L’artista lleidatana Abril estrena nova cançó, ‘la cançó que cantaries’, el segon avançament del seu nou EP, que es publicarà pròximament. Aquest nou tema transmet la barreja de nervis pel final de curs i, alhora, la il·lusió i les ganes de començar l’estiu i amb ell, una història d’amor. ‘La cançó que cantaries’ dona algunes pistes de com serà l’EP d’Abril.
Tot just després de publicar ‘no vull dir-te adéu’, el primer single del seu pròxim EP, Abril es consolida com una de les artistes emergents més úniques i emotives del panorama musical català.
‘La cançó que cantaries’ ens obre les portes de la seva imaginació: una cançó d’estiu, fresca i personal, creada amb el productor musical Víctor Ayuso gràcies a la beca de producció en directe de les Cases de la Música de Lleida.
Després de gairebé un any sense publicar música la cantant catalana ha llançat ‘Maneres de viure’ un senzill amb el toc rocker que tant la va caracteritzar durant el seu pas per Eufòria.
Aquesta cançó neix dels viatges en cotxe amb el seu pare; aquells moments en què tot el que importava era la música i les ganes de viure cada instant al màxim. És per això, que la cançó pretén transmetre la sensació de llibertat pura que s’obté viatjant sense rumb i també homenatjar el seu pare i a tots aquells que comparteixen la seva mentalitat: perdre’s a l’aventura abans que seguir els senyals i estimar el Rock and Roll fins a sentir-lo com una part de la mateixa personalitat.
Aquesta essència es pot veure en el videoclip que té com a principal temàtica un viatge per carretera amb amics i també en la lletra i la sonoritat de la cançó on podem trobar referències a AC/DC, La Fuga, Estopa o Rosendo. Aquests artistes no només formen part dels seus trajectes en cotxe, sinó que també l’han marcat com a artista.
Carlota Flâneur ens porta el seu nou single ‘Wateryeyes‘ un tema que és com una bufetada al pur estil Flâneur: veu en primer pla i melodia memorable. Amb aquest treball explora noves textures que, malgrat guspirejar les composicions, s’allunyen de la lluminositat més pura.
La cançó accentua la melodia pop i a la vegada juga amb l’indie. Tanmateix, es nota una dedicació i treball en els arranjaments i la secció rítmica que acompanya la balada et fa recordar a aquelles cançons indie dels anys 2010’s i a grups tan mítics com Kakkamadafakka o Two Door Cinema Club.
Produïda per b1no, la cançó ‘Wateryeyes‘ obre la porta de la sala d’espera per la publicació del seu nou àlbum ‘Whatmyboyswants‘ que veurà la llum el setembre del 2025.
La sala 3 de Razzmatazz acull a 3 artistes damunt de l’escenari; dani6ix, IZZKID, i Kashlo, que els acompanya al llarg de tot el concert. El nom de la seva mixtape “TOT TORNA” es projecte a l’escenari. Després d’un vídeo que ens deixa veure als dos protagonistes en la seva faceta més artística; als concerts, i també en el seu dia a dia, pugen a l’escenari al so de ‘M’ENAMORA’, un dels senzills del projecte que presenten avui: ‘TOT TORNA’.
El públic s’entrega des del primer segon i el caliu de la sala els permet cantar la tornada d’aquesta primera cançó a escassos centímetres de dani6ix i IZZKID. El públic no decau tampoc durant el segon senzill d’aquest últim projecte: ‘XOCOCRISPY’.
Tot i que la cita a Razzmatazz tingui com a motiu principal la presentació d’aquest darrer àlbum, tampoc s’obliden els projectes passats. “Ara surt un que es diu Matu, el coneixeu o no?” El públic crida com a resposta afirmativa i EnMatu puja per entonar ‘Sempre de Rally’, senzill del seu àlbum “Stem Vius!” (2023)
L’única col·laboració d’aquesta nova mixtape no ha pogut fer-se realitat sobre l’escenari. En grauu és una de les absències principals de la nit. Així i tot, el duet defensa ‘gangSTAR’ de la millor manera, aconseguint que tota la sala els acompanyi mentre ho fan. Al llarg de l’hora que dura el concert, els de Teià repassen ‘TOT TORNA’. Des de les que acceleren més el ritme com ‘ARTE’ i ‘CLASSE’ fins a les que aporten el to més emotiu com ‘NÒRIA’ i ‘TRUCA’M’. Però sense cap mena de dubte, el clímax arriba amb ‘TOT TORNA’. Ens presenten la cançó amb un canvi de registre més mogut i el ja emblemàtic homenatge al Barça. Amb la projecció de l’“encara Messi” de Puyal de fons, el públic aclama a dani6ix i IZZKID, que llueixen una bufanda i una samarreta del Barça, respectivament.
Els cantants tenen molt presents a la gent que els ha recolzat des d’un primer moment, així ho menciona en dani6ix. Per aquest motiu, el duet torna als seus orígens i projectes anteriors, rescatant els temes més emblemàtics com ‘Oxitocina’, ‘Van Gogh’ o el clàssic ‘Stem Vius’. Aquesta última esdevé la protagonista del moment més íntim de la nit.
A Razzmatazz hi ha molt soroll, però des de dalt de l’escenari dani6ix i IZZKID encara en demanen més per als convidats, en aquesta ocasió Flashy Ice Cream. Sneaky Flex i Pol Giancana pugen a l’escenari per portar al directe ‘Entremaliada’, cançó del seu projecte “Sempre Joves”. En alguns moments el públic se sent més que els propis cantants, però també esperen pacientment quan els artistes es veuen obligats a fer una petita parada tècnica. “Coses del directe” diu dani6ix. Els de Sabadell no són els únics que pugen a l’escenari. The Tyets no poden perdre’s la cita i fan ballar al públic amb el seu ‘Sushi Poke’.
El punt final del concert arriba amb ‘MORENA’. Un últim tema en què no només els cantants, sinó que tota la sala ho dona tot fins a la darrera nota. Els artistes no abandonen l’escenari sense donar les gràcies a tot el seu equip i immortalitzar el moment amb una fotografia conjunta de tots els presents.
‘Finestres blaves’ és la nova cançó de River Omelet i Joan Masdéu una col·laboració amb tocs mediterranis. El tema parla sobre el pas del temps i d’aquells canvis que s’han de saber valorar encara que potser no sigui el moment més oportú. La cançó destaca per la seva emotivitat, ja que descriu escenes quotidianes de la vida al barri.
La nova estrena és un dels temes més sorprenents de la nova etapa en català del grup perquè moltes de les seves cançons es basen en el folk, però en aquesta ocasió hi esdevé una altra sonoritat.
L’artista Rodricc estrena nou single: ‘SHORY DIMONI’, amb la col·laboració de Laura West. Tots dos cantants s’uneixen per crear un hit romàntic, amb el toc sexy que els caracteritza i al qual ens tenen acostumats.
‘SHORY DIMONI’ parla sobre la màgia d’estar enamorat, amb un to sensible, festiu i, sobretot, addictiu. Aquesta nova cançó és l’últim avançament abans de l’estrena de l’àlbum “X SEMPRE”, un projecte ambiciós que reafirma Rodricc com un dels artistes més interessants de la nova escena urbana barcelonesa.
El primer avançament de “X SEMPRE” va ser ‘El plor del robot’, un senzill melancòlic amb una electrònica inusual i innovadora. Tot seguit, va arribar la cançó ‘VESTEN A LA MERDA!!!’, amb Scorpio, un èxit festiu amb ritmes de dancehall i funk brasiler que allunya totes aquelles persones que no van creure en ells.
Damiano David, vocalista de Måneskin, publica avui el seu esperat àlbum debut en solitari, Funny Little Fears. Disponible en format digital, vinil i CD, el disc suposa un gir artístic valent i personal per al músic italià, que es despulla emocionalment i trenca amb els límits establerts tant a nivell sonor com líric.
Amb aquest nou projecte, Damiano deixa enrere l’estètica més coneguda del rock de masses per endinsar-se en un univers més introspectiu i experimental. «He descrit Funny Little Fears com el diari emocional del meu últim any», explica l’artista. «Escriure’l m’ha ajudat a superar certs bloquejos emocionals i ansietats, i m’ha permès mostrar un costat personal i musical molt important per a mi.»
El disc inclou temes ja coneguts pels fans com Born With A Broken Heart, Silverlines —produït pel reconegut Labrinth—, Next Summer i Voices. També compta amb col·laboracions destacades com la de l’actriu i cantautora anglesa Suki Waterhouse a The Bruise, i la del cantant emergent d4vd a Tangerine.
Per celebrar aquest llançament, Damiano David emprendrà una ambiciosa gira mundial que recorrerà cinc continents. Amb 34 dates confirmades, moltes d’elles ja amb entrades exhaurides, l’artista demostrarà que la seva proposta en solitari té una força pròpia. Els fans catalans tindran l’oportunitat de veure’l en directe el pròxim 21 de setembre al Sant Jordi Club de Barcelona, en un concert que ja ha penjat el cartell de sold out.
Amb Funny Little Fears, Damiano David s’allunya de les fórmules previsibles i s’endinsa en un territori emocional i creatiu tan arriscat com revelador. Un debut en solitari que no només redefineix la seva carrera, sinó que també consolida la seva veu com a artista complet.
Joana Pol agafa el timó i proposa ‘DOS DITS (Remix)’ una nova versió d’una de les cançons més emblemàtiques del grup. Aquest senzill, després de ‘Perdó’, ‘Inconscients’ i ‘Qui te plora’, és un pas més cap al quart disc llarg de Donallop, previst per a l’octubre del 2025.
L’estil introspectiu i pausat de la peça original s’ha transformat i ha passat a agafar un to molt més electrònic i enèrgic, mantenint, això sí, la càrrega emocional del tema. Aquest nou senzill està carregat d’aire nocturn, i és perfecte, segons l’artista, per cantar-la a ple pulmó al cotxe o ballar-la a la prèvia d’una nit de festa. El remix, que marca una nova etapa en la discografia de Donallop, s’inspira en el pop electrònic internacional dels anys noranta.
El llançament ve acompanyat d’un videoclip dirigit per P.e.r.i.c.o_, amb el videoart i collage de l’editor Òscar Hidalgo.
L’artista Laura West ha estrenat el seu nou EP. Sota el nom ‘Quien soy cuando nadie mira’ ha mostrat una faceta molt més personal i fosca. La Laura explica que l’àlbum és fruit d’una mala època, que la va inspirar a escriure aquest àlbum.
El disc, que compta amb sis cançons, barreja català i castellà. Hi trobem, també, dues col·laboracions: la Laura Gibert i la Carmen Lillo, i una gran feina de producció i composició que, òbviament, ha sigut supervisada per la cantant.
Tot això i molt més ens ho ha explicat l’artista a l’entrevista que podeu trobar aquí baix.
El músic cerdanyolenc Pol Orobitg torna a escena amb un nou senzill que mira cap al passat per projectar-se cap al futur. Es tracta de Se Canta, una reinterpretació de la cançó tradicional occitana que beu dels trobadors medievals però que, al llarg dels segles, s’ha transformat en un himne d’amor i resistència del poble occità.
Amb aquest llançament, Orobitg continua el camí iniciat amb el seu àlbum debut Tot o Zero, i reforça la seva aposta per una proposta musical arrelada i innovadora. La nova versió de Se Canta ha estat produïda pel brasiler Julio Bernardo, amb qui l’artista ja havia col·laborat anteriorment. El resultat és una peça que combina estètica contemporània amb una profunda càrrega simbòlica i emocional.
La cançó, coneguda també com Muntanhes araneses o Aqueres muntanhes en diferents punts del Pirineu, transcendeix la seva naturalesa amorosa per esdevenir una expressió col·lectiva d’identitat. No és estrany que hagi estat adoptada com a himne per institucions com el Conselh Generau d’Aran o el club de futbol FC Toulouse.
El llançament es completa amb un videoclip dirigit per Jason Palma i Joan Molas, que acompanya la proposta musical amb una narrativa visual plena de nostàlgia i força simbòlica.
Aquesta nova etapa marca també l’inici de la gira de primavera de Pol Orobitg, que el durà a diversos escenaris de Catalunya, tant en format de banda com en concerts íntims i propers.
El músic mataroní sankki llança el seu esperat tercer àlbum en solitari, NOI BONIC, una obra que destil·la sensibilitat, ambició i una gran cura pel detall. Amb 9 temes que sumen gairebé 25 minuts de durada, aquest disc consolida l’artista com una de les veus més prometedores de la nova fornada d’artistes urbans catalans.
El projecte, produït per sankki mateix i el seu habitual col·laborador OKNOTOK, es presenta com una carta de presentació potent dins de la “nova nova” escena, compartint esperit amb propostes com GRANULAR de jovedry o SACRIFICIS de xicu. NOI BONIC no és només el títol del disc, sinó també l’àlies sota el qual sankki desenvolupa una estètica melòdica i suau, amb el hip hop com a punt de partida i una paleta estilística que abraça el sexydrill, el funk brasiler, l’afrobeats i el reggaeton fosc.
Entre les peces destacades hi ha NOI BONIC, que utilitza un sample de Manel i referències a la P.A.W.N. Gang i Bad Gyal; TANTAN, una declaració d’amor en clau sexydrill; i DIGUE’M, un tema afrobeats intens amb una interpolació d’“Instant Crush” de Daft Punk. No hi falten col·laboracions com MAGAZINE amb Thor MTR, i el remix final de CRIMS, amb R Ballin, Llum, Giadda i un discurs final de Sr. Barabi.
La part visual del projecte també ha estat molt cuidada, amb videoclips dirigits per Iván García Bennasar, disseny gràfic i marxandatge a càrrec de Sonia Serrano Zurita, i portades de Judith Trench García.
Amb NOI BONIC, sankki firma una obra cuinada a foc lent que aposta per l’honestedat emocional i una producció meticulosa. Una mostra de maduresa artística que marca un abans i un després en la seva trajectòria.
Després d’una etapa com a guitarrista de la banda Vittara, Pol Guardiola inicia una nova etapa en solitari amb el projecte “Segona Regional”, una proposta íntima i honesta que veu la llum amb el seu primer treball: l’EP “Buscar/trobar”, disponible a partir del 15 de maig de 2025 a totes les plataformes digitals.
Aquest debut inclou quatre cançons que destil·len sensibilitat i introspecció, i que reflecteixen l’experiència vital de l’artista durant un 2024 intens i ple de canvis. Composades íntegrament per Guardiola i produïdes conjuntament amb Ares Català i Joan Cabré, les peces d’aquest treball també compten amb col·laboracions com la del saxofonista Josep Batallé a la cançó «Creu», i un univers visual creat per Clara Duart i Marc Esquirol.
“Buscar/trobar” és un retrat sonor del desamor, la memòria i la transformació personal. A “Neu marró”, Guardiola s’endinsa en els contrastos d’una relació acabada: la dolçor dels inicis i la tristesa dels finals. “Mai vas saber si els dies se’m van fer molt llargs” posa veu als silencis i interrogants d’un comiat sense resolució. “Parc d’atraccions” reflexiona sobre els canvis en l’entorn, tant físic com emocional, i la necessitat d’adaptar-s’hi. Finalment, “Creu” clou el disc amb una peça íntima i simbòlica sobre els errors i incerteses que configuren el camí vital.
Amb “Segona Regional”, Pol Guardiola signa un debut que destaca per la seva sinceritat i capacitat d’emocionar, obrint una nova etapa marcada per l’autenticitat i la recerca constant.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
