Després d’una dècada de silenci, La Gossa Sorda torna amb força amb el llançament d’’A Tornallom’, una nova cançó que marca el seu esperat retorn als escenaris. El grup de Pego ja va anunciar el passat 9 d’octubre la seva minigira de retrobament, per a la qual han venut més de 50.000 entrades en poques setmanes, confirmant així les ganes del públic de reviure l’energia i el compromís de la banda.
‘A Tornallom’ és molt més que un senzill: és el nom de la gira i un símbol del seu esperit col·lectiu. El títol fa referència a la tradició valenciana de l’intercanvi de feines al camp, un gest de solidaritat i cooperació que la banda recupera com a metàfora del seu retorn i del treball conjunt per tirar endavant com a poble.
La cançó, que manté tota l’essència sonora i reivindicativa de La Gossa Sorda, parla del present i del futur, i està dedicada a les víctimes de la DANA i, per extensió, a tot el poble valencià, especialment a la joventut. Han passat 11 anys des del seu últim disc d’estudi, però el grup torna amb la mateixa força, energia i autenticitat que els va convertir en una de les bandes més estimades i representatives de la música en valencià.
Amb lletra de Josep Nadal i Àlex Seguí i música original del grup, el tema ha estat produït per Joan Marc Pérez i Salvador Bolufer. La gravació es va dur a terme el passat setembre als Pentasonic Studios de Palma de Gandia, amb Samuel Ferrer a càrrec de l’enregistrament i la mescla.
El videoclip oficial de ‘A Tornallom’ combina imatges actuals gravades a un magatzem de l’Albufera amb arxius antics del grup, enregistrats entre 2006 i 2010, que mostren els seus inicis i la seva evolució. La direcció ha estat a càrrec d’Helga Ambak i Héctor Pinos, amb la col·laboració de Sergi Miralles i Mila Luengo.
Amb aquest retorn, La Gossa Sorda reivindica una vegada més la força del col·lectiu, la memòria i la identitat valenciana, demostrant que el seu missatge segueix més viu i necessari que mai.
L’Embassa’t de Sabadell, el festival de música independent del Vallès, ha anunciat els primers noms de la seva divuitena edició, que tindrà lloc els dies 14, 15, 16 i 17 de maig de 2026 al Parc Catalunya de Sabadell. Sota el lema “18 anys provocant”, el certamen celebrarà la seva majoria d’edat amb una programació que reivindica el seu esperit lliure, inconformista i compromès amb la música d’avantguarda.
L’edició de 2026 estarà encapçalada per dues figures internacionals: la cantaora andalusa Ángeles Toledano, una de les veus més potents del nou flamenc contemporani, i la productora gallega Cora Novoa, referent de l’electrònica experimental europea. Ambdues simbolitzen la voluntat de l’Embassa’t d’esdevenir un espai de diversitat sonora i creativa, obert a totes les formes de música independent actual.
Ángeles Toledano presentarà el seu disc “Sangre Sucia”, nominat als Latin Grammy 2025 com a Millor Àlbum de Música Flamenca, una obra que fusiona tradició i contemporaneïtat i que ha consolidat la jove artista com una de les veus més estimulants del flamenc actual. Per la seva banda, Cora Novoa oferirà el seu reconegut AV Live, un espectacle immersiu que combina art, tecnologia i música per crear una experiència sensorial única.
El cartell també inclou propostes que reflecteixen la nova escena emergent: el duet barceloní Alosa, que reinterpreta el folklore català amb sonoritats actuals; el productor uruguaià Lechuga Zafiro, figura clau del club llatinoamericà experimental; i Dan Peralbo i El Comboi, banda de Torelló que presentarà en primícia el seu segon disc, després de consolidar-se amb el seu punk-pop directe i crític.
Un altre dels moments destacats serà la sessió b2b de Mad Miran i Oma Totem, una trobada exclusiva entre dues figures de l’electrònica underground que promet una actuació plena de tensió, ritme i experimentació sonora.
L’Embassa’t 2026 s’inaugurarà el dijous 14 de maig amb un concert obert al públic i desplegarà el gruix de la seva programació durant el cap de setmana del 15 i 16, amb tres escenaris al Parc Catalunya, un espai natural ideal per gaudir de la música en directe sense aglomeracions. El diumenge 17 tindrà lloc la jornada de cloenda, mentre que el 9 de maig se celebrarà un concert de presentació a la Sala Estruch de Sabadell.
Les entrades ja estan a la venda a www.embassat.com, amb un abonament de dos dies (15 i 16 de maig) a 59 €.
Amb una trajectòria que combina risc, proximitat i innovació, l’Embassa’t celebra divuit anys consolidant-se com un dels festivals de referència de la música alternativa a Catalunya, fidel al seu esperit provocador i a la seva aposta per la creativitat sense fronteres.
El Mad Cool Festival ha desvelat el seu cartell complet per a l’edició de 2026, que promet ser una de les més potents de la seva història. El festival madrileny, que se celebrarà del 8 a l’11 de juliol a l’espai Iberdrola Music de Villaverde, reunirà grans noms del rock i el pop internacional com Foo Fighters, Lorde, Florence + The Machine o Nick Cave And The Bad Seeds, entre molts altres.
Entre els principals caps de cartell també hi figuren The War On Drugs, Twenty One Pilots, Pulp, Moby, Wolf Alice, The Black Crowes, Pixies, David Byrne i Jenny Lewis. A més, el públic podrà gaudir dels directes de bandes i artistes com The Last Dinner Party, The Blaze (DJ Set), Interpol, A Perfect Circle, Sigrid, Holly Humberstone, Matt Berninger i Dogstar.
Després d’anunciar recentment diverses novetats que transformaran parcialment el format del festival, Mad Cool 2026 aposta clarament per un cartell d’alt nivell amb quatre jornades plenes de música al cor de Madrid.
Venda d’entrades i preus
Els clients del Banco Santander tindran accés preferent a la preventa d’abonaments i entrades de dia del 17 de novembre a les 10 h fins al 20 de novembre a les 9.59 h, amb preu especial i accés fast track al festival a través de www.madcooltickets.com.
Els socis de Mad Cool també podran accedir a la mateixa franja de preventa exclusiva i gaudir d’un preu reduït en les seves compres.
La venda general d’abonaments i entrades de dia començarà el 20 de novembre a les 10 h a www.madcooltickets.com.
Preus – Preventa Santander i socis
Abonament general: 225 € + despeses de distribució
Abonament VIP: 380 € + despeses de distribució
Entrada de dia general: 85 € + despeses de distribució
Entrada de dia VIP: 130 € + despeses de distribució
Preus – Venda general
Abonament general: 240 € + despeses de distribució
Abonament VIP: 425 € + despeses de distribució
Entrada de dia general: 95 € + despeses de distribució
Entrada de dia VIP: 160 € + despeses de distribució
Amb aquest cartell ple d’estrelles i una organització que busca millorar l’experiència del públic, el Mad Cool Festival 2026 es presenta com una cita imprescindible per als amants de la música en directe.
En aquesta segona edició dels Premis Primera Fila teníem clar que volíem apostar per artistes emergents però sense oblidar-nos de grans noms de la indústria musical que seguim des de fa anys.
El 26 de novembre a la Rouge tindrem actuacions musicals de: Miki Núñez, Sara Roy, Alfred García, Mariona Escoda, Arnau Aragall, Aina Reig, L4, Biel Bullich i Mariona Mir, la guanyadora de la primera edició del concurs Primera Versió, que interpretarà ‘Sort de tu’, d’Oques Grasses.
La gala serà a porta tancada per la limitació d’espai, però si ens seguiu el nostre Instagram podreu aconseguir una de les 10 entrades que sortejarem els propers dies.
Una vegada més a Primera Fila premiarem els 20 millors artistes/grups de l’any i ho farem en una nit que promet ser plena d’estrelles i convidats sorprenents.
Aquest diumenge era el dia de tornar a veure Katy Perry en directe a Barcelona, set anys després de la seva última visita, de la qual, per cert, en guardava molt bon record. Però la notícia que Oques Grasses dirien adéu el 2026, va trastocar tot el meu cap i l’alegria que tenia de tancar la setmana de bon rotllo.
Sé que segurament els seguidors de Katy Perry que ara m’estigueu llegint pensareu: i a mi què? Però imagineu que, de cop, Katy Perry anuncia que plega. Oi que estaríeu tristos i tindríeu dins vostre molts sentiments? Doncs això és el que he sentit mentre el públic del Palau Sant Jordi feia l’onada esperant l’artista, que encara no sortia a l’escenari. Alegria exterior i tristesa per dins.
Per sort, durant el concert he pogut oblidar-me d’aquesta mala notícia, i en això hi té molt a veure l’espectacle que ha ofert l’artista. Una vegada més, anar-la a veure en directe és molt més que escoltar els seus èxits un rere l’altre: tots ells els vesteix amb una excel·lència digna d’admirar. En aquesta ocasió amb un aire de videojoc futurista, tot ha anat evolucionant en els diferents actes que ens tenia preparats.
Ja fa uns quants anys que les cançons de Katy Perry passen sense pena ni glòria per les llistes d’arreu del món. N’és una prova la rebuda de les noves cançons en comparació amb els seus èxits més reconeguts quan sonen en directe. Res a veure un ‘Roar’ amb un ‘Lifetimes’, que, tot i ser una molt bona cançó, confirma que l’artista fa anys que viu de renda dels seus grans èxits, i n’és conscient.
La posada en escena ha estat magistral, amb unes pantalles gegants que ens han permès veure-ho tot al detall, i també amb els vídeos que havia preparat per presentar els diferents actes en què es divideix el concert, com hem dit abans amb aires molt futuristes.
L’amor de l’artista cap a Barcelona s’ha fet evident amb una passarel·la en forma d’infinit per la qual ella, els seus ballarins i, en menor mesura, els seus músics, han anat desfilant al llarg de les més de dues hores que ha durat el xou.
Un concert on l’hem tornada a veure sobrevolant el públic amb les politges que la subjectaven, cosa que ha deixat més d’un bocabadat amb el que estava contemplant. També hi ha hagut una mica de pirotècnia, confeti i participació del públic: entre ells, un nen de 12 anys, una noia disfressada de tauró i un noi de Reus (l’únic que parlava català dels que ha tret). Uns instants que segur que han estat capturats per les famílies i amics dels afortunats seguidors, que s’han fet selfies, abraçades i tot el que fes falta amb la seva ídola.
A més de repassar el seu últim disc “143”, també ha interpretat en directe la seva recent estrena ‘bandaids’, que, s’ha de dir, sona prou bé. Les noves cançons s’han intercalat amb èxits com ‘Chained to the Rhythm’, ‘Part of Me’, ‘Teenage Dream’, ‘California Gurls’, ‘Dark Horse’, ‘Unconditionally’, ‘I Kissed a Girl’ o l’aclamada ‘Firework’, que ha servit per confirmar que l’amor de Barcelona cap a l’artista continua sent infinit.
Oques Grasses ha anunciat amb una publicació al seu compte d’Instagram que l’últim concert de la història del grup serà el dia 10 d’octubre de 2026 a l’Estadi Olímpic Lluís Companys de Barcelona. A través d’un vídeo i un text emotiu en què agraïen a la seva audiència el suport durant els setze anys de projecte, han confirmat que Oques Grasses s’acaba.
“A tu, que hi has estat sempre, venim a dir-te que això s’acaba. Les coses maques a vegades han d’acabar per recordar-les sempre més així” diu una part del seu comunicat.
El passat 1 de novembre al concert de La Castanyada del Cabró Rock el grup osonenc ja havia donat una pista d’un possible espectacle final quan Josep Montero va dir: “Hi haurà un dia que serà l’últim concert, però no serà avui”.
Les entrades per l’espectacle sortiran a la venda el dia 12 de novembre a les tres de la tarda al web del grup i a The Project. El preu serà a partir de 35 euros.
Serà la primera vegada que un artista o grup que canta en català programa un concert en aquest recinte, on podrien acollir més de 55.000 persones en cas de vendre-ho tot.
Oques Grasses no són només una banda: són un autèntic fenomen cultural que ha redefinit la música catalana contemporània. Formats a Osona el 2010 sota el lideratge de Josep Montero, han bastit un univers propi on conviuen l’humor, la sensibilitat i una mirada lúcida sobre la vida. Amb un llenguatge musical obert que fusiona pop, reggae, funk, electrònica i sons urbans, el grup ha aconseguit connectar amb un públic immens i fidel, convertint moltes de les seves cançons en himnes generacionals.
El debut “Un dia no sé com” (2012) ja mostrava aquella essència fresca, surrealista i autèntica que els va obrir les portes de festivals i places d’arreu del país. Amb temes com ‘Passos importants’ o ‘Cul’, els osonencs van fer-se un nom en l’escena catalana i van iniciar una relació molt especial amb el seu públic.
Amb “Digue-n’hi com vulguis” (2014), Oques Grasses van començar a consolidar un so més madur i una lírica que combinava ironia, espiritualitat i quotidianitat. El salt definitiu arribaria amb “You Poni” (2016), un disc d’experimentació sonora que va culminar amb l’espectacle teatral “Meravellós desastre”, representat a escenaris d’arreu del territori.
El 2019, “Fans del Sol” va catapultar-los definitivament a la primera línia. Amb més de 120 milions de reproduccions a Spotify, cançons com ‘Sta guai’, ‘Serem ocells’ o ‘In The Night’ (Disc de Platí) van convertir el grup en un fenomen transversal capaç d’omplir grans recintes.
Dos anys després, “A tope amb la vida” (2021) va reafirmar la seva posició amb temes com ‘Petar-ho’, ‘La gent que estimo’ o ‘Elefants’, i un debut sorprenent al terrat de l’Oficina de Turisme de Girona en el marc del Festival Strenes. L’èxit va culminar el 2023, quan Oques Grasses van fer història omplint el Palau Sant Jordi, esdevenint la primera banda del segle XXI amb repertori íntegrament en català que ho aconseguia.
El retorn el 2024 amb “Fruit del deliri” va confirmar la seva maduresa artística. El disc, que es va convertir en el millor debut d’un àlbum en català a Spotify, va demostrar que continuen sabent reinventar-se sense perdre l’essència.
Amb més de 400 milions de reproduccions, tres Discs d’Or i tres Discs de Platí, Oques Grasses són avui la banda més exitosa de la música catalana recent. Però més enllà dels números, Josep Montero, Guillem Realp, Miquel Biarnés, Arnau Altimir, Joan Borràs, Miquel Rojo i Josep Valldeneu han creat una obra amb ànima. Les seves cançons, carregades de llum i humanitat, parlen de creixement, amor i transformació, sempre amb una mirada tendra i rural que reivindica “fer-se un hort com a acte subversiu”.
Oques Grasses són, en definitiva, molt més que un grup: són un símbol d’autenticitat i comunitat. La seva música celebra la vida des de la senzillesa i la coherència, demostrant que la cultura catalana pot ser universal sense perdre les arrels.
Lily Allen trenca set anys de silenci musical amb “West End Girl“. Un àlbum que suposa un autèntic retrat visceral i sincer sobre el matrimoni fallit de la cantant amb David Harbour (“Stranger Things”). El projecte neix de la necessitat de l’artista per sortir de la depressió en què estava immersa. D’aquesta manera, tan sols en 10 dies tancada a l’estudi, Allen mostra el deteriorament cronològic de la seva relació de forma directa i contundent.
La narrativa del disc és excel·lent. Les primeres cançons funcionen com a context previ. Com la que li dona nom ‘West End Girl‘ on, com en l’inici d’una pel·lícula de terror, la protagonista es troba totalment delectada per la seva vida ideal. Allen, anglesa de naixement i resident als Estats Units després de casar-se amb Harbour, ha de tornar a Londres un temps per motius laborals. Arriba la catarsi: una videotrucada amb la seva parella de la qual només podem escoltar la part en què ella parla i reacciona.
No ens cal esperar gaire per assabentar-nos de què ha passat. ‘Ruminating‘ revela que ell no pot aguantar tant temps separats i “necessita” obrir la relació. Una proposta explosiva que lluny de ser rebutjada, Allen accepta en un intent desesperat de no perdre a qui estima incondicionalment. Un tema que destaca per la bona coordinació entre melodia i lletra. El ritme accelerat i enganxós il·lustra el bucle de pensaments en què s’endinsa la cantant, juntament amb una distorsió de la veu que actua com a símbol del desconcert i la incomoditat de l’acceptació d’allò que realment no es vol. El resultat és el malestar continu que la fa estar ‘Sleepwalking‘, ja no actua racional ni es mostra atenta al seu entorn perquè la situació consumeix la seva vitalitat.
Però és que per si no n’hi hagués prou, certes actituds distants i estranyes l’han fet sospitar. Tant és així que després d’espiar-lo i llegir alguns missatges, Lily Allen descobreix la doble vida del seu marit i ara sí, ja no hi ha marxa enrere. “Who is Madeline?” és la gran pregunta que es repeteix contínuament a ‘Tennis‘ i que acabarà resolent a la mateixa ‘Madeline‘. Allí tot explota i l’artista deixa anar el que porta dins en la primera i més agitada part de la cançó. Però el que més destaca són els missatges parlats que dedica a aquesta tercera, a qui no retreu res, simplement li reclama sinceritat sobre els fets.
L’àlbum se sent en tot moment com estar dins la seva ment, com quan a ‘Relapse‘ narra el temor a recaure en les addiccions i alcohol. O quan afirma a ‘Pussy Palace‘ que “ja res tornarà a ser com abans” i això li dol. Diàlegs interns amb veu distorsionada novament per potenciar la sensació de pensament intrusiu continu.
Però no tot és primera persona. ‘4chan Stan‘ i ‘Dallas Major‘ presenten dos alter ego de l’artista amb històries similars que descentralitzen, però potencien el discurs. A més a més no és l’única veu que escoltem, el productor Specialist Moss se suma a ‘Nonmonogamummy‘, el tema amb l’actitud més potent, on els intèrprets no tenen por de mullar-se i opinar sobre les relacions no monògames.
El to nostàlgic es recupera quan declara que ho ha donat tot i ella s’ha conformat amb ‘Just Enough‘, no donant-se el lloc que mereixia. Per aquesta raó ‘Beg for me‘ suposa un canvi de paradigma, i obra la veda a un últim tram del disc amb més poder. Allen sentencia tota una declaració d’independència emocional que es reafirma en ‘Let You W/In‘ i que va acompanyada d’una harmonia molt més positiva.
Podríem dir que el propòsit principal de tot l’anterior és arribar a ‘Fruityloop‘, un relat autoconclusiu sobre les relacions i la immaduresa emocional. Un tema que tanca suggerint un cicle interminable de patrons que impedeixen el creixement personal d’ell i dels que ja no se sent responsable.
Aquest cinquè àlbum ha estat una autèntica teràpia per Lily Allen. Que sigui un projecte tan real t’endinsa en la narrativa des de la primera escolta. El seu clàssic estil alternatiu i melancòlic segueix present, encara que ha aconseguit adaptar-ho al panorama musical actual. He d’admetre que algun tema sona repetitiu, però la magnífica narrativa sobre què està construït el relat ajuda a fer l’escolta completa de “West End Girl”, un àlbum intimista on es respira veritat i sentiment en cada estrofa.
Taylor Swift es resisteix i manté el número 1 de la Primera Llista per quarta setmana consecutiva amb ‘The Fate of Ophelia’.
Oques Grasses han dit adéu amb ‘Sort de tu’, després de 56 setmanes a la llista, el tema en català que més setmanes haurà aguantat en tota la història de la Primera Llista.
Entren a la llista
La Ludwig Band – On t’has ficat aquesta nit
La Fúmiga – Gràcies per tant
Mama Dousha i Nil Moliner – Ha valgut la pena
Ginestà – Les coses senzilles
Surten de la llista
Oques Grasses – Sort de tu (56 setmanes)
Sexenni & Yung Rajola – Avall lo paper (19 setmanes)
La Ludwig Band – Ha plogut des de llavors (6 setmanes)
The Tyets – Tandem (18 setmanes)
Aspirants
Charlie Puth – Changes (4 setmanes)
Alfred Garcia & Carlos Sadness – El meu destí (3 setmanes)
Shakira feat. Ed Sheeran & Beéle – Hips don’t lie (3 setmanes)
Banda Neon – Guapíssima (2 setmanes)
Rosalía – Berghain (2 setmanes)
Sexenni & Miki Núñez – Televisió (novetat)
Taylor Swift – Opalite (novetat)
Tame Impala – Dracula (novetat)
Lily Allen – West end girl (novetat)
Lildami & Sr Chen – Passaport (novetat)
En Max Navarro ha estat un dels concursants catalans que també ha participat a Operación Triunfo 2025, al costat per exemple de la Judit Garuz. Un cop va finalitzar el seu pas pel programa vam voler-lo conèixer i saber com havia viscut aquesta experiència.
També ens va explicar els seus gustos musicals, que van des de Judit Neddermann, passant per Rita Payés o Miki Núñez, que relata li faria molta il·lusió coincidir.
En Max té clar que vol cantar en català, tot i que a OT va compondre també en castellà. Però que ell somia, estima i viu en català. També diu que vol compaginar la música amb la seva vessant interpretativa.
La Judit Garuz ha estat una de les participants catalanes de l’edició 2025 de Operación Triunfo. No volíem deixar passar l’ocasió de parlar amb ella després del seu pas per l’Acadèmia, conèixer les seves vivències, però també saber els seus plans de futur.
Un futur que passarà per estrenar una nova cançó que arribarà properament i de la que ens va parlar amb molta il·lusió.
Vam voler saber els seus gustos musicals i ens va dir que li encantaria una col·laboració amb la Mushka.
De tot això i molt més en va parlar en aquesta conversa amb Primera Fila.
La 68a edició dels Premis Grammy se celebrarà el diumenge 1 de febrer de 2026 al Crypto.com Arena de Los Angeles. La cerimònia, coneguda com “La Nit més gran de la música”, s’emetrà en directe per CBS i es podrà veure també a Paramount+.
El raper californià Kendrick Lamar és el gran protagonista d’aquesta edició amb nou nominacions, entre les quals destaquen Àlbum de l’Any per “GNX”, Gravació de l’Any i Cançó de l’Any per ‘luther’, la seva col·laboració amb SZA. El segueixen Lady Gaga, Jack Antonoff i Cirkut, amb set nominacions cadascun, i Bad Bunny i Sabrina Carpenter, amb sis. SZA, Turnstile i Tyler, the Creator completen la llista dels més nominats amb cinc cadascun.
La llista completa de nominacions, publicada per la Recording Academy, confirma un any d’enorme diversitat estilística, amb presència destacada del pop, el hip hop, el R&B, el rock alternatiu i la música llatina.
Entre les nominacions principals, els aspirants a Àlbum de l’Any són “DeBÍ TiRAR MáS FOToS” de Bad Bunny, “SWAG” de Justin Bieber, “Man’s Best Friend” de Sabrina Carpenter, “Let God Sort Em Out” de Clipse, “MAYHEM” de Lady Gaga, “GNX” de Kendrick Lamar, “MUTT” de Leon Thomas i “CHROMAKOPIA” de Tyler, the Creator.
A Gravació de l’Any destaquen ‘DtMF’ de Bad Bunny, ‘Manchild’ de Sabrina Carpenter, ‘Anxiety’ de Doechii, ‘WILDFLOWER’ de Billie Eilish, ‘Abracadabra’ de Lady Gaga, ‘luther’ de Kendrick Lamar amb SZA, ‘The Subway’ de Chappell Roan i ‘APT.’ de ROSÉ i Bruno Mars.
En la categoria de Cançó de l’Any, hi figuren composicions com ‘Abracadabra’ (Lady Gaga), ‘Anxiety’ (Doechii), ‘APT.’ (ROSÉ i Bruno Mars), ‘DtMF’ (Bad Bunny), ‘luther’ (Kendrick Lamar i SZA), ‘Manchild’ (Sabrina Carpenter) i ‘WILDFLOWER’ (Billie Eilish).
La categoria de Millor Artista Nou inclou noms com Olivia Dean, KATSEYE, The Marías, Addison Rae, sombr, Leon Thomas, Alex Warren i Lola Young.
A més, els Grammy 2026 incorporen dues noves categories: Millor Àlbum de Country Tradicional i Millor Portada d’Àlbum, on hi competeixen Bad Bunny, Djo, Perfume Genius, Tyler, the Creator i Wet Leg.
La cerimònia del 2026 promet ser una de les més competitives dels darrers anys, amb una clara expansió cap a nous estils i formats visuals, consolidant els Grammy com el premi més prestigiós de la indústria musical mundial.
NOMINACIONS
Album of the Year
Bad Bunny – Debí Tirar Más Fotos
Clipse, Pusha T & Malice – Let God Sort Em Out
Justin Bieber – Swag
Kendrick Lamar – GNX
Lady Gaga – Mayhem
Leon Thomas – Mutt
Sabrina Carpenter – Man’s Best Friend
Tyler, the Creator – Chromakopia
Record of the Year
Bad Bunny – DTMF
Billie Eilish – Wildflower
Chappell Roan – The Subway
Doechii – Anxiety
Kendrick Lamar & SZA – Luther
Lady Gaga – Abracadabra
Rosé & Bruno Mars – Apt.
Sabrina Carpenter – Manchild
Song of the Year
Bad Bunny – DTMF
Billie Eilish – Wildflower
Doechii – Anxiety
Huntr/x – Golden
Kendrick Lamar & SZA – Luther
Lady Gaga – Abracadabra
Rosé & Bruno Mars – Apt.
Sabrina Carpenter – Manchild
Best New Artist
Olivia Dean
Katseye
The Marías
Addison Rae
sombr
Leon Thomas
Alex Warren
Lola Young
Producer of the Year, Non-Classical
Dan Auerbach
Cirkut
Dijon
Blake Mills
Sounwave
Songwriter of the Year, Non-Classical
Amy Allen
Edgar Barrera
Jessie Jo Dillon
Tobias Jesso Jr.
Laura Veltz
Best Pop Solo Performance
Chappell Roan – The Subway
Justin Bieber – Daisies
Lady Gaga – Disease
Lola Young – Messy
Sabrina Carpenter – Manchild
Best Pop Duo/Group Performance
Cynthia Erivo & Ariana Grande – Defying Gravity
Huntr/x – Golden
Katseye – Gabriela
Rosé & Bruno Mars – Apt.
SZA With Kendrick Lamar – 30 for 30
Best Pop Vocal Album
Justin Bieber – Swag
Lady Gaga – Mayhem
Miley Cyrus – Something Beautiful
Sabrina Carpenter – Man’s Best Friend
Teddy Swims – I’ve Tried Everything but Therapy (Part 2)
Best Dance/Electronic Recording
Disclosure & Anderson .Paak – No Cap
Fred Again.., Skepta & PlaqueBoyMax – Victory Lap
Kaytranada – Space Invader
Skrillex – Voltage
Tame Impala – End of Summer
Best Dance Pop Recording
Lady Gaga – Abracadabra
PinkPantheress – Illegal
Selena Gomez & Benny Blanco – Bluest Flame
Tate McRae – Just Keep Watching (From F1® the Movie)
Zara Larsson – Midnight Sun
Best Dance/Electronic Music Album
FKA twigs – Eusexua
Fred Again.. – Ten Days
PinkPantheress – Fancy That
Rüfüs Du Sol – Inhale / Exhale
Skrillex – F*ck U Skrillex You Think Ur Andy Warhol but Ur Not!! <3 Best Remixed Recording
The Chemical Brothers & Chris Lake – Galvanize (Chris Lake Remix)
Huntr/x & David Guetta – Golden (David Guetta Rem/x)
Lady Gaga & Gesaffelstein – Abracadabra (Gesaffelstein Remix)
Mariah Carey & Kaytranada – Don’t Forget About Us (Kaytranada Remix)
Soul II Soul – A Dreams a Dream (Ron Trent Refix)
Best Rock Performance
Amyl and the Sniffers – U Should Not Be Doing That
Hayley Williams – Mirtazapine
Linkin Park – The Emptiness Machine
Turnstile – Never Enough
Yungblud, Nuno Bettencourt & Frank Bello Featuring Adam Wakeman & II – Changes (Live From Villa Park / Back to the Beginning)
Best Rock Song
Hayley Williams – Glum
Nine Inch Nails – As Alive as You Need Me to Be
Sleep Token – Caramel
Turnstile – Never Enough
Yungblud – Zombie
Best Rock Album
Deftones – Private Music
Haim – I Quit
Linkin Park – From Zero
Turnstile – Never Enough
Yungblud – Idols
Best Alternative Music Performance
Bon Iver – Everything Is Peaceful Love
The Cure – Alone
Hayley Williams – Parachute
Turnstile – Seein’ Stars
Wet Leg – Mangetout
Best Alternative Music Album
Bon Iver – SABLE, fABLE
The Cure – Songs of a Lost World
Hayley Williams – Ego Death at a Bachelorette Party
Tyler, the Creator – Don’t Tap the Glass
Wet Leg – Moisturizer
Best R&B Performance
Chris Brown Featuring Bryson Tiller – It Depends
Justin Bieber – Yukon
Kehlani – Folded
Leon Thomas – Mutt (Live from NPR’s Tiny Desk)
Summer Walker – Heart of a Woman
Best Traditional R&B Performance
Durand Bernarr – Here We Are
Lalah Hathaway – Uptown
Ledisi – Love You Too
Leon Thomas – Vibes Don’t Lie
SZA – Crybaby
Best R&B Song
Chris Brown Featuring Bryson Tiller – It Depends
Durand Bernarr – Overqualified
Kehlani – Folded
Leon Thomas – Yes It Is
Summer Walker – Heart of a Woman
Best Progressive R&B Album
Bilal – Adjust Brightness
Destin Conrad – Love on Digital
Durand Bernarr – Bloom
Flo – Access All Areas
Terrace Martin & Kenyon Dixon – Come as You Are
Best R&B Album
Coco Jones – Why Not More?
Giveon – Beloved
Ledisi – The Crown
Leon Thomas – Mutt
Teyana Taylor – Escape Room
Best Rap Performance
Cardi B – Outside
Clipse, Kendrick Lamar, Pusha T & Malice – Chains & Whips
Doechii – Anxiety
Kendrick Lamar Featuring Lefty Gunplay – TV Off
Tyler, the Creator Featuring Teezo Touchdown – Darling, I
Best Melodic Rap Performance
Fridayy & Meek Mill – Proud of Me
JID, Ty Dolla $ign & 6lack – Wholeheartedly
Kendrick Lamar & SZA – Luther
PartyNextDoor & Drake – Somebody Loves Me
Terrace Martin & Kenyon Dixon Featuring Rapsody – WeMaj
Best Rap Song
Clipse, John Legend, Voices of Fire, Pusha T & Malice – The Birds Don’t Sing
Doechii – Anxiety
Glorilla – TGIF
Kendrick Lamar Featuring Lefty Gunplay – TV Off
Tyler, the Creator Featuring Glorilla, Sexyy Red & Lil Wayne – Sticky
Best Rap Album
Clipse, Pusha T & Malice – Let God Sort Em Out
Glorilla – Glorious
JID – God Does Like Ugly
Kendick Lamar – GNX
Tyler, the Creator – Chromakopia
Best Traditional Pop Vocal Album
Barbra Streisand – The Secret of Life: Partners, Volume 2
Elton John & Brandi Carlile – Who Believes in Angels?
Jennifer Hudson – The Gift of Love
Lady Gaga – Harlequin
Laila Biali – Wintersongs
Laufey – A Matter of Time
Best Latin Pop Album
Alejandro Sanz – ¿Y Ahora Qué?
Andrés Cepeda – Bogotá (Deluxe)
Karol G – Tropicoqueta
Natalia Lafourcade – Cancionera
Rauw Alejandro – Cosa Nuestra
Best Música Urbana Album
Bad Bunny – Debí Tirar Más Fotos
Feid – Ferxxo Vol X: Sagrado
J Balvin – Mixteip
Nicki Nicole – Naiki
Trueno – EUB Deluxe
Yandel – Sinfónico (En Vivo)
Best Latin Rock or Alternative Album
Aterciopelados – Genes Rebeldes
Bomba Estéreo, Rawayana & Astropical – Astropical
Ca7riel & Paco Amoroso – Papota
Fito Páez – Novela
Los Wizzards – Algorhythm
Best Global Music Performance
Angélique Kidjo – Jerusalema
Anoushka Shankar Featuring Alam Khan & Sarathy Korwar – Daybreak
Bad Bunny – Eoo
Ciro Hurtado – Cantando en el Camino
Shakti – Shrini’s Dream (Live)
Yeisy Rojas – Inmigrante y Que?
Best Song Written for Visual Media
Elton John & Brandi Carlile – Never Too Late (From the Film “Elton John: Never Too Late”)
Huntr/x – Golden
Jayme Lawson – Pale, Pale Moon
Miles Caton – I Lied to You
Nine Inch Nails – As Alive as You Need Me to Be
Rod Wave – Sinners
Best Music Video
Clipse – So Be It
Doechii – Anxiety
OK Go – Love
Sabrina Carpenter – Manchild
Sade – Young Lion
Best Music Film
Devo – Devo
Diane Warren – Relentless
John Williams – Music by John Williams
Pharrell Williams – Piece by Piece
Raye – Live at the Royal Albert Hall
Best Album Cover
Bad Bunny – Debí Tirar Más Fotos
Djo – The Crux
Perfume Genius – Glory
Tyler, the Creator – Chromakopia
Wet Leg – Moisturizer
El Mad Cool Festival ja escalfa motors per a la seva desena edició, que se celebrarà del 8 a l’11 de juliol de 2026 a l’espai Iberdrola Music de Villaverde.
Menys aforament i un recinte més accessible
Després dels ajustos ja iniciats el 2025, el festival tornarà a reduir l’aforament, que quedarà limitat a 50.000 persones per jornada. La mesura busca millorar la mobilitat dins el recinte i evitar aglomeracions, especialment en les hores punta d’accés i sortida.
Aquesta reducció anirà acompanyada d’una reordenació d’espais, que inclourà l’eliminació d’un dels escenaris principals. El canvi permetrà millorar la visibilitat i optimitzar els desplaçaments entre zones, un aspecte que havia generat queixes en edicions anteriors.
Quatre dies, quatre estils
Mad Cool 2026 apostarà per una programació temàtica per jornades, amb cada dia dedicat a un estil concret. L’objectiu és oferir una experiència més definida i coherent, tant per al públic com per als artistes.
La direcció ha confirmat que ni la música electrònica ni el reggaeton tindran protagonisme en aquesta edició, que se centrarà en el rock i el pop en les seves diverses formes, els dos gèneres que millor representen l’ADN del festival.
Adaptació al canvi climàtic
Una altra novetat serà el retard d’una hora en l’obertura de portes, una mesura pensada per mitigar els efectes de les altes temperatures del mes de juliol. L’organització reconeix que és només un primer pas cap a una adaptació climàtica real dels grans esdeveniments musicals, però també una manera de millorar el confort dels assistents.
Amb aquestes modificacions, Mad Cool vol celebrar els seus deu anys d’història amb una edició més sostenible, equilibrada i pensada per al públic fidel que l’ha consolidat com un dels festivals més importants d’Europa.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
