El nou treball discogràfic del músic barceloní Gracià Pedro (també component de la banda Bremen) arriba després de cinc anys sense editar cap treball discogràfic.

«Avui és l’endemà» és el seu nou EP i hem volgut saber tots els detalls sobre el disc i la seva vida.

Portes 5 anys sense presentar cap treball propi i ara vens amb aquest EP anomenat «Avui és l’endemà» que incorpora 4 cançons inèdites, com sorgeix la idea de publicar aquest EP després de tant de temps?

Després del “Respiració branquial” vaig estar uns anys sense publicar res, vaig tancar el bar de tapes que tenia a Barcelona, la “Bodega Gracian” i això em va servir per finalitzar una etapa. Just abans de la pandèmia, vam venir a viure a Banyoles i aquí es va començar a gestar tot.

En aquest temps imagino que has tingut temps de fer moltes coses i de segur que t’ha canviat d’alguna manera o altre la teva vida, quan comença a gestar-se aquest recull i el fet dir: -‘torno a fer cançons’?

Amb aquests 5 anys he tingut un fill, he vingut a viure a Banyoles, hem passat una pandèmia, ha passat de tot, vaja… hahahà! No, just a l’arribar a Banyoles, vaig tornar a sentir la necessitat de fer cançons i explicar coses. Vaig recuperar dues cançons, que ja tenia enregistrades del primer EP, però que havien quedat descartades. Llavors les vam començar a treballar amb el Valen Nieto com a productor i vaig decidir publicar-les. “Res és tan greu” i “Tu m’ho vas dir” aquest últim amb la col·laboració de Dani Vega de Mishima. I paral·lelament vaig muntar la banda actual amb, Miquel Sospedra, Miguel Ballester i Valen Nieto. El Dream Team de l’Indie Català. Tant per la qüalitat dels músics com per l’edat! Hahahà!

Què hi podem trobar en aquest EP que no hem trobat fins aleshores en altres propostes teves?

A nivell de lletres, crec hi ha una maduresa compositiva important. Sobretot de parlar de certes coses obertament, com la sensació del fracàs. La cançó “L’endemà” parla d’això. Per això l’EP es diu “Avui és l’endemà”. Per mi és una catarsi brutal, on vomito tota la merda, per acabar aixecant-me de nou amb aquesta mena de Himne/Totem/Eslògan, d’“Avui és l’endemà”.

La idea inicial era fer-t’ho tot tu, però al final s’hi han incorporat altres músics que han participat en l’elaboració d’aquest EP, com ha sorgit la idea de col·laborar amb ells i com ha estat treballar-hi? Què creus que hi han aportat de nou?

Quan vam fer el primer assaig amb aquesta banda, pel concert de l’Aphònica de l’any passat, ho vaig veure claríssim. Les mateixes cançons que vam produir amb l’Arnau Vallvé al “Respiració branquial” al tocar-les amb ells, tenien una força en directe brutal. Llavors vaig decidir plasmar aquell directe, amb les cançons noves i les condicions d’un estudi. És per això que les cançons estan enregistrades en directe. Treballar amb ells és un luxe.

Com bé dèiem «Avui és l’endemà» és el títol de l’EP que acabes de publicar i el que vas repetint al llarg de la cançó ‘L’Endemà’, perquè aquest nom? I el titular així l’EP ve a partir de la cançó o és a la inversa?

Com deia abans, aquesta frase és un crit d’esperança i una manera d’encoratjar-nos. Quan vaig acabar la cançó, vaig veure que l’EP s’havia de dir així, li anava clavat.

Com definiries «Avui és l’endemà»? Per què?

Cançons properes i directes, sense gaires vestimentes, ni trompetes fent melodies enganxoses. Crec que la simplicitat de la producció que hem fet els quatre, fa que les cançons guanyin en personalitat. D’alguna manera ens allunyem voluntàriament del mercat més mainstrem. Per això vam sortir amb el senzill “Els Rosers”.

Dues de les cançons que formen l’EP ‘Pel cel obert’ i ‘l’endemà’ parlen de l’amor però també del fracàs. En la vida no tot és tan fàcil com sembla?

Sí, la vida et porta per moltes bandes. Però de tot s’aprèn! Pel Celobert parla dels amors platònics d’infantesa. En aquest cas, la seva veïna més gran. Li canta cançons pel celobert i ella no li fot ni cas! L’endemà parla del fracàs i de la superació. D’aquí el títol “Avui és l’endemà”.

«Avui és l’endemà» recorda molt als ritmes dels setanta amb referències fins i tot al ‘Girls just wanna have fun’ de Cyndi Lauper. L’EP té un aire fresc, però també un toc melancòlic, és així?

Sí, totalment. Les referències de producció van per aquí, “The Kinks”, una mica “Love”, “The Band”, “Syd Barrett”. I, també, una mica d’ “Eels”, “Other Lives” i de “Vampire Weekend”. Hem intentat treure una mica de cada.

Catalogues per dir-ho d’alguna manera la cançó ‘Fèiem l’amor’ com un drama, per què?

Hi ha una frase a la cançó que ho deixa claríssim. “…Ja no sortíem com abans, aquell Abril se’ns van morir totes les plantes…”. És un drama! Parla d’amor, però en realitat parla més de sentir-te fora de tot, de no encaixar enlloc, de no saber exactament qui ets i on vas.

La cançó que obra l’EP, ‘Els rosers’, és l’única que de moment té videoclip, és més especial? N’hi haurà d’altres?

Per mi és especial perquè és molt diferent a totes les cançons que faig. La lletra és més poètica, parla de la primavera. La vaig compondre durant el confinament, quan podíem sortir a fer esport. Vaig sortir a fer la volta a l’estany i vaig flipar amb la naturalesa. Les plantes i els arbres s’havien menjat en camí per on passes per fer la volta. Era com si hagués guanyat terreny sobre l’home. Es veien els Pirineus nevats al fons, els ocells cantant. Molt poètic tot, vaja…

Segons la teva nota de premsa «Avui és l’endemà» és pensat per tocar-lo amb rigorós directe, hi ha alguna data en algun lloc per poder escoltar-lo?

De moment faré la presentació a Banyoles el 3 d’Agost al Set Cafè. Un bar amb vista a l’estany. Crec que serà una bona estrena!