#4
Vaig començar a escoltar la ràdio amb 14 anys, a la nit, quan la meva mare em va dir, escolta la ràdio! Ella sempre ha estat una gran seguidora d’aquest mitjà i a mi me’n va fer entrar ganes. El primer programa que recordo haver escoltat és La nit dels ignorants, on els oients trucaven i tot manifestant alguns dubtes i els mateixos oients els ajudaven a respondre’ls. Un programa simple, que em va captivar i em va enamorar del mitjà.
Uns anys més tard, escoltant els migdies de la mateixa Catalunya Ràdio, la primera veu d’aquesta emissora, Miquel Calçada “Mikimoto”, presentava un concurs anomenat Pasta Gansa. Ell em va fer “descobrir” l’humor.
Durant aquells anys, recordo un dels millors regals que mai m’han fet: un micròfon! A casa feia els meus propis programes de ràdio (quina por si apareixen les gravacions…), somiant que algun dia em pogués escoltar algú més que la meva família.
Quan penso en la ràdio em vénen els noms de Carles Cuní, Sílvia Tarragona, Albert Buscarons, Jordi Basté, Antoni Bassas, o Toni Clapés (el meu pare, tot i que ell no ho sap). Però també me’n recordo de programes, com el Minoria Absoluta, El Terrat de Ràdio Barcelona, quan en Buenafuente feia ràdio, el Versió Original de Catalunya Ràdio, quan durava una hora i l’escoltava al tren tot descollonant-me amb el Sr Marcel·lí i companyia. Les transmissions d’en Puyal, més tard d’en Pou…la ràdio, amics. Avui n’és el dia Mundial, tot i que per mi ho és cada dia.
Marc Clapés
- Publicitat -
