L’ELAN. l’hem conegut arran de l’entrevista que hem fet per parlar del Festival Boca, organitzat per joves menors d’edat, que tindrà lloc el 31 d’octubre a Paral·lel 62. Ell és un dels artistes del cartell i també forma part de l’equip que ho ha organitzat.
Ens ha explicat que publicava EP aquest divendres i hem aprofitat per saber més detalls del disc, de la temàtica de les cançons, però s’ha de dir que ens hem passat l’entrevista rient. Tot i això que us quedi clar que l’Elan està estudiant música, de fet fa anys que ho fa, i musicalment s’inclina pel trap, cantat en català.
A principis d’aquest any va editar el disc “SENTIT” i posteriorment a l’abril va editar “GOURMET” un altre EP. El juny va arribar “DESPROPÒSIT”. Ara remata aquest any tan intens amb més material inclòs a “bizarre”.
L’haurem de seguir de ben a prop, ja que si amb 16 anys ja és capaç de fer tot això no ens volem ni imaginar com estarà d’aquí a uns anys.
Parlem amb la Natalia i l’Elan, dos dels joves que participen en l’organització del Festival Boca. Juntament amb una vintena de companys, tots nascuts entre els anys 2007 i 2011 s’encarreguen de dirigir diferents comissions per a poder realitzar un festival pensat exclusivament per als joves.
Des de l’abril aquest grup s’ha organitzat per poder oferir una oferta cultural per als joves de Barcelona, que segons comenten, se senten exclosos de gran part de l’oferta musical que ofereix la ciutat. És per això que des del festival també s’ha proposat una iniciativa anomenada “aparca famílies”, on proporcionen un espai també per als acompanyants. D’aquesta manera tota la família pot gaudir del Festival a la Sala Paral·lel 62, el dia 31 d’octubre.
Al cartell, on també participa Elan, trobem noms com Ven’nus, Thatkid o Virtual Diva.
Taylor Swift no n’ha tingut prou amb una setmana liderant i repeteix al número 1 amb ‘The Fate of Ophelia’.
Entren a la llista
Katseye – Gabriela
David Guetta feat. Teddy Swims & Tones and I – Gone Gone Gone
Surten de la llista
Ginestà – Tot el que ens queda (32 setmanes)
Alfred Garcia i Alvaro Soler – Estrella (20 setmanes)
Aspirants
Miki Núñez & MonDJ – La Barca (4 setmanes)
Charlie Puth – Changes (2 setmanes)
Sombr – 12 to 12 (2 setmanes)
ruge – Em desesperes tant (2 setmanes)
La Fúmiga – Gràcies per tant (novetat)
Alfred Garcia & Carlos Sadness – El meu destí (novetat)
Mama Dousha i Nil Moliner – Ha valgut la pena (novetat)
Ginestà – Les coses senzilles (novetat)
Shakira feat. Ed Sheeran & Beéle – Hips don’t lie (novetat)
El jove talent emergent ELAN. està marcant un nou camí dins l’escena del trap català, fusionant la força del gènere urbà amb influències del jazz, el plugg i el R&B. L’artista, format en estudis musicals més clàssics, aposta per una sonoritat rica i innovadora que connecta amb una nova generació d’oients.
Amb treballs com SENTIT i Despropòsit, ELAN. ja ha deixat clara la seva voluntat d’experimentar i d’expressar-se a través d’un estil únic, on la sensibilitat melòdica i l’avantguarda van de la mà.
Aquest divendres acaba de presentar l’EP “bizarre” format per tres noves cançons.
El projecte d’ELAN. representa una evolució natural dins la música urbana catalana, portant-la cap a terrenys més sofisticats sense perdre la seva essència més crua i emocional.
El festival Say It Loud arriba amb una nova edició els caps de setmana del 7 i 8 i del 14 i 15 de novembre amb dos concerts a Paral·lel 62.
Say It Loud és el festival idoni per a aquells a qui els agradi la música i la cultura crítica. El divendres 7 es podrà gaudir de la taula rodona D’allò macro a allò micro. Altres formes d’organitzar i gaudir de la música moderada per Nando Cruz, mentre que dissabte 8 hi haurà el cicle Sound System de 8 hores amb Rebelmadiaq Sound System a l’Ateneu l’Harmonia a Sant Andreu.
El següent cap de setmana hi haurà diferents propostes musicals a Paral·lel 62. Divendres 14, el festival acollirà artistes locals emergents com la cantant Emma Yuzz, que presentarà l’EP Clementine, la rapera C.H.A, que ressalta per les vibracions urbanes novaiorqueses i barcelonines i el duo Mogambo Live, que destaca pel groove electrònic.
La nit principal, el 15 de novembre actuaran artistes internacionals com David Rodigan, Bitty McLean amb The Freedom Street Band, Sorvina i Lander & Adriaan. Els cantants oferiran gèneres des del jazz-rap, l’electrònica o el reggae entre d’altres. Tots aquests artistes es podran veure a la Sala Paral·lel 62.
La setzena mostra de Say It Loud es caracteritza per ser un model alternatiu, amb preus accessibles i espais públics. Una proposta oberta a tothom que va més enllà de la indústria tradicional.
Els Iglú vam fer una entrevista recentment on es va deixar entreveure que podrien plegar, però s’han afanyat a desmentir-ho i de fet han explicat que no estan tan malament i que hi ha Iglú per estona.
De fet aquest divendres han presentat “El refugi” i ens han explicat tot el que cal saber sobre aquest nou treball.
També ens han parlat del concert de presentació, hem proposat que algun artista obri la vetllada, s’han dit alguns noms i ja veurem què passarà.
De moment a escoltar la sorollosa entrevista al Laie on es va colar un micròfon d’ambient molt ràndom però almenys a un dels Marc se l’escolta bé.
El duet barceloní Iglú, format per Marc Gelabert i Marc Hampshire, presenta “El Refugi”, el seu tercer àlbum d’estudi. Amb aquest nou treball, el grup fa un gir sonor i emocional cap a un pop indie més madur, introspectiu i contundent. Les lletres d’”El Refugi” parlen de fer-se gran, de l’amor i de la recerca d’un lloc propi al món, amb una energia crua i directa que connecta amb una generació que creix i es transforma.
Produït íntegrament des de la seva habitació a l’Eixample de Barcelona i amb el suport del segell Delirics, Iglú combina influències de l‘indie britànic, el bedroom-pop i el synth-pop en català, donant com a resultat un so personal i reconeixible. Referents com Coldplay, U2 i The 1975 conviuen amb una identitat pròpia que els ha portat a formar part de festivals com les Festes de la Mercè, el MMVV, el Festival Porta Ferrada o el SOM de Mar, compartint escenari amb noms com Manel o Ferran Palau.
Com a avançament del disc, Iglú publica el doble single ‘Tu i Jo – Serem l’Aire’, dues cares oposades que anticipen la versatilitat de l’àlbum. ‘Tu i Jo’ és una peça enèrgica que explora la intensitat emocional d’aquelles relacions que atrapen i consumeixen. ‘Serem l’Aire’ aposta per un registre més íntim i atmosfèric, amb tocs psicodèlics que recorden a Tame Impala.
Aquest doble llançament se suma a altres senzills ja publicats com ‘Pensar en nosaltres’ o ‘Estic Fart’ (amb la col·laboració de Xicu), consolidant el camí sonor que Iglú transita amb ‘El Refugi’.
Amb més de sis anys de trajectòria conjunta, Iglú s’ha convertit en una de les propostes més personals i estimades del nou panorama musical català. ‘El Refugi’ és, sens dubte, una fita clau que reafirma el seu compromís amb una música honesta, emotiva i generacional.
THUNDERCAT – I WISH I DIDN’T WASTE YOUR TIME
OCEAN ALLEY – DRENCHED
THE LAST DINNER PARTY – THE SCYTHE
ALMOST MONDAY – ENJOY THE RIDE
HAYLEY WILLIAMS – PARACHUTE
DOMINIC FIKE – $500 FINE
LOLO – AMERICAN ZOMBIE
DJO – MR. MOUNTEBANK
FLYCATCHER – FLOOD
GLASS ANIMALS – VAMPIRE BAT
THE BELAIR LIP BOMBS – HEY YOU
PETEY USA – ANYTHING IN BETWEEN
THE LEMONHEADS – TOGETHERNESS IS ALL I’M AFTER
MILKY CHANCE – PASSION
GOOD NEIGHBOURS – SUBURBS
THE BLACK KEYS – A LITTLE TOO HIGH
AX AND THE HATCHETMAN – HOTEL ROOM
ROME I DIRTY HEADS – SLOW AND EASY
El cantant Nil Moliner, un dels artistes més estimats i exitosos del panorama musical actual, i Mama Dousha, la nova veu revelació de la música catalana, han unit forces per presentar “Ha valgut la pena”, un tema carregat de tendresa i sensibilitat que parla sobre les ruptures sentimentals i els cors trencats.
La producció ha anat a càrrec de Roger Rodés i Scotty DK, dos dels noms més reconeguts del país, que han aconseguit una combinació original entre la cançó d’autor i el pop urbà, creant una sonoritat fresca i emotiva.
Amb “Ha valgut la pena”, Nil Moliner i Mama Dousha ofereixen una peça que emociona i connecta amb el públic des del primer acord amb una col·laboració que promet ser una de les més especials de la temporada.
Després d’un any intens, Mama Dousha posarà punt final a la seva gira 2025 el pròxim 1 de novembre a la Castanyada del Cabró Rock. Una gira que ha comptat amb una trentena de concerts i amb presència en alguns dels principals festivals del país, com el Canet Rock, el Vida o l’Acústica de Figueres.
Després del seu segon àlbum “BONES VISTES” (2025), el grup Lluna plena obre un nova etapa musical amb ‘q he fet malament??’, un nou senzill intens i honest, gravat al seu propi estudi, El Troque.
Aquesta cançó consolida l’evolució i la solidesa del seu estil. El tema tracta les contradiccions emocionals i la vulnerabilitat que apareix en les relacions personals, mostrant una versió més madura de la banda sense perdre l’energia i la frescor que els caracteritza.
Lluna Plena és un grup de pop urbà fresc en català format per Toni Palmes, Gorka Vivero, Pol Sanchez i Joan Puigvert. Després d’haver publicat quatre singles i el seu segon àlbum “BONES VISTES” el maig del 2025, el grup s’ha convertit en una de les propostes emergents més interessants de l’escena catalana. El seu objectiu per al 2026 és portar la seva música a més escenaris i consolidar-se dins del panorama musical actual.
La banda anglesa The Last Dinner Party presenta un nou àlbum contemporani, emocional i irònic titulat “From The Pyre”. L’any passat van publicar el seu primer àlbum “Prelude to Ecstasy”, en què es troba la cançó més reconeguda del grup Nothing Matters. Des d’aleshores, el grup s’ha fet un lloc dins l’escena i s’ha consolidat amb aquest nou projecte. Així i tot, les noies no ho han tingut gens fàcil perquè quan van publicar el primer àlbum molta gent les va qüestionar i creien que no arribarien gaire lluny, però ara han tornat a demostrar el que poden fer amb la música.
Agnus Dei és la cançó que obra el disc. Un tema que parla del sacrifici i el dolor a través d’elements naturals. Mentre avança la cançó se senten guitarres i diferents veus interposades que canvien d’intensitat per poder impactar als oients i transmetre aquest missatge dramàtic i intencionat: “Oh, here comes the apocalypse”. Els 5 minuts de durada d’Agnus Dei només és una petita part de tot el que ha de venir amb les altres cançons.
A Count The Ways les revolucions baixen, de tal manera que esdevé un tema íntim i personal. L’amor, la gelosia i l’autodestrucció són els protagonistes de la lletra, uns sentiments que tot i expressar-se tal com són també ho faran a través de metàfores com la serp. Seguidament, comença Second Best, que tot i començar amb el piano i veus de coral, de manera inesperada els sons de guitarra agafen el relleu.
El primer senzill de “From The Pyre” va ser This is the Killer Speaking. Un tema que parla de la traïció i la revenja. Per afrontar la situació, la rendició no és una opció, sinó que les noies asseguren que l’única solució és l’empoderament. Melòdicament, aquesta cançó és de les que més m’agraden del disc, ja que la fusió de gèneres és ideal i molt agradable.
Rifle es podria considerar la cançó dramàtica del disc. Després de This is the Killer Speaking, la banda londinenca se centra en la inquietud, la guerra, la violència i la destrucció. A més, intervenen uns cants en francès que no passen del tot desapercebuts.
M’agradaria destacar Woman is a tree un tema que comença amb harmonies de terror, encara que després esdevindrà tot el contrari; melodies més aviat angelicals. Una cançó mística que representa el poder, la resistència i identitats femenines.
A continuació arriben I Hold Your Anger i Sail Away, que destaquen per la seva emotivitat. La primera reflexiona sobre els rols de la maternitat i la pressió d’esperar que la mare ho faci tot bé. Una cançó directa, vulnerable i profunda. Sail Away, agafa un to més nostàlgic que encoratja a oblidar aquella relació que tant ha marcat i acceptar la pèrdua.
El penúltim tema del disc tracta el dolor de la pèrdua d’un ésser estimat. A The Scythe es pot veure un to més elevat, que anima a superar la situació i acceptar el dolor com una part del procés. Aquesta reflexió fusiona moltes emocions i aprofundeix en la narrativa del disc.
Inferno és l’última cançó del projecte. Tot i que és més aviat calmada qüestiona el dubte i el ressorgiment com a persona, encara que acaba amb un to pessimista. El missatge potent és ideal per posar punt final a “From The Pyre”.
Les noies de The Last Dinner Party ens demostren són capaces de tractar un gran nombre de temes; des de la destrucció, la pèrdua i la vulnerabilitat fins a l’amor i l’acceptació. Un àlbum detallista, amb diferents melodies i moltes qüestions que ens fan plantejar com actuem davant les diverses situacions que ens planteja la vida. Un rerefons que pretén crear una identitat afectiva a través del relat musical “From The Pyre”.
La banda d’Alzira s’acomiada del seu públic després de tretze anys de trajectòria amb un himne d’agraïment que transforma un final en una celebració. La cançó arriba dues setmanes després que La Fúmiga anunciés que es retira l’any 2026 amb quatre últims concerts a Barcelona i València, dels quals 46.000 entrades es van exhaurir en una hora.
La Fúmiga publica ‘Gràcies per tant’, la cançó amb què s’acomiada del seu públic després d’anunciar la seva retirada. Un últim regal carregat d’emoció, agraïment i estima, on el grup posa paraules i música al vertigen dels comiats. El tema és una balada pop carregada de llum, nostàlgia i gratitud, que sintetitza l’esperit col·lectiu i vitalista d’una de les bandes més importants de la música valenciana contemporània.
La lletra parla de l’inevitable moment d’acabar una història d’amor, com la que La Fúmiga ha viscut amb el seu públic. ‘Gràcies per tant’ és un adeu unilateral, una decisió difícil però conscient, que fuig del dramatisme i es converteix en un exercici d’honestedat i de gratitud a totes les persones que han format part del camí.
El tema transmet l’angoixa dels finals, la por a l’oblit i alhora, la certesa que queden les cançons com a llegat compartit. La publicació d’aquesta darrera cançó arriba en ple compte enrere pels concerts de comiat previstos per a l’octubre de 2026, que ja han fet història abans de celebrar-se.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
