Començar aquesta crònica dient que ahir al vespre Ginestà va capgirar de dalt a baix la NauB1 de Granollers hagués estat un error, però no fer-ho hagués estat una falta de comprensió ingènua del que va passar ahir a la nit. Dissabte 7 d’octubre del 2023, Granollers. Ginestà comença a tancar la seva gira en la seva darrera actuació en una sala de concerts: “Serà una nit de parlar molt”, va avançar Júlia Serrasolsas en una de les seves primeres intervencions. I així va ser.

Durant el concert van repassar un munt de temes que van ser capaços d’arribar i transmetre a tothom. Gent a primera fila saltant i ballant a ple pulmó, d’altres més al darrere que manifestaven discreció. Tots cantant les cançons que Ginestà regalava amb la seva potència i estil. En van fer de tots colors. Des de propostes del seu darrer disc ‘Suposo que l’amor és això’ (Kasba Music, 2022), com «Una cita», «Avisa’m», «Ara és estiu cada desembre» o «Ulls d’avellana»; però també d’anteriors com «Ei queda’t», «Kilòmetre 3» o «Estimar-te com la terra».

«Hem estat actuant durant aquest temps a molts llocs des de festes majors a grans festivals. Ens venia de gust que un dels últims fos en una sala, amb gent fidel que paga la seva entrada i que dona suport a la cultura. Avui ens acomiadarem de moltes cançons que segurament no tocarem més. Avui serà una nit molt especial», van admetre emocionats. La notícia més important va arribar a la meitat del concert: “Ahir vam enviar el disc a la discogràfica perquè ens el validessin. Estem com quan comences vacances. Ja hem fet la feina”. Un quart disc del que ja hem començat a tenir els primers avançaments (de ‘De tot el món’ i més recentment ‘Em bategues’) sortirà cap a principis de l’any vinent, tot i que no descarten alguna altra sorpresa abans de la publicació definitiva.

Amb una excel·lent feina a la part de les percussions de la mà del també cantant i productor de la formació de Sant Andreu, Cesc Valverde (Xicu), i amb una més que immillorable aportació a la guitarra elèctrica d’Andrea Puig, Ginestà ahir va signar un directe delicat i emocional, connectant amb els assistents de la sala. Es va fer curt. I no només ho dic com a una cosa bona, sinó perquè realment va ser així. Tot i que van començar 10 minuts tard el concert no va durar gaire més d’una hora. Tot i que xerraven després de cada cançó, i no trobar a faltar cap èxit, el concert va ser curt.

La gira de la publicació del seu darrer disc ja va arrencar fa pràcticament un any i mig coincidint amb la publicació del ‘Suposo que l’amor és això’ i els ha portat a actuar en escenaris com el de Canet Rock l’estiu passat, la mítica platja del Bogatell durant la Mercè fa unes setmanes, o a Razzmatazz tancant l’any passat.

Va ser aquí on vaig tenir la darrera oportunitat de veure’ls en directe. Un dels concerts més delicats, especials i màgics (també, perquè no dir-ho) dels que recordo haver-los gaudit. Ahir vaig trobar-me amb una situació personal i emocional ben diferent de la de fa uns mesos. Vaig gaudir-los molt, vaig connectar (com vam fer el pràcticament centenars de persones que els vam acompanyar) amb la banda i van ser capaços de transportar-nos al que ens agrada i pel que els seguim: la música sortida del cor.

Gràcies, Ginestà. I ara que la gira s’acaba, sí, suposarem que l’amor ha estat això.