Després de gairebé 3 anys des de la sortida del seu últim disc, Jack Johnson torna, i ho fa amb un disc sota el braç. De fet, el nou disc veurà la llum el proper 17 de setembre, i es dirà From Here To Now To You.
I des de fa un dia ja podem escoltar el que és el primer senzill, I got you, tota una declaració d’amor a la seva promesa, amb la qual comparteixen tres fills.
Sobre les noves cançons, Johnson ha manifestat que són un conjunt de refrescants temes sobre la seva felicitat actual amb la seva dona i la canalla.
Mika, el conegut cantant de temes com Grace Kelly, We are golden o la nova cançó de l’anunci de San Miguel, actuarà a la sala Razzmatazz, gratis! I ho farà gràcies a Vodafone, i a un dels concerts que organitza pels seus clients.
Si n’ets client, et pots informar d’aquesta interessant proposta a la seva web.
El concert serà el 22 de juny i l’artista actuarà al costat de Six to fix i Bluestain, que seran les dues bandes encarregades de telonejar al conegut artista britànic.
Després del seu prometedor debut amb el seu disc homònim, Jake Bugg, ja està preparant el relleu, ni més ni menys que al costat del productor Rick Rubin, un habitual de Metallica o System of a down. Amb ell ha gravat un tema anomenat Slum Door Sunrise.
Bugg, ha comentat sobre el disc, que vol emular l’anterior, però que soni encara molt millor.
De moment l’artista té els propers mesos que no pararà quiet, ja que actuarà a mig món. De moment cap parada al nostre país.
BE és el títol del segon disc dels Beady Eye, la nova banda sorgida després de la dissolució d’Oasis.
En aquest segon disc, es pot copsar l’evolució musical de la banda, després d’un primer disc que no va acabar de convèncer ni als fans ni a la pròpia banda.
La portada del disc, ja s’ha hagut de censurar en algunes bandes, degut a que es mostra un mugró. És obra de Harry Peccinotti, conegut per encarregar-se de molts projectes eròtics com alguns calendaris de la Pirelli, durant la dècada dels 60.
The art of doing nothing és el quart disc en solitari d’un dels components dels Take That, Marc Owen, i el primer des de que el grup es va tornar a reunir al 2006.
Un total de 13 noves cançons en les quals hi han col·laborat alguns compositors habituals de l’artista com són Ben Mark i Jamie Norton.
El primer senzill és Stars.
Aquest disc, 13, és el primer que la formació Black Sabbath grava des de 1978 amb tots els components del grup original, Ozzy Osbourne (veu), Tony Iommi (guitarra) i Geezer Butler (baix).
La major part d’aquest disc s’ha gravat a Los Angeles, sota la producció de Rick Rubin, un habitual de Metallica o System of a down.
En les sessions ha participat Brad Wilk (Rage Against The Machine, Audioslave) que substitueix al bateria original durant les gravacions.
Fa pocs dies anunciàvem que els Kings Of Leon, editarien el seu nou disc Mechanical Bull el 24 de setembre, i ara ja estem en condicions de dir quin serà el primer senzill d’aquest disc. El tema en qüestió es diu Super Soaker i es va estrenar en directe aquest dissabte en un concert a Nova York.
La cançó començarà a sonar a les ràdios a mitjans de juliol i per tant de moment ens hem de conformar amb aquesta versió en directe.
La banda actuarà en la propera edició del festival BBK de Bilbao.
Els seguidors de la banda de Jared Leto estan d’enhorabona. La banda 30 seconds to mars, actuarà a Badalona el proper 31 d’octubre, per presentar el seu darrer treball Love Lust Faith + Dreams.
La mateixa banda ho ha anunciat a través del seu Facebook oficial.
Els teloners seran els You me at six.
El dia 12 de juny es podran comprar a pre-venda a través de la web del grup, i a partir del dia 14 les entrades estaran a Ticketmaster.
Un dels grups que més sonen a tot arreu, arriben a la primera posició de la llista. Parlem dels Daft Punk amb Get Lucky.
I com que s’acosta l’estiu, les vacances, i les ganes de platja, hem incorporat un parell de temes molt estiuencs i molt d’actualitat. Les cançons protagonistes de dues marques de cervesa. Les signen, Mika amb Live your life i per altra banda els Love of Lesbian amb Fantastic shine.
La Llista nº 18
1 DAFT PUNK & PHARRELL – GET LUCKY (8)
2 PASSENGER – LET HER GO (14)
3 MACKLEMORE & RYAN LEWIS – CAN’T HOLD US (7)
4 ELS CATARRES – VULL ESTAR AMB TU (10)
5 BASTILLE – POMPEII (12)
6 IMAGINE DRAGONS – RADIOACTIVE (9)
7 ACCIÓ – SER DIFERENT (12)
8 AVRIL LAVIGNE – HERE’S TO NEVER GROWING UP (9)
9 MACKLEMORE & RYAN LEWIS – THRIFT SHOP (10)
10 JUSTIN TIMBERLAKE – MIRRORS (12)
11 MILES KANE – DON’T FORGET WHO YOU ARE (6)
12 JAKE BUGG – SEEN IT ALL (6)
13 BLAUMUT – BICICLETES (14)
14 EDITORS – A TON OF LOVE (5)
15 TERÀPIA DE SHOCK – QUE MAI NO PARI (4)
16 ROBIN THICKE & T.I. FEAT. PHARRELL – BLURRED LINES (2)
17 TRAVIS – WHERE YOU STAND (4)
18 BIFFY CLYRO – BIBLICAL (8)
19 MAROON 5 – LOVE SOMEBODY (3)
20 DIZZEE RASCAL & ROBBIE WILLIAMS – GOIN’ CRAZY (3)
21 PINK & NATE RUESS – JUST GIVE ME A REASON (17)
22 IMAGINE DRAGONS – IT’S TIME (18)
23 THE 1975 – CHOCOLATE (2) 24 MIKA – LIVE YOUR LIFE (1) 25 LOVE OF LESBIAN – FANTASTIC SHINE (1)
Semblava impossible que després de l’enorme promoció que s’ha fet de …Live Clockwork dels Queens Of The Stone Age, el disc no es col·loqués en primera posició de la llista britànica, i al final s’han vist superats per la banda electrònica Disclosure, que amb el seu disc de debut Settle, han aconseguit el preuat número 1 de la llista del Regne Unit, i a més han desbancat Daft Punk, que portava dues setmanes liderant.
També ha debutat a la llista, Miles Kane, això sí, en la vuitena posició amb Don’t forget who you are. Pel que fa a la resta del top 10, continuen artistes com Bastille, Passenger, Rod Stewart o Olly Murs.
Pel que fa als senzills, continua Robin Thicke en primera posició amb la formidable cançó Blurred lines, que no només manté la primera posició, sinó que en d’altres països, confirma la bona acollida d’aquesta cançó.
Les següents posicions no es mouen, i fins al número 6 no hi trobem una novetat. Es tracta d’Union J, una nova boy band, que presenten la cançó Carry On.
Cap a quarts de quatre de la tarda (6 hores abans del començament de l’actuació dels Muse i 3 hores abans de l’obertura de portes), vaig anar cap a l’Estadi Olímpic de Barcelona a fer cua, per aconseguir està a prop de l’escenari i així poder veure ben bé a Matt Bellamy i companyia. L’espera a ple sol va valdre la pena i la ubicació final on vaig estar era prou acceptable.
Després de l’actuació correcte dels madrilenys You don’t know me, i de la més que bona dels mallorquins L.A., va arribar el torn de les grans estrelles de la nit, els Muse.
Van sortir a tres quarts de deu de la nit i ho van fer amb una espectacularitat d’imatges i de llums que seria la tònica de tota la nit.
El repertori va començar amb Supremacy, una de les cançons del darrer disc The 2nd Law. En directe va sonar molt i molt bé, i personalment la vaig gaudir molt més que quan l’escolto en el disc.
La festa va continuar amb una de les grans del grup i molt aclamada pel públic, Supermassive black hole, pertanyent al seu gran disc Black holes and Revelations.
Matt Bellamy al llarg de la nit va parlar poc, es va dedicar sobretot a oferir un bon espectacle sonor i deixar que les paraules que sortien per la seva boca fossin quasi totes cantades. Tot això no van faltar els clàssics Bona nit Barcelona o Us estimo, que van ser molt aplaudits, com acostuma a passar sempre que un cantant internacional parla en català. La taca del concert va ser el moment que Bellamy va agafar una bandera espanyola que un dels assistents li va passar. El públic li va fer una bona xiulada, que va quedar una mica diluïda quan li van passar una samarreta del Barça.
Polèmiques a part, el concert va seguir amb un moment curiós protagonitzat per alguns polítics, com Obama, Merkel, Putin o el mateix Rajoy, que sortien projectats en una pantalla gegant, en forma animada i ballant funky, al ritme de Panic station. Va ser si més no curiós. I també veure al públic com xiulava a uns més que altres.
El show va seguir amb tres temes que tots ens vam encarregar de vibrar al màxim, i és que encara que els nous discos hagin pogut triomfar, la majoria dels allà congregats vam celebrar molt quan anaven caient els grans èxits del grup, com Bliss, que va encandil·lar a tots els presents o Interlude. Això sí, almenys allà on jo estava ubicat, a la zona de pista, un dels grans moments va arribar amb Hysteria, una cançó que feia dies que no tocaven en directe i que ens van regalar al públic català i que no vam deixar de celebrar i saltar i ballar.
Després d’Animals, una de les menys aclamades de la nit, va arribar una de les bombes de la nit, Knights of Cydonia, una cançó que no sé què té, però en directe guanya molt més. Prop de 8 minuts que el públic i un servidor vam gaudir al màxim i que no volíem que per res del món s’acabés.
Tot seguit va ser el torn respirar una mica i al cap d’uns instants i en un altre escenari va aparèixer Matt Bellamy amb el seu piano, i ens va deixar a tots bocabadats al veure que tocava United States of Eurasia, un altre tema de l’anterior disc The Resistance, que no estava gens previst que el toquessin, almenys a jutjar pels anteriors concerts de la formació.
Després de Map of the problematique i Feeling good (molt celebrada per tothom), va arribar un dels senzills del nou disc, Follow me, que va fer caminar (un cop més) a Matt Bellamy, per la passarel·la que anava des de l’escenari principal, cap a un situat al mig de la pista.
Minuts més tard sonava Madness, amb un so més pausat que la majoria del concert, però que va ser una delícia d’escoltar.
De cop sonava la gran House of the rising sun, la intro que precedia el gran Time is running out, un altre dels temes que mai falla en els seus directes, i és que després de tants anys, continua sent una de les més aclamades per tots.
Abans de desplaçar-se cap a l’escenari situat al centre de la pista, van tenir temps de tocar Stockholm Syndrome, tot i que algun despistat va cridar “New Born”, una de les clàssiques, que aquest cop no va sonar.
En aquest nou emplaçament, la banda va relaxar-se i van sonar balades que van acostar més al públic al grup, gràcies en part a la ubicació al bell mig dels assistents.
Van interpretar la preciosa Unintended i tot seguit Blackout, mentre apareixia una bombeta gegant amb una ballarina a dins que va deixar amb la boca oberta a més d’un (començant per mi). Un bonic moment, que va servir per encarar la recta final, no sense abans deixar anar un Undisclosed desires.
Va arribar el moment de veure en acció al robot Charlie! Era un dels moments esperats de la nit, i va ser el primer bis de la nit, al ritme electrònic de The 2nd Law: Unsustainable. Després va caure la sensacional Plug in baby, una d’aquelles joies que mai poden faltar en un directe del grup. I la cosa va quedar rematada amb Survival, la cançó de les olimpíades de Londres.
Però la cosa no acabava aquí. Van abandonar l’escenari un cop més, i després de pocs minuts, van tornar per rematar-ho amb els dos himnes Uprising i Starlight i per deixar-nos a tots amb ganes de més.
Setlist Muse – Estadi Olímpic – 7 juny 2013
1. The 2nd Law: Unsustainable
2. Supremacy
3. Supermassive Black Hole
4. Panic Station
5. Bliss
6. Interlude
7. Hysteria
8. Animals
9. Knights of Cydonia
10. Dracula Mountain
11. United States of Eurasia
12. Map of the Problematique
13. Monty Jam
14. Feeling Good
15. Follow Me
16. Liquid State
17. Madness
18. Time Is Running Out
19. Stockholm Syndrome
20. Unintended
21. Blackout
22. Guiding Light
23. Undisclosed Desires
Encore:
24. The 2nd Law: Unsustainable
25. Plug In Baby
26. Survival
Encore 2:
27. The 2nd Law: Isolated System
28. Uprising
29. Starlight
Avui mateix i a través de la revista Rolling Stone, hem sabut que els Kings Of Leon, publicarien el seu esperat nou disc el 24 de setembre. El treball es dirà Mechanical Bull i de moment poca cosa més sabem al respecte.
Des de fa uns mesos, corre per la xarxa, una de les cançons que formarà part del disc, i que van tocar en directe, Always the same.
La banda britànica Bring me the Horizon actuarà el 17 de novembre a la sala Bikini de Barcelona, per presentar el seu nou disc Sempiternal.
Serà la primera vegada que la formació són els caps de cartell, i és que no actuaran sols, ho faran amb altres bandes internacionals, encara per confirmar.
Les entrades es posaran a la venda el divendres 14 de juny als punts habituals, i costaran 19 euros.
Comencem el repàs de la llista Billboard en l’apartat dels senzills, on per quarta setmana consecutiva, Can’t hold us de Macklemore & Ryan Lewis, que segueixen intractables. En segon lloc puja Mirrors de Justin Timberlake i en tercer també pugen Daft Punk amb Get Lucky, que podria prendre-li el número 1 a Macklemore en properes setmanes.
A la resta del top 10, destaquem l’entrada de Blurred lines de Robin Thicke, que confirma la bona rebuda del tema, que puja 5 llocs aquesta setmana. També pugen Imagine Dragons amb Radioactive.
Pel que fa als àlbums, segona setmana a la primera posició per Daft Punk amb Random Access Memories. Una setmana on hi ha hagut moltes estrenes dins del top 10, però cap d’elles ha pogut superar el número 1 de la banda francesa.
El número 2 és per la banda Alice in chains amb The Devil Put Dinosaurs Here, mentre que el tercer lloc se l’endu John Fogerty amb Wrote A Song For Everyone. El quart també és una altra novetat, les Little Mix amb DNA.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
