Després de 6 anys de silenci, per fi podem escoltar el nou disc de Beck, Morning Phase. És el dotzè disc del cantant i es presenta com una seqüela de Sea Change, disc editat l’any 2002.
El disc surt oficialment el 25 de febrer, però ja es pot escoltar online, gràcies a l’emissora, National Public Radio.
Sis anys després del llançament de Black Ice, sembla que els AC/DC ja estan preparats per treure nou material. En una entrevista, Brian Johnson, ha anunciat que la banda entrarà a l’estudi de gravació al mes de maig a gravar un nou disc.
Johnson, va comentar també, que la banda està preparant una gira per celebrar el seu 40è aniversari. Han passat 40 anys i crec que hauríem de fer una gira de 40 concerts per agrair als fans la seva lleialtat.
Ja tenim de número 1 a Pharrell Williams amb un tema que ens dóna molt bon rotllet, Happy!
Incorporem a la llista, un grup que portem vàries setmanes posant a la ràdio, Clean Bandit amb Rather Be. I per altra banda, Hard to say no, amb The Strypes.
La Llista Nº 54 / Setmanes en llista / Variació respecte setmana anterior
1 PHARRELL WILLIAMS – HAPPY (7) (+1)
2 CRYSTAL FIGHTERS – LOVE NATURAL (10) (-1)
3 IMAGINE DRAGONS – RADIOACTIVE (13) (=)
4 IMAGINE DRAGONS – DEMONS (7) (+2)
5 U2 – ORDINARY LOVE (11) (=)
6 BEYONCÉ – XO (8) (-2)
7 JAKE BUGG – SLUMVILLE SUNRISE (15) (+2)
8 AVICII – HEY BROTHER (14) (-1)
9 MAZONI – LA PROMESA (5) (+2)
10 ARCTIC MONKEYS – ONE FOR THE ROAD (7) (+4)
11 BASTILLE – THINGS WE LOST IN THE FIRE (5) (+2)
12 THE PRETTY RECKLESS – HEAVEN KNOWS (4) (+3)
13 PASSENGER – HOLES (16) (-5)
14 NONONO – PUMPIN BLOOD (13) (-2)
15 VANCE JOY – RIPTIDE (3) (+5)
16 RIO RIO – SNEAKY SUNDAY (5) (+1)
17 CAPITAL CITIES – KANGAROO COURT (15) (-7)
18 BUHOS FEAT. ELS CATARRES & STROMBERS – 180º (3) (=)
19 KODALINE – ONE DAY (3) (+3)
20 BLAUMUT – I BEG YOUR PARDON (2) (+3)
21 SATELLITE STORIES – CAMPFIRE (16) (-5)
22 CHROMEO – COME ALIVE (2) (+2)
23 ONEREPUBLIC – COUNTING STARS (20) (-4) 24 CLEAN BANDIT – RATHER BE (1) (N) 25 THE STRYPES – HARD TO SAY NO (1) (N)
Des de Suècia ens arriben novetats respecte a Coldplay. Segons el diari Sydsvenskan, la banda ja hauria gravat el videoclip del primer senzill del nou disc i portaria per nom, Magic.
Segons el mateix diari, s’hauria gravat fa un parell de setmanes a Los Angeles, i en ell hi apareixeria el mag Joe Labero i l’actor Peter Fonda.
Sobre el disc, que de moment se’l coneix com LP6, es comenta que s’hauria pogut gravar part dels temes als estudis Shangri-La de Rick Rubin.
La peculiar mescla de música electrònica amb la clàssica i tocs de hip hop, els hi està funcionant als Clean Bandit, que per quarta setmana consecutiva lideren la llista de senzills britànics amb Rather Be, un dels temes que més està agradant en aquest principi d’any.
El tema serà inclòs al disc New Eyes, disc de debut, que veurà la llum el 12 de maig.
En segon lloc de la llista, una novetat, Stay the night, una producció de Zedd amb la cantant de Paramore, Hayley Williams. En quarta posició trobem una altra novetat, el retorn de David Guetta amb Shot me down, al costat d’Skylar Grey.
Pel que fa als àlbums, Katy B, debuta en primer lloc amb Little red, el seu últim disc, que desbanca l’anterior número 1 dels Bombay Bycicle Club, que cauen fins a la vuitena posició.
El bateria dels U2, ha declarat, que l’èxit que ha tingut el tema Ordinary Love, ha pogut influenciar en què el nou disc del grup, no s’editi finalment fins a l’estiu. La banda ha volgut centrar-se en exclusiva al tema (nominat a l’Oscar a la millor cançó), i han aparcat la creació del disc.
La idea que tenen ara els irlandesos és publicar el disc al llarg de l’estiu.
Els hi ha molt puristes, que consideren que cada versió que es fa d’un tema, és una destrossa a la música i al bon gust. Però jo sóc dels que penso, que algunes versions, en alguns casos superen a l’original.
Quan l’artista pop del moment o el DJ de moda s’atreveixen a agafar una cançó que ens agrada i la converteix en una cosa que no té res a veure amb el que era, pensem, calia? No tenen idees ja, que han de destrossar el que altres han fet?
Hi ha algunes cançons com el Knockin’ on Heaven’s Door de Bob Dylan, que se n’han fet moltes versions. Algunes de prescindibles a criteri personal, però en alguns altres casos com la de Guns n’roses, que m’arriba a agradar més que la del Dylan. Serà per la bèstia rockera que porto dins…
Després no ens hem d’oblidar del que alguns artistes consideren homenatges a bandes que els hi agraden. I arriba el concert de torn, i et fan una versió d’aquell tema i penses, segur que era un homenatge o realment odia la cançó i el grup?
Avui he volgut parlar de versions, després d’escoltar la que Chvrches, han fet del tema dels Arctic Monkeys, Do I Wanna Know?. Quan he llegit el titular, m’ha vingut una suor freda al cos i he tingut por. I després d’escoltar-la, he quedat satisfet amb el nou aire que li han donat. Això sí, en aquest cas, em quedo amb l’original.
Amb puntualitat britànica, els Beady Eye, amb Liam Gallagher al capdavant, han sortit a sobre l’escenari de Razzmatazz a l’hora prevista, amb la missió de presentar el segon disc, BE. I així ho han fet en els dos primers temes que han interpretat, Flick of the Finger i Face the Crowd.
Tot i els rumors que la sala estaria mig buida, estava quasi plena i tot per poder veure un cop més un dels genis de la música britànica en directe. Gallagher, s’ha mostrat en tot moment molt discret pel que fa als comentaris amb el públic, tot i que cap a la part final s’ha animat i fins i tot s’ha deixat tocar pels que estaven més a prop de l’escenari.
Quins han sigut els moments més àlgids de la nit? Doncs òbviament quan el cantant ha tocat un parell de temes dels Oasis. Se sabia que en tocaria algun i finalment els que han caigut, han estat el mític Wonderwall, que tot el públic ha corejat, i per altra banda, la brutal Cigarretes & Alcohol, que ens ha motivat a tots moltíssim.
Llàstima que la felicitat del moment s’ha acabat ràpid.
No és que els temes de Beady Eye, no siguin bons. El problema és que els d’Oasis són insuperables. Els dos discs que ha editat Beady Eye, no passaran a la història de la música. Cap dels dos discs té una cançó que es pugui comparar amb els grans temes dels dos germans Gallagher i això vulguis o no, ha de pesar molt.
Tot i el pes que suposa haver estat a una de les millors bandes de la història de la música, Liam Gallagher, fa el que li agrada, actuar en directe, ser el protagonista absolut del show, i fer les seves postures i gestos típics que tan acostumats ens té.
El concert ha acabat amb una cover del tema dels Rolling Stones, Gimme Shelter. I tot i que no són Oasis, han deixat bones sensacions en directe i uns quants bisos més, s’haguessin agraït.
Setlist Beady Eye – 13 febrer 2014 – Razzmatazz
Flick of the Finger
Face the Crowd
Four Letter Word
Soul Love
Second Bite of the Apple
Iz Rite
Shine a Light
Wonderwall
The World’s Not Set in Stone
I’m Just Saying
Soon Come Tomorrow
Cigarettes & Alcohol
The Roller
Start Anew
Bring the Light
Wigwam
The Pretty Reckless acaben d’estrenar el vídeo del tema Heaven Knows, que forma part del nou disc de la banda, Going to Hell, que es preveu que surti a la venda el dia 14 de març.
El dia 1 de març, la banda telonejarà als Fall Out Boy, en el concert que oferiran a Barcelona.
Vaig començar a escoltar la ràdio amb 14 anys, a la nit, quan la meva mare em va dir, escolta la ràdio! Ella sempre ha estat una gran seguidora d’aquest mitjà i a mi me’n va fer entrar ganes. El primer programa que recordo haver escoltat és La nit dels ignorants, on els oients trucaven i tot manifestant alguns dubtes i els mateixos oients els ajudaven a respondre’ls. Un programa simple, que em va captivar i em va enamorar del mitjà.
Uns anys més tard, escoltant els migdies de la mateixa Catalunya Ràdio, la primera veu d’aquesta emissora, Miquel Calçada “Mikimoto”, presentava un concurs anomenat Pasta Gansa. Ell em va fer “descobrir” l’humor.
Durant aquells anys, recordo un dels millors regals que mai m’han fet: un micròfon! A casa feia els meus propis programes de ràdio (quina por si apareixen les gravacions…), somiant que algun dia em pogués escoltar algú més que la meva família.
Quan penso en la ràdio em vénen els noms de Carles Cuní, Sílvia Tarragona, Albert Buscarons, Jordi Basté, Antoni Bassas, o Toni Clapés (el meu pare, tot i que ell no ho sap). Però també me’n recordo de programes, com el Minoria Absoluta, El Terrat de Ràdio Barcelona, quan en Buenafuente feia ràdio, el Versió Original de Catalunya Ràdio, quan durava una hora i l’escoltava al tren tot descollonant-me amb el Sr Marcel·lí i companyia. Les transmissions d’en Puyal, més tard d’en Pou…la ràdio, amics. Avui n’és el dia Mundial, tot i que per mi ho és cada dia.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...