Han passat 3 anys d’ençà que Lizzo va publicar el seu disc “Special” i des de llavors l’hem pogut escoltar en col·laboracions de SZA o participant a la banda sonora de “Barbie”, fins que aquest 2025 ha decidit donar un pas endavant i avançar la seva nova cançó ‘Love in Real Love’.
Aquest nou senzill obre una nova etapa per l’artista amb un sons ben rockers. I és que la mateixa artista ja va advertir que en aquest nou treball volia parlar sobre la depressió, que apareix en algunes frases de la cançó amb referències com “hi ha massa merda allà a fora” o “em sento més segura a la meva habitació”, o “necessito amor a la vida real”.
El videoclip que acompanya a la cançó inclou una coreografia que ens recorda al ‘Thriller’, de Michael Jackson.
El grup de música Sa Pena, referent de la música reivindicativa en valencià, està d’enhorabona ja que acaba de presentar “Santuari”, el primer avançament del seu esperat nou disc, Virtud. Aquesta nova etapa representa un salt qualitatiu després de dos discos autoproduïts, amb un equip tècnic i humà que promet fer d’aquest projecte una experiència musical única.
“Santuari”, gravada a White Trash Estudio i produïda per Pollet, compta amb la col·laboració especial de Zoo, un dels noms més reconeguts de l’escena musical catalana i valenciana dels últims temps. Amb ritmes electrònics, alegres i energètics, aquesta cançó reflecteix l’empremta que la vida al barri ha deixat en els seus integrants, mentre manté intacta l’essència reivindicativa que caracteritza les seues lletres.
El disc Virtud promet consolidar Sa Pena com un grup que combina la potència dels ritmes electrònics amb la profunditat dels seus missatges, connectant amb el públic a través de la música i la consciència social.
Damiano David publica ‘Next Summer’ el tercer senzill del seu esperat nou projecte en solitari, al marge de Maneskin. Damiano transmet cada paraula de l’eufòric single amb una emoció crua que transita entre l’alegria i el dolor.
Sobre el tema, Damiano diu: « A primera vista, la cançó parla de l’amor juvenil, un romanç d’estiu no correspost. Però, a nivell més profund, revela una reflexió molt més àmplia. És una al·legoria de la vida: com de vegades podem ser presoners de nosaltres mateixos, de les nostres pors, de les nostres inseguretats, de la nostra incapacitat per canviar. La nostra incapacitat per veure el món i la vida des d’una altra perspectiva en els moments crucials i definitoris de l’existència ».
El tema ve acompanyat per un impactant vídeo. La narrativa del vídeo actua com a metàfora de la presó mental a què ens enfrontem com a éssers humans, una encarnació de la idea que no és el món exterior el que ens empresona, sinó la ment i les nostres pròpies pors.
L’artista actuarà el 21 de setembre al Sant Jordi Club, que presentarà un ple absolut.
ESTHER, una de les veus més destacades del panorama musical valencià, presenta Tot Comença, el primer avançament del seu esperat nou àlbum. La cançó simbolitza un punt d’inflexió en la seua trajectòria, consolidant el seu viratge cap a un so més guitarrer i enèrgic, inspirat en el pop-rock i pop-punk dels 2000. Produïda per Àlex Blat i amb lletres carregades de sentiment, Tot Comença és una oda als nous inicis, una cançó que reflecteix la il·lusió i el vertigen de llençar-se cap al desconegut.
Aquesta nova etapa arriba després d’un any marcat pel creixement personal i artístic d’ESTHER. Amb una carrera que va començar a despuntar el 2021 amb Les teues ales, i es va consolidar el 2022 amb Les cartes que mai vaig cremar, l’artista ha recorregut els principals escenaris valencians i ha captivat el públic amb la seua autenticitat i energia en directe.
La proposta personal de Negre ja és considerada un dels projectes amb més projecció de les Illes. La seva evolució constant es veu reflectida a cançons com Dies De Negror, Intenten Millorar o Me Sobren Ses Raons (2024), on donen continuïtat i noves pinzellades a les primeres petjades de la banda.
Amb una visió clara i directa preparen el seu primer llarga durada, un disc titulat Encara Un Misteri (RGB març 2025), que representa una gran passa a nivell creatiu, on cada cançó amaga el seu petit misteri en forma d’història, pensaments i records, tot barrejat dins la fórmula Negre de Synth- Pop fresc.
Aquest primer disc deixa clares les intencions de la banda de donar-se a conèixer més enllà de les Illes i obrir-se pas cap a terres catalanes, on ja preparen les primeres dates de presentació.
Per acompanyar l’estrena del disc, la banda també prepara una nova producció del seu directe, oferint una experiència renovada i dinàmica, plena de moments vibrants, una nova escenografia i llums, que faran que no es pugui desviar la vista ni un segon del seu espectacle.
Tot plegat esdevé una oportunitat única per descobrir l’univers Negre, ple de lletres enginyoses i melodies aferradisses on cada cançó et transporta misteriosament, d’una manera suau i quasi poètica, fins llocs on habiten realitats un poc més fosques.
Si existeix una salsa capaç de desesperar a un integrant de Negre, aquesta és la salsa picant, però no una qualsevol, Salsa Picant remou sentiments i et farà ballar, concretament, 2 minuts i 20 segons.
ALL CRÜ arriba per sacsejar l’escena del punk rock en català. Amb components de Kasparrata, Los Tronchos i Les Buch, ALL CRÜ neix amb la força d’una banda consolidada i la frescor d’un projecte nou.
La banda s’estrena amb el llançament del seu primer senzill i videoclip, “Un dels nostres”, una oda a l’amistat i a la força dels anys i lluites compartides, amb la intenció d’atraure tant els veterans com les noves generacions del punk rock.
Aquest és el primer avançament del seu disc de debut, “All i Odi”, un àlbum amb tretze temes cuinats a foc lent, carregats d’energia, emoció i crítica social, que veurà la llum a l’abril de la mà d’Onada Records.
GIN presenta La Ciutat, un tema que ens submergeix en la nostàlgia i la solitud de la gran ciutat.
Aquest llançament és el tercer avançament de MELANCORA, el nou EP de GIN, que veurà la llum a mitjans d’any. Un projecte que marca una evolució en el seu so, incorporant matisos de jazz i funk amb una producció més sofisticada i enèrgica. Prèviament, ja s’han estrenat Incendio i Si te veo, dues cançons que han servit per introduir aquest nou univers sonor ple de contrastos entre la dolçor i la tristesa.
GIN s’està consolidant com una de les veus més prometedores de l’escena musical actual, fusionant pop, jazz i funk amb un toc electrificant. Acompanyada d’una banda excepcional i una posada en escena impactant, ja ha portat el seu directe a festivals com el Let’s Festival, la sala El Sótano de Madrid i la icònica Sala Apolo de Barcelona, compartint escenari amb artistes com Ginestà i Queralt Lahoz.
Amb MELANCORA, GIN aposta per un so madur i ple de groove, capturant emocions profundes amb una elegància irresistible
Coincidint amb carnestoltes, Els Amics de les Arts publiquen la seva cançó Carnaval, revisitada junt amb Figa Flawas i transformada ara en un corrido tumbado. Carnaval, una cançó publicada per Els Amics de les Arts dins el disc Espècies per catalogar (2012), va ser escollida per Figa Flawas, que van explicar que l’havien escoltat molt quan eren nens i que els feia molta il·lusió poder-la treballar plegats. Una nova cançó que se suma al disc ’20 anys d’Amics’, amb el qual Els Amics de les Arts celebren el seu vintè aniversari.
Cada divendres i fins al dia de Sant Jordi, Els Amics de les Arts publicaran un nou tema. I el 23 d’abril ja estarà disponible el nou disc sencer.
Tots els artistes que participen en el disc són catalans, excepte els valencians La Fúmiga i els mallorquins Amulet i O-erra; destaca també una participació internacional de l’argentí Kevin Johansen, de qui diuen que van ser grans seguidors quan començaven a fer música i que ha inspirat algunes de les seves cançons.
Després de vint anys sobre els escenaris, Els Amics de les Arts s’han convertit en un dels principals referents musicals del país. Amb una trajectòria sòlida i impecable, el grup demostra la seva vitalitat amb una producció constant de noves cançons i amb concerts amb entrades exhaurides allà on actuen.
Els Amics de les Arts actualment han aturat la seva gira de concerts i no tornaran a actuar fins al 25 de juliol, amb motiu d’un gran concert de celebració d’aniversari al Poble Espanyol de Barcelona que serà l’únic concert que faran a Catalunya el 2025. Les entrades per a aquest esdeveniment es van exhaurir en només tres hores. Recentment han anunciat que faran també un concert d’aniversari al País Valencià, a Andorra (exhaurit) i han obert la venda d’entrades per un concert a Palma.
Després de gairebé un any d’espera, aquesta matinada s’ha estrenat el primer disc de la Mushka, ”Nova Bossa”. Ha passat més d’un any des de l’estrena de ‘SexySensible’, l’EP que va alçar la de Vilassar com una de les artistes més destacades del Panorama català. Després de cançons com ‘Habibi’ o ‘Entre el fum’, els fans de la cantant esperaven amb ànsies aquest primer disc.
L’àlbum inclou onze temes, entre els quals podem trobar ‘MAMIPULADORA‘ i ‘LOTUS‘, els seus últims singles. A més, compta amb col·laboracions com la Maria Jaume, el Guillem Gisbert o l’8belial.
”Nova Bossa” comença molt fort amb la introducció. ‘ZIG ZAG’ és una molt bona obertura de disc. En aquesta cançó es fa referència a la seva trajectòria i a com ha anat creixent i fent-se lloc a la indústria. Amb la frase ”em quedo amb el blat”, fa sàtira sobre els seus haters i com les seves opinions no l’interessen.
Una Mushka molt enamorada
A partir d’aqui, inicia un viatge per la resta de cançons del disc. Al llarg de l’àlbum, anem descobrint nous ritmes als quals l’Irma no ens té acostumats. A ”Nova Bossa” es mostra una Mushka enamorada, molt diferent de tot el que havíem vist anteriorment. Aquesta nova faceta es mostra a ”MIMENINA”, una cançó que parla sobre trobar amor mitjançant la metàfora de veure la llum al final del túnel. A ”LA MÀQUINA DEL RITME”, també ens mostra aquest enamorament, però des d’una perspectiva molt diferent. I es que, a aquesta col·laboració amb el 8Belial, la Mushka ens expliquen com la gent té enveja de la seva relació.
Un disc envaït per la nostàlgia
A part de la faceta d’enamorada, la Mushka també es mostra molt nostàlgica. A ”NOVA BOSSA”, la cançó que dona nom al disc, parla dels seus inicis i la seva adolescència a Vilassar. De com ha anat creixent com a persona i artista i de com ja no és l’Irma de quinze anys. A aquest tema, també, fa menció a com cada cop a casa seva són menys, perquè tots estan creixent i marxant de casa. A més, la cançó acaba amb un àudio de quan ella era petita. A ”FLOW BALLOTELLI” torna a aquesta nostàlgia, recordant com s’ha fet lloc tot i que ningú hi confiava. A ”MUSHKINHA LET’S PLAY SAMBA” es veu una Mushka que completa la definició del disc: samba i despreocupació.
Unes col·laboracions trencadores
Un dels plats forts del que s’esperava d’aquest disc eren les col·laboracions. I és que a ”Nova Bossa” trobem col·laboracions com en Guillem Gisbert o la Maria Jaume. La cançó amb la mallorquina dista bastant amb la temàtica del disc, parlant d’un amor tòxic i inaguantable. A ”NO HI HAURÀ MANERA” ens diuen que no hi haurà manera de salvar aquest vincle. A ”1 CUMBIA AMB EL GUILLEM”, en canvi, veiem els dos artistes en un registre al qual no hauríem imaginat mai, cosa que aporta novetat al disc. L’entrega acaba amb ”N1, N11”, una cançó on torna a recordar a la Mushka del passat.
Els fans de la Mushka feia molt que esperàvem disc. Després d’un any d’estar sexys i sensibles, teníem ganes de música nova. Ara bé, aquest disc ha trencat amb les expectatives que tots teníem. Tot i que tots esperàvem, no un segon ”SexySensible”, però sí un disc del mateix estil. ”Nova Bossa” mostra una nova cara de la Mushka. Una Mushka més sensible que sexi, on s’obre sobre els seus sentiments i parla del passat. Amb un disc sobre l’amor i la nostàlgia, la Mushka ha posat banda sonora a un 2025 ple de samba i despreocupació.
Nerea Bassart estrena nou senzill, “Aturar el joc”. Ens trobem davant un tema on el groove del funk i el soul es fusionen amb una producció electrònica innovadora. Donant lloc a una cançó que se’ns presenta d’una manera diferent: acompanyada d’un videojoc interactiu basat en el missatge principal d’aquesta.
Es tracta del segon avançament del nou disc de Bassart, “Sense casc”. La lletra conté una idea clara, la necessitat d’aturar la rutina per viure el moment. Amb aquesta premissa, la cançó ens convida a desconnectar, sortir de la monotonia i dedicar temps a allò que gaudim i vivim amb plenitud.
Pel que fa a la producció, Garru (Óscar Garrobé) aporta influències de pop experimental, rock progressiu i hiperpop. D’aquesta manera, es busca crear una atmosfera envoltant i sofisticada, que acompanyi a l’oient.
La novetat més gran erradica en l’experiència interactiva que ens ofereix el projecte de Nerea Bassart. Un videojoc en què els membres de la banda passen a ser personatges que han d’escapar de la rutina. La representació se’ns fa a partir d’una metàfora visual de la fugacitat del temps i la necessitat de trobar l’equilibri entre les obligacions i els moments més lúdics.
Sexenni han publicat aquest divendres “Joc de nens” el seu tercer treball dels lleidatans, que tal com diu a la nota de premsa redactada per la Maria López a partir del text que el grup va indicar “Joc de nens’ és una mirada infantil sobre la vida adulta, tot buscant l’hedonisme i l’evasió a través del seu pop festiu, despreocupat i amb un toc d’humor sempre característic”.
Ens hem trobat amb tres dels seus components, en Xavi Pons (res a veure amb Lo Pau), l’Andrés Sánchez (res a veure amb el Pedro) i en Pep Saula (el puto amo) i hem parlat una mica del disc, tampoc molt i això que l’entrevista se’ns va allargar 45 minuts (qui la miri tota i digui la paraula clau als comentaris de Youtube tindrà premi gros).
Una tertúlia de bar on hem parlat de com n’és de complicat poder viure de la música, segons Pep Saula només ho poden fer els 4 o 5 més tops del moment, la resta s’han de buscar la vida en altres feines. I reflexionen sobre si el mercat dóna per tant.
La presentació del disc serà el 27 de març a l’Apolo i ara que tenen tres treballs ja no els hi cal tocar versions, tot i que una sí que caurà, tal com ens han explicat.
Rodricc inicia una nova etapa amb “EL PLOR DEL ROBOT”, el primer avançament del seu pròxim àlbum NO ÉS LA VIDA QUE ESPERAVES. Aquesta cançó, la més alternativa del disc, marca una nova exploració de l’artista dins l’indie pop en català. Amb una narrativa única i un videoclip protagonitzat per un Rodricc encarnat en els engranatges d’una màquina de sentiments, el tema dona veu a un robot que relata els seus últims instants de vida mentre es va apagant, expressant la seva necessitat d’amor i cura. Al compàs de cors robòtics i un piano melancòlic que convida a la reflexió, “EL PLOR DEL ROBOT” evoca referents com Sen Senra i Frank Ocean, jugant amb atmosferes que equilibren la delicadesa i l’experimentació sonora.
Juntament amb aquest llançament, l’artista presenta una versió Sped Up titulada “EL DOL DEL ROBOT”, que reforça la dimensió emocional de la cançó amb una nova energia. NO ÉS LA VIDA QUE ESPERAVES és el principi d’una nova era per a Rodricc, on torna a apostar pel català com a segell identitari, però aquest cop ho fa amb la presència de diverses col·laboracions amb artistes de l’escena musical actual. En aquest treball, l’artista plasma les seves emocions més profundes, buscant la bellesa en la tristesa i la sinceritat en les seves melodies.
Amb aquest nou single i un disc en camí, Rodricc reafirma el seu compromís amb la música feta des del cor, amb una marca pròpia que el converteix en un dels artistes més innovadors de l’escena indie pop alternativa.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
