Robbie Williams torna amb força amb nou material després de gairebé una dècada sense publicar un àlbum d’estudi. Després de deixar-ne caure la pista durant la promoció de la seva infravalorada pel·lícula biogràfica Better Man, l’artista britànic ha anunciat oficialment el seu nou disc, titulat BRITPOP, que arribarà aquesta tardor.
Aquest nou treball representa un viatge nostàlgic i molt personal per a Williams, que assegura que s’ha proposat escriure el disc que hauria volgut fer quan va deixar Take That l’any 1995, en plena efervescència del moviment britpop. Tot i que ell no va ser una figura central d’aquella escena, afirma que hi era present i que feia “pop britànic” en aquella època.
“Va ser el cim del Britpop i de l’edat d’or de la música britànica. He treballat amb alguns dels meus ídols en aquest disc. És cru, hi ha més guitarres i és més animat i ple d’himnes del que és habitual. Hi ha una part ‘Brit’ i una part ‘pop’, i n’estic immensament orgullós”, explica l’artista en una nota recollida per NME.
El primer avançament del disc porta per nom Rocket, i compta amb la col·laboració sorprenent de Tony Iommi, guitarrista fundador de Black Sabbath i considerat pare del heavy metal. “Podeu imaginar-vos com sonen les seves guitarres: massives”, comenta Robbie.
Tot i que encara no hi ha data concreta de llançament per a BRITPOP, ja se’n coneix la portada, divertida i 100% Robbie. A més, l’artista ha confirmat que interpretarà alguna de les noves cançons a la seva propera gira, que començarà al Regne Unit i també passarà per Barcelona.
Quan arriba l’estiu, torna La Ludwig Band. El sextet d’Espolla, conegut per les seves lletres iròniques i intel·ligents, estrena avui Millor amb ell, una nova cançó que manté viu el seu esperit entre el folk, el pop i el rock, i que serveix com a primer tast del disc que preparen per a l’any vinent.
El tema gira al voltant d’un triangle amorós marcat per records incòmodes de joventut que, com molts dels versos de Quim Carandell, es mouen entre la nostàlgia i l’humor punyent. El títol, escollit fa pocs dies, competia amb l’alternativa Gossos —una picada d’ullet musical que, segons el teclista Pau Esteve, remet al so del grup liderat per Natxo Tarrés.
Gravada i produïda als estudis Ultramarinos Costa Brava pels germans Garcia, Millor amb ell arriba acompanyada d’un videoclip dirigit per Jana Jubert, que dona forma visual —i tocs d’humor— a l’alter ego de la cançó.
Amb aquest senzill, La Ludwig Band enceta una nova etapa que promet continuar sumant èxits. El proper 29 de maig arrencaran la seva gira d’estiu amb un concert gairebé esgotat a la Sala Apolo de Barcelona. La ruta els portarà pels principals escenaris del país, amb un directe renovat pensat per a grans formats, festes majors i festivals. Una proposta ambiciosa, divertida i cada vegada més consolidada dins el panorama musical català.
GIRA
29/05 BARCELONA Apolo
06/06 IVARS D’URGELL Festa major
07/06 GIRONA Festivalot
26/06 ST CUGAT DEL VALLÈS Festa major
28/06 LES MASIES DE VOLTREGÀ
03/07 VILANOVA I LA GELTRÚ Vida amb Big Band
17/07 TALARN Music Experience
25/07 SALT Festa major
26/07 EL MORELL Festa major
02/08 L’ESCALA Portalblau
03/08 CAMPRODON Microclima
05/08 FORMENTERA Festes de Santa Maria
15/08 ARENYS DE MAR Festes de Sant Roc
21/08 L’AMETLLA DEL VALLÈS Festa major
23/08 NAVÀS Festa major
06/09 ST CELONI Festa major
07/09 LA JONQUERA Festa major
08/09 ST SADURNÍ D’ANOIA Festa major
Capinàs ha estat publicant recentment reinterpretacions de temes del seu últim àlbum, ‘Backstage’. De moment ja han llançat MANUELA (Remix) i PIRULETA (Remix), i ens asseguren que hi ha un tercer tema a punt de sortir i, potser, un quart i tot. Els nous senzills estan produïts amb col·laboracions d’artistes amb qui no havien treballat en les versions originals. El grup també ens parla sobre la indústria musical i sobre com tirar endavant un projecte amb 9 membres.
En un moment en què la indústria musical sembla prioritzar quantitat per davant de qualitat, i on proliferen cançons d’amor prefabricades i impersonals per tal d’encaixar en les llistes editorials de cada divendres, Yung Rajola trenca la norma i aposta per la sinceritat emocional amb «Fas que viure un dia més valgui la pena», el seu senzill més romàntic fins avui.
Publicada aquest dimarts 20 de maig, coincidint amb l’aniversari de la seva parella, la cançó celebra l’amor real i compartit, amb una lletra carregada de tendresa, veritat i una passió que traspassa. La producció ha anat a càrrec del també lleidatà Pep Saula (Sexenni), amb qui Rajola ha treballat en projectes com Peter Pan o DIVO DEL POP.
Musicalment, el tema combina pop fresc amb tocs punk i sintetitzadors intensos, i inclou versos que colpegen el cor com «Com una sequoia, vull viure mil anys / A la teva vora, tocar junts la glòria.»
El videoclip, rodat pel seu col·laborador habitual Àlex Alcalde, reforça l’autenticitat del tema. Gravat a la pròpia habitació de l’artista, mostra Rajola expressant el seu amor amb total llibertat i desacomplexament, fins i tot amb un megàfon des de la finestra, en un gest espontani i tendre que connecta directament amb la seva comunitat digital.
Aquest nou llançament és només l’inici: Yung Rajola preveu publicar més cançons durant el 2025, sempre al costat de Pep Saula, consolidant així una proposta honesta, emocional i fidel al seu estil.
Del 23 al 25 de maig de 2025, Vilassar de Mar i Vilassar de Dalt acolliran una nova edició del Festival Floral, un esdeveniment interdisciplinari que aposta per la música, la dansa, el teatre i la paraula, amb una clara mirada feminista i transformadora. Dirigit per Judit Neddermann i Martí Sancliment, el festival es consolida com una cita imprescindible al Maresme i un espai de referència per a la creació contemporània amb perspectiva de gènere.
La quarta edició del Floral comptarà amb un cartell potent i arriscat, amb propostes de noms com Anna Ferrer, Anna Andreu, Mar Pujol, Brigitte Vasallo, Bewis de la Rosa i el concert de comiat de Roba Estesa, entre d’altres. Una combinació de talent emergent i artistes consolidades que ompliran els espais més emblemàtics de Vilassar amb propostes artístiques de gran qualitat.
El festival s’iniciarà el divendres 23 de maig a Vilassar de Mar amb l’actuació de La Banda Street Groove i continuarà amb Anna Ferrer, Roba Estesa i un set de DJ del col·lectiu Pussil de Asalto. El dissabte 24, ja a Vilassar de Dalt, el Parc de Can Rafart acollirà les actuacions de NUN, Anna Andreu i Bewis de la Rosa.
La jornada de diumenge començarà amb un concert íntim de Mar Pujol al Jardí de Can Sust, on presentarà el seu delicat àlbum Cançons de Rebost. Amb la seva poètica de la quotidianitat, Pujol ha esdevingut una de les veus més sensibles i renovadores de la cançó catalana actual.
La cloenda del Festival tindrà lloc al Teatre La Massa, amb una proposta molt especial: Brigitte Vasallo, escriptora i activista, presentarà «Queixa», un espectacle escènic que explora la memòria, la identitat i la resistència cultural. L’obra s’escenificarà sota la cúpula de Guastavino, aportant-li un valor simbòlic i patrimonial afegit.
El grup lleidatà Selva Nua publica avui dimarts el seu nou single, «Miaboko», ja disponible a totes les plataformes digitals. La cançó arriba acompanyada d’un videoclip dirigit per Marc Luguera, que es pot veure a YouTube.
Després del seu celebrat debut Momentani (2022), Selva Nua —formada per Joana Jové, Adrià Garcia, Pol Mitjans i Miquel Allué— enceta una nova etapa que culminarà amb la publicació del seu segon àlbum a la tardor de 2025. «Miaboko» n’és el primer tast i conserva tots els trets distintius de la banda: pop introspectiu, tocs soul i lo-fi, melodies singulars, sintetitzadors nostàlgics i una atmosfera delicada i enigmàtica. Tot sota la producció habitual de Josep Maria Serra.
El grup té ja confirmats diversos concerts aquest estiu: Torelló (24/5, Festus), Barcelona (8/7, Vespres UB), Porqueres (10/7), Granollers (17/7) i Binissalem (15/8).
Els referents del britpop i la música independent britànica, Suede, han anunciat l’arribada del seu desè àlbum d’estudi, titulat «Antidepressants», que es publicarà el 5 de setembre de 2025 a través del segell BMG. El llançament arriba després de l’èxit de Autofiction (2022), que va assolir el número 2 al Regne Unit i va portar la banda a fer la gira més multitudinària de la seva carrera.
Segons el vocalista Brett Anderson, si Autofiction era el seu disc punk, Antidepressants és el seu disc post-punk: «Tracta sobre l’ansietat, la paranoia i el desig de connexió en un món cada cop més desconnectat. És música trencada per a gent trencada», ha declarat.
El primer tast del disc arriba amb “Disintegrate”, un single potent i intens, acompanyat d’un videoclip en blanc i negre dirigit per Chris Turner, que presenta el grup en la seva forma més crua i visceral.
Antidepressants ha estat enregistrat amb Ed Buller, productor històric de Suede des dels seus inicis, i inclou sessions entre Londres, Bèlgica i Suècia. El disc estarà disponible en múltiples formats: CD (estàndard i de luxe), vinil (estàndard, de colors i amb imatges), casset i box set col·leccionista.
‘Antidepressants’ Deluxe
1. Disintegrate
2. Dancing With the Europeans
3. Antidepressants
4. Sweet Kid
5. The Sound And the Summer
6. Somewhere Between An Atom And A Star
7. Broken Music For Broken People
8. Criminal Ways
9. Trance State
10. June Rain
11. Life Is Endless, Life Is A Moment
12. Dirty Looks
13. Sharpening Knives
14. Overload
La banda britànica Wolf Alice protagonitza una de les notícies musicals de la setmana amb una doble sorpresa per als seus seguidors: nou disc a l’horitzó i presència inesperada al cartell del Primavera Sound 2025.
El festival barceloní ha anunciat aquest dilluns que Wolf Alice actuarà el divendres 6 de juny al Parc del Fòrum, omplint el buit deixat per Clairo, que ha cancel·lat la seva actuació per motius logístics. Aquesta incorporació d’última hora arriba just després que la banda liderada per Ellie Rowsell anunciés el llançament del seu nou àlbum, titulat «The Clearing», previst per al 29 d’agost.
Com a primer avançament, Wolf Alice ja ha publicat ‘Bloom Baby Bloom’, un single potent i teatral on la veu d’Ellie pren el protagonisme absolut. «Volíem fer una cançó rock amb l’element interpretatiu al centre. Cantar com l’Axl Rose però parlant del fet de ser dona», ha explicat Rowsell. «M’he volgut centrar en la veu com a instrument i ha estat alliberador deixar la guitarra».
La cançó ha estat gravada a Los Angeles sota la producció de Greg Kurstin (Adele, Kendrick Lamar, Foo Fighters), i arriba amb un videoclip espectacular dirigit per Colin Solal Cardo, amb una coreografia vibrant de Ryan Heffington (Euphoria, SIA).
Amb aquest retorn, Wolf Alice es posiciona com un dels noms clau del panorama indie-rock britànic i promet oferir un directe apassionant al Primavera Sound. Tot fa pensar que el concert del dia 6 serà una oportunitat única per escoltar en primícia els nous sons d’«The Clearing».
JET – ARE YOU GONNA BE MY GIRL
MILES KANE – COME CLOSER
THE RACONTEURS – STEADY, AS SHE GOES
THE WOMBATS – LET’S DANCE TO JOY DIVISION
THE LAST SHADOW PUPPETS – THE AGE OF THE UNDERSTATEMENT
BAND OF HORSES – THE FUNERAL
SILVERSUN PICKUPS – LAZY EYE
BABYSHAMBLES – FUCK FOREVER
BAIO – SISTER OF PEARL
THE VIEW – SAME JEANS
FLEET FOXES – RAGGED WOOD
THE BRAVERY – BELIEVE
WE ARE SCIENTISTS – NOBODY MOVE, NOBODY GET HURT
THE SUBWAYS – ROCK & ROLL QUEEN
BLACK PUMAS – COLORS
THE WHITE STRIPES – WE’RE GOING TO BE FRIENDS
La Sala Laut s’omple amb comptagotes. C. Tangana, Kendrick Lamar o Post Malone marquen el ritme fins que es fa el silenci i gusset ocupa el seu lloc dalt de l’escenari amb ‘VEUS’. La introducció a l’àlbum que també serveix d’introducció al concert i ens deixa veure a un gusset nerviós “perquè quan fem coses que ens importen ens posem nerviosos, i això és bo”
El concert creix a mesura que van passant les cançons. L’integren moltes peces diferents, i va prenent forma com si fos un trencaclosques. Tot i estar a la presentació de “VALDRÀ LA PENA”, una peça clau també és l’àlbum debut del cantant, “TAULA PER 1” (2024), i ‘CIAO CIAO’, és la primera cançó escollida per tornar al passat. D’aquest primer àlbum també sonen cançons com ‘AL MEU CAP’ o ‘TEU FANTASMA’, acompanyat de Marco M.
“Moltes gràcies per venir, us prometo que valdrà la pena” i d’aquesta manera, fent al·lusió al seu últim projecte, se centra en aquest. Comença amb ‘NO SABIA PERDRE’, la primera cançó que va fer de l’àlbum. També dona la benvinguda a Kuu, qui inicialment, només havia de fer unes veus a la cançó ‘AQUESTA VIDA’ i s’hi va acabar sumant. Les veus de Kuu i gusset juntament amb la complicitat que tenen damunt de l’escenari fan que aquesta cançó millori encara més al directe. Segons el cantant, ‘PLAT ÚNIC’ és la cançó més infravalorada de l’àlbum, tot i ser la seva preferida. Agafa el micròfon amb les dues mans i la canta en directe per primera vegada. A jutjar per la reacció del públic, potser no és la més infravalorada.
El públic s’apropa més a gusset. gusset s’apropa més al públic, emocionalment. ‘MoMA’ és una de les lletres més maques que ha escrit mai, i pren la decisió de cantar-la en acústic, “perquè a vegades quan hi poses molta cosa es perd la lletra”. Una decisió més que encertada i que deixa al públic en silenci mentre la veu de gusset arriba a cadascun dels assistents.
El concert torna al passat amb les seves primeres cançons, passa pel present amb “VALDRÀ LA PENA” i pel futur, amb 3 demos noves. “Encara s’han d’arreglar moltes coses, només son demos”, però a jutjar per la reacció del públic, podrien sortir demà mateix. Es fa evident l’evolució en el projecte de gusset; en les lletres, en la producció… Gusset avança i segons sembla, cap a un molt bon futur artístic.
El cantant va perdent la vergonya. El veiem interactuar amb el públic. S’apropia del càntic “gu gu gusset” i els hi fa canviar, perquè li agrada més “gusset gusset”. Fa broma damunt de l’escenari, però també es posa seriós i parla de com estava ell a l’hora de crear aquestes cançons. No està sol damunt de l’escenari, l’acompanya una banda que l’ajuda a portar al directe les seves cançons. Amb teclat, amb corda, ajuden a gusset a anar molt més enllà. I a l’escenari no només hi ha gusset, sinó que també hi podem veure molt de l’Albert.
Gusset es coneix principalment per “fer lletres tristes, però a vegades també estic content” i “LLAVVVIS” anima el concert. En tot moment es mostra molt agraït a la gent que ha vingut al concert, sobretot per la seva família i els seus amics. Remarca la importància que han tingut en que no es senti mai sol, i amb ‘AMICS I FAMÍLIA’ ho deixa clar. Al final de la cançó barreja “amics i família” amb “merci família”, una clara declaració cap a tothom que l’ha acompanyat des del principi.
‘MASTIMU’ és la peça que faltava, el punt àlgid del concert. És una cançó que va escriure amb 15 minuts, i l’endemà ja l’estava gravant. La tenia molt clara, i en directe s’evidencia el perquè. Gusset és completament vulnerable i canta des d’una sinceritat digna d’admiració. Una petita mostra no només de l’artista que és, sinó també del que serà.
Enfronta la recta final del concert. Després de ‘MILLOR AIXÍ POTSER’, tornen a pujar les revolucions amb ‘X SI NO VENS’ i ‘PASSI EL Q PASSI’, que feia estona que el públic demanava. No s’acaba el concert sense un últim regal i gusset baixa de l’escenari mentre sona un remix de ‘PASSI EL Q PASSI’, “perquè us moveu una estona”.
Gusset no va començar a fer música per omplir sales, sinó perquè realment li agradava i volia explicar allò que sentia a través de les cançons. Aquesta passió pel que fa és el que queda damunt de l’escenari quan ell baixa, i el que la gent s’emporta a casa. La Sala Laut és l’escenari escollit per demostrar qui és gusset, per portar al directe un àlbum extremadament personal, i per fer un petit tast de tot allò que està per venir.
L’artista eivissenc Karlus presenta ‘Sa tornada (Capítol 1)’ el primer avançament del seu disc d’estudi debut.
Tal com indica el títol, la cançó narra el retorn d’un protagonista que, després d’un temps lluny de casa, torna amb la maleta plena d’aprenentatges: ha canviat, ha crescut i arriba disposat a posar en pràctica tot el que ha adquirit pel camí. La cançó es tracta d’una declaració d’intencions i un retorn simbòlic a la seva terra Eivissa després d’un viatge personal i artístic transformador.
Pel que fa al terreny musical, la lletra compta amb una gran presència d’elements de l’imaginari illenc i també referències a la cançó popular ‘Sona, Viola Sona’. Sonorament, els sintetitzadors i les melodies etèries desemboquen en una bossa nova minimalista. Temàticament, el tema arrenca situant-nos en un paisatge oníric i delicat, però tanca amb un gir amarg que posa en dubte si aquell retorn somiat és realment com s’imaginava.
La cançó arriba després de la publicació del seu primer senzill ‘He llorado’ en què l’artista reflexionava sobre les expectatives fallides en les relacions i la decisió de trencar amb els patrons del passat.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
