Niall Horan ha anunciat les primeres dates de la seva nova gira “Dinner party Live on tour”, amb la qual presentarà en directe el seu pròxim disc “Dinner party”, que es publicarà el 5 de juny. El tour arrencarà el 22 de setembre de 2026 al Utilita Arena de Birmingham i recorrerà algunes de les grans capitals europees.
Entre les cites confirmades hi ha recintes destacats com l’O2 Arena de Londres, el 3Arena de Dublín, el Ziggo Dome d’Amsterdam o l’Accor Arena de París. En aquest recorregut també hi figura Barcelona, que acollirà un dels concerts més esperats de la gira.
El Palau Sant Jordi serà l’escenari del pas de Niall Horan per la capital catalana el pròxim 25 d’octubre, en una actuació que es presenta com l’única oportunitat de veure’l en directe a l’Estat espanyol dins d’aquest tour.
Amb “Dinner party”, l’artista irlandès inicia una nova etapa discogràfica que ara traslladarà als escenaris amb una gira que apunta a ser una de les més destacades de la tardor musical a Europa. Barcelona tornarà a formar part d’aquest circuit internacional amb una data exclusiva que reforça el seu pes dins les grans rutes de concerts.
Pel que fa a les entrades per al concert de Barcelona, s’han anunciat diverses prevendes. La prevenda vinculada a l’àlbum i la de Live Nation-S.SMusic s’obriran el dimarts 31 de març a les 10 h. El dimecres 1 d’abril a les 10 h serà el torn del club de fans i de la prevenda de Live Nation. Finalment, les entrades es posaran a la venda general el dijous 2 d’abril a les 10 h a través de Livenation.es, Ticketmaster i El Corte Inglés.
El festival Mar d’Estiu ja ha presentat oficialment la seva nova edició en una roda de premsa celebrada aquest matí a l’Ohla Barcelona Eixample. L’acte ha servit per donar el tret de sortida a una proposta que torna a posar el focus en la riquesa cultural del Maresme i en la voluntat de consolidar-se com una cita imprescindible de l’estiu.
La presentació ha comptat amb la participació de l’alcalde de Santa Susanna, Joan Campolier, el president de TheProject, Tito Ramoneda, i la directora artística del festival, Judit Llimós. Tots tres han coincidit a destacar el vincle del projecte amb el territori i l’aposta per una experiència cultural que va més enllà de la música.
Una de les grans novetats d’aquesta edició és la transformació del Village, que fa un pas endavant amb una proposta paisatgística més integrada amb l’entorn. El projecte ha anat a càrrec de l’estudi La Canòpia, que ha dissenyat un espai pensat perquè natura, música i arts conviuen de manera orgànica. L’objectiu és convertir aquest espai en un punt de trobada i no només en una zona de pas, amb una intervenció real que respecta el territori i potencia l’experiència del públic.
En l’àmbit musical, el festival amplia el seu cartell amb noves incorporacions destacades. Als noms ja anunciats com Sergio Dalma, Joan Dausà, Sopa de Cabra, Loquillo, Els Amics de les Arts amb Ginestà i Zucchero, s’hi sumen Antonio José, Miguel Ríos, Leire Martínez amb Marlena i Rosario. Una programació que combina artistes consolidats amb propostes actuals i que s’estendrà al llarg d’una dotzena de concerts.
El festival arrencarà amb Zucchero i es tancarà amb Rosario, amb concerts que començaran a les 21.30 h, excepte els programes dobles, que ho faran a les 21 h. Entre els moments destacats, hi ha celebracions especials com la gira “Ritorno a Via Dalma” de Sergio Dalma o el 40è aniversari de Sopa de Cabra.
Com a novetat, el 13 d’agost s’hi sumarà una Nit d’Humor amb les actuacions de Miguel Miguel, Isabel Rey i Andreu Casanova, ampliant així l’oferta del festival més enllà de la música.
Un altre dels pilars serà el Village situat al Torrentó de Can Gelat, convertit en un jardí amb una proposta gastronòmica liderada per Cal Blay i un market de proximitat. A més, l’espai acollirà actuacions en petit format amb artistes emergents, reforçant la connexió directa amb el públic.
Mar d’Estiu neix de la coorganització entre The Project i l’Ajuntament de Santa Susanna, i es reafirma com una proposta que combina música, gastronomia i entorn per oferir una experiència completa al cor del Maresme.
El raper terrassenc Lildami presenta ‘El verí’, una de les cançons més personals i introspectives de la seva trajectòria. En aquest nou single, l’artista mira enrere després de més d’una dècada dins l’escena urbana catalana i construeix un relat sincer sobre els èxits, les tensions i els aprenentatges que han marcat el seu recorregut, reafirmant-se com una de les veus més singulars i conscients del panorama.
La cançó s’obre amb l’actitud i la tècnica lírica que caracteritzen Lildami, desplegant un flow precís sobre una base drumless amb pinzellades d’R&B. És un exercici d’autoafirmació on reivindica el seu talent i la seva habilitat amb les paraules, però també un espai per reflexionar sobre les relacions interessades que apareixen amb l’èxit. El tema aborda vivències personals que van més enllà de la música, com la mort d’un bon amic, un cop dur que va propiciar el retrobament amb Sr. Chen a l’EP «5MM», publicat el desembre passat.
A la segona meitat, ‘El verí’ vira cap a un registre més rítmic amb una base de boom bap i alt hip-hop, donant pas a un relat encara més íntim. Lildami reflexiona sobre la velocitat amb què ha viscut aquests anys, la pressió del reconeixement públic i els dubtes que apareixen quan una passió es converteix en professió. En aquest exercici retrospectiu, recupera moments clau del seu camí amb referències directes a èxits com ‘Supermercat’ o ‘Collint el blat’, però també a episodis més complexos, com el conflicte amb Pawn Gang arran de Maleducats, el festival que va impulsar amb la voluntat d’unir l’escena urbana catalana.
El resultat és una peça que posa paraules a la contradicció d’estimar profundament la música mentre es qüestiona el cost emocional de dedicar-hi tota una vida, consolidant ‘El verí’ com un dels relats més crus i madurs de Lildami fins avui.
La Fúmiga ja ha publicat “La gent de la Mediterrània”, una peça especial que funciona com a comiat del grup i que es consolida com una de les col·laboracions col·lectives més singulars de l’escena musical recent. La cançó, que ja està disponible a totes les plataformes, reuneix alguns dels noms més representatius de la música actual de Catalunya i el País Valencià, així com artistes d’altres territoris, convertint-se en una autèntica celebració generacional i cultural.
El tema compta amb la participació de veus destacades de l’escena pop, festiva i mestissa com Figa Flawas, Els Amics de les Arts, Auxili, La Gossa Sorda, The Tyets, Ginestà, Els Catarres, Aspencat, Miki Núñez, Malifeta, Suu, Nebulossa, Samantha, La Casa Azul, La Pegatina, Doctor Prats, El Diluvi, Tesa, Sandra Monfort, Naina, Abril i Esther, entre molts altres. A aquesta trobada artística també s’hi sumen Arde Bogotá i ETS (En Tol Sarmiento), reforçant el caràcter transversal i obert del projecte.
“La gent de la Mediterrània” representa alhora un punt final i un retorn simbòlic als orígens. Des dels inicis del grup, aquesta cançó s’havia convertit en un himne capaç d’interpel·lar una comunitat que canta, balla i celebra la vida compartida. Amb el temps, La Fúmiga ha assumit que n’eren només el vehicle: una peça que parla d’arrels, identitat i d’un patrimoni cultural i lingüístic compartit a banda i banda de la Mediterrània.
Aquesta nova versió transforma aquell esperit en una gran fotografia col·lectiva. Reunir una cinquantena d’artistes de diferents generacions i procedències ha estat, per al grup d’Alzira, una manera de reconèixer el camí compartit amb tota una escena. El resultat és una peça coral que posa en valor els vincles humans i artístics construïts al llarg dels anys, així com el respecte i l’admiració entre projectes.
El missatge de la cançó posa el focus en tot allò que uneix els pobles mediterranis: una manera d’entendre la música, la cultura i la vida. Malgrat les distàncies geogràfiques, les identitats compartides es reconeixen en una mateixa sensibilitat. Tal com resumeix el grup, es tracta de la història d’una comunitat que sap d’on ve i que reivindica la seva manera de ser: “així ens pariren i així ens tindran”.
La peça també reivindica la força del col·lectiu en un context social marcat per discursos d’intolerància, racisme o homofòbia. Davant d’això, la música es presenta com un espai de resistència i cohesió, capaç de construir comunitat i plantar cara a qualsevol intent d’exclusió.
Des del punt de vista de producció, el projecte ha estat un dels més ambiciosos de La Fúmiga. Integrar múltiples veus, accents i sensibilitats en una sola cançó ha suposat un repte considerable, resolt amb una cohesió que reforça precisament la riquesa de la seva diversitat.
El llançament arriba acompanyat d’un videoclip rodat entre Catalunya i el País Valencià, amb direcció de les productores Agència Bundó i Nyàs. La proposta visual construeix simbòlicament una casa amb les portes obertes, un espai on hi cap tothom qui vulgui formar part d’un món més just i inclusiu.
Amb “La gent de la Mediterrània”, La Fúmiga posa punt final a una trajectòria marcada per la connexió amb el públic i amb tota una escena. Un comiat que no només tanca una etapa, sinó que deixa una de les imatges més potents i emotives del que ha estat, i continuarà sent, una aventura col·lectiva.
Roko Banana acaben de publicar el seu tercer disc d’estudi «Gran Muralla» (Aloud Music, 2026). Un àlbum que configura una clara evolució del so de la banda i que s’endinsa, de nou, en la crítica social. Primera Fila ha pogut entrevistar al Mak Dzinovic (guitarra i veu), l’Àlex Abad (bateria i veu) i l’Edu Rodríguez (baix i veu) sobre el concepte del disc i el procés de composició i gravació.
Tot plegat, una xerrada en què el trio ha exposat els diferents prismes mitjançant els que observen una realitat crua i catastròfica i sobre la que han escrit temes com ‘Sona a perdre’ o ‘Esport’. A més a més, Roko Banana també han exposat la seva visió del panorama musical actual, trobant a faltar un punt més crític en les lletres: «Trobem que la música a dia d’avui no hi ha un missatge explícit, no hi ha una voluntat de canviar el món».
El proper 2 d’abril Roko Banana estaran presentant l’àlbum a la sala La Nau de Barcelona i, posteriorment, giraran per diferents sales de Catalunya per a promocionar-lo.
BLINK-182 – I MISS YOU
BARNS COURTNEY – SUPERNATURAL
THE HUNNA – APOLOGIES
SOUTH ARCADE – RIPTIDE
EVERCLEAR – SANTA MONICA
THE BLUE STONES – BE MY FIRE
MUSE – PLUG IN BABY
THE CALLING – OUR LIVES
RADIOHEAD – BLACK STAR
THE KILLERS – SOMEBODY TOLD ME
CAGE THE ELEPHANT – NEON PILL
THE WHITE STRIPES – FELL IN LOVE WITH A GIRL
THE STROKES – WHAT EVER HAPPENED?
WEEZER – PORK AND BEANS
PIXIES – WHERE IS MY MIND
SEMISONIC – CLOSING TIME
RED HOT CHILI PEPPERS – OTHERSIDE
CITY AND COLOUR – MEANT TO BE
Biel Bullich presenta «del fons, a tu» una breu carta de presentació que ens ajuda a descobrir la seva identitat com a artista, però també ens descobreix molt sobre en Biel com a persona. Cinc cançons que el posicionen en un registre i un estil concret, un indie rock que beu d’influències com Arctic Monkeys, però amb una solidesa sorprenent, tractant-se del seu primer EP.
Entrem en l’àlbum de manera gradual amb una introducció a ‘obertura de cor’, una pista necessària per marcar la sonoritat que ens espera a la resta d’àlbum. Un ritme que puja d’intensitat i ens acompanya fins a ‘buits’, que tot i ser la primera cançó constata una proposta musical molt sòlida. Aquest va ser un avançament de l’àlbum i més enllà de la part instrumental també presenta lletres ben construides, que transmeten l’angoixa, el sentir-se sol, la buidor i el “envejar a qui tingui sentiments”
A ‘res es com abans’ ens plantem ja a la meitat de l’àlbum. Una oda als records, una cançó que beu de la nostàlgia d’èpoques passades i d’un relat compartit d’infància que a tothom li ressona. “No vull aferrar-me al passat però hi ha vegades que el trobo a faltar”. El pes de les lletres aconsegueixen no opacar a l’acompanyament instrumental i es fusionen, sabent quan s’ha de deixar brillar a un o a l’altre, un Biel petit ens diu “adeu”. Tothom sent la nostàlgia de moments passats i a l’hora la por del futur, i en l’EP també es representa aquesta dualitat. A ‘no me’n vull anar’ entra l’incertesa de no saber el que hi haurà després i el desig d’allargar les experiències el màxim possible. “Diuen que no es bona la eternitat” però ell es vol quedar en el moment present.
‘el que hauria estat’ és un comiat d’àlbum breu. Amb un ritme més aviat pausat l’artista ens parla des de la primera persona, des de l’amor. Poc més d’un minut que Biel aprofita per sincerar-se i deixar un missatge final: “No vull que acabi ni ara ni mal”. Desgraciadament, el que sí que acaba és el seu EP. Des d’un primer moment hem dit que era una carta de presentació breu, però considero que és tot el que necessitava. No hi ha res que sobri ni que es pogués retallar, unes cançons treballades íntegrament per l’artista que funcionen en conjunt però també per separat i marquen el seu camí a seguir.
Quan parlem de primers projectes d’artistes, crec que una de les meves paraules preferides és “experimental”. M’agrada veure com en les seves primeres passes juguen i van provant estils nous fins a trobar “el seu so”. Ara bé, quan tens una idea clara, no és necessari experimentar gaire. “del fons, a tu” és un projecte sòlid, rodó, que sorpren per la seva maduresa com a primer projecte de l’artista. Un recull de cançons que funcionen a l’hora de crear una marca i un so propi però alhora prometen un molt bon camí per l’artista.
Nil Moliner arriba per primera vegada al lideratge de la Primera Llista gràcies a la seva cançó ‘Me acuerdo de ti’.
Aquesta setmana no ens podem estar de mencionar que The Tyets abandonen la Primera Llista després de 173 setmanes de permanència. Els mataronins van entrar el 3 de desembre de 2022 i des de llavors sempre havíem tingut una cançó del duet fins aquesta setmana amb la sortida de ‘Camila’.
Entren a la llista
Alex Warren – Fever dream
31 FAM – La família
Siderland – Turu Tutú
Sopa de Cabra, Suu i MonDJ – Camins, somnis i promeses
Harry Styles – American girls
Surten de la llista
The Tyets i Estopa – Camila (23 setmanes)
Aitana – Superestrella (24 setmanes)
Blaumut – El millor que hem fet (6 setmanes)
Sexenni i Miki Núñez – Televisió (20 setmanes)
La Fúmiga – Gràcies per tant (19 setmanes)
Aspirants
Maig – Vull perquè no puc (2 setmanes)
Bella Kay – Iloveitiloveitiloveit (2 setmanes)
Júlia Blum & Gerard Aledo – Només amb tu (2 setmanes)
Roger Padrós – L’art de coincidir (novetat)
BTS – Swim (novetat)
Ginestà – Perdre el cap (novetat)
Guillem Bautista – No sta mal (novetat)
Bebe Rexha – New religion (novetat)
Banda Neon – Els passos prohibits (novetat)
Raro que el disc que menys us mola sigui el meu disc preferit deia Xicu a ‘em piten les orelles’. 11 cançons que representen la dualitat de l’univers de Xicu; una honestedat en les lletres com a firma i un risc en la producció que arriba a l’extrem de que et pitin les orelles. La Sala Upload i una sola data per poder traslladar al directe aquestes dues parts i fer que encaixin. La promesa d’una nit única, bestial, una festa. Una advertència abans de comprar les entrades que recomanava portar protecció auditiva per la cita. Ningú podia fallar. El problema amb les expectatives és que has d’estar segur de poder-les complir. Per sort, la trajectòria d’en Xicu, en estudi però també en directe demostra que la seva és una proposta sòlida, única, i amb molt bona rebuda. Una sala sencera que celebra aquesta nova era, i que escolten.
‘POGOS’ obre el concert i marca el ritme de la nit, convertint la sala en el ritual col·lectiu, visceral i caòtic que narra a la cançó. Xicu es desplaça per l’escenari com mogut per una força interna. La seva presència a l’escenari, els seus moviments i el fum que els envolta aconsegueixen prolongar el ritual amb ‘denisse666’ i ‘TINC RESERVAT EL CEL’. El públic respon a aquesta energia i es mouen al uníson en cançons que des de l’estudi no semblaven les ideals per a un pogo. ‘TIPIC’ i ‘ON STAN?’ es van succeint per consolidar la proposta de l’artista i entendre per què “LISTEN” és el seu disc preferit.
Deixant de banda la novetat també revisitem projectes anteriors, Xicu no és només aquest àlbum. ‘Tu i Jo No Morirem Mai’ i ‘Complicat’ del seu anterior EP per deixar respirar al públic i des de dins del fum es desdibuixa una figura que acompanya a Xicu dalt de l’escenari. ‘PAUSA’ amb Triquell ens porta una versió més introspectiva de l’artista, que no defuig mostrar els seus sentiments dalt de l’escenari. “Tot el que escric és real, és la meva veritat. Aveure quants d’aquests modernos poden dir el mateix” assegura i les primeres notes de ‘SACRIFICIS’ comencen a sentir-se a la sala i demostra que escriu, canta i actua des de la veritat més absoluta. Un moment tan íntim que resulta fins i tot prohibit. Sent les lletres, el transporten als llocs des d’on canta i com es llença a terra i lluita amb el peu del micròfon, lluita amb ell mateix i amb una força que realment no hi és. Una actuació que emociona per la valentia de Xicu a l’hora d’exposar-se i que l’apropa tant, que tot i estar amb els ulls tancats, en un altre lloc, estableix un fil que el connecta encara més amb el seu públic.
Vibra el terra, vibra el cor i ‘em piten les orelles’ s’insinua a mesura que un pogo es va formant a la sala, “el pogo més gran que s’ha vist”. Fins i tot més gran que a ‘aye’, amb Xicu inclòs. Ultralone apareix a l’escenari per una de les cançons més esperades de la nit i assumir, inevitablement, que el concert arriba al seu final. El comiat sona a ‘GRÀCIES AL SACRIFICI’ perquè si és cert que fa música per la gent diferent, els ha pogut reunir a tots a la sala Upload. Perquè la sortida sempre és a través i sort que en un moment va decidir intentar-ho. La cita consolida la proposta artística de Xicu com a única, molt seva, i una experiència que tothom hauria de viure com a mínim, una vegada a la vida.
El Festival Portalblau ha anunciat la programació de la seva dinovena edició, que tindrà lloc entre el 16 de maig i el 17 d’octubre. Amb una proposta que s’allarga més enllà de l’estiu, el certamen reafirma el seu model cultural amb una trentena d’activitats repartides entre l’Escala i Empúries, on la música conviurà amb altres disciplines artístiques i espais de reflexió.
La programació musical inclourà divuit concerts amb noms destacats de l’escena catalana com Sopa de Cabra, La Fúmiga, Maria del Mar Bonet, Clara Peya, Maria Jaume, Elena Gadel i Manu Guix. També sobresurt la proposta de Judit Neddermann, que actuarà amb la GIO Symphonia de Girona en un espectacle especial. El cartell es completa amb una aposta clara per artistes emergents com Victòria Vilalta, Amaia Miranda, Anna d’Ivori, Roger Padrós, L’arannà, Gregotechno, Naina o Lecoq.
Els principals escenaris del festival tornaran a ser espais emblemàtics com el Fòrum Romà d’Empúries i la Mar d’en Manassa, amb programacions que dialoguen directament amb el paisatge. Entre les cites destacades, el 7 d’agost hi haurà una nit valenciana amb Naina i La Fúmiga, mentre que l’endemà Judit Neddermann celebrarà la seva trajectòria amb la GIO Symphonia. El 9 d’agost serà el torn de Sopa de Cabra, en plena gira del seu 40è aniversari.
A la Mar d’en Manassa passaran artistes com Maria Jaume, Maria del Mar Bonet, Elena Gadel i Manu Guix, així com Clara Peya, que hi presentarà el seu nou treball. Altres espais com l’Alfolí de la Sal, el Camp de les Aromes, el Jardí Clos del Pastor o La Riba completaran la programació amb concerts i propostes més íntimes, amb noms com Rusó Sala i Miriam Encinas, Amaia Miranda, Roger Padrós o Gregotechno, entre d’altres.
Més enllà de la música, Portalblau reforça la seva identitat com a festival multidisciplinari amb propostes de dansa, circ, poesia i activitats participatives. També hi tornarà l’espai de pensament Mirades Blaves, amb diverses conferències, així com el Concurs Escenari Portalblau, que impulsa el talent emergent.
El festival manté igualment el seu compromís social, educatiu i ambiental amb iniciatives com el projecte Llavors, que connecta les arts amb escoles rurals de l’Alt Empordà, el concurs de fotografia MedFoto o programes formatius per a joves vinculats a l’organització de festivals. Enguany també es posarà el focus en projectes relacionats amb la salut i el suport a entitats locals, així com en eines com la Guia per a la incorporació de la perspectiva de gènere en festivals.
Amb aquesta nova edició, Portalblau consolida una proposta cultural amb personalitat pròpia, que combina grans noms i noves veus amb una mirada arrelada al Mediterrani i al paisatge empordanès, tot estenent l’activitat cultural més enllà de la temporada turística habitual.
Shakira ha confirmat finalment les dates del seu “Las Mujeres Ya No Lloran World Tour” a Espanya, i ho fa amb una proposta allunyada del format habitual de gira. En lloc d’una sèrie de concerts repartits pel territori, l’artista ha optat per una residència de tres dies a Madrid amb un concepte propi que combina música i cultura.
La cantant oferirà onze actuacions els dies 18, 19, 20, 25, 26 i 27 de setembre, així com el 2, 3, 4, 10 i 11 d’octubre en un recinte creat específicament per a l’ocasió, batejat com a Estadio Shakira. Aquest espai s’ubicarà dins el complex Iberdrola Music, al districte de Villaverde, a tocar de Getafe.
Les entrades es posaran a la venda el 27 de març a les 10:00 hores a través de Live Nation, Ticketmaster i El Corte Inglés. Prèviament, hi haurà diverses fases de prevenda per a fans registrats a la web oficial de l’artista, usuaris de plataformes associades i seguidors de Live Nation, que podran accedir anticipadament a les localitats.
Més enllà dels concerts, aquesta residència es planteja com una experiència cultural completa. Durant els tres dies, el recinte es transformarà en una mena de “ciutat efímera” dedicada a la celebració de la cultura llatina sota el concepte “Es Latina”. El programa inclourà activitats diverses com actuacions musicals, exposicions, xerrades, tallers, projeccions, propostes gastronòmiques i espais dedicats a la literatura.
El recinte, amb capacitat per a més de 50.000 persones per nit, ha estat dissenyat per oferir una experiència immersiva amb visibilitat òptima, acústica avançada i opcions premium per al públic. Es tracta d’un format de residència artística internacional que s’implanta per primera vegada a Espanya amb aquestes dimensions.
Amb aquesta proposta, Shakira vol anar més enllà del concert tradicional i convertir la seva estada a Madrid en una celebració global de la cultura llatina, entesa com una comunitat que transcendeix fronteres i es defineix per la llengua, el ritme i la creativitat compartida.
Abans d’aquesta cita, l’artista ja té previst un altre moment destacat de la gira amb un gran concert a la platja de Copacabana, a Rio de Janeiro, aquest mateix mes de maig.
Tot apunta que Olivia Rodrigo està a punt d’engegar una nova etapa artística. Després d’uns mesos més discreta, l’autora de “GUTS” ha tornat a guanyar presència pública, amb aparicions destacades com als Oscar o col·laboracions recents, com la seva versió d’un tema de The Magnetic Fields al projecte “Help(2)”.
Durant la seva aparició als Oscar, Rodrigo va deixar entreveure que el títol del seu tercer disc podria girar al voltant del concepte de “tancar” o “obrir”, cosa que ha disparat les especulacions entre els fans, que apunten a noms com “Lock” o “Luck”. Les teories han anat encara més enllà després que aparegués a Londres un cadenat amb les inicials “OR” i una data aproximada a l’abril, que molts interpreten com una possible pista sobre el llançament.
Aquesta estratègia de misteri també s’ha traslladat al seu univers digital i visual. En els darrers dies, la seva pàgina web ha anat canviant progressivament de color, deixant enrere els tons liles característics de les seves dues primeres etapes per abraçar una paleta més rosada i pastel. Aquest gir estètic també s’ha pogut veure en accions al carrer, amb murals repintats en ciutats com Los Angeles, així com en les seves darreres aparicions públiques, on ha optat per looks amb aquestes tonalitats.
En paral·lel, Rodrigo ha protagonitzat una portada a British Vogue, on ha avançat alguns detalls del nou projecte. Sense revelar massa informació, sí que ha confirmat que la majoria de cançons del disc seran “cançons d’amor tristes”, un terreny emocional que domina però que ara vol explorar des d’una nova perspectiva. Segons explica, les seves cançons romàntiques preferides sempre tenen un punt de nostàlgia o anhel, una combinació que marcarà el to del nou treball.
Tot i trobar-se en un bon moment personal, la cantant reconeix que escriure des de la felicitat ha estat un repte creatiu. Després de dos discos marcats pel desamor, aquest nou projecte intentarà introduir matisos més lluminosos sense perdre la profunditat emocional que l’ha caracteritzat.
Pel que fa a les influències, Rodrigo ha deixat entreveure un ampli ventall de referents que van del post-punk i el new wave de bandes com New Order o Joy Division, fins a l’energia més crua de The White Stripes o Bikini Kill. També s’ha especulat amb una possible participació de Robert Smith, de The Cure, després que compartissin escenari a Glastonbury.
Les primeres impressions del nou material apunten a un so íntim i cinematogràfic, amb cançons que giren al voltant de l’obsessió, l’ansietat i el buit emocional que poden deixar les relacions. Algunes peces es mouen entre la balada suau i el soft rock amb un aire oníric, mentre que d’altres aposten per textures més difuses i atmosfèriques.
Amb totes aquestes pistes, Olivia Rodrigo ja ha posat en marxa el compte enrere cap a una nova era que promet ampliar el seu univers sonor i emocional, mantenint intacta la seva capacitat per connectar amb tota una generació.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
