VITTARA continua desplegant l’imaginari del seu segon treball discogràfic amb la publicació de ‘Iguals’, el segon avançament d’un disc que arribarà la primavera de 2026. La cançó aprofundeix en el desig de coincidir en el temps amb les persones que estimem i en la dificultat de trobar espais compartits on connectar amb l’amor. Una reflexió íntima sobre la necessitat de retrobar-se amb aquella innocència i entusiasme d’una època en què la vida semblava més senzilla.
El tema ha estat co-produït per Joan Cabré i Pol Guardiola i arriba acompanyat d’un potent univers visual creat per Èric Zwatrzko, amb un videoclip dirigit per Pol Fuentes. Amb aquest nou llançament, els integrants de VITTARA busquen teixir un camí entre el món real i un univers imaginari que vertebrarà tot el disc. ‘Iguals’ arriba després del primer avançament, ‘el meu lloc preferit’, una cançó amb la col·laboració de Socunbohemio que mostrava la cara més tendra i despreocupada del projecte.
VITTARA és la sinergia de l’Uri a les guitarres i veus, el Tuliv al baix i el Pol a les guitarres i teclats. Tres amics de Barcelona que representen una nova generació d’artistes catalans, amb influències que van de Radiohead a El Mató a un Policía Motorizado, però amb una identitat pròpia cada cop més definida.
El grup es va donar a conèixer a principis del 2022 amb l’EP conjunt ‘dosmilset’ al costat de Julieta i, des d’aleshores, no ha deixat de créixer dins l’escena indie-pop catalana. Ara, amb ‘Iguals’, VITTARA aposta per una sonoritat fresca, lluminosa i enèrgica que serveix com a porta d’entrada al nou imaginari sonor de la banda.
Aquest nou disc ja té data de presentació en directe. Serà el pròxim 30 d’abril a Razzmatazz 3, en un concert que marcarà un nou punt d’inflexió en la trajectòria de VITTARA i que els consolida com una de les propostes amb més projecció i personalitat del panorama musical actual.
La cantautora de Barcelona Júlia Lahoz, ens presenta el seu nou senzill de pop en català amb una tonalitat fresca i festiva. Un tema que parla dels vincles familiars i el pas del temps, dedicat a les seves germanes.
Una vida amb molts colors:
Primer, parlem del senzill. Aquest incita a ballar-lo i a somriure quan mirem al passat recordant moments d’infantesa. Així doncs, amb aquest propòsit es reafirma l’univers estètic i delicat de la cantant, amb un discurs emocional honest i proper.
Amb el nou llançament, Júlia Lahoz consolida la seva veu dins les propostes de música de pop en català actual. Demostrant una vegada més, que la música pot ser per a molts un lloc de refugi, però també un espai on poder celebrar i tenir un punt de partida per iniciar noves etapes vitals.
El creixement de Himàlia:
Després del seu pas pel Sona9, va publicar les dues primeres cançons que l’impulsen al panorama musical català: “Guapa pel carrer” i “Faltar”. Contrastant amb aquesta darrera publicació, aquest nou llançament, veiem una cara més pura i celebrativa per part de la cantant. Consolidant l’essència propera i emocional d’Himàlia.
A través dels sons electrònics del gènere del pop, l’artista barcelonina ens transporta als moments d’infantesa amb les seves germanes: jocs, música, rialles… que ens marca la nostra història i queden gravats per sempre. Ara que cadascú ha fet el seu camí, Júlia Lahoz ens parla del desig cap a elles que la vida sigui lliure i plena de colors.
Per altra banda, cal destacar que la cantautora s’ha mantingut honesta a la seva essència com a cantant i als seus principis. Parlant de la ingenuïtat, l’amor i el creixement personal. I aquesta vegada, des d’un prisma lluminós i de celebració.
Laura West presenta ‘LOKA’, un tema enèrgic i ballable que fusiona la calidesa de la bachata amb l’empenta del funk brasiler i subtils textures electròniques. Produïda per Franklin Dam, la cançó marca un pas endavant en el so de l’artista i obre una nova etapa creativa més actual i decidida.
La lletra retrata aquell moment tan reconeixible en què t’agrada algú i descobreixes que ja està en una relació. Una situació agredolça que Laura West transforma en un relat directe i honest, embolcallat d’un ritme lluminós que convida a moure’s i a deixar-se portar.
Musicalment, ‘LOKA’ aposta per una producció fresca i dinàmica, pensada per connectar amb la pista però sense perdre personalitat. Aquesta combinació de sensualitat, energia i llengua pròpia consolida la voluntat de l’artista d’explorar nous territoris sonors sense renunciar a la seva identitat.
El single arriba mentre Laura West treballa en el seu segon àlbum, «Sagrada», un projecte que promet aprofundir en aquest nou univers musical i confirmar el moment creatiu que travessa l’artista.
The Black Keys tornen a la càrrega amb Peaches!, el seu nou àlbum d’estudi, que veurà la llum l’1 de maig a través d’Easy Eye Sound i Parlophone Records. El disc arriba només un any després de No Rain, No Flowers i confirma l’etapa més prolífica del duo format per Dan Auerbach i Patrick Carney, que han publicat sis discos en menys de set anys després d’un llarg silenci discogràfic entre 2014 i 2019.
El primer single, ‘You Got to Lose’, ja deixa clar el camí del nou treball: blues directe, so cru i una energia gairebé visceral. El videoclip que acompanya el tema està rodat durant una actuació sorpresa a Memphis i reforça aquesta voluntat de tornar a l’essència, amb els músics tocant en directe i pràcticament sense retocs de producció.
Segons ha explicat Auerbach, Peaches! neix d’un moment personalment delicat. El disc està profundament marcat pel càncer d’esòfag que va patir el seu pare, una situació que va empènyer el grup a enregistrar d’una manera més impulsiva i emocional. “No sentíem que estiguéssim gravant un disc. Simplement improvisàvem, com si fos només per a nosaltres. És realment primitiu, gravat amb tots els nervis a flor de pell, gairebé cridant”, ha confessat el músic.
El títol del disc també juga amb la referència pop: Peaches! remet inevitablement al conegut hit noventer de The Presidents of the United States of America, tot i que aquí serveix com a contrast amb un repertori que alterna temes més agressius, com ‘Stop Arguing Over Me’, amb peces de devoció i arrel clàssica com ‘Nobody But You Baby’.
Amb Peaches!, The Black Keys semblen reafirmar una necessitat gairebé urgent de crear, publicar i avançar sense mirar enrere, convertint el seu moment vital en matèria primera d’un disc que promet ser un dels més intensos i despullats de la seva trajectòria recent.
Tracklist
01 Where There’s Smoke, There’s Fire
02 Stop Arguing Over Me
03 Who’s Been Foolin’ You
04 It’s a Dream
05 Tomorrow Night
06 You Got to Lose
07 Tell Me You Love Me
08 She Does It Right
09 Fireman Ring the Bell
10 Nobody But You Baby
Obeses fa un pas inesperat i contundent amb la publicació de ‘Pols a l’era’, la seva primera incursió en el terreny del mètal extrem. El tema neix com una resposta artística a diverses lluites vinculades al territori, posant el focus en l’agressió al medi, la pèrdua de sòl agrari i un model de desenvolupament que expulsa la pagesia i posa en risc la continuïtat del món rural.
Amb una sonoritat molt més dura i visceral de l’habitual, ‘Pols a l’era’ canalitza la ràbia i la impotència davant una realitat que afecta directament el país, sense renunciar al discurs compromès que ha marcat bona part de la trajectòria del grup. La cançó es presenta com un crit de resistència i una presa de posició clara davant un conflicte estructural que va més enllà de la música.
Paral·lelament a aquest llançament, Obeses també ha anunciat l’inici d’una nova gira, que començarà el pròxim 16 de maig amb un concert molt especial a la Sala La Canal de Tona, el poble que va veure néixer la banda fa més de quinze anys. Les entrades ja es troben a la venda des d’avui mateix.
El Diluvi torna després de dos anys de silenci discogràfic amb ‘Cantem per tu’, una cançó que reivindica la tradició, la cultura i la memòria compartida com a motor de futur. El tema neix d’un fil invisible que connecta persones, territori i identitat, a través d’una veu que aparentment torna però que, en realitat, mai no s’ha apagat.
Hereva de la cançó compromesa i arrelada a la tradició popular, la lletra apel·la directament al poble. En sintonia amb el llegat d’Ovidi Montllor, la peça no parla d’un retorn físic, sinó d’una presència constant: la d’una veu col·lectiva que ha resistit, que s’ha transmès de mà en mà i que continua viva malgrat els intents d’esborrar-la. El missatge és clar: no partim de zero i, mentre hi haja qui cante, ningú no se’n va del tot.
‘Cantem per tu’ és alhora homenatge i declaració de continuïtat. Canta per les que van lluitar abans i per les que ho fan ara, des d’una herència sembrada amb estima per la llengua, la terra i la llibertat. No és nostàlgia, sinó futur. El “tu” a qui s’adreça la cançó es transforma en totes aquelles persones que han sostingut el país des de la cultura, la comunitat i la resistència, deixant una saó fèrtil que encara brota.
La cançó ha estat produïda per David Rosell als estudis Can Pardaler d’Artés i enregistrada el 9 d’octubre de 2025, Diada del País Valencià, una data carregada de simbolisme que reforça el vincle entre música, territori i identitat. Musicalment, combina una base de pop contemporani amb una melodia d’esperit festiu i col·lectiu, i incorpora la influència del cant de batre valencià, una veu tradicional lligada al treball de la terra i a la memòria del país. Arrel i modernitat conviuen amb naturalitat, mantenint intacta la identitat del grup.
El videoclip de ‘Cantem per tu’ amplia aquest discurs i amaga un homenatge explícit al teixit social del País Valencià. Rodat en localitzacions com la Xara, Xaló, Elx, Alacant, Castalla, València, els Ports, Castelló de la Plana, Catarroja, Benimaclet o Alboraia, el vídeo posa el focus en la lluita col·lectiva i en la necessitat de cura i compromís amb el país. Un bastidor amb tela roja travessa tot el relat visual com a element simbòlic que iguala totes les presències i converteix el carrer en espai de trobada.
Les veus d’El Diluvi apareixen sense artificis, integrades en un cos comú on no hi ha protagonismes individuals, sinó comunitat. Hi participen nombrosos col·lectius i entitats socials, culturals, educatives i veïnals, reforçant la dimensió comunitària del projecte i convertint el videoclip en una imatge coral de resistència i continuïtat.
El resultat és una obra que uneix passat, present i futur en un mateix gest musical i visual, reafirmant la persistència d’una veu col·lectiva que continua viva. ‘Cantem per tu’ és una dedicatòria oberta a totes les que han estat, són i seran. Perquè, mentre hi haja qui cante, ningú no se’n va del tot.
Javito presenta ‘Abraçat a tu’, el darrer avançament del seu nou projecte, una peça reconfortant que compta amb la col·laboració de Marcel Lázara. La cançó es construeix com un espai de pausa i recolliment, un lloc segur on aturar el temps mentre el món continua girant a fora.
Amb una lletra carregada de calidesa, ‘Abraçat a tu’ parla de l’amor com a refugi davant la intempèrie emocional. El foc que escalfa, la nit que es calma, el silenci que queda quan tot se’n va o l’espera del petit sol de primavera dibuixen un relat domèstic i proper, on estimar l’altre i estimar-se a un mateix formen part del mateix gest. La cançó celebra el fet de quedar-se, d’abraçar la calma i trobar casa en una altra persona.
La col·laboració amb Marcel Lázara suma una nova capa de sensibilitat al tema, reforçant el caràcter compartit de la cançó i el seu to honest i sense artificis. Les dues veus conviuen amb naturalitat, posant al centre l’emoció i la paraula, sense presses ni excessos.
Monkiss publica “Molt mono”, un disc de 13 cançons que funciona com una carta de presentació del projecte. El títol juga amb la doble idea que defineix Monkiss: el «mono» es divideix en dos sentits de la mateixa paraula, per un costat, la part tendre del mateix nom i projecte, com seria el petó (kiss) i la part més salvatge i instintiva (el mico). Aquesta dualitat s’expressa al llarg de tot el disc, tant en l’àmbit sonor com en l’emocional.
El disc inclou 3 temes ja publicats com ‘AMIMAMOLA’ que va funcionar com a cançó d’estiu del projecte, i 10 cançons noves, entre elles ‘Nainona’, que parla d’una nit de conèixer a algú nou i ballar amb aquest, o ‘Qüestió de temps’, una cançó sobre creure en un mateix i entendre que els dies grisos també passen. L’àlbum inclou cançons en català i castellà, de manera natural, sense imposar-se cap límit lingüístic.
L’àlbum ha estat autoproduït mà a mà amb Tomàs Sánchez (Dubmas57). El procés ha estat llarg, ja que inicialment les cançons havien de sortir com a senzills, però amb el temps van acabar prenent sentit com un primer treball conjunt que definís què vol ser Monkiss, i una manera de presentar el projecte amb cara i ulls. La proposta combina cançons nascudes des del cor amb altres pensades simplement per fer festa, i nascudes d’aquesta, sense renunciar a parlar de cap de les dues coses.
Monkiss és un projecte musical nascut l’any 2024, amb la voluntat de no tancar-se en un sol registre ni gènere. Parteix de la música urbana, però s’obre al pop, al reggaeton i a tot allò que ens ve de gust explorar a l’hora de crear, amb una idea clara: fer música «de tot per a tothom», perquè cadascú hi pugui trobar la seva cançó preferida, en un mar de diversitat de cançons amb un mood comú.
Els valencians tornen amb molta empenta i amb una gira que promet molta música i festa. La banda, creada per Arnau Giménez (ZOO i la Gossa Sorda) i Mireia Matoses de Pupil·les, estrenen avui ‘De Nit’. Un tema que baixa l’energia de l’èxit ‘Brega’. Amb aquesta cançó ens preparem per al seu segon disc que veurà la llum aquest mes de febrer.
A més a més, el senzill arriba acompanyat d’un videoclip produït per Ana Rajadel, veu consolidada dins la banda d’ençà de la seva primera aparició al senzill ‘Aborronà’. L’escenari del vídeo musical se situa a l’espai natural de la Marjal de Gandia. D’altra banda, la música mostra una varietat sonora i estilística que caracteritzarà el seu nou disc.
En aquest cas, ‘De Nit’ ens endinsa en un univers íntim i oníric, fent una oda a l’amor i a les amistats: un moment d’autoconsciència i gratitud per la lleialtat i l’acompanyament en els moments difícils. Ens endinsem en un reggae mediterrani amb reproduccions cinematogràfiques i instruments concrets com: la guitarra, el violí o el violoncel.
Sobre Malifeta:
Prèviament al seu èxit, el 5 de maig de 2020, quan tot estava parat, València veia néixer un duet amb un primer senzill titulat ‘xinxeta’. Amb aquest tema començava tot. Amb una producció i un videoclip casolans, enregistrat des de casa seva i recopilant imatges del seu dia a dia, la parella donava a conèixer aquest tema, que corria per la xarxa i no deixava de sumar escoltes i visualitzacions.
Posteriorment, el grup publicava cançons que acompanyaven el desconfinament de llavors: ‘Coenta’, ‘T’estime si he begut’ i ‘la cançó de l’estiu’. Van ser els temes que continuaven alimentant el fenomen MALIFETA, que creixia sense més intenció que crear cançons com una forma d’explorar nous sons i estils que s’allunyaven dels seus projectes principals (ZOO i Pupil·les).
Després, el grup valencià anunciava al final de l’any 2024 que començaven la seva primera gira amb el disc «Mitologia». Arribats aquest punt, el grup no ha parat de créixer i arribar a més gent. Altrament, la seva carrera musical ha tret temes com ‘Lambo’ o ‘Aborronà’. Fins i tot han recollit el guardó a Millor Cançó en els Premis Ovidi 2024 per ‘Emili Baró, 14’.
Així doncs, la banda ha crescut i han passat de ser un duet d’una parella que feia música durant la pandèmia, a ser una banda amb imatge i música consolidada. Juntament amb els exmembres de ZOO: Toni Fort ‘Pxllt’ (saxofonista i productor), Héctor Galán (teclats) i Marcos Úbeda (trombó). El grup està escalant dins el panorama musical català i valencià.
Pròxims concerts:
PRIMERES DATES CONFIRMADES:
Llos Festival (Aielo del Malferit) – 28/03
Festival Ítaca (L’Escala) – 4/04
Festillop (Vilallonga) – 11/04
Avant Fest (Vila-real) – 18/04
Al Som Sella (Sella) – 16/05
Pirata Festival (Gandia) – juliol
Feslloc (Benlloc) – juliol
Festiuet (Salou) – juliol
Empordà Music Fest (La Bisbal de l’Empordà) – 15/07
La cantautora de dinou anys NAINA ha estrenat el seu primer disc llarg “VIVES O MORTES”. L’àlbum, a través de pop amb tocs electrònics, urbans i llatins, explora les dualitats emocionals que apareixen durant la vida i també la preocupació universal de trobar estabilitat en un món ple de confusió.
Intencionalitat de l’àlbum
La primera cançó ‘VIVES O MORTES’ ja mostra la intenció del disc, tant per l’estructura del tema com per la temàtica. A través d’un so de pop electrònic que creix progressivament en intensitat rítmica fins a culminar en un clímax parla de patir una època de crisi vital després d’acabar una relació amorosa. I en el fons, exposa que tant la vida com les relacions amoroses son canvi, dubte i fragilitat constant.
Repressió del desig
A continuació, arriba ‘PECAT ORIGINAL’ en col·laboració amb el duet vallenc Figa Flawas, un tema pop amb accents urbans i llatins que és, sens dubte, el plat fort del disc i una bona elecció de primer senzill. La cançó juga amb una metàfora molt clara sobre el pecat; a través de mencions a “la fruita prohibida” i “la culpa” posa paraules a la sensació de reprimir una forta atracció cap a una persona. El tema introdueix també un eix temàtic molt present a la totalitat del disc: la lluita constant entre frenar o deixar-se portar.
La següent, ‘CAPAÇ’ també aborda la por d’atrevir-se a fer el pas amb una persona amb la qual hi ha connexió. Per això, utilitza metàfores com “la corda fluixa” o la “línia roja” que mai han creuat.
Balada i reivindicació
La quarta cançó inicia un parèntesi sonor dins l’àlbum: es passa del pop a la balada a piano. ‘AL MEU PAÍS’ amb la col·laboració de Ginestà és una carta d’amor i suport a una persona, que és realment una metàfora de Catalunya i el País Valencià. En aquest tema, que és realment un homenatge a ambdós territoris, recorden amb nostàlgia els moments que els ha regalat la seva terra i també reivindiquen la necessitat de lluitar per a millorar la realitat d’ambdues zones. Una cançó emotiva i necessària que deixa clar que a un disc de pop també hi ha espai per a les reivindicacions socials.
Tot i que el ritme s’accelera, l’emocionalitat continua a ‘184’. El següent tema és una balada pop d’amor que parla d’un sentiment universal: quan t’estimes una persona, sempre sents que el temps que hi passes és insuficient. A més, líricament mostra una evolució envers el sentiment que explica a les cançons anteriors, a vegades arriba un moment en què la por al compromís i a deixar-se portar desapareixen: “La vida a mi me la devia i ara l’atrevida no té por de dir-te t’estime”.
L’àlbum segueix amb ‘SERÀ MILLOR’, una cançó altre cop amb lletra reivindicativa i amb influències sonores de la música disco dels 2000. En aquest tema, denuncia la pressió i violència simbòlica del masclisme i sobretot, una injustícia directament relacionada amb aquest fenomen: moltes dones senten culpa quan expressen el seu rebuig cap a les actituds masclistes.
Dualitats emocionals
La següent, ‘TOT I RES’ segueix la línia de la primera cançó del disc: explorar la dualitat entre existir o no. En aquest cas, a través de la història d’un vincle que mai va acabar d’estar consolidat explica que pots arribar a ser-ho tot i alhora no ser res amb una persona. Segons l’artista, aquestes cançons estan inspirades en l’experiment del gat de Schrödinger: una cosa pot estar en dos estats oposats alhora.
A continuació, la cantant passa de parlar de relacions que mai no s’han arribat a consolidar —el que la generació Z anomena situationships— a relacions que sí que han pogut prosperar. ‘FÀCIL’ descriu la bellesa i la fragilitat de la quotidianitat un cop ja s’ha començat una relació i les següents, ‘ATREVIDA’ i ‘BLANCA’ mostren les dues cares del record d’una relació amorosa passada. La primera, parla d’una relació tòxica marcada per la intermitència a la qual la cantant no voldria tornar mai. En canvi, la segona narra una relació bonica i marcada pels records quotidians a la qual tornaria sense pensar-s’ho.
Acceptació, frescor i desimboltura
A partir d’aquest punt, les lletres comencen a descriure menys la incertesa i més l’acceptació. A ‘ENAMORAR-ME DE MI’ admet que pensava que el seu malestar se solucionaria reconciliant-se amb una persona, però el que realment necessitava era reconciliar-se amb ella mateixa.
I de la intimitat, es passa a la frescor amb ‘NO SÉ BALLAR’. Aquesta col·laboració amb La Fúmiga, a ritme de bachata i amb una lletra divertida descriu la inseguretat davant del ball i l’atracció, que torna a ser altra vegada el dilema entre la contenció i l’alliberament. Seguidament, en la mateixa línia emocional de deixar-se portar, ‘SOLET’ aborda la tranquil·litat de saber que algunes atraccions són efímeres i fruit de l’adrenalina i no passa res.
Finalment, el disc es tanca amb ‘TABÚ’, un tema que aborda com els problemes de comunicació poden acabar esguerrant una relació. La cantant explica que, mentre durava la relació, sentia que ella mateixa era el tema que l’altra persona evitava afrontar; però un cop aquesta s’acaba, parlar de l’altra persona esdevé tan dolorós que la situació s’inverteix i és ella qui converteix l’altre en el seu tema tabú.
En els últims trenta segons de la cançó, la producció fa un gir radical i passa dels sons electrònics a la nuesa d’una sola guitarra i la seva veu. L’interludi es tanca amb la frase: «Per a tu va ser un joc i per a mi va ser el foc que cremava el temps. I si el món acaba demà, què hi farem?», una cita que sintetitza amb precisió el recorregut emocional de l’àlbum: superar la incertesa implica també assumir que moltes coses no depenen de nosaltres i només ens queda acceptar-les.
Conjunt de l’àlbum
En definitiva, “VIVES O MORTES” és un debut reflexiu i amb personalitat que aconsegueix reivindicar la personalitat artística de NAINA i també les seves inquietuds tant personals com socials. A través d’un so fresc que barreja el pop amb altres estils i també de col·laboracions coherents i ben integrades, posa en paraules el viatge emocional d’aprendre a resoldre dubtes vitals i acceptar les inseguretats pròpies. I, sobretot, deixa una cosa molt clara: sabrà fer-se un lloc i aconseguir un segell propi dins del món del pop en català.
El grup La Pandemic estrena “Un piset al Raval”, un recull d’onze cançons que consoliden l’esperit col·lectiu i obert del projecte, amb diverses col·laboracions especials d’amics i còmplices de la banda. Les cançons transiten entre el català, l’anglès i el francès, fidels al seu propi estil, en què juguen amb les llengües i amb la música.
És per això que, en aquesta entrevista, l’Erin i el Quim ens explicaran els inicis de la banda, com és treballar amb un equip tan gran de persones, com es troba un racó per fer música amb vides que no són d’estrelles del pop i com la música sempre és present i és allò que uneix tot el grup.
JustPolete presenta ‘Amort’, el seu nou llançament de tall urbà, una proposta que aposta per aturar-se en un ecosistema musical sovint accelerat pels algorismes, les façanes i les dinàmiques d’ego. La cançó, acompanyada del seu videoclip oficial, ja es troba disponible a totes les plataformes digitals.
‘Amort’ parla del pas del temps i de com créixer també implica perdre part de la il·lusió. La lletra reflexiona sobre el moment en què l’art es converteix en números, aparences i competició constant, i sobre la decisió conscient d’entendre el joc però no formar-ne part. No és un gest de superioritat, sinó una manera de protegir l’essència pròpia, sense presses i sense permetre que ningú la modelin des de fora.
Enmig d’aquest context, la cançó dibuixa el retrat d’algú que decideix frenar per trobar refugi en l’amor, la calma i la veritat, mentre tot al voltant continua corrent. Musicalment, la peça destaca per una producció acurada i una sonoritat fresca que posa en valor la polivalència artística de JustPolete, atent a cada detall tècnic.
El videoclip de ‘Amort’, dirigit per Telma Gonzalez i enregistrat per Guevara Film amb la direcció de fotografia de Sofia Guevara, trasllada visualment aquesta recerca d’autenticitat. Les imatges reforcen la idea de pausa i introspecció que travessa la cançó, convertint el llançament en una declaració de principis tant sonora com visual.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
