Roger Padrós engega motors per començar a compartir el que serà el seu segon disc.
Un treball enfocat a portar la música de cantautor a un altre nivell. Parlant de temes importants en l’àmbit social i cultural però des d’unes cançons properes, fresques, amb diversitat d’estils.
Cada cançó, és un univers en ella mateixa, i al mateix temps totes juntes formaran, al final del procés, un disc amb espais plens de llum i d’altres amb més ombres.
El primer senzill d’aquest nou disc és “El Món”. Una cançó optimista que ens convida a la pluralitat, a compartir i celebrar la vida.
De la producció se n’ha encarregat en Jan Aygua, que també va encarregar-se de produir el disc “La vida és millor”.
Fa pocs dies que la Julieta ha publicat “5AM” el treball que engloba els 3 capítols que ha anat editant els darrers mesos, amb cançons com ‘Cari’, ‘T’enxules’, ‘Avions volant’, o ‘En mi coche’, entre altres.
La seva música està triomfant moltíssim, està en un gran moment, prova d’això l’èxit dels concerts que està oferint o la repercussió que està tenint les seves cançons a la xarxa o amb el públic.
Hem quedat amb ella per saber com està vivint aquest moment, també per saber com seran els seus propers passos a seguir i per parlar del bon moment que viu la música del país amb artistes com Maria Hein, Mushkaa o The Tyets. Precisament amb la Mushkaa han editat ‘No m’estima +’, que està funcionant molt bé i hem volgut saber si hi hauria possibilitat de fer alguna cosa més juntes. Ens ha dit que li encantaria, tot i que ara mateix les dues estan prou enfeinades amb els seus projectes, però que 100%.
A finals d’any la podrem veure tancant la gira “Alguna nit” a la Sala Apolo, amb Ariox, una artista que ens n’ha destacat el seu talent i la música que està preparant. El concert tindrà lloc el 14 de desembre i ens ha promès moltes sorpreses.
Usher serà l’encarregat de fer l’actuació musical a la Super Bowl del 2024, donant el relleu a Rihanna, que va ser la responsable de fer-ho enguany.
L’anunci ha anat acompanyat d’un vídeo on Kim Kardashian truca al músic per comunicar-li que actuarà a la competició esportiva, que tindrà lloc d’11 de febrer a Nevada.
El músic s’ha mostrat orgullós de poder tatxar de la seva llista de desitjos l’actuació de la Super Bowl. El cantant té moltes ganes d’oferir un espectacle diferent del que s’ha vist fins al moment.
Usher també ha aprofitat l’anunci per anunciar el seu novè disc, que curiosament sortirà el mateix dia de la final de la Super Bowl. Es dirà “Coming Home” i serà el seu primer disc en 8 anys.
Peggy Gou ha estat un fenomen de masses les darreres setmanes i arriba per primer cop al lideratge de la Primera Llista amb ‘(It goes like) Na Na Na’.
Entren a la llista
Sia – Gimme love
Olivia Rodrigo – get him back!
Kenya Grace – Strangers
Surten de la llista
Suu – Postal barata (9 setmanes)
Ginestà – De tot el món (13 setmanes)
Michael Schulte – Waterfall (8 setmanes)
Aspirants
Imagine Dragons – Children of the sky (3 setmanes)
Purple Disco Machine ft. Nothing But Thieves – Something On My Mind (2 setmanes)
Cassö feat. Raye & D-Block Europe – Prada (novetat)
Zara Larsson feat. David Guetta – On my love (novetat)
Julieta – Enamorada de tu (novetat)
Troye Sivan – Got me started (novetat)
Shakira feat. Fuerza Regida – El jefe (novetat)
“Cendra” (RGB Suports, 2023) és el senzill que obrirà el nou treball de Juriol, el segon àlbum de la banda bagenca, que va debutar la tardor del 2021 amb l’àlbum “T’he trobat”.
Inspirat en la vivència personal de la Clara Oliveres −compositora, guitarrista i cantant de la banda− aquest senzill relata el tràngol que suposa perdre-ho tot en un incendi forestal. En concret als focs del Bages que van tenir lloc a mitjan de juliol de l’any passat on el foc va arrasar 1.750 hectàrees i una trentena de cases. “I en aquest malson he xafat camins de cendra, ens has pres records, has pintat les flors de negre. Quantes vides han marxat de casa seva.”
Setmana intensa de novetats discogràfiques, amb noms propis com els de Kylie Minogue, Anastacia o Doja Cat, mentre que a casa nostra els catalans La Pegatina celebren 20 anys amb un disc, Meritxell Neddermann i Aitana edita el seu “Alpha”.
La setmana ens ha deixat també un disc de The National, Teenage Fanclub, Staind, Chambao o Will Butler amb Sister Squares.
Púniks és un grup que neix a Eivissa entre dos amics per tal de crear un art arrelat a la terra eivissenca, però a la vegada fer-ne d’aquest, un art contemporani. És, senzillament, un espai on mostrar com és néixer, créixer, marxar i tornar a l’illa, a més de com la nostàlgia i una sensibilitat especial per la natura ha impregnat tot aquest recorregut. La mescla de cultures, històries i creences és un tret característic d’allà on venim i això és el que es vol reflectir amb Púniks. Habitar a la Terra ja és una forma d’art en si i és per això que, Púniks pretén mostrar-ho amb diferents estils, punts de vista, sons i referències a l’hora de compondre.
‘Llum’ va ser la seva carta de presentació, un senzill que explicava la breu història d’un amor que comença amb la primera llauna de cervesa al pàrquing del club -quan es pon el sol- i acaba amb una llesca de pa amb oli i ulleres de sol al bar del poble -quan acaba l’alba-, amb ritmes de reggaetón i sintetitzadors lleugers. Seguidament, van publicar el seu segon senzill: ‘Aire’, un cant a la vida pausada i sense presses, fent referència així, a la seva ciutat natal: Eivissa. Un recordatori de viure la vida de la manera que vulguem, amb la producció de Pache, qui crea un escenari relaxat, però que convida al ball amb una guitarra d’influències indies.
Ara presenten ‘Dimonis’, un cant en contra de l’especulació i l’ànsia de poder que perjudica a la nostra Terra. És una cançó amb ràbia, però sobretot amb tristesa, molta tristesa de veure com a poc a poc s’està destruint un paradís sense que la gent corrent gairebé no pugui fer-ne res. Amb tonalitats menors, sintetitzadors foscos i una lletra que evoca nostàlgia -i a la vegada un raig d’esperança pel futur-, Púniks volen que ‘Dimonis’ sigui el seu manifest de resistència contra allò que està destruint la seva illa, la seva casa.
Després d’anunciar un concert a Londres pel dia 8 de desembre juntament amb Julieta, els The Tyets han publicat el cartell de la seva gira europea prevista pel mes de desembre d’aquest any.
Els de Mataró visitaran 4 ciutats en 4 dies consecutius:
6 de desembre – Brussel·les – La Tricoterie
7 de desembre – Dublin – The Bernard Shaw
8 de desembre – Londres (+ Julieta) – SCALA
9 de desembre – Copenhaguen – Kulturcenter Indre By
D’aquesta manera, el grup acabarà l’any portant el seu aclamat disc, Èpic Solete, a 4 capitals europees i traspassant fronteres.
Les entrades ja es poden comprar a través del web del grup.
White Pèrill (en col·laboració amb 4L3X 4LM1R4LL) presenten XAT G3 PÉ T3, una proclama retro-futurística, fosca i alhora irònica, en un compàs iconoclasta?, segons manifesta l’artista a través de la seva nota de premsa.
A continuació us la reproduïm, ja que com tot el que fa el músic, s’ha de poder degustar sense canviar una coma del discurs:
La lletra és senzilla, com un mantra post-modern. Ens hem ajudat de Midjourney, Kaiber i Xat G3 Pé T3 per construïr aquest edifici en runes… però no per fer la lletra (en principi?!) ni la música. En això encara som humans aliant-nos amb màquines que de moment encara no pensen.
Ens han ajudat a construïr l’estètica i a consultar dubtes, que si us sóc sincer, els podriem haver consultat a qualsevol amic i la resposta segurament hagués estat millor i tot. Perquè tots sabem que Xat Gpt a vegades és mister obvi, i fins i tot a vegades es despista i respon en “la lengua común”
La Pegatina celebra els seus 20 anys amb un nou EP anomenat ‘A medio camino’. Una declaració d’intencions en què deixen clar que encara queda molt per recórrer.
En aquest EP recullen les cançons que ens han presentat durant aquest darrer any com “Dolce far niente”, “Candela”, i la seva col·laboració amb Marissa Mur a “A medio camino”, a més del tema inèdit “A partir de ahí”. Un tema pop/rock a l’estil de l’exitosa reversió de “Estoy aquí” al costat de Despistados. Una altra manera d’entendre el desamor, com un desequilibri entre allò que es dóna i allò que es rep. És un tema amb ànim comercial, pensat per sonar a ràdios, i també amb l’energia suficient per ser un hit corejat als concerts del grup.
Juntament amb aquest EP, La Pegatina llança un còmic com a quadern de viatge en què es recullen les seves aventures i viatges al llarg d’aquests 20 anys. Editat per Norma Editorial el guionista Lluc Silvestre i el dibuixant Mr. Ed sintonitzen amb l’esperit festiu de La Pegatina i signen un retrat divertit i espurnejant d’una de les millors bandes catalanes de les darreres dècades. Acompanyant el grup en aquest viatge a través de mig món i descobrint les mil i una meravelles (i alguna desventura) de la vida d’una banda que està sempre en ruta, sempre somiant, sempre volant. La seva filosofia sempre ha estat la d'”Ara o mai!”.
I per celebrar amb magnificència i com a tancament aquesta gran festa d’aniversari, oferiran tres concerts molt especials; un al Wizink Center de Madrid (27 d’octubre) i dos al Sant Jordi Club a Barcelona (3 i 4 de novembre).
El món de la música està de dol, després de confirmar-se la mort de Ferran Gallart, el vocalista de Strombers que no ha pogut superar el càncer que patia.
El passat mes de juliol el grup va anunciar que suspenien la gira que havien de fer per motius de salut del seu cantant.
Amb Strombers havia publicat un bon grapat de treballs des de la creació del grup a finals dels anys noranta. També en solitari havia col·laborat amb un bon nombre d’artistes i bandes. Així mateix, va publicar un llibre infantil amb cançons i contes per anar a dormir, que anava acompanyat d’il·lustracions d’Anna Grimal.
La pianista, cantant, productora i compositora maresmenca Meritxell Neddermann passa per un gran moment artístic i vital. No només per ser la pianista de la gira internacional de Jorge Drexler des de fa més de dos anys, fet que li ha permès obrir un concert a San Francisco, fer algun concert propi a l’Argentina i, fins i tot, acompanyar l’uruguaià a Las Vegas el dia que va rebre set Grammys. Aquest bon moment també té a veure amb la sensació de llibertat i de confiança que s’ha guanyat a pols i que d’alguna manera, és el punt de partida del seu segon disc en solitari. “Sento que m’he deixat anar amb la producció, l’estructura de les cançons, les lletres…”, confessa. Per això, el seu nou treball es titula Suelta. “Em sembla una paraula curiosa quan es pronuncia en català i, a sobre, té una connotació negativa quan s’aplica a una dona, fet que m’ha acabat de convèncer”.
Meritxell Neddermann encara la seva segona col·lecció de cançons des de l’alliberament que regala el fet de viure, l’experiència i el pas del temps. El disc, que ha coproduït amb Carles Campi, col·laborador habitual de Vetusta Morla i Jorge Drexler, passa del pop “rollo Supertramp” a l’electrònica alternativa i la música experimental. En part està composat des de la producció, des de l’ús de sintes i les ganes de jugar amb el vocoder que es transforma en un instrument més per a modelar la seva veu.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
