THE HIVES – ENOUGH IS ENOUGH
LINKIN PARK – UP FROM THE BOTTOM
ROYEL OTIS – MURDER ON THE DANCEFLOOR
THE 1975 – ABOUT YOU
RICKY MONTGOMERY – LINE WITHOUT A HOOK
FATHER JOHN MISTY – REAL LOVE BABY
MAC DEMARCO – FOR THE FIRST TIME
WET LEG – CATCH THESE FISTS
SPORTS TEAM – BANG BANG BANG
WIZTHEMC, BEES & HONEY – SHOW ME LOVE
GRACIE ABRAMS – I LOVE YOU, I’M SORRY
THE MARIAS – NO ONE NOTICED
SYDNEY ROSE – WE HUG NOW
THE CANDLE THIEVES – BEFORE THE WAR
KAKKMADDAFAKKA – FOREVER ALONE
BIFFY CLYRO – BLACK CHANDELIER
THIS WILD LIFE – HISTORY
Ahir la nit, la sala de Joaquim Maideu del teatre de l’Atlàntida de Vic, es va transformar en una autèntica festa d’aniversari. El grup liderat per Arnau Tordera I, va tornar a pujar a l’escenari de l’Atlàntida per celebrar la seva trajectòria musical que segons ells, encara queda molt d’Obeses per endavant.
El concert va començar amb repertori dels dos primers àlbums “Obeisme ilustrat” i “Zel”. ‘Tan afortunats’ va ser el tema que va inaugurar la nit. Seguint amb ‘Paradís’ i ‘ell no era un cowboy’ la sessió prometia emoció i molta festa. Prop de 375 persones van assistir al concert expectants i amb ganes de recordar i recuperar directes que feia anys que no sonaven.
Un concert amb gran varietat:
L’anomenat club de fans del grup: Club d’herois i heroïnes d’Obeses. Destaquen pel codi de vestimenta per concerts i la gran fidelitat per la banda. Disfresses amb temàtica com: ‘Botifarra amb seques’, ‘correm!’, ‘Pa amb tomàquet’… Van ser les més vistes de la nit. Tots ells i elles són propers al grup i amb la tradició d’anar de concert en concert i festejar com ho fan tots ells i elles, han acabat creant una família arran d’un grup que, la seva música uneix i es fa estimar.
Mirada al cel. Sempre et recordarem Sente:
Al concert a banda de sonar la varietat musical del grup osonenc, també hi va tenir el seu lloc l’homenatge que Obeses va fer a Sente Fontestad.‘Cel enllà’ és la cançó del seu darrer disc l’ai al cor-sístole. Aquesta ens recorda a la pèrdua del mànager que gràcies a ell Obeses és el que és. En Sente va confiar en ells i en la seva música des de la seva arribada i ha portat el grup molt amunt. Els músics i gent propera a ell el recorden com una gran persona que estimava i es feia estimar.
Música dels primers discos fins a l’actualitat:
El concert de celebració d’Obeses va contemplar temes de tota la seva discogràfica. ‘El Monstre de l’armari’, ‘Rere les finestres’, ‘la ben plantada’ ‘Invasió terrícola’ i ‘Potser ho hauríem d’haver vist’. Aquesta última amb la col·laboració de Judit Muñoz, membre del cor d’Obeses.
Llarga vida a Obeses:
Arnau Tordera va afirmar que Obeses seguirà i que al quartet contemporani encara li queda molta trajectòria per viure. Van agrair profundament, a la gent que fa possible l’existència d’aquest, que fan cada concert una nit memorable i que escolta la seva música única i pròpia. Aquesta és una banda catalana molt arrelada a la cultura i a Catalunya. Cal dir que qualsevol persona pot escoltar Obeses. La seva música va més enllà, busquen tonalitats, ritmes diferents i cada disc és un viatge ple de sensacions que se superen una vegada i una altra.
Escolteu-los, doneu-l’hi una oportunitat que ben segur no us deixarà indiferents, i veureu que un cop sou dins el seu univers, les sorpreses musicals que oferirà la banda serà una delícia per la vostra oïda.
Damiano David aconsegueix liderar finalment la Primera Llista després de 24 setmanes intentant-ho amb ‘Born with a broken heart. Es converteix en la tercera cançó que més setmanes necessita per liderar, només superada per ‘That’s what I want’ de Lil Nas X amb 26 i ‘Kings and queens’ d’Ava Max que li van caldre 25.
Entren a la llista
Benson Boone – Mystical Magical
Lorde – What Was That
Maroon 5 feat. Lisa – Priceless
Surten de la llista
Sexenni – Mòbil claus i cartera (11 setmanes)
Dani6ix i Izzkid – Sushi Poke (21 setmanes)
Chappell Roan – The Giver (6 setmanes)
Aspirants
Gabry Ponte – Exotica (6 setmanes)
Vicco – Stik Paprika (3 setmanes)
Ed Sheeran – Old phone (2 setmanes)
Aitana – 6 de febrero (novetat)
Nil Moliner – Tu cuerpo en braille (novetat)
Camila Cabello ha cancel·lat el concert que havia d’oferir el proper 24 de juny a l’Alma Festival de Barcelona a causa d’uns «imprevistos» que no han estat especificats. L’artista tampoc actuarà a la resta de cites que tenia previstes a l’estat espanyol.
Feia unes setmanes la cantant es mostrava entusiasmada de tornar al país per repassar tots els seus grans èxits, així com els temes del seu últim disc.
Els diners de les entrades es retornarà a través del mateix sistema on van ser adquirides.
Bad Bunny arrasa amb la venda de les entrades pels seus concerts de Barcelona i Madrid. 12 dates imperdibles repartides entre l’Estadi Lluís Companys i el Riyadh Air Metropolitano i que sumen un total 600.000 entrades que ja estan exhaurides. Aquesta dada trenca tots els rècords i converteix l’esdeveniment en una de les dates més esperades de l’any vinent.
“Debí tirar más fotos World Tour” arriba a la ciutat comtal els pròxims 22 i 23 de maig del 2026. A capital espanyola, en canvi, arribarà el 30 i 31 de maig i els 2, 3, 6, 7, 10, 11, 14 i 15 de juny del mateix any. L’expectació és evident, donat que ja no queden dates amb entrades disponibles.
Falta poc més d’un any per poder gaudir del porto-riqueny en directe a terres catalanes. Mentrestant, tocarà escoltar el recent àlbum, «DeBÍ TiRAR MáS FOToS«, de l’artista per fer més amena l’espera.
Albert Esteve estrena “La Cullereta”. Es tracta del primer single del seu pròxim projecte. Una cançó amb un toc d’estiu que pretén aportar-nos diversió i festa. Ho fa a partir d’un missatge potent, en què aborda la por a la solitud i la dependència emocional de les relacions tòxiques. Tot amb la intenció de posar el focus a la importància de l’autodescobriment i l’estima pròpia.
El cantautor juga amb un pop electrònic que beu d’influències de la música mediterrània, adquirint el caràcter festiu de l’època més calorosa de l’any. El resultat és una alegria reflexiva a la qual Esteve posa veu i so.
El músic ha estat sempre vinculat al món artístic. Primer integrat en l’àmbit teatral, va canviar les bambolines pels escenaris musicals. Després d’un temps retirat i centrat en la recerca de nous sons i identitat musicals, el següent projecte musical del de Sant Vicenç dels Horts (Barcelona) és imminent.
La nova etapa d’Esteve busca aprofitar uns versos sensibles i irònics per fer-nos moure i ballar a ritme de les millors festes. “Mal d’Amour”, el seu llançament més recent, es distancia del pop-rock del seu primer àlbum: “Imagina”.
Pol Espada publica ‘MEVA’ una carta de presentació a una nova etapa creativa, més personal i madura. Una cançó que fusiona el trap, R&B i pop urbà, i que marca un abans i un després en la seva carrera musical.
‘MEVA’ tracta temes d’autoestima, canvi i empoderament emocional. Amb una producció cuidada i una línia vocal càlida i segura, Pol Espada li dona a aquesta nova cançó un salt qualitatiu, trencant barreres entre gèneres i oferint una proposta sòlida i amb projecció.
Pol Espada; artista, trompetista, compositor i productor del Penedès que mostra les seves vivències a través de la seva música. Amb influències com JVKE, Vic Mirallas i Nathy Peluso o Bruno Mars, l’artista crea un univers únic on es barregen el groove, la narrativa i el missatge. La seva música no només destaca per la seva qualitat interpretativa i sensibilitat sonora, sinó també per la seva capacitat de transmetre autenticitat.
Sembla que la dita és certa. “TOT TORNA”, i dani6ix i IZZKID ho fan amb la seva nova mixtape. Un àlbum que reafirma una identitat sonora que ja s’han fet completament seva. Es tracta d’un recull de nou temes. Sis són completament inèdits, mentre que els altres tres han estat el primer tast d’un projecte que ben segur serà la banda sonora d’aquest estiu.
Els maresmencs segueixen un estil que ja és propi. Així i tot, l’evolució del duet és clara, especialment en alguns dels temes en què s’introdueixen nous elements sonors, donant major personalitat a cada un. Relacions, amor, experiències i moltes anades i vingudes és el que se’ns explica en les lletres de la nova mixtape del duet urbà del moment.
La primera de les contradiccions és la que trobem quan ens parlem d’una “MORENA” que els torna bojos. Una dualitat entre la raó i la passió que ens desperta algú que no ens traiem del cap, però que no sempre ens fa cas. Tot i ser-ne conscients, volem “recordar com se sent estar al seu costat”. Un inici ideal perquè introdueix un so fresc i orgànic de què ja no ens despenjarem en cap moment al llarg de tot l’àlbum. Les palmes marquen el ritme amb un tema que et deixa amb ganes de més.
Afortunadament, això se soluciona ben de pressa amb “M’ENAMORA”. Tot i que “no ens ho posa fàcil” estem pendents d’algú que ens ha robat el cor i que no sempre es mostra propera. Aquí l’amor ja no és efímer, els artistes han madurat un vincle més fort i estable. En aquest cas trobem una producció més completa, en què s’introdueixen traços de reggaeton i electrolatino que donen ganes d’anar directes al mig de la pista.
Les cançons inèdites comencen de la millor manera. El productor grauu se suma al projecte amb “gangSTAR”, una de les demostracions més clares de l’evolució del projecte de dani6ix i IZZKID. Una base excel·lent que juga amb nous beats a partir del toc urbà que caracteritza als catalans. Una lletra més explícita, però que presenta una metàfora sobre “una nit d’estiu que no acaba”. És a dir, un moment dolç, de diversió i de passar-ho bé que s’allarga en el temps perquè seguim amb aquella persona que tant ens agrada.
A vegades hi ha situacions de les quals és molt difícil sortir. Els artistes se senten com en una “NÒRIA”. No és possible avançar. La persona que ja no està amb nosaltres no marxa dels nostres pensaments, “t’has colat en la meva vida” canten els maresmencs. Insisteixen encara que “si cuidem de tot això, cuidem el vincle”, els pensaments continus fan penar-nos que encara és possible seguir amb una cosa que realment no era per nosaltres.
El ritme es redueix, s’obre una aura més intimista. En dani6ix i l’IZZKID donen pas a en Dani i en Pau. S’acompanyen de Xavier Coca i Oriol de Ramon (The Tyets) a la producció, obrint-se de nou a altres sons. En aquest cas ho fan a “TRUCA’M”, parlant d’un amor impossible que ha marcat un punt d’inflexió: “una part meva amb tu va marxar”. Una melodia urbana i melancòlica que convida a calmar l’eufòria per un instant i asseure’s a escoltar uns versos que també son símbol del creixement personal dels autors.
I passem de la maduresa a la nostàlgia. Els artistes posen la vista enrere i recorden amb aflicció com una noia de “CLASSE” era la diana de la seva atenció. Amb una treballada producció en les segones veus, els cantants ens detallen com “mirava al rellotge i no anava mai”. Deixant clar fins a quin punt n’estaven pendents.
“xocOcrispy” la coneixem bé. Va ser el primer single d’aquesta nova etapa i s’ha convertit en un dels himnes del duet. Una autèntica oda a la música de la dècada passada. Un viatge en el temps a la seva adolescència, mantenint un ja característic esperit nostàlgic. Un so pop net i potent narra com un amor fugaç pot esdevenir transcendent per un mateix.
Si posem el focus en les novetats de la producció dels nous temes, “ARTE” s’endú la palma. El track ja inicia amb una distorsió i segones veus que adquireixen el rol distintiu principal del tema. Un joc de beats, veus, cors i efectes que presenta una lletra que elogia a una noia a qui es convida que es quedi.
El final arriba insistint que “TOT TORNA”. L’última cançó i homònima de la mixtape ho deixa clar. Una cançó lenta que exerceix el rol de tancament a la perfecció. S’al·ludeix a com ens ha marcat algú, tant com ho va fer en Messi al Barça. Així s’evidencia amb un interludi de Puyal i el seu clàssic “encara Messi” enmig del track. Un comiat amb el so d’una trucada recent penjada, es tanca el bucle. Aquella persona, a excepció de tota la resta, no torna.
“TOT TORNA” és un àlbum que desprèn l’essència inconfusible de dues promeses de la indústria musical urbana en català. A més, les noves cançons ens donen a entendre que això només és l’inici. Trobem multitud d’evidències sobre que dani6ix i IZZKID tenen ganes de seguir creixent. Ja han tornat i estan més vius que mai.
El 20 de març la Julieta anunciava la data d’estrena del seu nou disc. Gairebé un mes i mig després, la Julieta ha estrenat ‘23‘. Aquest nou àlbum, el quart de la seva carrera, inclou vuit cançons, dues de les quals ja havíem tingut un tastet durant aquestes últimes setmanes.
Una història de (des)amor
El disc comença amb ‘Els contes’, una cançó que parla ara sobre la història que explicarà al disc i com encara viu aquestes al seu cap. Una història on la Julieta es mostra més fràgil que mai i on els papers van canviant a mesura que avança. La següent cançó és ‘M’oblido d’oblidar-te, el segon avançament del disc. La Julieta explora el desamor d’una manera molt oberta. En aquesta cançó, la barcelonina mostra com està molt vinculada al seu primer amor que, com diu el títol de la mateixa cançó, s’oblida d’oblidar. Aquesta balada llueix la veu de la Julieta donant una importància molt gran a la seva veu. Des del meu punt de vista, un inici excel·lent pel disc.
Rebeldia
Tot seguit tenim ‘Taxi’, el primer avançament del disc. Una cançó passional amb un videoclip molt intens. Aquesta peça, que fa setmanes que ho peta, mostra a la Julieta com una heroïna. El tema va marcar l’inici d’aquesta nova era i, sens dubte, ha escalat posicions com a una de les meves preferides.
Seguint la línia de l’empoderament, trobem ‘Loba’, la cançó rebel del disc. ‘Loba’ és un himne a la llibertat, a sortir i alliberar-se. ‘’Ella és una loba, no s’enamora. I no es deixa controlar per un amor que ha d’oblidar’’. Fa referència al fet que, per fi, ha oblidat aquell primer amor. Una cançó festiva i de celebració, on finalment venç la melancolia que li produïa aquella relació del passat.
Ritme i melancolia a ritmes igual
Arriba el torn de ‘L’amor de la meva vida’. Des del meu punt de vista, és la cançó més inesperada del disc. Tot i que pel nom semblava una balada típica d’amor, la Julieta ens ha sorprès amb una bachata, un estil al qual no ens té pas acostumats. Parla sobre com es retroba amb l’amor del qual ha parlat durant tot el disc. Una molt bona cançó que marca la diferència amb el còmput general del disc. A més, ha vingut acompanyada de videoclip.
D’altra banda, trobem ‘Tornado’. Una cançó que, aquells que vam assistir al concert de Final de Gira a Razzmatazz, ja vam escoltar. Parla sobre fer-se grans i la melancolia que se sent en complir anys. Una Julieta més nostàlgica que mai en aquest disc, es mostra més sensible al seu aniversari, explicant que quan va bufar les espelmes, plora.
Les amistats, un gran pes a ’23’
L’últim tram del disc, es dedica a les amistats. Una oda a l’amistat, ‘Bruna’ ha sigut la cançó que més m’ha emocionat de tot l’àlbum. Parla sobre la seva amistat més pura, que dona nom a la cançó. Per a aquells que som uns melancòlics i ens encanten els moments que vivim, que trobem a faltar les experiències abans d’haver-les viscut, viurem aquesta cançó amb molta intensitat. A parer meu, Bruna és una cançó molt innovadora, un estil on no acostumem a veure a la Julieta. A més, posa fi a aquesta història amb la frase ‘Conte contat, conte acabat, conte explicat’.
La cançó que tanca ’23’ és una versió de l’‘Amics per sempre’, creada per Andrew Lloyd Webber amb lletra de Don Black i popularitzada a Catalunya per Los Manolos. Una cançó que és coneguda per tots, reversionada a l’estil Julieta. Un excel·lent punt final a l’esperadíssim disc de la barcelonina. Un tancament, des del meu punt de vista, immillorable.
Des del meu punt de vista, ’23’ ha complert les expectatives d’aquells que l’esperàvem. Vuit cançons on ens mostra aquesta història que tant l’ha marcat i un disc on veiem a la Julieta més personal i sensible que mai.
Més enllà del disc, el que més m’ha cridat l’atenció de tot el disc i l’estètica que aquest comporta, ha sigut la continuïtat que tenen els videoclips entre sí. Fent referència, un cop més, a que ’23’ és tota una història. Després d’aquesta gran estrena, tinc moltes ganes de veure la seva gira en directe.’
Samantha presenta el seu nou senzill “Vuelvo a caer”, una proposta de pop ballable i radiant que captura amb precisió l’emoció dels inicis amorosos. Amb una lletra enganxosa i un ritme que convida a moure’s, la cançó descriu les primeres etapes d’una relació: les papallones a l’estómac, la il·lusió, però també els dubtes i les pors que apareixen en aquest moment tan fràgil i intens.
La producció, a càrrec de The Iconics (productors de Lola Indigo, Bobe o Cano), construeix un paisatge sonor vibrant i detallista que ens trasllada directament a la pista de ball. Amb una melodia senzilla però refrescant, Samantha reforça la seua capacitat per connectar amb el públic a través de l’emoció i el ritme.
“Vuelvo a caer” consolida la trajectòria de l’artista com una veu imprescindible del pop actual, capaç de transformar experiències personals en himnes generacionals.
Després de coronar-se com a guanyador de la tercera edició del programa Eufòria, Lluís Sánchez presenta el seu primer treball discogràfic: “Una versió més gastada”. Un EP honest i introspectiu que reflecteix el pas de l’artista per una etapa vital intensa i convulsa.
Aquest treball neix d’un procés personal de transformació, marcat per una crisi d’identitat i valors, arran de l’experiència viscuda al programa. L’EP parla de l’adaptació a una nova realitat i l’impacte emocional de la fama sobtada. La cançó “FLORETA” és la peça central d’aquest relat, però també destaquen temes com “putadessss” o “barna no és una ciutat”, que aborden amb ironia i crítica situacions difícils i confuses.
Amb una mirada aguda i un toc de sarcasme, Sánchez trenca motlles tant en les lletres com en el so. Explora nous registres musicals i s’atreveix amb elements fins ara inèdits en la seua obra. La producció ha estat liderada majoritàriament per Scotty DK, amb col·laboració d’Àlex Pérez, però l’artista ha assumit personalment la composició, les lletres i part de la producció, mostrant-se com un creador complet i compromès.
“Una versió més gastada” és molt més que un debut: és una carta de presentació emocional, creativa i valenta, amb què Lluís Sánchez inicia una nova etapa en la seua carrera artística.
El panorama musical valencià compta amb una nova i potent incorporació: BÈRNIA, un grup format per vuit dones que ha revolucionat l’escena amb la seva fusió de música tradicional, sons moderns i una gran càrrega emocional i festiva.
Nascudes el passat abril de 2024, BÈRNIA ha deixat empremta en temps rècord. Han estat seleccionades per al gran homenatge oficial a Estellés, són la veu de les Trobades d’Escoles en Valencià 2025 amb el tema «Paradís», i han guanyat el concurs de bandes del Festival de les Arts, on actuaran el proper 6 de juny.
Aquest abril de 2025 han llançat el seu primer disc «Amb el Cor Plenet», que dona nom al seu nou espectacle en directe. El show, d’una hora de durada, combina composicions pròpies i versions reinterpretades amb una posada en escena enèrgica i acurada. La gira de presentació ja compta amb més de 25 concerts confirmats.
Amb influències que van des dels sintetitzadors i la música electrònica fins a la percussió mediterrània, BÈRNIA ha entrat directa al Top 10 de música en valencià amb el seu primer senzill «Amants». El seu missatge empoderador, l’energia desbordant i el compromís amb la cultura valenciana consoliden BÈRNIA com una banda imprescindible per entendre el futur musical del País Valencià.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
