Justin Bieber ha donat a conèixer la portada del seu nou disc Purpose, on podem veure al jove cantant mostrant el seu tors nu i en actitud solemne.
Per altra banda, Bieber no ha volgut fer cap tipus de declaració sobre les fotografies on se’l veu completament despullat i ho ha posat en mans dels seus advocats.
El nou disc del canadenc, arribarà el 13 de novembre, curiosament el mateix dia, que el treball dels One Direction.
L’actriu Emma Stone és la protagonista de Anna, el senzill que Will Butler dels Arcade Fire, va presentar del seu disc Policy, el seu debut en solitari.
Stone es dedica a passejar i a ballar per un vaixell, envoltada de mariners.
We The Generation, el nou treball dels Rudimental, s’ha situat com el disc més venut aquesta setmana al Regne Unit. És la segona vegada que el grup col·loca de número 1 un treball, ja que també ho van fer el 2013 amb el seu debut.
Tot plegat en una setmana de grans novetats, com In Dream dels Editors, que ha debutat en cinquena plaça, o de Stories d’Avicii, que ho ha fet en novena. El nou disc de Janet Jackson, es troba en onzena posició.
Males notícies per Disclosure, que veuen com el seu nou disc Caracal, cau de la primera a la vuitena plaça. Per altra banda, Ed Sheeran torna al segon lloc amb X, després de 68 setmanes a la llista.
Pel que fa als senzills, Justin Bieber aconsegueix una quarta setmana no consecutiva al primer lloc amb What do you mean?, seguit de Locked Away de R.City & Adam Levine, que segueixen escalant llocs. El tercer és per Sam Smith amb la nova cançó de James Bond.
En quarta posició debuten Philip George i Anton Powers amb Alone No More, mentre que el nou senzill de The Vamps, Wake Up, ho fa en dotzena plaça.
I destaquem el raper Drake, que també suma llocs a la llista britànica amb Hotline Bling, un tema que cada setmana puja més a tot el planeta.
No ho vaig aconseguir amb el primer concert, ni amb el segon, però sí que en el tercer vaig tenir la sort de poder adquirir les entrades! Diuen que la tercera és la bona i en el meu cas, això és ben cert!
El fet d’anar al tercer concert, permet que ja sàpigues moltes de les coses que han passat les dues nits anteriors, però a part de saber més o menys els temes que tocarien (amb algunes variacions puntuals), vaig intentar anar net i no llegir cap altra crònica, ni mirar vídeos a Youtube, ni res que em pogués espatllar qualsevol de les sorpreses, que la banda irlandesa disposés durant el concert.
Amb puntualitat irlandesa (quan passaven 20 minuts de l’hora prevista), el grup va aparèixer i ho va fer des d’una de les portes laterals del Palau Sant Jordi, entrant enmig de la gent, que treien els seus telèfons mòbils per immortalitzar el moment. I ho feien amb les primeres notes del tema que obriria el concert, The Miracle (Of Joey Ramone), el primer senzill de Songs of Innocence, el disc que els U2 venien a presentar a Barcelona.
La presentació dels temes del disc, no va ser contínua, ja que la segona en sonar va ser The Electric Co, una de les peces incloses al disc Boy.
Les primeres paraules en castellà van arribar amb la potent Vertigo, que va provocar un dels moments àlgids de la nit, amb tot el públic saltant i donant-ho tot.
Un dels moments emotius de la nit, va ser durant la presentació de Iris, una cançó que el cantant va dedicar a la seva mare, que va morir quan ell tenia 14 anys.
A través d’una passarel·la que connectava l’escenari amb el centre de la pista, la banda es va anar passejant i regalant-nos actuacions que et permetien tenir-los a tocar teu (en cas d’estar en aquella zona, clar!).
Allà vam poder gaudir de Sunday Blood Sunday, una d’aquelles cançons imprescindibles i que mai haurien de faltar en un concert. Va sonar menys enèrgica del que hauria volgut, però el show feia poc que havia començat i sabia que la cosa no quedaria aquí.
Tots sabem que els irlandesos, són una de les bandes més compromeses amb tot tipus de causes i ja se sap que si vas a un dels seus directes, a part de gaudir de bones cançons, també et tocarà, haver d’escoltar alguns discursets del seu cantant.
En un moment del concert, vaig pensar en la pobra gent que va pagar entrades per estar ben a prop de l’escenari principal. I és que en la major part del concert, el grup es va situar o en la passarel·la o en el segon escenari que hi havia al mig de la pista!
Allà vam poder escoltar joies com Even Better Than the Real Thing, Mysterious Ways o Elevation, aquestes dues últimes amb la presència d’una noia del públic, que va provocar molta gelosia entre la resta dels assistents.
La sorpresa de la nit va ser Volcano, una cançó que no havia sonat en cap dels dos concerts anteriors i que va aparèixer quan ningú l’esperava! I ens va encantar! De fet, com he dit abans, sabia que no formaria part del setlist i em va posar una mica trist, doncs és la cançó que més em captiva del darrer disc.
Després va arribar un moment romàntic, amb la preciosa Every breaking wave, que va sonar a la perfecció, amb tot el públic de fons il·luminant amb els seus telèfons mòbils.
A la recta final del show, van arribar els pesos pesants. Que està molt bé presentar un nou disc, però volíem els “hits”. I allà estaven, Where The Street Have No Name, Pride (In the name of love) i With or Without You, que van servir per tancar (abans dels bisos), el tercer concert dels irlandesos.
Però com dic, encara quedava una bona estona de concert i després d’uns missatges solidaris i d’anunciar la seva fundació Red, van sonar les primeres notes de la preciosa City of blinding lights, una de les poques peces que va sonar del disc How to Dismantle an Atomic Bomb.
La següent en sonar, era una gran definició de tot el que estàvem vivint! Beautiful day! I és que quin gran dia i quina nit que ens havien ofert, Bono i els seus.
Però encara quedava una. One va servir per tancar un show amb majúscules, en el qual queden ben invertits els diners que pagues per les entrades, i és que la banda ho dóna tot i més, tant vocalment, com visual, i tots els detalls estan cuidats al màxim.
I mentre marxàvem amb la sensació d’haver viscut una gran nit de rock, sonava de fons Same Love, la preciosa cançó de Macklemore & Ryan Lewis, que ens convidava a marxar amb elegància i bon gust.
La banda irlandesa U2, ha realitzat el tercer dels 4 concerts que han tingut lloc al Palau Sant Jordi, que en tots els casos ha estat ple fins a la bandera.
Oques Grasses, porten un any d’allò més intens i abans de començar a preparar la resta de cançons que formaran part del tercer disc, faran un darrer concert a La Mirona de Salt, el dia 12 de desembre.
Sota el títol de Viatge a la lluna, la banda acabarà la seva gira Living in the hol·les, en una de les sales més mítiques de Catalunya.
Les entrades ja es poden adquirir a través del web de La Mirona.
Roger Waters The Wall, la banda sonora que porta el mateix nom que la pel·lícula de Roger Waters i Sean Evans, es publicarà el dia 20 de novembre.
Entre el material que trobarem, hi ha la gira que va realitzar entre 2010 i 2013, on va exhaurir totes les entrades i que portava per nom, The Wall Live. Va ser la primera representació completa del disc conceptual de Pink Floyd des de 1990.
01. In the Flesh?
02. The Thin Ice
03. Another Brick in the Wall, Pt. 1
04. The Happiest Days of Our Lives
05. Another Brick in the Wall, Pt. 2
06. The Ballad of Jean Charles de Menezes
07. Mother
08. Goodbye Blue Sky
09. Empty Spaces
10. What Shall We Do Now?
11. Young Lust
12. One of My Turns
13. Don’t Leave Me Now
14. Another Brick in the Wall, Pt. 3
15. Last Few Bricks
16. Goodbye Cruel World
Disc 2
01. Hey You
02. Is There Anybody Out There?
03. Nobody Home
04. Vera
05. Bring the Boys Back Home
06. Comfortably Numb
07. The Show Must Go On
08. In The Flesh
09. Run Like Hell
10. Waiting for the Worms
11. Stop
12. The Trial
13. Outside the Wall
Green Day editaran un documental anomenat Heart Like A Hand Grenade, que mostrarà el procés creatiu del disc American Idiot, que fa poc va celebrar els 10 anys del seu llançament.
Gràcies a un acord entre Reprise Records i Vimeo, el film es podrà veure a tot el planeta. Està previst que s’estreni el dia 11 de novembre i que es pugui veure en alguns cinemes del nostre país. Ben aviat es donaran a conèixer més detalls.
Selena Gomez presenta Revival, el seu nou disc, on es mostra nua a la portada i d’on ja hem pogut sentir algun tema, com Good for you o Me & The Rhythm. 11 cançons en l’edició estàndard i unes quantes més en les diferents edicions deluxe que s’han fet.
Surrender és el tercer disc dels Hurts, una col·lecció presentada per Some kind of heaven i en la que trobem fins a 10 propostes diferents en l’edició estàndard.
Mirrors és el quart disc del grup de Sheffield, Reverend and the Makers, la banda presenta un nou recull de temes, que fins i tot el mateix Noel Gallagher ha beneït, per la qualitat musical que hi va trobar.
Ja fa 20 anys que Faithless van començar amb això de la música, i per celebrar-ho publiquen, 2.0, un treball ple de col·laboracions estel·lars, com Avicii, Rudimental o Tiesto, entre altres.
Fa un parell de dies, vam parlar d’un nou súper grup, format per membres de Queens of The Stone Age, Pearl Jam i Soundgarden, anomenat Ten Commandos Band. I avui ja podem escoltar la primera cançó d’aquesta unió tan interessant.
Es tracta de Staring Down The Dust, la primera cançó que la banda va gravar, amb la qual van quedar encantats i meravellats, sobretot en l’escoltar la veu de Mark Lanegan.
Per escoltar la resta de temes, haurem d’esperar el mes de novembre.
Olly Murs acaba de presentar, Kiss Me, una de les cançons que formaran part de la reedició del seu últim disc, Never been better, que va publicar-se l’any passat.
La nova versió del disc, arribarà el 20 de novembre.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...