mala de la mà del seu flamant disc de retorn MALA (10 de juliol), el portentós pop electrònic de Dorian (18 de setembre), els himnes irreverents de Los Punsetes (9 de juliol), l’estrella urbana emergent Leïti Sene (4 de juliol), el rap sense tallar de Foyone (13 d’agost), Núria Graham por fi revivint les cançons del seu últim disc Marjorie (15 d’agost), la festa sense complexos de Bejo (3 de setembre), el pop del futur de Luna Ki junt a l’experimentador urbà Soto Asa (24 de juliol) i un altre espectacle imprevisible del padrí del trap Yung Beef (19 de setembre).
D’altra banda, la programació de Nits del Fòrum en tota la seva amplitud també s’obrirà a l’eclecticisme amb el rock de barri d’El Drogas (7 d’agost), els cants a l’amor del malagueny Zenet (8 de juliol), les rimes combatives de Tribade (22 de juliol), l’èpica dels valencians Smoking Souls (15 de juliol), la proposta festiva de Los Mambo Jambo (6 d’agost), la mescla de ritmes llatins i electrònica de La Sra. Tomasa (19 d’agost) i el rock sense trampa de Ciudad Jara (9 de setembre), tots ells sota l’auspici de la festa Caníbal de Sala Apolo. De la mateixa manera, el flamenc també tindrà protagonisme gràcies a la promotora Arte por Derecho amb els concerts dels mites Ketama (31 de juliol), l’inimitable Diego El Cigala (27 d’agost), la icona del flamenc sense lligams Capullo de Jerez (18 d’agost) i el jove bailaor El Yiyo (21 de juliol). Completarà el ventall estilístic les propostes de les festes Somoslas i Churros con Chocolate obrint la veda el cap de setmana de l’Orgull amb les actuacions de Monterrosa i La Prohibida el 27 de juny i de Soraya i Sharonne el 28 de juny a banda de la catarsi festiva de la xilena Javiera Mena el 9 d’agost. En darrer lloc i com a nota curiosa, cinc nits estaran dedicades a bandes tribut d’artistes llegendaris com Aretha Franklin (Think, 5 de juliol), Héroes del Silencio (Deriva, 2 d’agost), Queen (Play the Game, 16 d’agost), The Cure (Obscure, 23 d’agost) i Amy Winehouse (The Amy’s Soul, 20 de setembre).
INFORMACIÓ SOBRE LA VENDA D’ENTRADES
Totes les entrades per als concerts anunciats ja estan a la venda a través de DICE. Degut a l’aforament limitat i a les mesures de seguretat i higiene, totes les entrades són de seient numerat i el seu preu varia en funció de la seva ubicació i del concert.
Després de gairebé una dècada de carrera, The 1975 s’han convertit per mèrits propis en una de les bandes més interessants del panorama del pop rock alternatiu del moment. Gràcies als seus constants canvis d’estètica i girs musicals, el grup ha aconseguit crear una llarga legió de fans a tot el món i presentar-se com un punt de referència per a molts artistes que tot just ara estan començant a treure el cap.
El treball de Matt Healy i la resta de membres de la banda ha estat reconegut en premis, sold outs i èxits discogràfics. Ara bé, al final del dia el que realment importa és la música, no? Així doncs, The 1975 ens presenta el seu disc més llarg fins al moment. Un disc que ha generat una gran expectació del públic per diversos retards de la data de llançament i molts senzills que han anat publicant a poc a poc.
«Notes On A Conditional Form« és, com ja he mencionat, un disc llarg i complex, amb alts, molt alts, i baixos, molt baixos. Aquesta és, malauradament, la sensació que deixa l’àlbum a la primera escoltada.
Una primera escoltada que ja permet entreveure un dubte que a moltes persones, entre les que m’incloc, ha generat. Entre els 22 temes que conté «NOACF» n’hi ha uns quants que, parlant clar, sobren.
Això no treu, però, que «NOACF» inclogui grans, grans peces. El disc compta amb algunes de les millors cançons que la banda ha publicat fins al moment. La majoria, però, coincideixen amb els senzills que ja havíem pogut escoltar prèviament.
La cançó que obre pròpiament el disc, ‘People‘ és un tema cru, amb un missatge clar, que recorda als millors temps de bandes com Queens of the Stone Age. Un tema guitarrero que perfora els timpans de la manera més agradable possible i amb una tornada tremendament enganxosa.
Per altra banda, i amb un canvi d’estil radical, temes com ‘The Birthday Party‘ o ‘Jesus Christ 2005 God Bless America‘ aporten la senzillesa i la calma que necessita el disc per combatre la potència del tema anteriorment mencionat. Aquestes dues cançons presenten a un Matty Healy que gairebé xiuxiueja al micro i provoca un efecte més que interessant.
I cançons com ‘If You Are Too Shy (Let Me Know)‘ tenen aquella energia funky disco que The 1975 saben crear tant i tan bé. A diferència d’altres cançons més genèriques de l’àlbum, aquesta és realment «catchy» i, amb força seguretat, es convertirà en un dels nous himnes de la banda.
Per últim, com a gran destacat del treball, hem de parlar de la meva debilitat: ‘You & Me Together Song‘. És impossible no escoltar aquest tema i no recordar les sensacions que emetia el pop-punk de principis del 2000, un efecte nostàlgic més que eficient. Aquesta és, sens dubte, una de les millors cançons que la banda ha gestat fins avui dia.
Entre la setlist del disc, però, s’hi poden comptar quatre cançons purament instrumentals, atmosfèriques. Es pot entendre la funció d’aquests tipus de temes dins un disc, The 1975 ho porten fent amb tots els seus anteriors discs amb el tradicional primer tema ‘The 1975′, i crec que és un bon moviment. En aquest cas, però, Healy i la resta s’haurien d’haver limitat a encabir-hi l’obertura i prou.
Per altra banda, hi ha una sèrie de cançons que realment aporten poc al conjunt del treball. Temes com ‘Yeah I Know‘, ‘Playing On My Mind‘, ‘Bagsy Not In Yet‘ o, fins i tot, el tema que tanca l’àlbum ‘Guys‘ evoquen l’estil de la banda al 100% però no acaben de generar «allò» que els germans grans del disc generen.
Menció especial a la no massa subtil referència al conegut tema de Radiohead ‘Exit (Music for a film)’ amb ‘The End (Music For Cars)‘, una cançó clarament inferior a la peça de la banda de Thom Yorke.
Aquests tipus de cançons poden provocar efectes contradictoris. Per una banda, com ja he dit, són temes que sonen exactament com un s’espera que soni una cançó de The 1975, així que per a un seguidor acèrrim de la banda és una bona notícia. Però per a algú més exigent provocarà una sensació d’avorriment i de repetició innecessària.
Evidentment, jo no sóc ningú per a limitar la capacitat creativa de la banda, que ha quedat demostrat ser molt abundant. Però «NOACF» penso que és un clar exemple de sobresaturació musical, un d’aquells casos en què hauria valgut més la pena fer una selecció més estricta i anar desenvolupant al llarg del temps els temes descartats fins a poder extreure’n una cançó suculenta en un futur.
No obstant això, «NOACF» és un disc de The 1975, amb totes les lletres i tots els números, i amb totes qualitats i defectes que això comporta. Un fet que no es pot negar és que la banda de Healy es troba en un dels seus millors moments, a nivell creatiu i també interpretatiu (breu espai publicitari perquè correu a veure algun dels seus directes més recents). Però això no impedeix que a «NOACF» li sobren 20 minuts de música.
EL MILLOR:
EL PITJOR
El festival Porta Ferrada presenta una programació extraordinària per aquest agost. TheProject, promotora responsable del Festival, comunica la reestructuració de la proposta: recupera la major part dels noms ja anunciats -que actuaran a Sant Feliu entre 2020 i 2021- i afegeix nous artistes al cartell d’enguany.
Stay Homas, Els Amics de les Arts, Sopa de Cabra, Andrea Motis, Miguel Poveda i Ara Malikian s’uneixen al cartell on tambçe actuaran Amaral, Manel, Albert Pla, Nil Moliner, Jethor Tull, Arnau Griso, Los Secretos i Coke Malla.
Els concerts de Jamie Cullum, Ben Harper, Simple Minds, Leiva, Kool and the Gang, God save de Queen, Bad Gyal i Dàmaris Gelabert queden ajornats al 2021.
Així mateix en aquesta edició es podrà gaudir d’un cicle de petit format que tindrà lloc a l’escenari de la Plaça Abadia, protagonitzat per artistes de l’escena local.
Les entrades es posaran a la venda aquest 8 de juny des de les 10 del matí al web del festival.
CONCERTS AJORNATS A 2021:
Les entrades ja adquirides SERAN VÀLIDES per la nova data. Sol·licitem que, si és possible, mantingui les seves localitats, garantint així l´accés al nou concert. Si no pot assistir a la nova data, el termini per demanar la devolució de l’import és de 14 dies.
CONCERTS CANCEL·LATS:
L’import de les seves entrades es retornarà AUTOMÀTICAMENT en el termini màxim d’una setmana, a la mateixa targeta des de la qual es va el pagament.
CANVI DE RECINTE: GUÍXOLS ARENA
Els compradors rebran per e-mail les NOVES LOCALITATS pel recinte, ja què les corresponents a l’Espai Port no seran vàlides per accedir-hi, amb un termini màxim de 30 dies.
L’espai «gran» de Porta Ferrada, esdevé aquest any la seu principal del festival. Amb un disseny especial, adequat a les circumstàncies, tindrà caire d’Auditori per a capacitat de no més de 800 espectadors distribuïts entre platea i grada, aconseguint una proximitat a l’escenari des de qualsevol ubicació que el fa un espai excel·lent.
Els espectadors gaudiran de serveis d’aparcament, zona Village amb Food Trucks, serveis sanitaris, i zona de begudes.
AGENDA
Concerts Guíxols Arena
Dimecres 5 a les 22.30 h STAY HOMAS
Dijous 6 a les 22.30 h ALBERT PLA
Divendres 7 a les 21.30 h LOS SECRETOS + COQUE MALLA
Dissabte 8 a les 21.30 h NIL MOLINER
Diumenge 9 a les 22.30 h ARNAU GRISO
Dimecres 12 a les 22.30 h JETHRO TULL
Dijous 13 a les 22.30 h ANDREA MOTIS
Divendres 14 a les 22.30 h ARA MALIKIAN
Dissabte 15 a les 22.30 h AMARAL
Diumenge 16 a les 22.30 h AMARAL
Dimarts 18 a les 22.30 h SOPA DE CABRA
Dimecres 1es a les 22.30 h MIGUEL POVEDA
Divendres 21 a les 22.30 h MANEL
Dissabte 22 a les 22.30 h ELS AMICS DE LES ARTS
Estem molt contents que Els Amics de les Arts tornin al capdamunt de la Primera Llista i tot gràcies a ‘El senyal que esperaves‘, la cançó que dóna títol al seu nou disc.
Entren a la llista
Black Eyed Peas feat. Ozuna & J. Rey Soul – Mamacita
Flashy Ice Cream – Alba
Surten de la llista
Gertrudis – Avui canviem el món (8 setmanes)
Joel Corry – Lonely (14 setmanes)
Aspirants
Conkarah feat. Shaggy – Banana (DJ FLe – Minisiren Remix) (2 setmanes)
Rosalía feat. Travis Scott – TKN (novetat)
Txarango – A la deriva (novetat)
La Llista Nº 383 / Setmanes en llista / Variació respecte setmana anterior
1 ELS AMICS DE LES ARTS – EL SENYAL QUE ESPERAVES (12) (+1)
2 THE WEEKND – IN YOUR EYES (9) (-1)
3 BENEE FEAT. GUS DAPPERTON – SUPALONELY (6) (+1)
4 ARIANA GRANDE & JUSTIN BIEBER – STUCK WITH U (3) (+4)
5 DUA LIPA – BREAK MY HEART (9) (-2)
6 POWFU FEAT. BEABADOOBEE – DEATH BED (10) (-1)
7 ROBIN SCHULZ FEAT. ALIDA – IN YOUR EYES (10) (+1)
8 STAY HOMAS FEAT. SR WILSON – STAY HOMA (4) (+4)
9 SAINT JHN – ROSES (IMANBEK REMIX) (15) (-3)
10 THE WEEKND – BLINDING LIGHTS (26) (-1)
11 MIKI NÚÑEZ I CIA – ESCRIUREM #JOEMCORONO (28) (+3)
12 DUA LIPA – PHYSICAL (17) (-1)
13 LADY GAGA FEAT. ARIANA GRANDE – RAIN ON ME (2) (+10)
14 SAM SMITH & DEMI LOVATO – I’M READY (7) (-4)
15 SURF MESA & EMILEE – ILY (I LOVE YOU BABY) (5) (+5)
16 DOJA CAT – SAY SO (13) (=)
17 AVA MAX – KINGS AND QUEENS (9) (+5)
18 NEA – SOME SAY (16) (-3)
19 BUHOS – A PROP DELS DÉUS (6) (+5)
20 TOPIC & A7S – BREAKING ME (12) (-2)
21 TWENTY ONE PILOTS – LEVEL OF CONCERN (7) (-4)
22 ALAN WALKER FEAT. AVA MAX – ALONE PT. II (21) (-3)
23 KATY PERRY – DAISIES (3) (+5)
24 FRED DE PALMA & ANA MENA – UNA VOLTA ANCORA (12) (-3)
25 MARSHMELLO FEAT. HALSEY – BE KIND (4) (+4)
26 DRAKE – TOOSIE SLIDE (8) (-13)
27 KAROL G FEAT. NICKI MINAJ – TUSA (24) (-2)
28 LADY GAGA – STUPID LOVE (13) (-2)
29 BLACK EYED PEAS FEAT. OZUNA & J.REY SOUL – MAMACITA (1) (N)
30 KOERS – SOM (7) (+1)
31 MAJOR LAZER FEAT. MARCUS MUMFORD – LAY YOUR HEAD ON ME (3) (+3)
32 JUSTIN BIEBER I QUAVO – INTENTIONS (13) (-5)
33 DOTAN – NUMB (4) (=)
34 JONAS BROTHERS FEAT. KAROL G – X (2) (+3)
35 DOCTOR PRATS – AL FINAL TOT ANIRÀ BÉ (5) (+2)
36 LEWIS CAPALDI – BEFORE YOU GO (28) (-4)
37 MIQUEL ABRAS FEAT. MINOVA – FLOR D’ESTIU (3) (+1)
38 KYGO FEAT. ONEREPUBLIC – LOSE SOMEBODY (2) (+2)
39 BLAUMUT – DE VERITAT (20) (-4)
40 FLASHY ICE CREAM – ALBA (1) (N)
En Joel Díaz el coneixem sobretot pels seus reportatges al programa de TV3 APM?, però també pels seus irreverents comentaris a La Sotana, així com pel fet que s’ha tornat a quedar sense Twitter.
Però algun dia el coneixerem per ser el nou president del Barça. Quan serà això? Com s’ho farà? Quines decisions prendria? Tot això i menys a la conversa que hem mantingut amb ell.
