Curtcircuit, el cicle de concerts en sales impulsat per l’ASACC (Associació de Sales de Concerts de Catalunya), continua la seva 13a edició amb una programació vibrant que s’allargarà fins al desembre de 2025. Després d’una primera temporada intensa —que es clourà el juny amb actuacions destacades com les de Nat Simons, El Niño de la Hipoteca, Los Straitjackets o Slad Mobb—, el festival ja prepara una segona tanda de concerts que començarà a l’octubre amb noves propostes que ompliran les sales de tot el país.
Aquesta nova edició reafirma l’aposta de Curtcircuit pel talent emergent, la diversitat sonora i la música en directe com a eix vertebrador de la cultura de sala a Catalunya. Durant la primera meitat de l’any, el públic ha pogut gaudir de nits memorables amb artistes com Thatkid, The New Raemon & McEnroe, Marina, Lucigarci o Judit Neddermann. I el millor encara ha d’arribar.
La segona temporada, entre l’octubre i el desembre de 2025, arrencarà amb força el 17 d’octubre amb concerts simultanis a Tarragona i Barcelona: Maria Hein, amb una proposta inspirada en la cultura japonesa, actuarà a la Sala Zero; mentre que Carlota Flâneur i Miquel Allué ho faran a la Sala VOL. Altres noms destacats del tram final de l’any inclouen The 5.6.7.8’s, icones del garatge rock japonès; Emma, amb el seu pop experimental; Bob Mould, llegenda del rock alternatiu amb el seu format Solo Electric; Sol Lagarto, en el seu únic concert a Catalunya; o Medalla, Galgo Lento, CLARAGUILAR i Greta, entre molts d’altres.
Curtcircuit consolida la seva posició com a projecte clau per a la promoció de la música en viu a Catalunya, convertint les sales en escenaris on conviuen noves veus i referents consolidats. A més, el cicle anuncia que encara hi ha molts concerts per confirmar en aquesta segona temporada, prometent continuar sorprenent el públic fins a finals d’any.
El festival Sons del Món celebra enguany la seva divuitena edició del 5 de juliol al 10 d’agost, amb una programació que convertirà l’Empordà en epicentre musical de l’estiu. La Ciutadella de Roses i diversos cellers de la DO Empordà tornaran a ser l’escenari d’un cartell que enguany es presenta com el més internacional de la seva trajectòria, amb la participació de grans noms de l’escena musical mundial.
El festival acollirà cinc estrelles de renom internacional: The Beach Boys, Zaz, Trueno, Kool and The Gang i Manu Chao. Tots ells actuaran principalment a l’escenari principal de la Ciutadella de Roses, excepte Manu Chao, que inaugurarà el festival amb un concert al celler Empordàlia el 5 de juliol, en la seva primera participació a Sons del Món.
Zaz, la reconeguda cantant francesa, presentarà noves cançons del seu proper disc el 25 de juliol. L’endemà, el 26, serà el torn de The Beach Boys, una de les bandes més icòniques de la història del rock. El raper argentí Trueno actuarà el 3 d’agost, mentre que Kool and The Gang ho farà el 8 d’agost amb el seu característic so de R&B, soul i funk.
La programació de la Ciutadella també comptarà amb destacats artistes catalans i espanyols. Rosario hi presentarà el seu disc Universo de ley el 7 d’agost; Rozalén s’hi acomiadarà de la seva gira El Abrazo l’1 d’agost; i Sopa de Cabra i Els Pets oferiran un concert conjunt el 2 d’agost, amb totes les entrades ja exhaurides. També hi actuaran Ja T’ho Diré, el 9 d’agost, celebrant els 30 anys de Moviments Salvatges, i Mushka amb Figa Flawas el 10 d’agost.
Pel que fa als concerts als cellers, a més de Manu Chao, el festival inclourà les actuacions d’Andrea Motis i Josep Traver el 12 de juliol al celler Martín Faixó; de Judit Neddermann i Pau Figueres el 19 de juliol al celler Vinyes dels Aspres; i de l’actriu i còmica Judit Martín el 18 de juliol a La Vinyeta.
El village de la Ciutadella també oferirà propostes paral·leles amb l’actuació confirmada de Los Niños Jesús —la banda de versions liderada pel periodista Jordi Évole— i un concert de Manu Guix. A més, es recuperarà l’esperit festiu de la mítica discoteca Picasso amb una festa remember. La resta de programació del village es donarà a conèixer a finals de juny.
Amb aquest cartell eclèctic i de gran qualitat, Sons del Món 2025 es consolida com una cita imprescindible per als amants de la música en directe i el paisatge empordanès.
En Dani i en Pau (dani6ix i Izzkid) són un dels duets amb els quals ens agrada més conversar a Primera Fila. Anem a algun bar ens posem a prendre alguna cosa i van sortint temes. I ens oblidem que estem gravant i a vegades diem potser algun titular que després pensem que millor que no haguéssim fet, però al final sempre poden sortir coses per cancel·lar a una persona.
Acaben de publicar una mixtape (hem parlat d’aquest concepte), formada per 9 temes, amb el nom de «TOT TORNA» i aquest dijous l’estrenen a Razz 3 amb tot exhaurit. En Pau s’ha deixat anar i ha dit que en 1 any actuaran a la sala 1 i amb sold out. D’aquí a un any tornarem a quedar per parlar-ne.
De moment acaben de parir un molt bon treball amb cançons que enganxen i amb una manera d’entendre la música que ens mola.
Durant la seva trajectòria la cantant havia publicat diversos senzills i un EP anomenat “Tot el que porto dins”; tot i això, aquesta és la seva primera vegada publicant un disc llarg. Petó i adeu és un àlbum autobiogràfic que parla del desamor, la introspecció i l’amistat.
Per a l’Andrea escriure cançons sobre la seva vida no és només una forma d’inspiració, sinó també una manera d’ordenar els seus sentiments i tancar cicles. I ara, amb aquest disc ha tingut l’oportunitat de treure un projecte musical fet amb un procés més meditat i que li permet desenvolupar un concepte. Però sobretot, un àlbum que considera que defineix molt bé totes les facetes de la seva personalitat, des de la seva manera d’estimar fins a la seva manera de cantar.
Poggioli no té por a mullar-se a les seves cançons; és la seva manera de treballar. Després de tants anys fent música, ens ho recorda a cada projecte, i “Nom i Cognom d’un estimat” serveix com a diari d’una època de la seva vida. Les 7 cançons que l’integren són la millor manera de sintetitzar la seva història. Una història que s’ha escrit un cop acabada i implica reobrir ferides i cantar a un amor passat, des del present. Una narrativa on es barregen els fets amb els sentiments. Una barreja que ens explica qui és poggioli i que és el que sent.
L’àlbum comença amb ‘quan ens vam conèixer’, una introducció on la música es barreja amb una conversa de fons. Sentim a poggioli i podem caçar algunes paraules al vol “si vol parlar bé les coses” “era un constant de la relació”… El mateix poggioli descrivia aquest projecte com “lletrocentrista”, i la segona cançó del disc n’és l’exemple perfecte. A ‘Truca’m si et perds’, uns acords inicials deixen lloc al realment important: la lletra. La narrativa ens transporta a una nit a França, en un bar on coneixem a algú de qui ens hem de separar. Explica tots els detalls per així recordar com va ser tot; reprodueix també converses per aportar la màxima veritat al record. La música torna per acompanyar el missatge que el Miki d’ara envia: “truca’m si et perds, que el món no és tan gran”.
Mirem encara més endarrere a ‘Quins temps aquells’, on tornem a la infància. Apareix la nostàlgia i tornem als estius dels 2000, on s’idealitza l’època d’estar ballant com nens, com un record de joventut. També és on es fa més evident la conversa entre el poggioli d’ara i el poggioli del passat, quan sembla que aconselli a la seva versió de fa anys:
“I costa d’aprendre però
Ningú ha d’arreglar a ningú
Que no has de fer el que no pots
I anar a dormir ja no es fa tan dur”
Tornem al present amb ‘fent una cançó amb Vittara’, un interlude que ens deixa amb ganes de més. Una cançó gravada en ple procés de creació que ens apropa més als artistes. Una cançó que pinta molt bé, però que no sabem si podrem gaudir en un futur.
Aquest interlude deixa lloc a un dels senzills de l’àlbum ‘Quina màgia, la nostàlgia’. Una cançó que sona molt més acústica i que intenta abordar la part més bonica de la nostàlgia, però alhora ens deixa entreveure un poggioli encara més vulnerable. Veiem la seva part més autocrítica, quan reconeix que “aparto a la gent que m’estima quan no estic bé amb mi mateix”. El veiem molt implicat amb alguna persona i com li sorgeix la por a no ser prou interessant, i que es cansin d’ell. Idealitza i quan aconsegueix allò que busca no el satisfà. Un poggioli que conviu amb els records i l’ansietat, però encara és capaç d’apreciar la màgia d’aquesta nostàlgia que sent.
En ‘l’a és d’amor’ veiem un canvi en l’estil de les bases, que no implica un canvi en les lletres. Trobem a un poggioli que canta a un amor que va viure en un passat, però reconeix que el temps no ho cura tot. Aquest amor no està gens oblidat, i en aquesta cançó s’evidencia. L’a sempre va ser d’amor i sempre serà d’amor tot i que “no tinc temps de tants petons, i t’estimo molt, t’estimo molt”
Tanca l’àlbum amb la cançó que li dona nom, i és justament la que reafirma la idea que aquest amor al que canta segueix d’alguna manera o una altra, molt present. No pot evitar somriure quan pensa en aquesta persona, i es recorda, al llarg de la cançó, que “potser en una altra vida”.
“Nom i Cognom d’un estimat” ve acompanyat d’un vídeo de YouTube que, a mode de tràiler, ens introdueix al projecte. En aquest videoclip de llarga durada coneixem més a poggioli, de fet el veiem fins i tot de petit. Parla sobre estimar, i com una persona que ha significat molt per tu es converteix en un somni. Els records de tot allò que passa es barregen i es desordenen, fins a dubtar sobre el que un mateix ha viscut. Amb l’alternança entre fragments de cançons i l’autor parlant, ens ajuda a fer-nos una idea sobre el concepte de l’àlbum, però també sobre qui és com a artista. Un aparador per conèixer a poggioli.
Ja després de la publicació de “videoclub” (2024), poggioli demostrava tenir una essència diferent dins el panorama musical en català. Tot i que sembla impossible, a cada projecte hi posa una mica més d’ell mateix i ofereix tot el que sent i ha viscut per a que la gent hi pugui connectar. Perquè tot i que sigui la seva història, identifica a tothom. Ell reconeix que “això és la meva teràpia” i converteix aquest àlbum en un projecte tan íntim i tan personal, que no podria haver fet ningú més. Un àlbum que crida poggioli per totes bandes.
L’Orquestra Sònica farà el seu debut oficial els pròxims 15 i 16 de maig a la Sala Paral·lel 62 de Barcelona amb un concert únic i irrepetible. La proposta, inèdita a casa nostra, es presenta com una orquestra moderna integrada per cinquanta músics i una mirada artística que trenca fronteres de gènere, disciplina i format escènic. El projecte fusiona la potència d’una big band amb la riquesa tímbrica d’una orquestra simfònica, oferint una experiència musical i visual immersiva.
Aquest concert inaugural comptarà amb tres veus femenines de gran projecció internacional: la compositora i directora japonesa Miho Hazama, la cantautora nord-americana Becca Stevens i la trombonista i vocalista catalana Rita Payés. Totes tres interpretaran obres pròpies i arranjaments orquestrals inèdits, dissenyats específicament per a aquesta nova formació.
Miho Hazama és una de les compositores, arranjadores i directores més destacades de la seva generació. Fundadora de l’orquestra de cambra de jazz m_unit, nominada als 62ns Premis GRAMMY i inclosa per Downbeat entre les «25 pel Futur», Hazama és reconeguda per la seva capacitat d’explorar i expandir les possibilitats sonores de les orquestres. Actualment és directora principal de la Danish Radio Big Band (DR Big Band), directora convidada permanent de la Metropole Orkest i ha col·laborat amb formacions com la WDR Big Band (Alemanya), la Norrbotten Big Band (Suècia), la Clasijazz Orchestra (Espanya) o la New York Jazzharmonic.
Becca Stevens, cantant, compositora i multiinstrumentista, destaca per una expressivitat vocal molt personal i una proposta sonora que fusiona les seves arrels en la música clàssica i el folk dels Apalatxes amb la sofisticació harmònica i rítmica del jazz. Amb dues nominacions als GRAMMY, ha treballat amb noms com Jacob Collier, David Crosby, Michael League (Snarky Puppy) o Taylor Eigsti, i ha portat la seva música arreu del món amb un so tan innovador com captivador.
Rita Payés, una de les veus més prometedores del panorama català i internacional, combina la calidesa de la seva veu amb una gran habilitat com a trombonista. La seva proposta artística beu del jazz, però s’enriqueix amb influències de la cançó d’autor i la música popular contemporània. La seva versatilitat l’ha portat a col·laborar amb artistes com C. Tangana, Silvana Estrada, Salvador Sobral, Sílvia Pérez Cruz o Oques Grasses.
L’experiència es completarà amb una posada en escena immersiva ideada pels artistes visuals FRAU i Jou Serra, que transformarà l’espai escènic en un entorn viu i canviant on so, llum i música dialoguin orgànicament, redefinint la vivència tradicional d’un concert orquestral.
L’Orquestra Sònica és la primera orquestra professional del sud d’Europa dedicada exclusivament a la música moderna, amb una plantilla estable i una proposta artística ambiciosa, arrelada al context català i mediterrani. La seva estructura híbrida combina instruments clàssics amb base rítmica moderna, fet que li permet abordar un repertori extens que va del jazz contemporani al flamenc, la música llatina, l’electrònica o el soul, i obrir-se a col·laboracions amb artistes molt diversos.
Impulsada per les cooperatives Musicoop i Contrapunt, amb el suport de Paral·lel 62, l’Orquestra Sònica aposta per un model més just i sostenible dins del sector musical. El projecte es fonamenta en valors com el feminisme, la paritat de gènere i la combinació d’experiència i joventut, amb espais de formació i creixement per a nous talents.
Amb una clara vocació de transformació artística i social, i amb la voluntat de convertir-se en referent europeu, l’Orquestra Sònica es presenta com una proposta valenta i innovadora que convida el públic a descobrir una nova manera de sentir i compartir la música en directe.
Balkan Paradise Orchestra presenta ‘Cheesy’, el primer avançament del seu pròxim EP, “Game Sessions II”. Aquest nou senzill compta amb la col·laboració d’Apelika, un duet de Djs i productors que combinen influències afro, tribals, orientals o llatines, totes impulsades per l’energia del techno. El resultat és un viatge musical, les composicions del qual han sonat en clubs des de la ciutat de Nova York fins a Marràqueix.
‘Cheesy’ neix de les ganes de jugar i explorar nous territoris, com el reggaeton, però sempre amb el segell característic de Balkan Paradise Orchestra: els vents, els constants contratemps en els metalls i un aire tradicional amb sonoritats balcàniques en algunes frases. És una cançó instrumental que trenca motlles i, alhora, convida a ballar sense necessitat de paraules. Aquesta nova versió d’Apelika porta la peça a un nou univers sonor.
Després del llançament del seu segon àlbum “Odissea” (2021), Balkan Paradise Orchestra va publicarl’EP “Game Sessions”, un treball on diferents productors versionen alguns temes d’”Odissea” amb al col·Laboració d’artistes com Travis Birds, Santa Salut, Magalí Sare o Dēlian. Enguany, BPO repeteix el mateix format amb Game Sessions II, versionant cançons del seu últim disc, Nèctar (2024).
L’últim àlbum de Balkan Paradise Orchestra, Nèctar(2024), s’inspira en el món de les abelles, el treball en equip, l’esforç personal i col·lectiu, i les ganes de viure intensament, amb plena consciència i sense complexos. Nèctarbarreja i juga amb diverses sonoritats representatives de BPO, des de temes més ballables i festius que flirtegen amb l’electrònica, el pop o el disco, fins a cançons més tranquil·les, acústiques i amb influències balkan. És un disc principalment instrumental que fusiona estils i gèneres molt diversos, amb algunes parts vocals.
Biel Martí presenta ‘Ja és tard‘, la primera cançó del seu cinquè àlbum d’estudi, “La verema”, que s’estrenarà aquest setembre. Amb un so renovat i amb la col·laboració de la guitarrista Andrea Puig, el cantautor barceloní inicia una nova etapa de la seva música.
En aquest nou tema, hi podem veure influències del rock americà clàssic com Tom Petty i Jason Isbell, amb guitarres elèctriques però sense perdre l’essència acústica característica de Biel Martí. La producció de David García, la sensibilitat de Clàudia García-Albea al violí i la precisió d’Andreu Moreno a la bateria construeixen un univers musical sòlid i emocionant. Les intervencions elèctriques d’Andrea Puig, combinades amb les guitarres acústiques de Biel Martí, creen una atmosfera única, madura i diferent de tot el que havia publicat fins ara.
‘Ja és tard’ retrata la visió negativa d’una persona que s’inicia en les complexitats de la vida adulta. La lletra mostra com l’entorn i el món actual poden alimentar una imaginació cada vegada més desil·lusionada sense discursos moralistes i judicis. Això només és un tast del que vindrà amb “La verema”, un disc que promet emocionar, reflexionar i portar al límit la música.
Barcelona es prepara per tornar a viure una tardor plena de música amb una nova edició del Cruïlla Tardor, que tindrà lloc del 24 d’octubre al 6 de desembre. El cicle, ja consolidat com una cita imprescindible al calendari musical de la ciutat, oferirà més de 15 concerts repartits entre quatre sales: El Molino, Razzmatazz, el Sant Jordi Club i el Casino L’Aliança del Poblenou.
El tret de sortida el donarà Alba Carmona el 24 d’octubre a El Molino amb la presentació del seu nou projecte Ofrenda. Durant les setmanes següents, la ciutat acollirà propostes de tots els estils, des del soul de Reuben James fins a la fusió afrocubana i flamenca de Patax.
Entre els plats forts de l’edició hi ha el retorn de ZAZ, que actuarà el 3 de novembre a Razzmatazz amb un nou disc sota el braç, i la visita única de Judit Neddermann amb Artean, un projecte que uneix el català i l’euskera amb la col·laboració d’artistes com Izaro i Olatz Salvador.
Altres noms destacats són Russian Red, que oferirà un espectacle íntim i imprevisible; el trio britànic Butler, Blake & Grant, que faran el seu primer concert a Espanya; i l’energètic directe del raper Kaze al Sant Jordi Club. També passaran pel festival Stacey Kent, Santiago Auserón, Amaia Miranda, ASTRIO i els argentins Peces Raros, que tancaran el cicle el 6 de desembre.
El Cruïlla Tardor 2025 promet una programació eclèctica i emocionant, amb artistes consolidats i noves veus que faran vibrar Barcelona. Les entrades ja es poden adquirir a concerts.cruillabarcelona.com i a entradas.com.
Poggioli presenta el seu nou àlbum “Nom i Cognom d’un estimat”, un projecte molt “lletrocentrista” que li ha permès posar-se reptes nous. En aquestes set cançons, captura la seva vida i és la manera d’explicar la seva història de la manera més sintetitzada possible. Tot i que l’àlbum no tingui col·laboracions, sí que fa servir veus d’altres artistes, com Lluc o Roserona, com a part de la música.
La seva manera de fer música és així; mostrant-se de la manera més personal possible. Després de tants anys fent música, li costaria que li passés alguna cosa i viure-ho només a la vida real. Aquest àlbum és el resultat de la barreja entre el fet i el sentiment.El diari de la seva vida.
Entre el 5 i el 9 de maig, la natura i la creativitat musical es van fusionar en una masia de Girona durant la segona edició del “Nature is Home for Artists”, un songwriting camp pioner que promou la música, la sostenibilitat i la convivència artística.
El projecte, impulsat pel grup malagueny JavyPablo, el seu mànager Alfredo i l’artista Hanna Kawan, va comptar amb el suport d’imagin com a partner principal i la col·laboració de The Tyets com a ambaixadors de la música catalana. Entre els participants hi havia noms destacats com Suu, Vic Mirallas, Flashy Ice Cream, Pep Saula, Vernat, Stivijoes, Michael Foster, Al·lèrgiques al pol·len, així com els germans Samper, músics habituals de Nil Moliner i The Tyets.
Foto: Santi Garcia
Aquest campament no només va ser un espai per a la creació de noves cançons —com ja va passar en la primera edició celebrada a Astúries—, sinó també un entorn de formació i compromís ambiental. Els artistes van participar en el repte imaginPlanet Challenge, guiats per l’emprenedor Xavier Verdaguer, i van presentar idees innovadores davant d’un jurat. Els guanyadors gaudiran d’una experiència única: bussejar i plantar corall al Mediterrani amb l’equip d’imagin.
Amb aquesta iniciativa, “Nature is Home for Artists” consolida la seva presència a Catalunya i reforça la seva missió: generar comunitat, fomentar el talent emergent i vincular la música amb valors com la sostenibilitat i l’emprenedoria.
El passat 7 de maig Andrea Grau va presentar el seu primer disc “Petó i adeu”. La gravació disposa de 10 cançons compostes per ella mateixa que parlen principalment d’una ruptura en què el dolor és unilateral, però també aborden altres temàtiques com la nostàlgia i la introspecció.
Nostàlgia i comiats
L’àlbum comença amb el que va ser el primer tastet del disc. ‘Deixa un missatge’és una cançó lenta i íntima que aborda les diferents fases durant una ruptura. A l’inici parla del desig de rebre un missatge d’aquella persona a qui tant havia estimat i a l’acabament surt de la negació i admet que a vegades cal assumir un final.
I del desamor, la cantant passa a parlar-nos d’allò que molts cops és un antídot per aquest: l’amistat. ‘Setembre’és una oda a l’amistat i a valorar el temps de qualitat amb tots aquells a qui estimem. Per mi és de les cançons més emotives del disc i aconsegueix transmetre a la perfecció la nostàlgia del que ha estat un estiu idíl·lic que s’acaba i el neguit de no poder fer eterns aquells moments en què tot va bé.
A continuació, el so canvia de la balada al bolero. A‘Bolero d’amor?’, la tarragonina explora un so que no havia provat abans i continua amb la temàtica de la primera cançó del disc: no s’imagina una vida sense la persona amb qui ha trencat.
Pensar-te i somiar-te
La següent és l’única en castellà i s’anomena‘Hoy he soñado que’. En aquesta, utilitza la imatge d’una persona que apareix només als seus somnis per parlar de l’aferrament emocional després d’una ruptura en què només una de les parts continua enyorant l’altre. La mateixa temàtica continua amb‘Pensar-te Constantment‘ , en què l’autora posa en paraules un sentiment universal: la frustració de no poder deixar de pensar en una persona que t’ha fet mal.
Gir sonor i emocional
El disc arranca una part sonorament més moguda amb ‘En un Jazz Club’una cançó que amb un ritme més enèrgic i un to despreocupat resumeix una història d’amor en què dues persones s’estimen molt, però s’acaben fent mal.
L’experiència continua amb la cançó més animada del disc i que té una tornada que no pots treure’t del cap. A‘Mudernu de Barcelona’ la cantautora s’atreveix amb un ritme pop punk i una lletra divertida i irònica. En aquesta cançó que va ser el segon avançament del seu disc la cantant caricaturitza uns personatges bastant coneguts en l’imaginari col·lectiu de la generació Z catalana: els moderns de Barcelona. Ho fa parlant d’un home amb problemes d’egolatria que basa la seva personalitat a ser alternatiu.
Introspecció
A la següent, anomenada ‘És igual’ el focus passa del dolor que li provoca una altra persona a la introspecció. Tot i que ho fa amb un ritme animat que busca reforçar el concepte de la cançó d’intentar explicar el dolor amb indiferència, la cantant s’obre en canal i explica algunes de les seves inseguretats. Més concretament parla de l’angoixa que pot suposar fer-se gran i sentir-se perdut.
A continuació, ‘Cites Extranyes’narra la dificultat que el dolor de la ruptura desaparegui totalment; a vegades costa que el dolor marxi del tot, però allò que en un passat ens semblava impossible d’esborrar, al cap d’un temps es va diluint. Per fer-ho, utilitza la història de dues persones que havien sigut parella i es troben pel carrer.
L’àlbum acaba amb una cançó que fusiona tots els temes dels quals parla al disc. A ‘31/12′la cantant aprofita l’últim dia de l’any per reflexionar sobre tot allò que l’ha turmentat durant els 365 dies anteriors. Sense cap mena de dubte, és un final rodó.
En definitiva, amb aquest nou àlbum Andrea Grau ha demostrat el seu talent com a cantautora. La tarragonina és capaç de convertir el dolor en cançons que emparaulen sentiments universals i aconsegueix mostrar-se vulnerable i transparent amb els seus oients. Però no només demostra la seva capacitat d’explicar històries, sinó també una habilitat que ja havia mostrat al seu últim EP “Un trosset del que porto dins”:la versatilitat estilística de les seves cançons. El disc explora l’indie, el jazz, el pop i el bolero i ho fa d’una manera molt orgànica. En definitiva, Andrea Grau aconsegueix presentar-se sonorament, però també com a persona.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
