Com si fos un mantra, Javito es repeteix que «Tot està bé» en el seu nou senzill, publicat aquest divendres sota el segell Luup Records. El músic mataroní manté l’essència del seu so genuí, impregnat de bon rotllo i una estreta connexió amb la natura i l’entorn.
«Tot està bé» és una cançó d’autocura i reflexió, que convida a deixar enrere el que fa mal per poder tornar a alçar el vol. El tema transmet la idea que permetre’s caure és part del camí per recuperar forces i aixecar-se amb més embranzida.
Darrere el projecte hi ha Xavier Avellaneda, que compagina la seva trajectòria en solitari amb la tasca de percussionista de Mushka i Ouineta. En aquesta ocasió, Javito ha comptat amb la producció de Roots, la mescla d’Aleix Iglesias i un videoclip signat per Martí Barbena (Zuzu).
La cantant britànica RAYE ha anunciat les dates del seu nou tour mundial, THIS TOUR MAY CONTAIN NEW MUSIC, que farà parada a Barcelona el 13 de febrer de 2026 al Palau Sant Jordi. Les entrades es posaran a la venda el dijous 25 de setembre a través de Live Nation. Les artistes Absolutely i Amma seran les encarregades d’obrir el concert.
La gira arrencarà el 22 de gener a Łódź (Polònia) i visitarà ciutats com Praga, Amberes, Oslo o Estocolm abans d’aterrar a Barcelona. Després, continuarà per França, el Regne Unit, Irlanda i finalment creuarà l’Atlàntic per actuar a Amèrica del Nord.
Paral·lelament, RAYE ha activat el pre-order del seu segon disc a la seva web oficial, disponible en edicions de doble vinil i CD, tot i que encara no se n’han revelat tots els detalls. El llançament sembla imminent.
Aquesta serà la primera gran gira pròpia de l’artista al nostre país, després d’haver actuat en festivals com el Mad Cool de Madrid i el Bilbao BBK Live.
La notícia coincideix amb l’estrena del seu nou senzill, “Where is My Husband?”, que veu la llum aquesta nit i que és el primer avançament del seu esperat segon disc. El seu debut, My 21st Century Blues, va arrasar als BRIT Awards 2024 amb sis guardons.
Durant l’últim any, RAYE ha col·laborat amb Mark Ronson a Suzanne i amb LISA i Doja Cat a Born Again, a més de signar temes per a bandes sonores com Grandma Calls the Boy Bad News i una versió de What a Difference a Day Makes. El seu últim llançament llarg és el directe Live at the Montreux Jazz Festival (2024).
Aquest dimecres en el marc del Mercat de Música Viva de Vic, es va presentar oficialment el Col·lectiu de Productors i Productores Musicals Independents de Catalunya (CPMIC). La nova entitat neix amb l’objectiu de donar veu al sector i reivindicar el paper fonamental dels productors i productores en la creació musical.
El CPMIC és la primera associació d’aquest tipus, tant a Catalunya com a l’Estat espanyol, i agrupa més d’un centenar de professionals d’àmbits i experiències molt diverses: des de figures de trajectòria reconeguda i amb grans estudis, fins a joves creadors que comencen a treballar des de casa seva.
Entre els eixos principals de l’associació hi ha la defensa de la dignitat i el reconeixement professional, la pedagogia sobre la tasca dels productors i la promoció de la igualtat de gènere, amb la creació d’una comissió no mixta que treballarà en aquesta línia. També es vol facilitar la col·laboració entre membres, establir ponts amb la indústria i les institucions i oferir oportunitats de formació i creixement professional.
Els i les integrants del CPMIC han treballat amb artistes de renom internacional com Rosalia, Skrillex, Andrés Calamaro, Nathy Peluso o Shakira; grups i creadors catalans com Figa Flawas, Judit Nedderman, Ginestà o Mushka; bandes estatals com Love of Lesbian, El Kanka, Rigoberta Bandini o Luz Casal; i llegendes històriques com Ovidi Montllor o Maria del Mar Bonet.
Amb aquesta iniciativa, el col·lectiu vol convertir-se en un punt de trobada i representació de tota la diversitat de colors i sensibilitats que conviuen dins la producció musical catalana.
El pròxim 14 d’octubre (amb estrena oficial el dia 20) arriba a la cartellera Supersàpiens, una versió expandida i de gran format de l’obra Sàpiens, escrita per Roc Esquius i estrenada el 2018. La direcció torna a ser de Sergi Belbel i el repartiment està encapçalat per Enric Cambray, present també a la versió original, i Marta Torné, que torna als escenaris després del seu debut teatral el 2010.
L’espectacle es podrà veure en un nou espai escènic immersiu de 2.000 m² creat especialment per a l’ocasió al barri del Poblenou, amb capacitat per a 400 espectadors. Les entrades ja es poden adquirir a www.supersapiens.cat, amb un preu de 22 € per a les funcions prèvies i a partir de 33 € després de l’estrena.
Entre comèdia, ciència-ficció i crítica social
Supersàpiens convida el públic a endinsar-se en un futur distòpic on tot sembla estar sota control. Al centre de la trama, un conseller de Salut veu trontollar les seves conviccions arran d’una trobada inesperada. L’obra combina la continuïtat del personatge d’Enric Cambray amb la nova mirada interpretativa i carismàtica de Marta Torné.
Un muntatge per transformar el teatre en experiència
L’escenografia, creada per Sergi Belbel i Josep Iglesias, i el disseny lumínic i sonor de Playmodes, aposten per una instal·lació artística que fusiona arts digitals i immersivitat sonora, allunyant-se del teatre convencional. L’objectiu és oferir una experiència de 360 graus, amb sorpreses interactives abans, durant i després de la funció.
Supersàpiens és l’evolució natural de l’èxit de Sàpiens, que va exhaurir entrades a la Sala Flyhard el 2018 i va recórrer Catalunya en gira. Ara, amb el pas al gran format i una producció signada per Forty Entertainment, l’obra aspira a consolidar Barcelona com a capital de les grans produccions immersives, seguint el camí de referents internacionals com Sleep no more o Starlight Express.
El grup Ypnosi presenta “L’atracador del poble”, un senzill descarat, fresc i addictiu que serveix com a carta de presentació del seu pròxim àlbum, Em sap greu riure, que arribarà a l’octubre. Aquest nou treball suposa un canvi de rumb respecte al seu anterior disc Amigos para siempre (2024), compost íntegrament en castellà, ja que en aquesta ocasió totes les cançons s’han escrit en català.
Amb riffs de guitarra potents que homenatgen els Rolling Stones i una lletra marcada per la ironia pròpia de Quimi Portet, el tema explica un relat indomesticable que transita entre allò quotidià i allò surrealista, amb un final inesperat i un humor àcid que ja s’ha convertit en senya d’identitat del grup.
“L’atracador del poble” és només el primer tast d’un disc amb què Ypnosi vol recuperar la música de guitarres per a la seva generació i contribuir a la inevitable nova onada del Rock Català. Un objectiu que es reflecteix tant en la melodia i les lletres com en el procés de gravació i producció, i que deixa clar que la banda ha tornat amb més força que mai.
Després de l’èxit de Només viure i d’una gira intensa que els ha consolidat com una de les formacions més estimades del pop català actual, Ginestà tornen amb nova música. El duet format per Júlia i Pau Serrasolsas acaba de publicar “T’estimo tant”, una cançó íntima i pausada que compta amb la col·laboració de la cantant i trompetista Alba Armengou.
Amb un relat que s’inicia en un viatge en tren per retrobar una persona estimada, el tema parla de l’amor que persisteix malgrat la distància. Lluny de la melangia, esdevé un himne a la tendresa i a l’esperança, amb la repetició del mantra “T’estimo tant, tant, tant…” com a columna vertebral emocional.
Les veus de Júlia Serrasolsas i Alba Armengou donen forma a una interpretació delicada i propera, mentre que la producció de Cesc Valverde (xicu) aposta per la senzillesa i una sonoritat orgànica d’inspiració mediterrània.
El llançament arriba acompanyat d’un videoclip en pla seqüència, dirigit per Joel Pérez i Martí Sierra, que recorre el barri gòtic de Barcelona des de l’Estació de França fins al Mercat del Born. La peça, protagonitzada per Serrasolsas i Armengou, es complementa amb la coreografia espontània d’una vintena d’extres, aportant un component coral i festiu al relat amorós.
Amb una clara aposta per la interdisciplinarietat artística, Carla Poch enceta la seva trajectòria en solitari amb Amor Cortés, un primer EP que arribarà a finals d’octubre i que busca fusionar música, dansa, literatura, cinema i pintura. La cantautora catalana concep aquest treball com una obra integral on el so i les melodies conviuen amb la força de la imatge i el concepte, creant un univers narratiu propi.
Després d’haver compartit els senzills “Vete de mi” i “Amanecer”, Poch presenta ara “Cos a cos”, el tercer i últim avançament abans de la publicació de l’EP. Es tracta d’una cançó especialment significativa, ja que és la primera que l’artista escriu en català. Inspirada en versos d’Octavio Paz, la peça explora el concepte d’inconsciència, convertint-lo en l’eix central de la seva temàtica.
Cada cançó d’Amor Cortés es configura com un capítol d’una mateixa història, que només quedarà completament revelada quan els quatre temes del disc estiguin disponibles. Fins aleshores, Poch convida el públic a gaudir d’aquest tercer lliurament i a redescobrir els dos anteriors, fins i tot si això implica començar pel final d’un relat que promet emocionar i sorprendre.
GRISO ha publicat aquest dimecres ‘No demano més’, un nou single molt especial, ja que és el seu primer treball fet en català. Amb aquesta cançó, l’artista vol reivindicar les seves arrels mediterrànies.
La lletra parla d’aquesta necessitat de retrobar-se amb un lloc especial per cadascú que calma, cura i connecta amb l’essencial. Després de la bona acollida que va tenir el seu primer àlbum en solitari, ‘Lunático‘, el músic ens porta aquest tema intimista, però universal.
La producció va a càrrec de Maximiliano Calvo, que aporta elegància mantenint un so orgànic basat en una instrumentació inspirada en el folk mediterrani.
El llançament de ‘No demano més‘ coincideix amb l’inici de la seva nova gira, que començarà el 3 d’octubre a Madrid, on repassarà cançons de ‘Lunático‘ i presentarà aquest nou tema, així com d’altres que anirà publicant. Aquesta gira farà parada en ciutats com: València, Màlaga, Barcelona, Pamplona, Bilbao, Granda, Sevilla, entre altres.
La Ludwig Band ha estrenat Ha plogut des de llavors, una cançó que desplega un relat íntim i melangiós sobre el pas del temps i els records d’un amor ja llunyà. La lletra, carregada d’imatges poètiques, evoca la sensació de mirar enrere amb enyor i d’acceptar que, malgrat els esforços i les promeses, la vida ha pres un altre rumb.
El tema recorre espais compartits —nits a la platja, somnis transalpins, passejades per carrers estimats— que ara només són fragments de memòria. La metàfora de la pluja, present al llarg de la cançó, simbolitza el temps que ha esborrat camins i sentiments, però que també ha obert la porta a noves experiències i refugis emocionals.
Amb aquest llançament, el grup reafirma la seva capacitat per convertir la quotidianitat i les emocions universals en un relat musical proper, sensible i profund.
Una cançó que de ben segur sonarà en directe al concert que el grup farà el 30 d’octubre a la sala Razzmatazz.
Després de cinc anys traçant un pop lluminós amb sensibilitat indie, Carlota Flâneur torna amb What my body wants (Hidden Track Records, 2025), un nou àlbum que suposa un pas endavant en la seva trajectòria. El disc recull l’esperit colorista i surrealista que ja es deixava veure al seu EP debut Brains (2020) i al senzill Relate —compost amb Marta Knight i produït per Núria Graham—, consolidant-la com una de les veus més singulars de l’escena.
Produït per Emili Bosch (b1n0), l’àlbum aposta per textures sofisticades i un so pop més expansiu que mai. Els primers avançaments ja en mostraven la direcció: Watery eyes va destacar per la seva delicadesa pop i aire ballable; Acting wisely va reafirmar la faceta més experimental de l’artista; i Trust, publicat el 2 de setembre, va acabar de fixar el to alegre i determinat que travessa tot el disc.
Amb What my body wants, Carlota Flâneur s’entrega al joc i a l’espontaneïtat, deixant de banda per un moment la raó per abraçar la seva part més vivencial i lúcida. El resultat és un treball vitalista que reflecteix tant les seves llums com les seves ombres.
Aquest mateix tardor, l’artista iniciarà una gira que la portarà a diverses ciutats de Catalunya i a Madrid per presentar el nou disc en directe.
Després de més d’una dècada fent ballar escenaris d’arreu del món, La Sra. Tomasa posa punt i a part a la seva trajectòria. La banda barcelonina, reconeguda pel seu so mestís i avantguardista, ha recorregut 16 països amb més de 500 concerts, actuant en festivals internacionals de primer nivell com Sziget (Hongria), Eurosonic (Països Baixos), Lincoln Center i Summerfest (EUA), Salsa al Parque (Colòmbia), la Fira Internacional de Guadalajara (Mèxic) o el Festival d’Été de Québec (Canadà).
El seu últim disc, 1040, és el reflex d’aquesta experiència i creativitat acumulada al llarg dels anys. Ara, els membres del grup —Pablito, Pau, Alberto, Santi, Jordi i Marc— han decidit tancar aquesta etapa amb gratitud i alegria: “No és un final trist, sinó una celebració de tot el que hem viscut junts. Som i serem una família per sempre.”
L’adéu de La Sra. Tomasa arribarà amb dues cites que prometen ser històriques: el 4 de desembre de 2026 a la Sala But de Madrid i el 12 de desembre de 2026 a la Sala Razzmatazz de Barcelona. Les entrades es posaran a la venda el dilluns 22 de setembre.
Amb aquest comiat, el grup es despedeix deixant una empremta inesborrable com una de les bandes més innovadores i estimades de l’escena catalana i internacional, capaç de connectar amb públics diversos i inspirar noves generacions.
Del 10 d’octubre de 2025 a l’1 de març de 2026, Barcelona tornarà a vibrar amb el seu festival de jazz per excel·lència. La 57a edició del Festival de Jazz de Barcelona arriba amb un cartell que uneix llegendes internacionals, talents emergents i projectes especials que reivindiquen la riquesa i diversitat del gènere. Seran 48 concerts repartits en 10 escenaris emblemàtics de la ciutat —com el Palau de la Música Catalana, el Gran Teatre del Liceu, L’Auditori o la sala Jamboree— i 14 classes magistrals al Conservatori Liceu.
El festival s’inaugurarà el 10 d’octubre al Palau amb The Moment of Truth, un homenatge a Ella Fitzgerald a càrrec de la Barcelona Jazz Orquestra amb la veu convidada de Tricia Boutté. L’actuació, que recupera l’esperit del concert que Fitzgerald i Duke Ellington van oferir al mateix escenari el 1966, s’afegeix a la celebració del Dia Mundial de la Salut Mental en col·laboració amb la fundació SOM VIA.
Andrea Motis tindrà un paper destacat celebrant els seus 30 anys amb dos projectes nous: un tribut a Amy Winehouse amb els Barcelona Gospel Messengers i el Andrea Motis Guitar Trio. La sèrie flamenca De Cajón! tornarà amb un cartell de luxe que inclou Miguel Poveda, Israel Fernández, Tomatito, José Mercé, Soleá Morente, Dorantes, Las Migas i molts més. Dins d’aquesta programació, destaquen dos concerts exclusius: Miguel Poveda al Liceu, amb convidats especials com la Cobla Principal del Llobregat i la celebració dels 20 anys del seu disc Desglaç; i Tomatito, amb un homenatge a Camarón, Paco de Lucía i la ciutat de Barcelona.
El festival també farà brillar els talents locals, amb actuacions d’Andrea Motis, Lina_ i Marco Mezquida, Omar Sosa amb la Liceu Big Band i la Sant Andreu Jazz Band, que oferirà un repertori dedicat a Duke Ellington.
A més, les classes magistrals al Conservatori Liceu reuniran figures com Sullivan Fortner, Marta Sánchez, Kris Davis, Brandee Younger, John Medeski o Soleá Morente, consolidant el vessant pedagògic del festival.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
