The Black Keys tornen a la càrrega amb Peaches!, el seu nou àlbum d’estudi, que veurà la llum l’1 de maig a través d’Easy Eye Sound i Parlophone Records. El disc arriba només un any després de No Rain, No Flowers i confirma l’etapa més prolífica del duo format per Dan Auerbach i Patrick Carney, que han publicat sis discos en menys de set anys després d’un llarg silenci discogràfic entre 2014 i 2019.
El primer single, ‘You Got to Lose’, ja deixa clar el camí del nou treball: blues directe, so cru i una energia gairebé visceral. El videoclip que acompanya el tema està rodat durant una actuació sorpresa a Memphis i reforça aquesta voluntat de tornar a l’essència, amb els músics tocant en directe i pràcticament sense retocs de producció.
Segons ha explicat Auerbach, Peaches! neix d’un moment personalment delicat. El disc està profundament marcat pel càncer d’esòfag que va patir el seu pare, una situació que va empènyer el grup a enregistrar d’una manera més impulsiva i emocional. “No sentíem que estiguéssim gravant un disc. Simplement improvisàvem, com si fos només per a nosaltres. És realment primitiu, gravat amb tots els nervis a flor de pell, gairebé cridant”, ha confessat el músic.
El títol del disc també juga amb la referència pop: Peaches! remet inevitablement al conegut hit noventer de The Presidents of the United States of America, tot i que aquí serveix com a contrast amb un repertori que alterna temes més agressius, com ‘Stop Arguing Over Me’, amb peces de devoció i arrel clàssica com ‘Nobody But You Baby’.
Amb Peaches!, The Black Keys semblen reafirmar una necessitat gairebé urgent de crear, publicar i avançar sense mirar enrere, convertint el seu moment vital en matèria primera d’un disc que promet ser un dels més intensos i despullats de la seva trajectòria recent.
Tracklist
01 Where There’s Smoke, There’s Fire
02 Stop Arguing Over Me
03 Who’s Been Foolin’ You
04 It’s a Dream
05 Tomorrow Night
06 You Got to Lose
07 Tell Me You Love Me
08 She Does It Right
09 Fireman Ring the Bell
10 Nobody But You Baby
Obeses fa un pas inesperat i contundent amb la publicació de ‘Pols a l’era’, la seva primera incursió en el terreny del mètal extrem. El tema neix com una resposta artística a diverses lluites vinculades al territori, posant el focus en l’agressió al medi, la pèrdua de sòl agrari i un model de desenvolupament que expulsa la pagesia i posa en risc la continuïtat del món rural.
Amb una sonoritat molt més dura i visceral de l’habitual, ‘Pols a l’era’ canalitza la ràbia i la impotència davant una realitat que afecta directament el país, sense renunciar al discurs compromès que ha marcat bona part de la trajectòria del grup. La cançó es presenta com un crit de resistència i una presa de posició clara davant un conflicte estructural que va més enllà de la música.
Paral·lelament a aquest llançament, Obeses també ha anunciat l’inici d’una nova gira, que començarà el pròxim 16 de maig amb un concert molt especial a la Sala La Canal de Tona, el poble que va veure néixer la banda fa més de quinze anys. Les entrades ja es troben a la venda des d’avui mateix.
El Diluvi torna després de dos anys de silenci discogràfic amb ‘Cantem per tu’, una cançó que reivindica la tradició, la cultura i la memòria compartida com a motor de futur. El tema neix d’un fil invisible que connecta persones, territori i identitat, a través d’una veu que aparentment torna però que, en realitat, mai no s’ha apagat.
Hereva de la cançó compromesa i arrelada a la tradició popular, la lletra apel·la directament al poble. En sintonia amb el llegat d’Ovidi Montllor, la peça no parla d’un retorn físic, sinó d’una presència constant: la d’una veu col·lectiva que ha resistit, que s’ha transmès de mà en mà i que continua viva malgrat els intents d’esborrar-la. El missatge és clar: no partim de zero i, mentre hi haja qui cante, ningú no se’n va del tot.
‘Cantem per tu’ és alhora homenatge i declaració de continuïtat. Canta per les que van lluitar abans i per les que ho fan ara, des d’una herència sembrada amb estima per la llengua, la terra i la llibertat. No és nostàlgia, sinó futur. El “tu” a qui s’adreça la cançó es transforma en totes aquelles persones que han sostingut el país des de la cultura, la comunitat i la resistència, deixant una saó fèrtil que encara brota.
La cançó ha estat produïda per David Rosell als estudis Can Pardaler d’Artés i enregistrada el 9 d’octubre de 2025, Diada del País Valencià, una data carregada de simbolisme que reforça el vincle entre música, territori i identitat. Musicalment, combina una base de pop contemporani amb una melodia d’esperit festiu i col·lectiu, i incorpora la influència del cant de batre valencià, una veu tradicional lligada al treball de la terra i a la memòria del país. Arrel i modernitat conviuen amb naturalitat, mantenint intacta la identitat del grup.
El videoclip de ‘Cantem per tu’ amplia aquest discurs i amaga un homenatge explícit al teixit social del País Valencià. Rodat en localitzacions com la Xara, Xaló, Elx, Alacant, Castalla, València, els Ports, Castelló de la Plana, Catarroja, Benimaclet o Alboraia, el vídeo posa el focus en la lluita col·lectiva i en la necessitat de cura i compromís amb el país. Un bastidor amb tela roja travessa tot el relat visual com a element simbòlic que iguala totes les presències i converteix el carrer en espai de trobada.
Les veus d’El Diluvi apareixen sense artificis, integrades en un cos comú on no hi ha protagonismes individuals, sinó comunitat. Hi participen nombrosos col·lectius i entitats socials, culturals, educatives i veïnals, reforçant la dimensió comunitària del projecte i convertint el videoclip en una imatge coral de resistència i continuïtat.
El resultat és una obra que uneix passat, present i futur en un mateix gest musical i visual, reafirmant la persistència d’una veu col·lectiva que continua viva. ‘Cantem per tu’ és una dedicatòria oberta a totes les que han estat, són i seran. Perquè, mentre hi haja qui cante, ningú no se’n va del tot.
Javito presenta ‘Abraçat a tu’, el darrer avançament del seu nou projecte, una peça reconfortant que compta amb la col·laboració de Marcel Lázara. La cançó es construeix com un espai de pausa i recolliment, un lloc segur on aturar el temps mentre el món continua girant a fora.
Amb una lletra carregada de calidesa, ‘Abraçat a tu’ parla de l’amor com a refugi davant la intempèrie emocional. El foc que escalfa, la nit que es calma, el silenci que queda quan tot se’n va o l’espera del petit sol de primavera dibuixen un relat domèstic i proper, on estimar l’altre i estimar-se a un mateix formen part del mateix gest. La cançó celebra el fet de quedar-se, d’abraçar la calma i trobar casa en una altra persona.
La col·laboració amb Marcel Lázara suma una nova capa de sensibilitat al tema, reforçant el caràcter compartit de la cançó i el seu to honest i sense artificis. Les dues veus conviuen amb naturalitat, posant al centre l’emoció i la paraula, sense presses ni excessos.
Monkiss publica “Molt mono”, un disc de 13 cançons que funciona com una carta de presentació del projecte. El títol juga amb la doble idea que defineix Monkiss: el “mono” es divideix en dos sentits de la mateixa paraula, per un costat, la part tendre del mateix nom i projecte, com seria el petó (kiss) i la part més salvatge i instintiva (el mico). Aquesta dualitat s’expressa al llarg de tot el disc, tant en l’àmbit sonor com en l’emocional.
El disc inclou 3 temes ja publicats com ‘AMIMAMOLA’ que va funcionar com a cançó d’estiu del projecte, i 10 cançons noves, entre elles ‘Nainona’, que parla d’una nit de conèixer a algú nou i ballar amb aquest, o ‘Qüestió de temps’, una cançó sobre creure en un mateix i entendre que els dies grisos també passen. L’àlbum inclou cançons en català i castellà, de manera natural, sense imposar-se cap límit lingüístic.
L’àlbum ha estat autoproduït mà a mà amb Tomàs Sánchez (Dubmas57). El procés ha estat llarg, ja que inicialment les cançons havien de sortir com a senzills, però amb el temps van acabar prenent sentit com un primer treball conjunt que definís què vol ser Monkiss, i una manera de presentar el projecte amb cara i ulls. La proposta combina cançons nascudes des del cor amb altres pensades simplement per fer festa, i nascudes d’aquesta, sense renunciar a parlar de cap de les dues coses.
Monkiss és un projecte musical nascut l’any 2024, amb la voluntat de no tancar-se en un sol registre ni gènere. Parteix de la música urbana, però s’obre al pop, al reggaeton i a tot allò que ens ve de gust explorar a l’hora de crear, amb una idea clara: fer música “de tot per a tothom”, perquè cadascú hi pugui trobar la seva cançó preferida, en un mar de diversitat de cançons amb un mood comú.
Els valencians tornen amb molta empenta i amb una gira que promet molta música i festa. La banda, creada per Arnau Giménez (ZOO i la Gossa Sorda) i Mireia Matoses de Pupil·les, estrenen avui ‘De Nit’. Un tema que baixa l’energia de l’èxit ‘Brega’. Amb aquesta cançó ens preparem per al seu segon disc que veurà la llum aquest mes de febrer.
A més a més, el senzill arriba acompanyat d’un videoclip produït per Ana Rajadel, veu consolidada dins la banda d’ençà de la seva primera aparició al senzill ‘Aborronà’. L’escenari del vídeo musical se situa a l’espai natural de la Marjal de Gandia. D’altra banda, la música mostra una varietat sonora i estilística que caracteritzarà el seu nou disc.
En aquest cas, ‘De Nit’ ens endinsa en un univers íntim i oníric, fent una oda a l’amor i a les amistats: un moment d’autoconsciència i gratitud per la lleialtat i l’acompanyament en els moments difícils. Ens endinsem en un reggae mediterrani amb reproduccions cinematogràfiques i instruments concrets com: la guitarra, el violí o el violoncel.
Sobre Malifeta:
Prèviament al seu èxit, el 5 de maig de 2020, quan tot estava parat, València veia néixer un duet amb un primer senzill titulat ‘xinxeta’. Amb aquest tema començava tot. Amb una producció i un videoclip casolans, enregistrat des de casa seva i recopilant imatges del seu dia a dia, la parella donava a conèixer aquest tema, que corria per la xarxa i no deixava de sumar escoltes i visualitzacions.
Posteriorment, el grup publicava cançons que acompanyaven el desconfinament de llavors: ‘Coenta’, ‘T’estime si he begut’ i ‘la cançó de l’estiu’. Van ser els temes que continuaven alimentant el fenomen MALIFETA, que creixia sense més intenció que crear cançons com una forma d’explorar nous sons i estils que s’allunyaven dels seus projectes principals (ZOO i Pupil·les).
Després, el grup valencià anunciava al final de l’any 2024 que començaven la seva primera gira amb el disc “Mitologia”. Arribats aquest punt, el grup no ha parat de créixer i arribar a més gent. Altrament, la seva carrera musical ha tret temes com ‘Lambo’ o ‘Aborronà’. Fins i tot han recollit el guardó a Millor Cançó en els Premis Ovidi 2024 per ‘Emili Baró, 14’.
Així doncs, la banda ha crescut i han passat de ser un duet d’una parella que feia música durant la pandèmia, a ser una banda amb imatge i música consolidada. Juntament amb els exmembres de ZOO: Toni Fort ‘Pxllt’ (saxofonista i productor), Héctor Galán (teclats) i Marcos Úbeda (trombó). El grup està escalant dins el panorama musical català i valencià.
Pròxims concerts:
PRIMERES DATES CONFIRMADES:
Llos Festival (Aielo del Malferit) – 28/03
Festival Ítaca (L’Escala) – 4/04
Festillop (Vilallonga) – 11/04
Avant Fest (Vila-real) – 18/04
Al Som Sella (Sella) – 16/05
Pirata Festival (Gandia) – juliol
Feslloc (Benlloc) – juliol
Festiuet (Salou) – juliol
Empordà Music Fest (La Bisbal de l’Empordà) – 15/07
La cantautora de dinou anys NAINA ha estrenat el seu primer disc llarg “VIVES O MORTES”. L’àlbum, a través de pop amb tocs electrònics, urbans i llatins, explora les dualitats emocionals que apareixen durant la vida i també la preocupació universal de trobar estabilitat en un món ple de confusió.
Intencionalitat de l’àlbum
La primera cançó ‘VIVES O MORTES’ ja mostra la intenció del disc, tant per l’estructura del tema com per la temàtica. A través d’un so de pop electrònic que creix progressivament en intensitat rítmica fins a culminar en un clímax parla de patir una època de crisi vital després d’acabar una relació amorosa. I en el fons, exposa que tant la vida com les relacions amoroses son canvi, dubte i fragilitat constant.
Repressió del desig
A continuació, arriba ‘PECAT ORIGINAL’ en col·laboració amb el duet vallenc Figa Flawas, un tema pop amb accents urbans i llatins que és, sens dubte, el plat fort del disc i una bona elecció de primer senzill. La cançó juga amb una metàfora molt clara sobre el pecat; a través de mencions a “la fruita prohibida” i “la culpa” posa paraules a la sensació de reprimir una forta atracció cap a una persona. El tema introdueix també un eix temàtic molt present a la totalitat del disc: la lluita constant entre frenar o deixar-se portar.
La següent, ‘CAPAÇ’ també aborda la por d’atrevir-se a fer el pas amb una persona amb la qual hi ha connexió. Per això, utilitza metàfores com “la corda fluixa” o la “línia roja” que mai han creuat.
Balada i reivindicació
La quarta cançó inicia un parèntesi sonor dins l’àlbum: es passa del pop a la balada a piano. ‘AL MEU PAÍS’ amb la col·laboració de Ginestà és una carta d’amor i suport a una persona, que és realment una metàfora de Catalunya i el País Valencià. En aquest tema, que és realment un homenatge a ambdós territoris, recorden amb nostàlgia els moments que els ha regalat la seva terra i també reivindiquen la necessitat de lluitar per a millorar la realitat d’ambdues zones. Una cançó emotiva i necessària que deixa clar que a un disc de pop també hi ha espai per a les reivindicacions socials.
Tot i que el ritme s’accelera, l’emocionalitat continua a ‘184’. El següent tema és una balada pop d’amor que parla d’un sentiment universal: quan t’estimes una persona, sempre sents que el temps que hi passes és insuficient. A més, líricament mostra una evolució envers el sentiment que explica a les cançons anteriors, a vegades arriba un moment en què la por al compromís i a deixar-se portar desapareixen: “La vida a mi me la devia i ara l’atrevida no té por de dir-te t’estime”.
L’àlbum segueix amb ‘SERÀ MILLOR’, una cançó altre cop amb lletra reivindicativa i amb influències sonores de la música disco dels 2000. En aquest tema, denuncia la pressió i violència simbòlica del masclisme i sobretot, una injustícia directament relacionada amb aquest fenomen: moltes dones senten culpa quan expressen el seu rebuig cap a les actituds masclistes.
Dualitats emocionals
La següent, ‘TOT I RES’ segueix la línia de la primera cançó del disc: explorar la dualitat entre existir o no. En aquest cas, a través de la història d’un vincle que mai va acabar d’estar consolidat explica que pots arribar a ser-ho tot i alhora no ser res amb una persona. Segons l’artista, aquestes cançons estan inspirades en l’experiment del gat de Schrödinger: una cosa pot estar en dos estats oposats alhora.
A continuació, la cantant passa de parlar de relacions que mai no s’han arribat a consolidar —el que la generació Z anomena situationships— a relacions que sí que han pogut prosperar. ‘FÀCIL’ descriu la bellesa i la fragilitat de la quotidianitat un cop ja s’ha començat una relació i les següents, ‘ATREVIDA’ i ‘BLANCA’ mostren les dues cares del record d’una relació amorosa passada. La primera, parla d’una relació tòxica marcada per la intermitència a la qual la cantant no voldria tornar mai. En canvi, la segona narra una relació bonica i marcada pels records quotidians a la qual tornaria sense pensar-s’ho.
Acceptació, frescor i desimboltura
A partir d’aquest punt, les lletres comencen a descriure menys la incertesa i més l’acceptació. A ‘ENAMORAR-ME DE MI’ admet que pensava que el seu malestar se solucionaria reconciliant-se amb una persona, però el que realment necessitava era reconciliar-se amb ella mateixa.
I de la intimitat, es passa a la frescor amb ‘NO SÉ BALLAR’. Aquesta col·laboració amb La Fúmiga, a ritme de bachata i amb una lletra divertida descriu la inseguretat davant del ball i l’atracció, que torna a ser altra vegada el dilema entre la contenció i l’alliberament. Seguidament, en la mateixa línia emocional de deixar-se portar, ‘SOLET’ aborda la tranquil·litat de saber que algunes atraccions són efímeres i fruit de l’adrenalina i no passa res.
Finalment, el disc es tanca amb ‘TABÚ’, un tema que aborda com els problemes de comunicació poden acabar esguerrant una relació. La cantant explica que, mentre durava la relació, sentia que ella mateixa era el tema que l’altra persona evitava afrontar; però un cop aquesta s’acaba, parlar de l’altra persona esdevé tan dolorós que la situació s’inverteix i és ella qui converteix l’altre en el seu tema tabú.
En els últims trenta segons de la cançó, la producció fa un gir radical i passa dels sons electrònics a la nuesa d’una sola guitarra i la seva veu. L’interludi es tanca amb la frase: “Per a tu va ser un joc i per a mi va ser el foc que cremava el temps. I si el món acaba demà, què hi farem?”, una cita que sintetitza amb precisió el recorregut emocional de l’àlbum: superar la incertesa implica també assumir que moltes coses no depenen de nosaltres i només ens queda acceptar-les.
Conjunt de l’àlbum
En definitiva, “VIVES O MORTES” és un debut reflexiu i amb personalitat que aconsegueix reivindicar la personalitat artística de NAINA i també les seves inquietuds tant personals com socials. A través d’un so fresc que barreja el pop amb altres estils i també de col·laboracions coherents i ben integrades, posa en paraules el viatge emocional d’aprendre a resoldre dubtes vitals i acceptar les inseguretats pròpies. I, sobretot, deixa una cosa molt clara: sabrà fer-se un lloc i aconseguir un segell propi dins del món del pop en català.
El grup La Pandemic estrena “Un piset al Raval”, un recull d’onze cançons que consoliden l’esperit col·lectiu i obert del projecte, amb diverses col·laboracions especials d’amics i còmplices de la banda. Les cançons transiten entre el català, l’anglès i el francès, fidels al seu propi estil, en què juguen amb les llengües i amb la música.
És per això que, en aquesta entrevista, l’Erin i el Quim ens explicaran els inicis de la banda, com és treballar amb un equip tan gran de persones, com es troba un racó per fer música amb vides que no són d’estrelles del pop i com la música sempre és present i és allò que uneix tot el grup.
JustPolete presenta ‘Amort’, el seu nou llançament de tall urbà, una proposta que aposta per aturar-se en un ecosistema musical sovint accelerat pels algorismes, les façanes i les dinàmiques d’ego. La cançó, acompanyada del seu videoclip oficial, ja es troba disponible a totes les plataformes digitals.
‘Amort’ parla del pas del temps i de com créixer també implica perdre part de la il·lusió. La lletra reflexiona sobre el moment en què l’art es converteix en números, aparences i competició constant, i sobre la decisió conscient d’entendre el joc però no formar-ne part. No és un gest de superioritat, sinó una manera de protegir l’essència pròpia, sense presses i sense permetre que ningú la modelin des de fora.
Enmig d’aquest context, la cançó dibuixa el retrat d’algú que decideix frenar per trobar refugi en l’amor, la calma i la veritat, mentre tot al voltant continua corrent. Musicalment, la peça destaca per una producció acurada i una sonoritat fresca que posa en valor la polivalència artística de JustPolete, atent a cada detall tècnic.
El videoclip de ‘Amort’, dirigit per Telma Gonzalez i enregistrat per Guevara Film amb la direcció de fotografia de Sofia Guevara, trasllada visualment aquesta recerca d’autenticitat. Les imatges reforcen la idea de pausa i introspecció que travessa la cançó, convertint el llançament en una declaració de principis tant sonora com visual.
El Cabró Rock ha fet públic el cartell complet de la seva edició 2026, que tindrà lloc els pròxims 12 i 13 de juny a la Zona Esportiva de Vic. Després de batre tots els rècords en el seu 5è aniversari, amb 44.000 assistents, el festival afronta una nova edició amb un objectiu clar: tornar a superar-se. Enguany, el recinte s’ampliarà i l’aforament total arribarà a les 60.000 persones, amb 30.000 assistents per dia.
El cartell, que ja apuntava alt amb noms com Oques Grasses, La Gossa Sorda, Joan Dausà, La Fúmiga o Els Amics de les Arts, creix encara més amb la incorporació d’artistes de primer nivell com Figa Flawas, Lax ‘n’ Busto, The Tyets, Buhos, Suu, Teràpia de Shock, Clima, Maria Jaume, Ouineta o Les Que Faltaband, a més de DJs i propostes com Trapella, Mon DJ, Lo Pau de Ponts, Ernest Codina, DJ Nàtura o Adrià Giner.
Actuacions amb valor afegit
Fidel a la seva filosofia, el Cabró Rock aposta per concerts únics i difícils de veure en altres escenaris. El pas d’Oques Grasses pel festival serà especialment exclusiu, ja que serà una de les últimes actuacions abans del seu comiat definitiu a l’octubre a l’Estadi Olímpic. La Gossa Sorda oferirà un dels tres únics concerts en festivals a Catalunya dins la seva gira de retorn, concebuda com una etapa final.
Joan Dausà arribarà a Vic amb nou disc i la gira “Immortals”, en el que serà el seu primer festival després del concert d’estrena a Girona. També serà molt especial el retorn de Lax ’n’ Busto als escenaris amb Pemi Rovirosa al capdavant, vint anys després. Per la seva banda, Figa Flawas estrenaran al Cabró Rock la gira “La calçotada sison finale”, amb només vuit concerts previstos a tot el país aquest 2026. A tot plegat s’hi suma la reunió de Teràpia de Shock, que tornen amb una única gira solidària destinada a recaptar fons per a la Fundació Albert Bosch i la recerca contra el càncer infantil a l’Hospital Vall d’Hebron.
Espai per al talent emergent
El festival manté el seu compromís amb les noves generacions i torna a reservar espai per al talent emergent que està guanyant pes dins l’escena catalana. Propostes com Ouineta, Clima, DJ Nàtura o K-Zu formaran part d’un cartell que combina grans noms i futur.
Black Music Big Band i el piromusical
Una de les apostes singulars del Cabró Rock és el seu piromusical, que es consolida després de l’èxit de l’any passat. Aquest 2026 tornarà a comptar amb la Black Music Big Band, una formació gironina integrada per joves estudiants de música que creen i interpreten en directe una peça composta expressament per a aquest espectacle.
Rècord d’entrades venudes
Quan encara falten gairebé cinc mesos per al festival, el Cabró Rock ja ha superat la xifra d’entrades venudes de l’edició 2025. Amb més de 30.000 entrades despatxades, les entrades de divendres ja estan exhaurides i queden menys de 1.000 abonaments disponibles per als dos dies. Tot apunta que, malgrat l’ampliació fins a les 60.000 persones, el festival penjarà el cartell de sold out abans de l’inici. Les últimes entrades es poden adquirir a través del web oficial del festival.
Bruno Mars torna a sacsejar la indústria musical amb un moviment inesperat. Mentre el públic espera notícies sobre el seu proper àlbum d’estudi, “The romantic”, l’artista ha anunciat el llançament d’un projecte totalment diferent: un disc recopilatori titulat “The Collaborations”, tal com ha avançat la revista Rolling Stone.
L’anunci arriba poc després de confirmar-se que Mars serà l’ambaixador oficial del Record Store Day, un paper que ha aprofitat per presentar aquest llançament sorpresa. “The Collaborations” reunirà algunes de les col·laboracions més destacades de la seva trajectòria i només es podrà adquirir en format físic i en edició limitada, fet que el converteix directament en una peça de culte per a col·leccionistes i seguidors.
Al llarg de la seva carrera, Bruno Mars ha demostrat una gran capacitat per fusionar estils i treballar amb artistes de gèneres molt diversos. Des de col·laboracions amb Cardi B fins a l’aliança amb Anderson .Paak al projecte Silk Sonic, passant pels seus treballs amb Mark Ronson o Damian Marley, l’artista hawaià ha construït una carrera marcada per la versatilitat i la complicitat creativa.
Aquest nou disc vol posar en valor precisament aquesta faceta col·laborativa. Tot i que encara no s’ha fet públic el llistat complet de cançons, s’espera que inclogui alguns dels seus duets més emblemàtics, com ‘Die with a smile’ amb Lady Gaga, ‘Uptown funk’ amb Mark Ronson o ‘Apt.’ al costat de Rosé, entre d’altres.
La seva implicació amb el Record Store Day, un esdeveniment que reivindica la cultura del vinil, les botigues independents i una escolta de la música més conscient, es materialitzarà amb l’edició de “The Collaborations” en format elepé. Una publicació pensada per gaudir-se lluny de les plataformes digitals i que promet convertir-se en una de les peces més cobejades d’aquesta edició.
Que el disc es publiqui exclusivament al mercat nord-americà respon a la filosofia mateixa del Record Store Day: potenciar el comerç local i oferir edicions especials irrepetibles. Tot i això, l’impacte de l’anunci ha estat global, reforçat per un missatge de Bruno Mars en què convida a redescobrir l’experiència analògica de la música per damunt del consum digital.
Poggioli presenta ‘MIQUEL ÀNGEL’, un senzill independent que funciona per tancar una etapa creativa mirant-se de cara. La cançó estableix un exercici de despullament emocionar abans d’obrir un nou capítol en la trajectòria de l’artista.
Al llarg de la cançó coneixem encara més a l’artista. Sintetitza moltes de les obsessions que han definit el seu univers fins ara: l’honestedat sense filtres, la introspecció i una manera molt personal d’entendre la música com a relat visual i vital.
‘MIQUEL ÀNGEL’, titulat amb el nom real de l’artista, és un pas més en la exploració emocional que l’artista treballa en cada projecte. Un relat construit a través de diferents personatges de la seva vida que utilitza per reflexionar sobre l’ansietat, les inseguretats, la nostàlgia i les ambicions i fracassos personals, mostrant la seva faceta més vulnerable. La cançó avança sobre una instrumental que fusiona jazz i hip-hop, amb versos separats per solos de saxo que funcionen com pauses respirades dins del relat, donant espai a cada record i a cada ferida.
El tema pren una nova dimensió amb el videoclip que l’acompanya, una peça que representa visualment els mons interns dels personatges que apareixen a la cançó. A través d’un imaginari simbòlic, les imatges amplifiquen els seus estats mentals i vivències.
Amb ‘MIQUEL ÀNGEL’, Poggioli posa punt final a una etapa i deixa entreveure el camí que vindrà. Es tracta d’un nou àlbum, ‘COM HO FÈIEM ABANS’, el primer amb el segell Delirics i que ha estat produït íntegrament per Galgo Lento. Un projecte amb un so renovat, més fresc i ambiciós, que anirem descobrint durant els propers mesos. Un treball que conserva l’essència que el defineix, però que alhora obre noves vies creatives i narratives. Estigueu atents: Poggioli fa un pas endavant.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...