Hem anat fins a TV3 per parlar amb la Neus Rossell, mestra, professora de música i també comunicadora! És una de les presentadores del programa de Catalunya Ràdio “El Búnquer”, juntament amb en Peyu i en Jair Domínguez.
Hem començat parlant de la seva professió com a mestra, també del seu somriure i alegria que tant contagia, tot i que no a tothom (hi ha gustos per tot).
La seva relació radiofònica amb en Peyu, o la seva relació sentimental amb en Jair també han estat algunes de les qüestions que han sortit durant la conversa. De fet ens ha explicat el moment que li van explicar al Peyu que ella i el Jair eren parella.
Ens hem ajuntat dues persones que ens agrada molt parlar i no ens n’hem adonat i ja portàvem quasi 45 minuts conversant, com si fóssim amics de tota la vida que queden al bar per explicar-se la vida. M’he sentit molt còmode i diria per les seves expressions i respostes que ella també.
També hem parlat del gran èxit de la gira teatral que faran els del Búnquer la propera temporada, que han hagut d’ampliar funcions i que en tres dies han venut més de 10.000 entrades.
Finalment també hem volgut saber la seva opinió sobre la música que s’està fent i ha estat força crítica en aquesta qüestió o també per la falta de cançons més reivindicatives
La setmana vinent arriba la novena edició de Canet Rock i aquest dimarts s’han donat a conèixer els horaris de les actuacions d’enguany.
En Triquell serà l’encarregat de donar el tret de sortida a les 6 de la tarda amb les cançons del seu debut “Entre fluids”. Posteriorment a tres quarts de 7 serà el torn de Pupil·les, mentre que Pèl de Gall agafaran el relleu una hora més tard. 31 FAM posaran el seu so urbà a dos quarts de nou. A dos quarts de deu arribarà el show de JM Mainat, un dels clàssics del Canet Rock.
A les 10 de la nit en Joan Dausà recordarà el “Jo mai mai” que enguany celebra 10 anys, mentre que a les 11 serà el torn dels Stay Homas i el disc “Homas”. A un quart d’una Els Amics de les Arts ens oferiran una selecció dels seus grans èxits, abans que la Suu faci el seu particular “Karaoke”.
Els Catarres agafaran la batuta a un quart de tres de la matinada, per donar pas al fenomen The Tyets que pujaran a l’escenari a les 3.15. A dos quarts de 5 Auxili desplegaran tota la seva energia abans del fi de festa amb Buhos, previst a les 5.30 del matí.
Entre concert i concert està previst que diferents DJ’s posin tot el ritme necessari per continuar la festa: Ernest Codina, Carles Pérez, Dj Enigma, Mon DJ, DJ Trapella i l’incombustible Miquel del Roig.
Les portes s’obriran a les 5 de la tarda i durant més de 12 hores es podrà gaudir d’algunes de les bandes més importants del panorama català.
HORARIS:
17.00 Portes
18.00 Triquell
18.45 Pupil·les
19.45 Pèl de Gall
20.30 31 FAM
21.30 JM Mainat
22.00 Joan Dausà
23.00 Stay Homas
00.15 Els Amics de les Arts
01.15 Suu
02.15 Els Catarres
03.15 The Tyets
04.30 Auxili
05.30 Buhos
Taylor Swift ha anunciat noves dates per “The Eras Tour” pel continent europeu, amb una sola parada a l’estat espanyol. Serà el 30 de maig a l’estadi Santiago Bernabéu.
Per agilitzar el procés de compra s’ha organitzat una inscripció per poder aconseguir les entrades.
Els fans es poden inscriure a la pàgina web i rebran un codi exclusiu amb el qual tindran accés preferent.
Tot i això, el registre no garanteix l’accés a les entrades ni a la seva venda. Més informació al web de l’artista.
Parlem amb vosaltres perquè fa poc heu estrenat un nou disc: ‘Cançons Nues’. Què ens en podeu dir?
El disc Cançons Nues es un recull de cançons que expressen el dol produït per la pèrdua del meu pare, al febrer de 2020. Un sempre tendeix a pensar que som eterns i que la mort no ens tocarà mai i menys en éssers propers fins que realment passa. Les vuit cançons que formen el disc van ser composades durant els mesos posteriors a la pèrdua del pare i expressen els sentiments de no poder gaudir més de la seva companyia, i de l’estima que tots li tenim, tant meva com a fill, com també en nom de la mare i de la meva dona i els nostres quatre fills, que tant s’estimava i tant l’estimaven a ell. Precisament al disseny del disc hi apareixen tot un seguit de dibuixos fets a l’escola pels quatre nets de l’avi, que li donen encara més sentit al concepte del disseny gràfic que acompanya a les lletres de les cançons.
De fet sembla que ja teniu la mà trencada per fer discs perquè ja teniu una bona trajectòria. Què hi podrem trobar a ‘Cançons Nues’ que no hi haguem trobat a les altres propostes?
Potser unes lletres més intimistes i sinceres que en altres treballs. En aquest cas parlo més de mi que en qualsevol dels altres discos.
Com definiríeu el disc?
En quant a les lletres, com hem dit, parla del dol per la pèrdua d’un ser estimat. Pel que fa al so, buscàvem un so més rocker i pur, que dotés a les cançons del caràcter que requerien. S’hi inclouen flautes irlandeses, whistles, sintetitzadors, uilleann pipe, violins, etc., per dotar el disc d’un estil que en podríem dir rock celta. És una sonoritat nova per nosaltres, diferent a la dels nostres anteriors treballs.
Quin ha estat el seu procés d’elaboració? Quan comença a agafar forma?
Les cançons del disc les vaig composar al piano en aquest cas, a diferència de les altres vegades, que sempre composo amb la guitarra. Vaig fer les meves maquetes a casa i després les vaig portar a l’estudi on les vam acabar de pulir per arribar al resultat final.
També val a dir que fa uns mesos vau treure un llibre on recolliu anècdotes i vivències de la banda. A “SI NO FOS PER TU Seixanta Cançons i els meus records” què hi podem trobar més enllà del que he dit?
Doncs s’hi poden trobar totes les lletres de la nostra discografia, com a bloc principal del llibre. A més hi ha una mica de biografia meva com a compositor i també la història de la banda amb anècdotes divertides i un ampli recull fotogràfic de concerts, fotos promocionals de la banda, cartells de concerts, estudis de gravació, mitjans de comunicació, etc. Recomanem als nostres seguidors que el comprin, ja que hi descobriran coses nostres que de ben segur desconeixen.
Parlant del llibre, volia agrair al Sr. Antoni Daura de Llibres Parcir de Manresa que és l’editorial que m’ha editat el llibre per la seva paciència i el seu mestratge al llarg de tot el procés de creació, jo he après molt al seu costat i des d’aquí, vull aprofitar per agrair-li.
Com sorgeix la idea de fer aquest llibre?
La idea prové d’uns quants anys enrere, quan vaig pensar que seria una bona idea resumir la trajectòria del grup i posar-la en valor a través d’una obra d’aquest tipus. Amb 10 discos, creia que era el moment de fer un punt i seguit i deixar escrit en forma de llibre el que havíem fet fins ara. A més lo de incloure les lletres ho trobo interessant perquè jo sóc dels d’abans, dels que comprava CD’s i me’n llegia les lletres i penso que ara amb l’streaming digital això s’ha perdut una mica. A mi m’agradava molt llegir les lletres de les cançons que m’agradaven.
Deixem el llibre a banda i tornem al disc. Quins concerts teniu previstos per aquest any?
Aquest 2023 hem tocat a Manlleu, a Barcelona i a Manresa, al Teatre Kursaal, que va ser un concert molt especial. Ara a l’estiu tenim varis concerts programats pel Bages i voltants, per exemple a Manresa, Salelles, Casserres, Puigreig, Navarcles, Navès, entre altres.
De cara a la tardor hi ha algunes sales confirmades a Sabadell, L’Estarit, Calella, Cardedeu o La Palma de Cervelló, per exemple.
Com serà el directe? Quines sorpreses hi haurà per la gent que us vingui a veure?
El nostre directe es basa en les cançons més emblemàtiques dels nostres 10 discos. És un directe potent que va de menys a més i creix amb força a la segona part del concert. Us convidem que vingueu a veure’ns, no us deixarà indiferents.
Oxigen estrenen ‘Sorra i Sal’ on narren una nit de Sant Joan en la que el protagonista viu un seguit d’experiències que recorda vagament l’endemà. El matí següent, es llevarà estirat a la platja enlluernat pel sol radiant i amb un ressaca de ca l’ample. Incapaç d’incorporar-se, farà l’esforç de recordar la glòria viscuda la nit anterior.
La cançó porta un ritme molt ballable, amb un estil únic dins l’àlbum, mesclant elements de salsa i rumba, i amb tints característics de les havaneres.
La cançó és introduïda per una línia de piano salsera seguida per uns vents que en el pont es llueixen amb una frase festiva tocada a l’uníson. Al final, hi ha una parada que ens transporta a l’escenari que proposa la lletra (cantat per en Guillem Solé de Buhos) i que condueix a una tornada final plena d’energia.
“La por que sents avui demà ja no hi serà, no ho pensis més, deixa que passi, segur que et sorprendrà. Si el cap et dona voltes i no saps on anar, davant teu hi ha infinits camins que un dia hauràs d’explorar”.
Així sona “Algú com tu”, el nou tema del grup empordanès Clima. Una cançó que encoratja a ser valent, a equivocar-se, a fer un pas endavant amb un missatge a favor de superar les pors i atrevir-se a perseguir els nostres somnis. Parla d’aquells moments d’indecisió en què costa fer un pas endavant per la pressió i la por al que és desconegut. Una sensació habitual per molts de nosaltres en èpoques de canvis. Equivocar-se pot ser una oportunitat per créixer, per transformar-se. Equivocar-se vol dir viure!
Produïda per Miki Santamaria de Doctor Prats, “Algú com tu” ve acompanyada d’un videoclip enregistrat al Xiringuito X de la platja de la Rubina, a Empuriabrava. Aquesta ubicació proporciona una atmosfera estiuenca al vídeo musical, reforçant el missatge positiu i vitalista de la cançó.
Els Habla de Mí en Presente continuen donant mostres del gran moment d’inspiració que passen. Després de publicar a finals d’abril la cançó “Nuevxs amigxs” on donaven la benvinguda a totes les amistats fetes al llarg de l’exitós primer disc i la posterior gira, ara publiquen una nova cançó acompanyats d’unes noves amigues, les Maruja Limón.
La cançó es titula “Quiéreme” i és una rumba -technorumba- molt estiuenca composta per les sis components de Maruja Limón i els cinc integrants d’Habla de Mí en Presente, amb la producció de l’alemany Jonathan Hamann, dels Habla. “Quiéreme” és un clam pel desig entre dues persones que des del primer moment que es veuen, es desitgen i es disposen a viure el seu desig compartit. A prop del mar, passant una nit d’estiu, arriben a pensar fins i tot que possiblement es coneixen de vides anteriors. Dues ànimes que viatgen através de l’espai i el temps. És possible que l’amor sigui efímer, però tenen la certesa que es tornaran a trobar.
“Quiéreme” va començar agestar-se entre les dues bandes a Barcelona, al voltant d’una trobada amistosa, i que s’ha anat forjant a foc lent per crear una peça amb un viatge sonor i emocional capaç de representar les onze voluntats que l’han composta. Ha estat enregistrada a L’Atlàntida Estudio de la mà de l’enginyer de so Mario Patinyo i el màster ha anat a càrrec de Borja Ruiz de Hello Samples.
El videoclip està dirigit per Ignasi Àvila, el director artístic d’Habla de Mí en Presente, amb l’ajuda d’Elisabet Mateu, amb qui forma un fantàstic duo creatiu. Per explicar el viatge dels amants de la cançó, es veuen els onze membres de totes dues bandes a dos universos televisius que s’expliquen per si sols: “Baywatch” (Los vigilantes de la playa) i “La Isla de las Tentaciones” per explicar com les ànimes viatgen a través de l’espai i el temps.
Woody Allen arribarà a Barcelona el 19 de setembre, per protagonitzar el que serà el seu únic concert al nostre territori. El Teatre Tívoli acollirà aquesta cita tan especial, que donarà la benvinguda i el tret de sortida al festival.
La passió pel jazz de Woody Allen és a l’origen del seu nom artístic, homenatge al gran clarinetista, saxofonista i director d’orquestra Woody Hermann. De fet, fins i tot en alguna entrevista Allen ha dit que el seu amor pel jazz és més poderós que el seu amor per l’art que l’ha fet cèlebre, el cinema.
Clarinetista aficionat i col·leccionista erudit de jazz clàssic, Allen toca des de fa anys amb una banda –fins a la seva mort, el 2020, dirigida per Eddy Davis, i ara per Conal Fowkes– que li ofereix el plaer de rememorar a l’escenari ídols reals i ficticis, com ara Emmet Ray, el protagonista de Sweet and lowdown, guitarrista que té com a referent i mite Django Reinhardt.
A punt de fer 88 anys, Allen torna a Barcelona per debutar al nostre festival i continuar amb la seva feina de proselitisme a favor de la millor música del món, el jazz.
Amb Woody Allen començarà doncs una intensa tardor jazzística que inclou noms com Joshua Redman, Bebel Gilberto, Sergio Mendes, Ron Carter, Richard Bona, Michel Camilo, Andrea Motis, Clara Peya, Maro, Chris Potter, The Bad Plus, Joey Calderazzo, Dave Douglas, Marco Mezquida, Sofiane Pamart, la Sant Andreu Jazz Band i Carles Benavent, entre molts d’altres, a banda de l’habitual sèrie flamenca De Cajón!, que ja ha confirmat noms com Miguel Poveda i Tomatito.
Les entrades es posaran a la venda el dimecres, 21 de juny a les 11:00 del matí a la web oficial del Festival jazz.barcelona.
Aquest dissabte vaig anar per primera vegada al Cabró Rock, en una jornada on de plats forts hi havia l’estrena de la nova gira dels Stay Homas o un dels pocs concerts que Zoo faran a Catalunya aquest any. També el pas de la gira de 10 anys del “Jo mai mai” d’en Joan Dausà o propostes com Lágrimas de Sangre, Jazzwoman, Tribade o l’eufòric Triquell.
Vaig gaudir d’un espai molt ben adaptat, amb gespa artificial a la zona de pista de l’escenari, que feia que no haguessis de respirar la típica pols en suspensió que et trobes en altres festivals. També la zona de restauració estava plena d’ofertes i molt variades i les cues no passaven dels 10 minuts sobre les 10 de la nit.
Així mateix vam poder parlar amb gent del públic, motivats que venien a veure als seus artistes preferits, alguns com l’Arnau, fins i tot es van atrevir a cantar-nos un fragment d’un tema d’en Triquell. Altres van fer un altre tipus de cants…
La jornada ens va deixar l’oportunitat de parlar amb alguns dels concursants d’Eufòria, com en Tomàs, l’Elena o la Jim, la flamant guanyadora de la segona edició.
El Cabró Rock també comptava amb un bon grapat de DJ’s que animaven l’ambient entre actuació i actuació. Locutors de RAC105 com l’Arnau Molet o l’Ernest Codina, amb els quals vam poder conversar una estona. I fins i tot s’hi va afegir en Roger Carandell de XL, a Catalunya Ràdio.
Al concert ens vam trobar amb nombrosos cantants o grups, com Oques Grasses, membres de Txarango, Pelat i Pelut, però també vam xerrar una estona amb dos dels components de dues de les bandes del cartell, en Klaus Stroink, de Stay Homas, així com el Panxo dels Zoo.
Si heu mirat l’entrevista de Zoo ja haureu escoltat com diu que el 2024 no hi haurà nou disc, per tant tocarà agafar paciència!
Nosaltres de moment esperarem al 2024 per tornar al Cabró Rock, on ens hem sentit com a casa.
La Fúmiga, un dels grups de referència de la Comunitat Valenciana, presenta aquest nou single carregat de significat i que inclou una història iniciada amb el single de “PRINCIPIS“, publicat el passat mes d’abril. Aquesta nova cançó ens parla de finals, esperats o inesperats, des de la mateixa decisió o obligats per les circumstàncies, però finals, al cap i a la fi.
És un punt i a part. Abandonar el lloc on ens trobem i que no ens fa sentir feliços. “FINALS” és una cançó pop que busca l’emoció més visceral i amb una lletra amb la qual (gairebé) tots i totes podem sentir-nos identificats, i que amb la percussió amb bombo a negres fa que les parts més emocionants de la cançó ho siguin encara més.
Produïda i composta a Atomic Studio d’Ondara per Mark Dasousa i mesclada per Genís Trani, aquesta nova cançó està cridada a conquerir als fans i a les ràdio fórmules comercials catalanes. Com ells mateixos expliquen: ” Què serà de nosaltres? És la pregunta que tots ens hem fet en algun moment de la nostra vida quan arriba el final d’una relació i et veus davant un precipici, preparant-te per la caiguda i els dies grisos s’acosten. Cap final és senzill, així que posem-nos-ho fàcil”.
Aquest estiu, La Fúmiga continua girant, i els podrem gaudir en més d’una seixantena de concerts que passaran pels principals escenaris del País Valencià i Catalunya, i en festivals com l’Acampada Jove.
Vista general del concert del grup mallorquí, Antònia Font. F: Lluc Corominas
El tret de sortida al cap de setmana del Cabró Rock va ser ahir, divendres 16 de juny. En la seva tercera edició, el festival celebrat a Vic, ha aconseguit reunir grans noms de l’escena musical catalana, posicionant-se com un festival important en català i lluny de la centralitat metropolitana.
La jornada d’ahir començava amb el grup emergent Bredda, i tot seguit arribaven els caps de cartell del divendres: Sara Roy, Tyets, Antònia Font i Els Amics de les Arts.
La manresana Sara Roy dona peu als plats principals del divendres
Cantant i compositora catalana habituada a estar dalt de l’escenari des de ben petita i això va quedar demostrat a la tercera edició del Cabró Rock.
El concert va començar amb un ambient molt tranquil, però a mesura que va anar avançant, cançó rere cançó, la Sara acompanyada de Jordi Pinyot a la guitarra i interpretant des del primer fins l’últim dels seus temes van cridar l’atenció d’un públic de totes les edats fent així que qui va començar assentat a l’herba del festival, s’apropés per sentir-la i viure-la de més a prop.
Des de cançons prèvies al seu disc A(MAR) fins a una de les més noves “Ja no m’importa” que amb un to electrònic és dins del TOP 30 de les cançons més radiades en català del mes de maig. // Xènia Danés
El públic s’entrega a l’ “Èpic Solete” dels Tyets
Si el concert de Sara Roy va acabar amb ritme, aquesta energia la van recollir i no la van deixar, en cap moment, el duet “The Tyets” que arribaven a Vic com a un dels ingredients principals de la nit del divendres.
Si bé alguns assistents apuntaven que l’hora no era la més adient pel seu concert – el concert va ser a dos quarts de nou del vespre – això no va servir d’excusa perquè, amb la interpretació de tot el nou disc i repassant alguns temes antics com “Tanqueray”, “Bebesita” o “Hamaking”, el bon rotllo dels mataronins impregnen tota la gent que no va deixar de cantar i ballar en tot moment. “Els tiets” també van incloure al directe alguns temes populars com ‘La bachata’ de Manuel Turizo, la famosa ‘Danza Kuduro’ o el tema ‘Havia de passar’ de La Fúmiga, en que ells hi col·laboren.
Un dels moments més destacats va ser el moment en que, a mitja tornada del tema ‘Amics, tiets i coneguts‘, Els Amics de les Arts – amb qui col·laboren a la cançó i que, unes hores més tard, també serien a l’escenari – van irrompre enèrgicament a l’escenari. Un fet que, segons Oriol de Ramon i Xavier Coca (The Tyets) no estava gens preparat. El concert va acabar amb diverses sardanes obertes al ritme del sardanetón, ‘Coti x coti‘. De Ramon i Coca destaquen l’energia del públic i categoritzen de “bogeria” l’any en que s’han consolidat dins l’escena musical catalana. Els mataronins han obtingut el disc d’or per “Èpic Solete” i acumulen més d’un milió d’oients mensuals de mitjana a Spotify. // Lluc Corominas
Antònia Font: cap de cartell en un dels quatre concerts que oferirà enguany a Catalunya
Si l’eufòria s’apoderava del públic durant el concert dels Tyets, l’arribada dels mallorquins Antònia Font va posar un punt de tranquil·litat al festival vigatà. Presentats com a caps de cartell, els illencs van fer un concert molt complert: van transitar des de la nova discografia fins a cançons insígnia com ‘Me sobren paraules’, ‘Wa Yeah’ o ‘Calgary 88’.
Amb una posada en escena excel·lent i un punt onírica, el concert d’Antònia Font també va suposar una barreja d’edats entre les cares dels presents: de gent ubicada a la vintena, fins a persones que passaven la quarantena. Un fet que, Pau Debon, cantant del grup, destaca com a molt bonic. “És molt maco veure que hi ha generacions que no t’havien vist mai i que ara estiguin cantant les teves cançons” declara.
Amb un públic connectat en tot moment, el concert va tenir dos moments molt destacables. El primer, l’èpica de la cançó “Batiscafo Katiuscas“, l’esclat de “bon rotllisme” amb Alegria.
Davant la pregunta de si Antònia Font ha tornat per quedar-se durant uns quants anys, Debon assegura que de moment volen acabar d’exprimir el que estan vivint ara. “Ens entenem molt bé a l’escenari i hi gaudim molt” declara el cantant, que malgrat la poca claredat, es va mostrar molt optimista de cara al futur de la banda. // Lluc Corominas
La nit va ser pels Amics de les Arts
I després d’Antònia Font va ser el torn de l’altre plat fort del dia, Els Amics de les Arts. El grup barceloní tenia tantes ganes d’actuar que es va colar al ‘bolo’ de The Tyets mentre els mataronins cantaven la col·laboració que tenen. Van pujar a l’escenari amb ‘Allà on volia’ i van fer un mix de cançons del nou disc– sent ‘Citant Mercè Rodoreda’ i ‘La nit sembla que serà nostra’ les més cantades pel públic de Vic- i dels seus grans hits. ‘Ja no ens passa’, ‘4-3-3’, ‘Jean-Luc’…la llista no podia ser millor per seguir amb la gran festa que va ser ahir el Cabró Rock.
Amb ‘Louisiana o els camps de cotó’ també van posar-nos la pell de gallina. Tot i ser una versió reduïda dels concerts que han fet aquest any, com el de Razzmatazz, vam passar per un tobogan d’emocions que tots els presents recordarem durant molt temps. // Adrià Garnica
Aquest moment d'en Joan Enric baixant de l'escenari a cantar el final de 'Louisina o els camps de cotó' amb el públic…màgic. pic.twitter.com/HL8FCkXOm1
El divendres de Cabró Rock va seguir amb el concert de Buhos i, com a tancament, del grup de versions, Las que falta band: una girl band molt enèrgic, que només interpreta temes fets per dones, i que va acabar de fer ballar i cantar de valent a totes les persones presents.
Pau Debon, cantant d’Antònia Font en ple concert. F: Lluc Corominas.
Vista general del concert del grup mallorquí, Antònia Font. F: Lluc Corominas
Els Amics de les Arts interpretant ‘Louisiana o els camps de cotó’. F: Lluc Corominas
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
