TRACKLIST
KHALID – NAH
FITZ AND THE TANTRUMS – OUT OF MY LEAGUE
BLOC PARTY – BANQUET
SANTIGOLD – DISPARATE YOUTH
ROYEL OTIS – KOOL AID
CAPITAL CITIES – KANGAROO COURT
JAWNY – ADIOS
FUTURE ISLANDS – RAN
COLD WAR KIDS – MIRACLE MILE
INOHA – SEVENTH HEAVEN
FRANZ FERDINAND – THE DARK OF THE MATINEE
KASABIAN – GOAT
ARCTIC MONKEYS – A CERTAIN ROMANCE
BIFFY CLYRO – GOODBYE
WHITE LIES – TAKE IT OUT ON ME
MUSE – HYSTERIA
OASIS – LITTLE BY LITTLE
Djo suma una quarta setmana de lideratge a la Primera Llista amb el seu gran èxit ‘End of beginning’, que resisteix com un dels temes del moment.
Entren a la llista
Blaumut – El millor que hem fet
Nil Moliner – Me acuerdo de ti
Surten de la llista
Miki Núñez i Laura Escanes – L’últim petó i el primer (6 setmanes)
Svetlana – Avui véns (9 setmanes)
Aspirants
Kungs – Galaxy (5 setmanes)
Juls – El gran diluvi (4 setmanes)
Oques Grasses – Córrer pels camps (3 setmanes)
Sexenni – Els ulls que et mirin (novetat)
Joan Dausà – Welcome to my party (novetat)
La Llista Nº 679
| # | Artista | Cançó | Set. | Var. |
| 01 | Djo | End of beginning | 4 | =4 |
| 02 | Bruno Mars | I Just Might | 4 | = |
| 03 | David Guetta, Teddy Swims & Tones and I | Gone Gone Gone | 16 | = |
| 04 | Sexenni & Miki Núñez | Televisió | 13 | = |
| 05 | Sienna Spiro | Die on this hill | 9 | +1 |
| 06 | RAYE | Where is my husband! | 19 | -1 |
| 07 | Olivia Dean | So easy (To fall in love) | 11 | = |
| 08 | Max Navarro | Estrelles | 8 | +2 |
| 09 | Ginestà | Les coses senzilles | 14 | +1 |
| 10 | Harry Styles | Aperture | 2 | +18 |
| 11 | Rosalía | La perla | 12 | -3 |
| 12 | La Fúmiga | Gràcies per tant | 14 | = |
| 13 | Tyla | Chanel | 5 | +2 |
| 14 | Taylor Swift | Opalite | 13 | +2 |
| 15 | HUNTR/X | Golden | 23 | -1 |
| 16 | Tame Impala | Dracula | 12 | -3 |
| 17 | Aitana | Superestrella | 19 | -6 |
| 18 | Taylor Swift | The Fate of Ophelia | 18 | -1 |
| 19 | Àlex Pérez & Ginestà | Què passaria? | 9 | +2 |
| 20 | Bastille | Save my soul | 9 | = |
| 21 | Olivia Dean | Man I Need | 22 | -3 |
| 22 | Skye Newman | FU & UF | 3 | +2 |
| 23 | Dani6ix & Izzkid | On volíem estar | 18 | -4 |
| 24 | La Ludwig Band | On t’has ficat aquesta nit | 14 | -1 |
| 25 | Mama Dousha & Nil Moliner | Ha valgut la pena | 14 | -3 |
| 26 | Naina & Figa Flawas | Pecat original | 3 | +6 |
| 27 | Ed Sheeran | Camera | 18 | -1 |
| 28 | Sombr | 12 to 12 | 15 | -1 |
| 29 | Alex Warren | Ordinary | 50 | = |
| 30 | Gorillaz feat. Bizarrap | Orange County | 2 | +3 |
| 31 | Alfred Garcia & Carlos Sadness | El meu destí | 13 | -6 |
| 32 | Nil Moliner | Me acuerdo de ti | 1 | 🆕 |
| 33 | Myles Smith | Stay (If you wanna dance) | 17 | -2 |
| 34 | Sombr | Back to friends | 42 | +6 |
| 35 | The Tyets & Estopa | Camila | 18 | -1 |
| 36 | Damiano David ft. Tyla & Nile Rodgers | Talk to me | 21 | -1 |
| 37 | Maria Jaume | Es teus beSOS | 12 | -1 |
| 38 | Blaumut | El millor que hem fet | 1 | 🆕 |
| 39 | Figa Flawas | A la freSka | 31 | -1 |
| 40 | Sabrina Carpenter | Tears | 22 | -1 |
Bons nois aterren de nou a l’escena musical amb la publicació del seu segon disc d’estudi “Sento sentiments” (The Indian Runners, Discos La Col, 2026). Després d’un debut, “Delta” (Discos La Col, 2023), on destacava una nuesa vocal predominant, la formació arrenca una nova etapa en què, això sí, segueix sent protagonista la guitarra elèctrica.
I és que en línia amb els criteris que defineixen el shoegaze, Bons nois continuen confiant en una fórmula concreta de guitarres distorsionades i veus a distància que, després de nombrosos directes per arreu de Catalunya, tenen més que consolidada.
“Sento sentiments” suposa un conglomerat de moments rabiosament quotidians amb la sensibilitat de saber apreciar-los com a part d’un temps que no para de rodar i que no podrem recuperar mai. Així ho deixen clar a l’agitadora i poètica ‘I tants i tants i tants records’. D’igual manera ho trobem a ‘Estiu (els dies que vindran)’, un tema que posa nom a l’ansietat que intentes evitar, però que s’acomoda en el teu present de forma inseparable.
En la presentació d’aquest nou treball, Bons nois reconeixen beure d’influències mítiques com The Velvet Underground o Sonic Youth, mentre que també hi ha presència del misteri dels irlandesos Fontaines D.C. o la foscor de The Murder Capital. Cert és que en les lletres identifiques una similitud més afí a la singularitat poètica d’actuals coetanis com PATIMENT o Enemic Interior.
Però si parlem de la qualitat instrumental, aquesta és més que evident en el disc, especialment en aquelles cançons que s’allunyen una mica de la repetició que pot suposar l’ús de tempos lents i que, per contra, recorren a melodies magnètiques com l’últim senzill previ a l’estrena ‘Torreneules’ o ‘Jo i les paraules’ que resulta ser la més rebel.
Enmig de les somioses harmonies i les conceptuals lletres, sorgeix ‘Rodalies’ que, tot i que es desmarqui de ser una crítica, no deixa de ser inevitable la ràbia que desprèn, coincidint amb les tristes setmanes que ha passat el país. El tema aconsegueix recrear a la perfecció una intranquil·litat col·lectiva de la qual tots hi coneixem els culpables.
Sigui com sigui, Bons nois comencen una nova etapa marcada per la maduresa instrumental i les ganes d’apostar per un gènere que havíem perdut de vista. La seva primera posada en escena d’aquest especial segon disc serà el 7 de febrer a casa, a la sala “Els Pagesos” de Sant Feliu de Llobregat.
Prunés, el projecte en solitari d’Arnau Sànchez, ha publicat avui ‘Mancat d’amor’, el tercer single del que serà el seu primer disc d’estudi. Una nova peça que consolida l’imaginari sonor que l’artista ha anat presentant amb els seus anteriors llançaments.
La música de Prunés beu tant d’influències retro com de referents moderns del rock alternatiu, amb un protagonisme clar de les guitarres, les segones veus i una sensibilitat pop que busca cançons amables i memorables. Les lletres juguen amb una combinació d’ironia i moments de profunditat emocional, explorant la sinceritat sense perdre lleugeresa.
‘Mancat d’amor’ s’afegeix així a un repertori que apunta cap a un debut coherent i personal, on el gust pel rock conviu amb melodies accessibles i una mirada honesta sobre les emocions quotidianes. El nou senzill ja es pot escoltar a totes les plataformes digitals, igual que els dos singles anteriors, i continua generant expectatives al voltant del primer llarg de Prunés.
roserona ha publicat una nova versió de ‘Yes I’m Changing’, una de les cançons més emblemàtiques de Tame Impala. Lluny de voler-ne fer una còpia o un exercici mimètic, l’artista s’endinsa en l’univers sonor original per transformar-lo des d’un lloc profundament personal, íntim i fràgil.
La cançó, que forma part del disc «Currents», sempre ha estat un referent emocional per a roserona. En aquesta reinterpretació, l’artista no busca replicar l’impacte psicodèlic de l’original, sinó sentir-lo, respirar-lo i deixar-lo passar pel seu propi filtre vital. El resultat és una lectura més nua i real, on la veu esdevé l’eix central i l’emoció pren el control del relat.
Versionar, en aquest cas, no és repetir. És assumir el risc de desplaçar una cançó icònica cap a un altre espai emocional, amb tot el vertigen que això comporta. Una aposta valenta que reivindica la versió com un acte creatiu en si mateix, capaç d’obrir nous significats i connexions.
Amb aquesta publicació, roserona reafirma la seva capacitat per dialogar amb referents internacionals sense perdre identitat, demostrant que emocionar des d’un altre lloc també és una forma de llibertat artística.
Des de fa anys, la cantant i compositora Magalí Sare recorre el món amb una tradició molt personal: aprendre una cançó folklòrica de cada lloc on actua. L’any 2023, durant una gira per Eslovàquia, descobreix un cant tradicional d’una núvia que s’acomiada de la seva terra i de la seva família abans de casar-se. Aquella peça la colpeix profundament i esdevé el punt de partida d’una investigació que la porta a explorar els cants de comiat de les núvies i el paper del matrimoni en la vida de les dones, des de la Península Ibèrica fins al Mediterrani, Europa i Sud-Amèrica.
D’aquesta recerca neix «DESCASADA», un projecte musical i conceptual que aborda el matrimoni no només com a ritual festiu, sinó també com a experiència traumàtica, imposada o ambivalent. Al llarg del disc hi conviuen epitalamis, cançons tradicionals de noces i relats de dones marcades per un sistema que durant segles ha definit el seu valor a través del casament. El treball dona veu tant a les dones sotmeses i silenciades com a aquelles que s’escapen de la norma, la qüestionen o construeixen altres formes de llibertat.
El terme descasada, poc habitual en els cançoners però present en la tradició oral, esdevé aquí un símbol ambivalent. Parla de marginació i solitud, però també d’independència, resistència i dignitat. El disc recull històries de dones obligades a casar-se, de núvies infantils, de dones abandonades o estigmatitzades, però també de figures que decideixen no casar-se, que viuen la sexualitat fora del matrimoni o que trien l’art, la fe o l’autonomia econòmica com a via de supervivència i afirmació personal.
A nivell musical, Magalí Sare també habita aquest estat de descasament. Es mou lliurement entre gèneres i èpoques, sense adscriure’s a cap etiqueta. «DESCASADA» és un projecte profundament col·lectiu que compta amb la participació d’una norantena de músics d’orígens diversos. Hi conviuen la cançó tradicional amb el jazz, la música clàssica, el cant coral, el flamenc i múltiples fusions culturals, amb cançons en dotze idiomes i col·laboracions internacionals destacades.
«DESCASADA» és, inevitablement, un disc feminista i alhora un exercici de recerca artística i antropològica. Més enllà de la reinterpretació musical, el projecte s’endinsa en els contextos històrics, socials i emocionals de cada cançó, convertint el repertori en un espai de memòria, qüestionament i transformació. Un treball valent i necessari que reivindica la cançó popular com a eina de consciència, resistència i llibertat.
Després de diversos llançaments, l’URI estrena »BLINDAT». Un treball conceptual que, al llarg de les seves deu cançons, reflexiona sobre el fet de ser artista emergent i la seva relació amb la indústria musical. En aquest primer disc, l’artista dedica una crítica honesta a les dinàmiques que ens empenyen constantment a voler encaixar, repetir fórmules o perdre el rumb per tal d’adaptar-se.
Aquest primer recull és un pas endavant per l’artista vigatà. L’URI es prepara per fer un salt endavant i situar-se com un dels artistes més prometedors de l’actual escena emergent. El disc recorre el procés i les conseqüències d’adonar-se que no ets fidel a tu mateix. A més, tracta temes com silenciar-se a un mateix, complaure a la resta i acabar dubtant de tu mateix i els teus principis. »BLINDAT» és un exercici d’empoderament, on l’artista posa sobre la taula els seus sentiments, fent ús de la ironia i sense cap mena de tabú.
D’altra banda, a escala sonora i conceptual, podem trobar referències molt variades: des de Lluís Llach fins a Miley Cyrus. Tot plegat, dona forma a una carta de presentació valenta i poderosa, que reivindica la importància de creure en la teva intuïció, escoltar els que t’estimen i no rendir-se.
‘Blindat Pt. 1’ és el senzill que dona nom al disc. Una cançó que defineix perfectament el relat i el to conceptual de l’àlbum. Sota un to fosc, reflexiona sobre el creixement personal i la pressió de les expectatives que la resta imposa sobre nosaltres, tant socials com creatives. El disc està produït per Xicu, excepte “Los últimos años”, produït per Caldo, i compta amb les col·laboracions de Svetlana («Penso en tu») i Isatofu («Los últimos años»).
‘BLINDAT’, el primer disc de l’URI, ja està disponible a totes les plataformes digitals.
Manu Guix estrena »Astres», el seu segon i últim senzill abans del llançament del seu EP, »Galàxies». Una cançó intensa, directa i molt sensual, on mostra un Manu Guix en plena maduresa creativa, més lliure i honest que mai. Amb aquest treball, consolida el discurs del seu nou EP.
A »Astres», Manu Guix ens parla d’una nit de desig, complicitat i desinhibició compartida, on els límits es dilueixen i els cossos es deixen portar. La cançó tracta sobre la connexió entre dues o més persones i la llibertat de viure el desig i el plaer. La idea que vol transmetre amb aquest senzill és que, quan tot s’alinea, cal atrevir-se a viure de manera intensa. Tot això, des d’un to irònic i subtil, deixant de banda l’obvietat, però amb una lletra carregada de valentia i veritat.
D’altra banda, utilitza la metàfora dels astres alineats per parlar de moments únics i irrepetibles, on tot encaixa; el desig, el temps, les mirades i les ganes de deixar-se portar. Amb »Astres», Manu Guix pretén celebrar el present, la llibertat emocional i la necessitat de viure sense filtres.
Pel que fa a les melodies, la cançó manté el segell pop elegant i melòdic al qual ens té acostumats en Manu Guix. El senzill compta amb una producció moderna, càlida i contundent, pensada per ressaltar tant en l’escena íntima com en directe. El tema, sensual i enèrgic, confirma l’univers sonor de »Galàxies», un EP on el tema central són les relacions, el desig i l’atracció.
A més, el llançament d’aquest nou EP vindrà acompanyat d’una gira de presentació. La primera data és el 18 d’abril, al Festival Strenes a Girona, amb les entrades gairebé exhaurides pels dos passis. A Barcelona, la presentació oficial d’aquest EP serà el 24 d’octubre, en el marc del Festival Empremtes.
Amb »Astres», Manu Guix tanca el cicle d’avançaments d’un EP que el mostra més lliure, intens i atrevit que mai.
«Sento sentiments», és el segon àlbum d’estudi de Bons nois. La banda ha consolidat el seu directe amb desenes de concerts a sales d’arreu del territori. A més a més, la gira començarà amb la presentació oficial del nou disc el dissabte 7 de febrer a la sala «Els Pagesos». A Sant Feliu de Llobregat.
Amb aquesta segona entrega, el grup mostra una evolució en l’àmbit sonor. El so de la banda manté l’essència pop de les seves composicions, però s’expandeix en capes i textures de guitarres contundents, on es reflecteixen influències del shoegaze i el slowcore, construint atmosferes denses, expansives i hipnòtiques.
Pel que fa a les referències estilístiques, la banda dialoga amb clàssics com: The Velvet Underground, Sonic Youth o Yo La Tengo. Per altra banda, també s’hi reconeixen sensibilitats més etèries i introspectives pròpies de Slowdive o Cigarettes After Sex, que es combinen amb l’energia i la intensitat de grups contemporanis com The Murder Capital, Wunderhorse o les primeres etapes de Fontaines D.C.
Un altre punt per analitzar seria la lírica. El disc entra en inquietuds generacionals que influencien també el nostre present. En seria un exemple: l’ansietat, l’esgotament vital, els pensaments cíclics i la necessitat de definir-se. Les lletres oscil·len entre la fragilitat i la catarsi, aconseguint posar paraules a un malestar ambigu però a la vegada compartit. Explorant així la troballa d’un mateix en un context en què la incertesa emocional i vital hi són més presents.
Alhora, el disc juga amb la contradicció entre la necessitat de verbalitzar tot allò que se sent i les limitacions del mateix llenguatge, arribant a plantejar la fantasia d’eliminar les mateixes paraules.
En darrer lloc, el disc ha estat gravat i produït per Paco Loco al seu estudi d’El Puerto de Santa María (Cadis), un espai estretament vinculat a l’escena independent catalana, on també s’hi han enregistrat treballs com L’amor feliç (Mishima, 2012) o On és la màgia? (La iaia, 2014). La seva producció reforça el caràcter orgànic, cru i emocional d’un disc que es perfila com un moment clau en la trajectòria de Bons nois.
Parlem amb el cantautor Ferran Palau sobre la publicació del seu vuitè disc d’estudi «Aniversari Feliç«. Una compilació de deu cançons que abasten temàtiques profundes i tan mundanes com la vida, la mort, la vulnerabilitat o l’angoixa.
El músic ens reconeix que «sempre em deixo anar per sensacions i mai tinc idees preconcebudes sobre el que escric, em deixo portar pel procés«. Una perspectiva transcendent en aquest disc que ve marcat per la reducció d’instruments elèctrics i la incorporació de clàssics com el violoncel o el clarinet, els quals doten el disc de serenitat i calma.
Renaldo & Clara no han sucumbit mai a les urgències del mercat musical actual. Lluny del degoteig constant de singles i de la necessitat de ser sempre presents, el projecte liderat per Clara Viñals ha construït la seva trajectòria a foc lent, amb una regularitat gairebé litúrgica: un disc cada tres primaveres. Aquesta manera de fer els ha permès aixecar una de les discografies més sòlides i coherents del panorama català, sense cançons de farciment i amb una fórmula reconeixible que, lluny de tancar-se, ha sabut dialogar amb estils diversos com l’electrònica, l’indie pop, el folk, l’uk garage, el funk de favela o el hip hop primerenc, sempre sonant inequívocament a Renaldo & Clara.
La primavera del 2026 farà tres anys de la publicació de “La Boca Aigua”, un disc aclamat per la crítica que va ser escollit millor disc de 2023 per la revista Enderrock i millor disc català als Premis MIN. Amb aquest horitzó temporal com a context, el duet ja prepara el seu cinquè disc. Abans, però, n’ofereix un primer tast amb ‘Amb tu podria estar’, una de les cançons més lluminoses del seu repertori.
“Em venia de gust fer una cançó pop de guitarres, amb una lletra directa i senzilla, sense metàfores, que funcionés com una mena de declaració d’amor”, explica Clara Viñals. El tema juga amb una estructura lliure, amb diverses parts de mètrica i rima diferents, que fan avançar la cançó sense una frontera clara entre estrofa i tornada fins que aquesta es repeteix.
‘Amb tu podria estar’ parla del desig i de l’amor quan tot just comença. D’allò que passa darrere portes aparentment quotidianes: les d’un bar, les d’un club o les d’una casa. Tot plegat es concentra en una tornada que gira com una espiral d’alegria: “Està sent divertit. Està sent divertit. Està sent divertit”. Una lletra que destil·la un esperit erotico-festiu i que acaba esdevenint costumista en el sentit més pop del terme: senzilla, precisa i oberta perquè cadascú la faci seva.
Joan Dausà ha publicat ‘Welcome to my party’, el primer avançament del seu esperat nou disc «Immortals», que veurà la llum el pròxim 10 d’abril. El single, produït pels seus col·laboradors habituals Santos & Fluren de Blind Records, combina el pop característic de l’artista amb la força rítmica d’una haka, el ball maori utilitzat tradicionalment per invocar o celebrar moments vitals de gran transcendència.
La cançó funciona com una autèntica declaració d’intencions i marca el to del nou projecte. Amb ‘Welcome to my party’, Dausà aposta per una energia positiva, col·lectiva i celebrativa que també definirà la gira de presentació del disc. “És una cançó que representa l’energia amb la qual volem viure aquesta gira, una energia grupal, de força i celebració. Per això hem incorporat la haka, que simbolitza aquests objectius compartits. Serà una gira on no faltaran els temes tallavenes, però sobretot cantarem, saltarem i ballarem”, ha explicat el cantant.
La nova gira es perfila com una de les més esperades del panorama musical català després de gairebé dos anys sense concerts de gran format. Serà un recorregut de deu úniques dates, amb una posada en escena tècnica i visual pensada per a grans ocasions i que suposa un pas endavant en la trajectòria de l’artista. Mesos abans d’arrencar, Joan Dausà ja ha exhaurit les 6.000 entrades del concert de presentació al Pavelló de Fontajau de Girona, dins la programació del Festival Strenes, mentre que la resta de concerts encaren els últims tiquets disponibles.
Coincidint amb el llançament del single, també s’ha estrenat el videoclip de ‘Welcome to my party’, dirigit per Lyona, que reforça aquest esperit festiu i d’alegria col·lectiva. El nou projecte arriba en un moment especialment dolç de la carrera de Joan Dausà, després d’aconseguir el 2024 omplir en un mateix any el Palau Sant Jordi i el Palacio Vistalegre de Madrid, una fita inèdita per a un artista que canta en català.
