La superestrella mundial Meghan Trainor ha anunciat el llançament del seu setè àlbum d’estudi, “Toy With Me”, que veurà la llum el 24 d’abril de 2026 sota el segell Epic Records. Com a avançament, l’artista ha publicat el seu nou senzill ‘Still Don’t Care’, ja disponible a totes les plataformes digitals. A més, Trainor ha confirmat The Get In Girl Tour, una gira produïda per Live Nation que començarà el juny de 2026 i recorrerà més de 30 ciutats dels Estats Units, amb actuacions en escenaris icònics com el Madison Square Garden de Nova York i el Kia Forum de Los Angeles.
Aquest nou projecte marca una etapa d’autenticitat i empoderament per a la cantant, que descriu “Toy With Me” com el seu treball “més honest i valent fins ara”. Amb una producció pop contagiosa i unes lletres enginyoses, Meghan convida els seus seguidors a celebrar la confiança i la llibertat personal. El senzill ‘Still Don’t Care’ estableix el to d’aquesta nova era: divertida, atrevida i plena de seguretat, reflectint el creixement personal de l’artista i la seva decisió de prioritzar la felicitat per damunt de la perfecció. La gira comptarà amb la participació especial del duet suec Icona Pop i destinarà part dels beneficis a The Trevor Project, una organització dedicada a la prevenció del suïcidi entre joves LGBTQ+.
Des del seu debut amb l’èxit mundial ‘All About That Bass’, Meghan Trainor ha acumulat nombrosos reconeixements, entre els quals destaquen el Grammy a la Millor Artista Nova i el premi Hitmaker als Billboard Women in Music Awards. Aquell primer senzill es va convertir en un fenomen global: va arribar al número 1 del Billboard Hot 100 durant vuit setmanes consecutives, va vendre més de 10 milions de còpies arreu del món i el seu videoclip supera els 2,7 mil milions de visualitzacions a YouTube. Amb sis àlbums publicats, més d’una dècada de grans èxits i col·laboracions amb alguns dels noms més importants de la indústria, Trainor s’ha consolidat com una de les veus més influents del pop contemporani. El seu anterior disc, “Timeless” (2024), va anar acompanyat de la gira més gran de la seva carrera, amb 26 dates amb totes les entrades exhaurides. Ara, amb “Toy With Me”, Meghan promet una nova etapa plena d’energia, autenticitat i connexió amb els seus fans.
Hem parlat amb el Sergi, de Banda Neon. Originalment, eren un grup de versions, però aquest any s’han guanyat un lloc dins del panorama amb cançons com ”Es busca catalanet” o ”Guapíssima”. Durant la temporada, han recorregut tota Catalunya, versionant cançons de tota la vida i expandint el seu repertori.
Parlem de la gira, el públic, les seves cançons i els seus plans de futur.
Oques Grasses han venut les més de 55.000 entrades disponibles pel seu últim concert, previst pel 10 d’octubre a l’Estadi Olímpic, en uns 20 minuts. La demanda ha estat tant alta que el web de The Project ha patit problemes d’accés durant bona part de la venda.
S’han format cues virtuals de més de 100.000 persones per adquirir unes entrades amb preus entre els 35 i 60 euros.
Després de més d’una dècada d’èxits, centenars de concerts arreu del país, més de 400 milions de reproduccions només a Spotify i tres àlbums certificats amb Disc d’Or, Oques Grasses s’acomiadaran dels escenaris amb una gran celebració col·lectiva que promet ser un moment irrepetible per a diverses generacions de seguidors.
L’espectacle del 10 d’octubre serà el punt final d’una era. Una nit per cantar, emocionar-se i acomiadar amb gratitud una banda que ha fet ballar, riure i pensar a tot un país.
El grup ha explicat a través del seu compte d’Instagram que està treballant en una nova data.
Colomet presenta el seu nou senzill ‘Feliç funeral’, el primer avançament que intergrarà el seu pròxim disc. Aquesta cançó gira entorn del concepte de comiat: el moment d’acomiadar-se del que ja no ens pertany, dels records, de les versions antigues de nosaltres mateixos o de tot allò que hem d’aprendre a deixar anar per continuar creixent.
Colomet ve a aportar el seu estil fresc i jove, on barreja el pop, la música festiva i la gran varietat de sons que sempre l’han caracteritzat, mesclant el pop amb altres subgèneres que la converteixen en una proposta única dins del sector.
Hi ha alguna cosa especialment maca en la simplicitat. Quan s’evita la grandiloqüència i s’aposta per la senzillesa. I l’instint de gavina.mp3 ha seguit el bon camí. A “SEMPRE I PER INSTINT” ens trobem amb una proposta que ens demana paciència. S’ha d’escoltar deixant que les capes es despleguin i connectant amb les cançons. Ens rep la vulnerabilitat i les contradiccions; entre la por i la força. La infantesa i l’adultesa. Que ens fa córrer “SEMPRE I PER INSTINT”
‘AGOST, 1999’ és un inici tímid. On les guitarres acústiques es troben amb els sintetitzadors i ens obre una mica la porta per submergir-nos a la resta d’àlbum. A mesura que avancem, veiem com el disc es va desembolicant, i la primera cançó enllaça perfectament amb ‘TIGRES AL CAP’, i la seva sinceritat brutal, admetent que “La veritat ja no m’escoltes mai i no tens res a dir”. El títol ja transmet una imatge poderosa: els tigres per entendre pensaments perillosos. Una ment que no s’atura i ens parla de l’amor, la por i la força que coexisteixen en un mateix espai.
Arriba el torn de ‘CIUTAT’ un dels senzills de l’àlbum i una cançó magnètica que parla de la vida a la ciutat més enllà dels carrers; ho narra com un estat emocional. Es succeeixen imatges i ens movem entre la desesperació, el soroll, el pas del temps i una confiança residual que fa que la cançó encara s’adreci a certa persona que ja forma part del passat. Estableix una correlació sobre com, per dependència, sovint tornem a llocs que ens fan mal. Tot i que no sempre siguin llocs.
La primera col·laboració del disc ve de la mà d’Al·lèrgiques al Pol·len a ‘BALCONS, CAVALLS’; una explosió que contrasta amb el ritme que l’àlbum portava fins al moment. La cançó manté la idea de les contradiccions, amb els cavalls com a sinònim de llibertat i els balcons com a reclusió, com si a la cançó es deixessin anar pensaments que feia temps que guardaven amagats. Una cançó de pop alternatiu molt més instrumental que ens permet reconèixer tant a Gavina com a Al·lèrgiques en una mateixa peça. Xicu agafa el relleu de les col·laboracions a ‘ANGELET’. Amb una producció més aviat minimalista, la cançó depèn d’una lletra molt ben cuidada, que esdevé una carta d’amor a aquest àngel, una persona pura. La cançó enfronta les dues visions i contrasta la puresa d’aquesta persona, aquest àngel que segons diu se li adormen els ocells a prop dels ulls amb el món que l’envolta, que es dibuixa com un lloc impur i brut.
Arriben les que, des del meu punt de vista, són les cançons més potents del disc. ‘DIUEN DE TU’, una cançó que sona com una carta advertint sobre el judici constant, i la lluita per aconseguir una identitat pròpia. L’estructura, que repeteix “diuen de tu” com un eco funciona com un pensament propi, i acaba fent-se un lloc en el teu cap. La cruesa de les lletres impacta i fa connectar amb l’afirmació que “no sempre tens on trucar”. ‘L’HIVERN AVANÇA’ estableix una correlació entre el fred de l’hivern i l’inevitable pas del temps. Ens canta sobre els records i la família, el fred de deixar-se endur. ’HO SENTO MOLT’ és potser la cançó més introspectiva de tot el projecte. Estima molt i demana perdó; l’exemple que quan les coses es fan amb el cor no calen parafernàlies. És una cançó menys experimental, però igualment potent, i en directe és un espectacle.
A ‘UNA MICA MÉS’ l’àlbum augmenta les revolucions progressivament i ritmes pop ens obren les portes a un so molt més experimental a ‘VALLCARCA’. Un so molt més electrònic marca aquest tema que funciona com a interludi abans de la cançó nuclear de l’àlbum; ‘SEMPRE INSTINT’. El costumisme carrega el pes de tota l’emoció que prova de comunicar i mirant per la finestra ens parla d’impulsos, confrontacions i d’instints. La síntesi de tot el que suposa l’àlbum encapsulat en tres minuts.
‘LLIMONA, 12’ carrega amb el pes de comiat. Una visió sense filtres de l’artista que hi ha darrere del projecte, en una projecció gairebé documental del que suposa “SEMPRE I PER INSTINT”. Aquesta darrera peça és crua però no freda, sinó especialment introspectiva. L’artista xiula i ens acompanya de la mà fins a les últimes notes de l’àlbum.
Gavina.mp3 firma el seu segon projecte, una aposta experimental, però on l’artista es mostra segur, reafirmant el seu so i la seva identitat en el panorama musical. Una carrera de fons. Un acte d’honestedat. Però sobretot, un àlbum ple de matisos que ens ensenya a mostrar-nos vulnerables, a empatitzar i a parlar des de la sinceritat més absoluta.
Primera Fila estrena un nou espai; un pòdcast. “Obrim el meló” és un espai de debat sobre temes polèmics de l’actualitat. Judit Borrell i Ramon Goixart inauguren aquest primer episodi parlant sobre si hi ha masses pòdcasts, amb Carla Rubio com a primera convidada i l’actuació musical d’Àlex Pérez.
Carla Rubio dona consells per fer que un podcast funcioni, i parlem d’errors i responsabilitat en aquest món. També fem que es posicioni una mica i imaginem quins cancel·laria, o en quin col·laboraria.
La Martina Bassa ens repassarà tot allò que es digui sobre els pòdcasts a les xarxes i en Marc Clapés farà de director i manarà una mica.
Després de l’èxit de “Costa Brava”, Riki Recto torna amb ‘Promeses del vent’, un tema optimista que convida a celebrar la vida quotidiana, les amistats i els instants senzills que sovint passen desapercebuts. El cantant vol recordar que aquests moments són essencials i que cal valorar-los.
La producció ha estat a càrrec de Guillem Montejo i Iconity. Montejo també s’ha encarregat de la mescla i el màster. Tots dos artistes tenien ganes de treballar junts en un projecte que barregés ritmes i personalitat pròpia. “Amb el Guille feia temps que volíem fer una cançó d’aquest estil. Quan vam començar el beat, vam connectar molt i vam sentir que seria una cançó especial”, explica Riki.
‘Promeses del vent’ fusiona la rumba catalana amb sons frescos i propers, buscant transmetre energia i alegria. És la primera vegada que el Riki i el Guille s’endinsen en aquest gènere, després d’haver experimentat amb el mambo, el merengue i el pop. Tot i que no s’hi fa referència directa, Riki reconeix la influència de grups com Txarango i Figa Flawas, especialment en la barreja de ritmes urbans amb sonoritats d’arrel catalana.
El tema arriba acompanyat d’un videoclip que retrata una trobada d’amics plena de vida, amb elements ben nostres com el pa amb tomàquet, el fuet i les cerveses, símbols de la quotidianitat i de la importància de compartir els petits plaers.
KINGS OF LEON – WAIT FOR ME
THE KOOKS – SEASIDE
ARCTIC MONKEYS – NO BUSES
CRASH TEST DUMMIES – MMM MMM MMM MMM
MATCHBOYS TWENTY – IF YOU’RE GONE
THE NATIONAL – FAKE EMPIRE
SNOW PATROL – CRUSH THE SHUTTERS
THE 1975 – ROBBERS
YOUNG THE GIANT – MIND OVER MATTER
WALLOWS I CLAIRO – ARE YOU BORED YET?
JOTA JOHN – MEMORIES
THE FLORENTINAS – THE SCARY THING IS
MUSE – STARLIGHT
LIFEHOUSE – BLIND
AWOLNATION – THE BEST
THE SMASHING PUMPKINS – CHROME JETS
WEEZER – DO YOU WANNA GET HIGH?
El duet valencià AVANT, format per Tomàs Torres Martín i Pol Mut Gosp, torna amb força amb ‘No em para’, un nou senzill que confirma la seva aposta per una música urbana arrelada, valenta i en valencià. El tema, disponible des de l’11 de novembre, arriba com a avantsala del seu primer EP, “Nosaltres”, que es publicarà el 20 de novembre i que servirà per presentar al gran públic el seu univers sonor i la seva mirada generacional.
‘No em para’ és una cançó que parla de resistència, de créixer entre canvis i de trobar la força per tirar endavant malgrat els obstacles. El tema manté l’essència i el compromís que defineixen AVANT: lletres amb missatge, sons eclèctics i una mirada fidel al barri i a la realitat dels joves valencians.
L’EP “Nosaltres” inclourà altres cançons com ‘Quan no estem junts’, ‘Tot o res’, ‘Abans de vore el sol’ i la pròpia ‘Nosaltres’. El disc combina guitarres elèctriques i acústiques compostes per Tomàs amb bases urbanes produïdes per Pol, generant un so fresc i identificable que fusiona trap, pop i influències mediterrànies.
Per a AVANT, el projecte és també una declaració d’intencions culturals: reivindicar la música urbana en valencià com a llengua del carrer i de la quotidianitat. El grup vol normalitzar l’ús del valencià dins els sons urbans contemporanis i connectar amb un públic que es reconegui en les seves històries.
Després de l’èxit de senzills com ‘Més fort’ i ‘Abraços virtuals’, AVANT consolida amb ‘No em para’ el seu lloc com a referent emergent del trap en valencià. El grup ha estrenat el nou tema en directe a la Garriga i Barcelona, dins el marc de la FESC, i prepara un concert de presentació el 13 de desembre a Solcs Kulturals de Benimaclet.
La festa universitària per excel·lència torna amb força el 28 de març de 2026 al Parc del Fòrum de Barcelona. La Telecogresca 2026 promet una nova edició carregada de música, bon ambient i esperit universitari.
El cartell, que ja ha revelat una bona part de la programació, inclou noms destacats de l’escena catalana com La Ludwig Band, que hi presentarà el seu nou disc, i Mama Dousha, que també arribarà amb un àlbum acabat d’estrenar. Els acompanyaran Vandal, Periferia, Auxili, Boom Boom Fighters & Cookah P i DJ Trapella, a més del Grup Engresca’t i DJ Engresca’t, que posaran la cirereta festiva a la nit.
Des de l’organització recorden que encara queden artistes per confirmar, de manera que el cartell final promet créixer en les pròximes setmanes.
Les entrades ja es poden adquirir a través del web oficial telecogresca.com des de 22 €.
Amb més de quaranta anys d’història, la Telecogresca continua consolidant-se com un dels esdeveniments musicals més esperats del curs, convertint el Fòrum en una gran festa estudiantil amb el millor de la música catalana actual.
Llini s’està consolidant com una de les veus més prometedores de la nova onada urbana catalana. Amb el seu primer gran projecte, “DES DEL D1A”, l’artista presenta molt més que un disc: una autèntica declaració d’intencions, un manifest sobre la constància, els somnis i la fidelitat a un mateix.
El treball recull el trajecte vital i artístic de Llini, un recorregut que comença des del primer dia, tal com indica el títol. “DES DEL D1A” parla de lluitar per trobar el teu lloc en un món on res és fàcil, però on la passió i la gent que t’envolta marquen la diferència. És també un homenatge a aquells que han estat presents des del principi, i a aquells que, tot i haver marxat, continuen formant part del seu camí.
En vuit cançons d’estils urbans i versàtils, Llini mostra totes les seves cares: la força i l’actitud de ‘Va Bé’ o ‘Mammamia’ conviuen amb l’energia positiva i contagiosa de ‘Stem Units’, un dels seus temes més escoltats amb més de 20.000 reproduccions. Cada cançó és una peça d’un relat personal on hi tenen cabuda la il·lusió, la pèrdua, la festa i l’esperança.
“DES DEL D1A” també reflecteix el talent col·lectiu que envolta Llini, amb col·laboracions d’artistes emergents com Cloe, Masvi, Riki Recto, Kiddi i Marina Freixas, que aporten matisos i textures diverses al conjunt. El resultat és un retrat viu i vibrant de la nova escena urbana catalana.
Amb una proposta fresca, sincera i amb un so propi que combina trap, pop urbà i influències mediterrànies, Llini reafirma la seva voluntat de reivindicar-se com una veu autèntica i necessària dins del panorama musical català. “DES DEL D1A” és només el començament d’un projecte que apunta alt i que confirma que el futur de la música d’aquí també sona amb accent propi.
A hores d’ara, poques coses queden per dir del nou àlbum de Rosalía. “LUX” és un gran treball, dels millors que s’han publicat aquest any, i el resultat de molts anys de feina, dedicació i passió de la cantant catalana.
Durant aquests tres dies, i des que es va publicar ‘Berghain’, el debat ha estat servit: que no havíem sentit mai res igual, que la música clàssica no l’ha inventat ella, que altres artistes ja havien fet el mateix fa trenta anys, que és l’artista més gran de la dècada… Totes aquestes declaracions tenen la seva part de veritat: és evident que Rosalía no és la primera persona que fa un àlbum amb una orquestra, que canta líric i en idiomes diferents, o que barreja diferents estils en una mateixa cançó. Però la qüestió no és aquesta.
El secret de l’èxit
La clau de la revolució que ha causat és que l’essència dels seus primers àlbums, “Los Ángeles” i “El Mal Querer”, era flamenc pur; però també és una artista mainstream que ha fet música urbana amb Bad Bunny, Tokischa o Travis Scott; i que va experimentar amb “MOTOMAMI”, demostrant que podia fer el que volgués, que ho feia bé. I ara ha tornat a fer el que ha volgut, i l’ha clavat. Va d’un extrem a l’altre i sempre l’encerta. Pocs artistes del seu nivell s’atreveixen a jugar d’aquesta manera, aconseguint l’èxit cada vegada.
Potser és veritat que tot el que fa Rosalía ho comprem a la primera perquè porta el seu nom. Però encara que, com diuen alguns, no hagi inventat res, no es pot negar la qualitat de “LUX”. Aquest àlbum emociona, desconcerta i fa posar la pell de gallina, tot a la vegada, i això és suficient per considerar-lo una obra d’art.
Una experiència extraterrenal
La manera com combina la seva veu angelical amb l’espectacularitat de les cordes, els vents i la percussió, com a la cançó que obra el disc ‘Sexo, Violencia y Llantas’, o a ‘Mio Cristo Piange Diamanti’ et fa viure ben bé una experiència extraterrenal. Aquesta màgia també la té ‘Sauvignon Blanc’, una carta d’amor preciosa —cap a Déu, cap a un amor o cap a qui sigui; que cadascú ho interpreti com vulgui—.
Al cap i a la fi, aquest és el concepte troncal d’aquesta nova era: l’espiritualitat i la dualitat del cel i la terra. Tampoc és nova aquesta faceta de Rosalía. En tots els seus treballs fa referència a Déu i sempre s’ha mostrat molt oberta amb aquest tema. Simplement, ara li ha donat encara més protagonisme.
A banda de recuperar i continuar amb aquesta temàtica, en la part musical també s’hi troben similituds amb el seu anterior disc,“MOTOMAMI”. A primera vista, la música clàssica no té res a veure amb cançons com ‘SAOKO’ o ‘CHICKEN TERIYAKI’, però entre la maximalitat dels violins, les tubes i els timpans de l’orquestra, també hi ha beats i ritmes que recorden a aquesta etapa. També els silencis sobtats i els finals abruptes d’alguns temes, o els samples i les parts parlades com si s’haguessin colat al disc. També és molta casualitat que l’àlbum anterior acabés parlant de les flors de sakura i de la fi de la seva carrera artística, i ara al tema final anomeni les magnòlies i el seu funeral. Per no parlar de les referències a les motos que fa en diverses cançons.
D’altra banda, tampoc oblida les seves arrels més tradicionals amb ‘Mundo Nuevo’, ‘De Madrugá’ o ‘La Rumba Del Perdón’, amb Sílvia Pérez Cruz i Estrella Morente. Això sí, adaptades a aquesta nova era a la perfecció. Resumidament, Rosalía sempre deixa marcada la seva essència en totes les cançons que fa.
L’etern debat del català
No podem deixar de comentar ‘Divinize’, la cançó en català. Seria greu que de tretze idiomes que ha fet servir un no fos la seva llengua materna. Sí, hauria sigut millor que la meitat de la cançó no fos en anglès i que l’Escolania de Montserrat no cantés en castellà en altres temes de l’àlbum, però pitjor seria que no hi hagués ni una paraula de català en tot el disc, i que l’artista no hagués triat el talent que tenim a casa per col·laborar en un treball d’impacte mundial. No ens hem de conformar amb les engrunes, però potser tampoc cal criminalitzar-ho tot.
En tots els àlbums hi ha cançons que despunten més que d’altres i que sonaran a tot arreu. En aquest cas, seran ‘Berghain’, ‘La Perla’ i ‘Reliquia’, i amb raó, perquè són fantàstiques en tots els sentits. A més, les dues últimes tenen les lletres que agraden als fans de Rosalía, que permeten crear tota mena d’hipòtesis sobre a qui van dirigides. Però les 15 cançons de “LUX” s’han d’escoltar una darrere l’altra, per ordre —així hauria de ser amb tots els àlbums—, per poder viure l’experiència completa de viatjar de la terra al cel.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
