Després de transportar-nos als 2000 amb ‘MARIOKART’ i de fer-nos ballar les nits d’estiu amb ‘Fins que surti el sol’, Julen presenta ara un gir inesperat amb ‘et canto’, una cançó que revela una nova dimensió artística marcada per la sensibilitat i la proximitat.
En aquest nou senzill, l’artista s’allunya de l’energia festiva que havia caracteritzat els seus últims treballs per endinsar-se en un terreny més íntim i despullat. ‘et canto’ neix com una dedicatòria personal, una peça sincera que inicialment no estava pensada per veure la llum, però que finalment s’ha convertit en un regal compartit amb el públic.
La cançó funciona com una finestra oberta a l’univers emocional de Julen, deixant entreveure un costat més vulnerable i honest. Amb una sonoritat delicada i una interpretació propera, el tema convida a escoltar des de la calma i connectar amb l’essència més pura de l’artista.
Silvia Pérez Cruz, només 24 hores després d’haver omplert el Palacio Real a Madrid, i gairebé recent arribada de cantar omplint un teatre a París, aconsegueix omplir de gom a gom el Teatre del Liceu de Barcelona.
Dues hores de concert totalment immersives que ens transporten a Oral_Abisal, el seu proper disc que sortirà a la llum el dia 8 de maig i que ella descriu com: “el origen y la búsqueda; la madera y el metal; la carne y el hueso; lo cálido y lo abismal; la mano y el infinito; el rosa y el azul…”
A més a més, hem pogut gaudir de clàssics com “Hymne à l’amour” d’Édith Piaf, o poemes musicalitzats d’artistes d’arreu del món. Tot això acompanyat d’una escenografia minimalista però punyent alhora.
Al llarg del concert, l’hem vist acompanyada d’una gran quantitat d’instruments, entre ells cel·los, violins, trompes, flautes travesseres i un grup de coristes que han fet de la posada en escena una “performance” a l’alçada del Liceu.
El ritme lent del concert ha permès una connexió molt propera de la Silvia amb el públic durant tota l’estona, i la seva senzillesa, la seva calma i la seva joia han creat el clima idíl·lic per passar-hi l’estona.
La rebuda per part del públic ha estat sobreacollidora, fent del Liceu una casa, del silenci, una respiració conjunta i de la veu, un tresor. Les emocions estaven a flor de pell en veure el Liceu dempeus aplaudint durant tanta estona i cantant com si d’un cor es tractés totes aquelles cançons que ens arribaven ben endins.
M’agradaria destacar la poca presència de mòbils durant tot el concert i l’entrega del públic tota l’estona, mantenint doncs aquesta intimitat que el concert suggeria.
Barcelona t’espera sempre amb els braços ben oberts.
Àlex Pérez ha publicat el seu nou disc «Ara» i ens ha agradat molt com sona. Per això i perquè és amic meu l’hem convidat a parlar-ne a Primera Fila.
El tio ha tingut un dia on s’ha passejat per altres mitjans a parlar-ne i nosaltres hem estat els darrers de la jornada. Per això ens hem trobat en una cafeteria on hem berenat tranquil·lament i hem parlat del Barça, d’un dels seus millors amics, de política, de la indústria musical i una mica també del disc.
Una entrevista anàrquica, sense fer molta promo, però li està anant tan bé el disc que no li fa falta. Escolteu-lo que val molt la pena!
Ha guanyat la darrera edició del Sona 9 i acaba de publicar «Equilibris sense xarxa». Parlem de la baixempordanesa Cloe Riembau, que ha definit un univers sonor propi dins l’indie-pop, amb influències que la connecten amb referents internacionals del gènere.
Amb ella també hem destacat com sembla més fàcil escriure quan s’està malament que no pas quan estem bé i també hem parlat de com s’imagina futurs treballs.
Tot plegat en un 2026 que se li presenta ple de concerts amb els quals segur que brillarà amb la llum pròpia que transmet.
Mai els inicis han estat fàcils, especialment en el món de l’art. Ara per ara, hi ha molta oferta i pocs espais per a tothom, per això el fet que una banda que tot just comença la seva trajectòria pugui tocar a la reconeguda sala Luz de Gas és una gran sort. Fortuna que els quatre membres de Minoria van aprofitar al màxim, emprant tots els seus mitjans per oferir un directe que, efectivament, va ser espectacular.
“Aixecar-se per volar” (Segell Microscopi, 2026), el primer disc d’estudi de la banda, arribarà el pròxim 30 d’abril. Fins aleshores, el grup ja ha anat deixant pistes sobre la sonoritat de l’àlbum amb el senzill ‘Trencall’, el qual navega entre lletres melancòliques i acords dinàmics.
Pel que fa a la resta dels temes, encara no han estat revelats al gran públic; si bé la passada nit de dimarts en van descobrir algunes en el concert, com a teloners, dels alemanys Moonday6. Un total de quaranta minuts d’energia desbordant que va fer vibrar una sala amb un nombre favorable d’assistents.
‘Incendi’ va ser l’encarregada d’obrir el directe i suposa una de les peces amb més ràbia del repertori, a la mateixa alçada que ‘7’, dos temes on Pablo Comas (veu i guitarra), Xavi Bas (guitarra i segones veus), Xavi Redó (baix) i Adrià Veres (bateria i segones veus) llueixen una indubtable arrel al so de grups com Alter Bridge o Foo Fighters.
Un emocionant inici que va connectar de forma immediata amb un públic que tot i, tristament, mantenir-se a una certa distància de l’escenari, van donar-ho tot tenint en compte que la majoria dels temes eren desconeguts.
Minoria a la Luz de Gas. Font:@francesca.masola
Altres cançons com ‘Obre els ulls’ o ‘Canvis’ mostren una faceta més tendra de la formació, tot relatant històries d’adaptació a etapes vitals que poden resultar doloroses però necessàries. Així mateix, el quartet també domina la composició de temes veritablement encongidors; ‘Dies Grisos’ n’és un clar exemple. Una balada que la banda va optar per obrir en acústic, incorporant la bateria i el baix a posteriori.
Amb tot això, Minoria van demostrar una clara versatilitat musical, tot passant a les seves peces un filtre modern i més proper a l’homogeneïtat que predomina en el rock actual, sense desvincular-se del tot de l’esmentada influència guitarrera dels noranta.
I si parlem d’actitud, tot i ser el primer escenari gran del grup, des del primer moment van intentar cridar i mantenir l’atenció del públic amb explicacions de les cançons, animacions constants a seguir les lletres o els cors de certs temes o, inclòs, amb la presència – que a estones volava entre els assistents- del que semblava el cinquè membre del grup: el Blas, el ninot groc del duo de dibuixos animats «Epi y Blas».
En definitiva, un concert amb una intensitat feréstec i atrevida que esperem que acabin mantenint com a marca de la casa. Fins a la següent actuació haurem d’esperar, ja que encara no hi ha data anunciada. No obstant això, d’aquí a un mes Minoria obre les portes del seu primer llarga durada que, després d’aquest directe, s’anticipa molt potent.
Fetus han estrenat ‘Mori el brunch’, un nou senzill que ja es pot escoltar a plataformes i que arriba com a tercer avançament del seu pròxim disc, “Romancer tartera”, previst per al 23 d’abril coincidint amb la Diada de Sant Jordi. En aquesta nova peça, la banda proposa una mirada crítica i irònica a determinades tendències contemporànies, amb una recepta musical carregada de sàtira i identitat pròpia.
La cançó compta amb la col·laboració de Quim Carandell, veu de La Ludwig Band, i es presenta com una mena d’antídot sonor davant un present que el grup dibuixa amb to distòpic. Fidel al seu estil, Fetus combinen referents de la tradició popular amb l’energia del punk-rock garatger i l’esperit de la cançó de taverna, construint relats que connecten passat i present amb mirada crítica.
Amb aquest nou treball, els empordanesos continuen explorant el format del romanço des d’una òptica actual, donant continuïtat a una trajectòria marcada per discos com “Càntir nou fa aigua fresca” (2024), “La Serra dels Perduts” (2022) o “Sota, cavall i rei” (2021).
El grup portarà “Romancer tartera” als escenaris amb una formació ampliada i ja ha anunciat les primeres dates de la gira. A Barcelona, el concert tindrà lloc el 30 d’abril al Casinet d’Hostafrancs dins el cicle Barnasants, en una de les primeres oportunitats per descobrir en directe el nou repertori.
Lluna Plena continuen fent passos endavant dins l’escena catalana i aquest 2026 volen consolidar-se com una de les bandes a tenir en compte. El grup presenta ‘t’has catat’, un nou senzill que obre una etapa ambiciosa després d’haver publicat dos discos, entre els quals destaca “SAUDADE” (2024), reconegut amb una nominació als Premis Enderrock 2025.
La nova cançó es mou en coordenades de pop urbà fresc i immediat, amb una melodia que enganxa des de la primera escolta. ‘t’has catat’ gira al voltant d’una confessió emocional que arriba després que una de les dues persones implicades descobreixi allò que fins aleshores s’havia mantingut en silenci. A partir d’aquí, el relat es transforma en una obertura total dels sentiments, amb un protagonista que es mostra vulnerable i disposat a estimar sense filtres.
El projecte està format per Toni Palmés, Pol Sánchez, Joan Puigvert i Gorka Vivero, quatre joves que ja han començat a deixar empremta col·laborant amb noms destacats de l’escena. En aquesta nova etapa amb el segell Luup Records, han comptat amb Aleix Iglesias per a la mescla i el màster del tema, treballat des de Camaleó Estudi.
Amb aquest llançament, Lluna Plena posen la primera pedra d’un any que pot ser decisiu per fer el salt definitiu.
Thom Yorke publicarà un nou treball en solitari a finals de 2026. La notícia s’ha conegut a través d’Ed O’Brien, guitarrista de Radiohead, que ho ha avançat en una entrevista mentre presentava el seu proper disc, “Blue Morpho”.
Segons ha explicat O’Brien, els membres de Radiohead continuen desenvolupant els seus projectes personals amb total naturalitat, sense que això afecti la dinàmica del grup. En aquest sentit, ha definit la banda com el punt de trobada de tots ells, mentre que les seves iniciatives individuals funcionen com extensions creatives que enriqueixen el conjunt.
Aquesta nova referència serà el quart àlbum en solitari de Yorke, després de “The Eraser” (2006), “Tomorrow’s Modern Boxes” (2014) i “Anima” (2019). En aquest temps, l’artista també ha mantingut una intensa activitat amb projectes paral·lels com The Smile, així com amb la composició de bandes sonores per a cinema i diverses col·laboracions dins l’escena experimental i electrònica.
L’anunci arriba en un moment especialment prolífic per als membres de Radiohead, que continuen explorant nous camins creatius més enllà de la banda, mantenint viva una de les trajectòries més influents de les últimes dècades.
Blood Red Shoes tornen als escenaris amb una nova gira europea que farà parada a Barcelona. El duo format per Laura-Mary Carter i Steven Ansell actuarà el pròxim 3 d’octubre a la sala Razzmatazz 2, en un concert que recupera l’essència del seu potent directe.
Amb més de dues dècades de trajectòria, la banda britànica s’ha consolidat com una de les referències del rock alternatiu gràcies a una combinació d’energia, guitarres contundents i una actitud sense concessions. En aquesta nova etapa, el grup presentarà tant material recent com alguns dels temes més celebrats del seu repertori.
El seu últim disc, “The Stone Tapes” (2023), servirà de punt de partida per a un directe que també mirarà enrere per repassar els seus grans èxits, després d’haver celebrat recentment el vintè aniversari de la formació.
Pel que fa a les entrades, hi haurà diverses prevendes: la de Live Nation – S.SMusic començarà el dimecres 25 de març a les 10 h, mentre que la de Live Nation s’activarà el dijous 26 de març a la mateixa hora. La venda general s’obrirà el divendres 27 de març a les 10 h a través de Livenation.es i Ticketmaster, amb preus a partir de 27 euros.
Teenage Fanclub han anunciat una nova gira per a la tardor de 2026 que farà parada a Barcelona. El grup escocès actuarà el pròxim 17 d’octubre a la sala Razzmatazz 2, en una cita que els tornarà a acostar al públic barceloní després de diverses visites recents.
El concert formarà part d’un recorregut extens que els portarà per diferents escenaris durant el mes d’octubre, consolidant una relació cada cop més estreta amb els fans de casa nostra. En els últims anys, la banda ja ha trepitjat diversos escenaris amb èxit, mantenint-se com una proposta molt estimada dins del circuit alternatiu.
Les entrades per al concert de Barcelona es posaran a la venda aquest divendres 27 de març a les 10 h, en una gira coproduïda per Houston Party i Just Life Music.
Considerats tota una referència del power-pop i el folk-rock, Teenage Fanclub continuen defensant un so que beu directament de l’herència del rock alternatiu de finals dels anys vuitanta. Amb melodies càlides, guitarres protagonistes i harmonies vocals molt recognoscibles, la banda ha construït una trajectòria sòlida i coherent que els manté com a noms imprescindibles del gènere.
Després de l’impacte de ‘Back to 74’, Jungle tornen amb un nou treball sota el braç. El trio britànic format per J Lloyd, Tom McFarland i Lydia Kitto publicarà el seu nou disc, “Sunshine”, el pròxim 14 d’agost, un projecte que ja té confirmada parada a Barcelona dins la seva nova gira.
La banda actuarà el 28 d’octubre al Palau Sant Jordi, en un dels concerts més destacats del seu pas per Europa. Aquesta cita servirà per presentar en directe les noves cançons del disc, així com repassar alguns dels èxits que els han consolidat com una de les propostes més sòlides del panorama soul i electrònic actual.
Pel que fa a la venda d’entrades, els fans que reservin “Sunshine” a la botiga oficial del grup tindran accés a una prevenda exclusiva que començarà el dijous 26 de març a les 9.00 h. La venda general s’obrirà l’endemà, divendres 27 de març, a les 10.00 h, a través del web oficial de Jungle.
Com a avançament del disc, el grup ja ha publicat ‘Carry On’, un senzill amb influències bossa nova.
Sense senzills previs i sense pistes del que estava per venir, Mama Dousha ha publicat el seu nou àlbum, “Tothom té raó”. Un treball format per nou cançons, gestat a partir d’una composició conjunta amb Joan Borràs, Scotty DK i Guillem Bautista, que fusiona el so característic del cantant i, alhora, introdueix noves sonoritats i textures. Un projecte que escoltes i penses: “això és Mama Dousha”, però al mateix temps perceps que ha fet un pas cap a un nou univers sonor. Un disc molt més madur, tant en l’àmbit musical com temàtic, que aborda l’amor, l’amistat, les relacions laborals o el cost de la vida.
El nou llançament del barceloní es podria dividir en dues parts: l’old Mama Dousha i el new Mama Dousha. ‘He pensat’ seria l’inici d’aquesta nova etapa, i la cançó que obre el disc i marca aquest nou imaginari musical i emocional. Bruno es despulla i reflexiona sobre el desig i la voluntat de fer coses, però també sobre la dificultat real de dur-les a terme. És una peça que et fa pensar en tot allò que voldríem fer i no acabem fent per por o per falta d’atreviment. La lletra va acompanyada d’un joc coral que repeteix el “no ho faré”, com si fossin les veus del nostre cap que ens frenen. Mentrestant, el cantant actua com la veu principal: la del desig, la del voler, però atrapada per aquests límits interns —“he pensat en dir sempre les coses a la cara”—. Una cançó que funciona conceptualment i que es converteix en un dels moments més potents de l’àlbum.
Continuem en aquest nou camí amb ‘Nanana’, que només d’escoltar-la, ja et remet clarament al seu univers. Amb una sonoritat lluminosa i enèrgica, aborda el pes de voler agradar a tothom des d’una lletra introspectiva. Un tema que connecta amb la seva exposició pública com a artista, pare o figura mediàtica, arran de la seva participació com a jurat d’Eufòria.
Dins de “Tothom té raó” també hi trobem l’old Mama Dousha, especialment present en peces com ‘15 segons’, ‘La millor gent del planeta’ i ‘Nen petit’.
Les dues primeres estan dedicades a la seva gent estimada. ‘15 segons’ recupera el seu vessant més romàntic, ja present en treballs anteriors. Marcada per l’ús de l’autotune —com ja havíem vist a “Rikiti”—, incorpora noves sonoritats i parla d’aquells quinze segons que van ser suficients per enamorar-se de la seva dona. Seguidament, a ‘La millor gent del planeta’, passem de l’amor de parella a una oda a l’amistat, que ja s’ha convertit en una de les preferides del disc —només cal mirar les escoltes—: un regal del Bruno a la gent que l’envolta, carregat d’energia i esperit, amb el qual és fàcil connectar i que celebra el poder de l’amistat.
Per acabar, ‘Nen petit’ ens retorna a aquesta mateixa essència, amb una nostàlgia compartida: el desig de tornar a la infantesa, a un moment en què les preocupacions no tenien el pes de la vida adulta. Marcada per la memòria i la recent paternitat de l’artista, reforça la idea que ser petit era, en realitat, un privilegi. Aquestes tres peces connecten amb el Mama Dousha de sempre i contrasten amb les altres cançons més atrevides del disc.
El new Mama Dousha reapareix amb “Malparit”, una de les propostes més arriscades i, potser, una de les menys esperades del cantant. Aquí parla d’aquell “malparit” que tots ens hem trobat alguna vegada. A més, la lletra ve acompanyada d’una estructura poc convencional: no hi ha una tornada clara, la veu es trenca i la cançó alterna moments d’energia amb d’altres de més calma.
És una peça que d’entrada descol·loca, perquè no te l’esperes, però que acaba generant l’efecte contrari: et venen ganes de cridar el títol. També serveix perquè el barceloní es mostri més humà: no tot és amor i llum, també hi ha ràbia, i no a tot arreu hi ha una “vitamina de l’amor” que ho curi tot.
El Bruno més satíric també és present en aquest projecte amb “Alegria”, on aprofita per fer una crítica social sobre la frustració i les ferides silencioses que generen moltes relacions laborals. L’àlbum acaba amb “Em moru”, una demo creada durant el procés de creació, que captura el romanticisme del treball en equip, colze a colze entre el cantant i els productors que han donat forma al disc.
“Criolla”, el darrer projecte de l’artista, era un recull de cançons, però “Tothom té raó, el seu nou treball, es percep clarament com un àlbum concebut com un tot, nascut d’un altre moment vital. Una proposta que, a diferència de les anteriors, és molt més definida i guanya en personalitat, allunyant-se del focus més comercial i de la lògica del màrqueting. Fins i tot en la manera d’anunciar-lo ja es feia evident aquesta intenció: sense avançar cap single i deixant que l’obra parlés per si sola.
En definitiva, “Tothom té raó” és el disc més personal que ha fet Mama Dousha. Tot i néixer d’una composició conjunta, aquesta col·laboració no dilueix la seva veu, sinó que la reforça i la porta cap a un terreny més honest. És una proposta que, a diferència de les anteriors, no juga tant a agradar a tothom, i és precisament això el que li dona valor.
Potser no és un disc immediat ni tan accessible com altres temes que podien sonar més fàcilment a la ràdio, però és, sens dubte, un dels treballs més sòlids del seu recorregut. El projecte es presentarà en una gira de més de trenta concerts, que arrencarà a la Telecogresca el 28 de març i continuarà al festival Ítaca el 4 d’abril.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
