“Llum” és el disc de debut de Celobert. Festiu, però sense renunciar a la complexitat, el nou treball del grup és com aquell amic amb el que tan pots anar al bar a riure com a plorar. Tretze cançons on les pors i les llàgrimes conviuen amb els somriures i l’amor com a part d’un tot, com un sol d’hivern que escalfa o la llum que s’escola pel celobert.
Enregistrat per Nil Canals i masteritzat per Pablo Llano, el treball parteix de moltes de les referències compartides per la música festiva feta a Catalunya els darrers anys, però hi incorpora colors provinents del món del jazz, l’indie, la música disco, l’urban o la cançó d’autor. Hi juga un paper important, també, el so del violí -i el quartet de corda a Aloma- que aporta la brillantor necessària per al missatge esperançador del disc.
Hem quedat amb els tres components del grup, perquè ens ha agradat molt com sonava el seu debut i volíem saber detalls sobre el procés creatiu, sobre com es divideixen les tasques i mil històries més que han sorgit durant l’entrevista.
Tenen un bon grapat de bolos aquests propers mesos, entre ells un el 21 de juny a La Mirona.
Aquest divendres ha arribat “El disc en castellà” el nou treball dels Copa Lotus, que ha vist la llum tres anys després del seu anterior disc. Hem quedat amb en Marc Bala i en Vidal Soler que ens han explicat que han tingut uns anys intensos de feina, però que han gravat el treball en poc més de dos mesos, que no ha estat a corre-cuita i que ha estat intens.
Amb un títol que va fer pensar a algun agosarat que potser es canviaven al castellà, alguns potser dirien per vendre més, ells reflexionen com actualment artistes catalans que cantaven en castellà ara ho fan en català pel bon moment que viu la música en català.
Copa Lotus demostra com ningú altre la seva habilitat per saber crear sonoritats americanes i maridar-les amb la més pura tradició de cançó catalana. Amb temes com ‘Banda local’ o ‘Tot torna’ treballen el noble art del rock’n’roll, amb una textura sonora que emana l’escalfor de les vàlvules de l’amplificador. També hi afloren sonoritats country de la mà de ‘Vine i balla el country line!’, un hit ple de banjos, solos de guitarra i la inconfusible pedal steel guitar (interpretada per Miguel P. Kersley).
Ens han explicat alguns dels concerts que tenen previstos les properes setmanes, per tant no val a badar!
Ens hem tornat a trobar amb en Bruno aka Mama Dousha, per parlar del llançament del seu nou EP “Only Hits“, que no és que vagi de sobrat i digui que totes les cançons del disc són un èxit, sinó que va per una altra banda, tal com ens ha explicat.
També ha superat la por de ser conegut només per ‘Rikiti’, i de fet aquests últims dies les reproduccions del nou senzill ‘Que chévere‘ ja superen les de l’anterior èxit.
Li esperen unes setmanes intenses de concerts, algun obrint de nou a Oques Grasses. D’aquesta experiència també n’hem parlat, així com de la conversa que va tenir amb en Josep Montero.
Després de cinc mesos amb ‘Els teus ulls’ com la cançó en català que més ha sonat a la ràdio musical de Catalunya, Oques Grasses agafen el relleu a l’Alfred Garcia, i ho fan amb el primer senzill de “Fruit del deliri”, ‘Com està el pati‘. Suma 9 llocs en un mes fins a situar-se com el tema número 1 a la ràdio del país.
En segon lloc es mantenen La Fúmiga i els Tyets amb ‘Covards’, seguits per l’anterior número 1 d’Alfred Garcia i ‘Els teus ulls’. Nil Moliner puja fins al quart lloc amb ‘Ara’, mentre que Sexenni i The Tyets són cinquens amb ‘Grup de pop’.
La col·laboració entre Buhos i Mar Lucas s’estrena al sisè lloc, així com ‘Que chévere’ de Mama Dousha que ho fa el vuitena plaça. ‘Solucions i no problemes’ de Figa Flawas debuta al novè lloc i ja fora del top 10 també s’estrenen: ‘Camises de palmeres’, de Blaumut (12); ‘SexeSexy’ de Mushkaa i Bad Gyal (13); ‘Començar a viure’, d’Els Catarres (17); ‘Q NO’, de Sofia Coll (18); ‘Com el dia i la nit’, d’Oques Grasses i Julieta (21); ‘Dins del meu cap’, de Miki Núñez (24); i ‘Estaré millor demà’, de Marlena i The Tyets (28).
Sexenni ara ens presenta un èxit estiuenc en tota regla: ‘La Faràndula’, una oda a la festa.
Aquesta cançó reivindica la festa major d’arrel mediterrània, tradicional i de poble, combinant elements del mestissatge amb la música urbana i melodies pop. La lletra narra les diferents perspectives des de les quals es pot viure qualsevol revetlla: des de l’àvia que guanya un pernil a la rifa fins al jove que es desperta de ressaca.
No deixa de ser una visió de 360 graus de tot el que passa en qualsevol festa estiuenca: rauxa, amistat, amor, desamor… ‘La Faràndula’ ve de la mà d’un videoclip dirigit per l’Alba Muñoz, on acompanya al grup en la seva vida farandulera: proves de so i concerts, però també, molta festa!
El Festival Cruïlla ha anunciat avui els horaris de l’edició d’enguany que tindrà lloc del 10 al 13 de juliol. Al llarg d’aquests quatre dies, el Parc del Fòrum ressonarà a ritme d’un cartell musical que inclou noms com Pet Shop Boys, The Smashing Pumpkins, Avril Lavigne, Kasabian, The Kooks, María Becerra, Oscar D’León, Olga Tañón, Amaral, Chucho Valdés: Irakere 50 o Oques Grasses.
Cruïlla ha confirmat també que comptarà un any més amb quatre grans escenaris dedicats a la música, Estrella Damm, Occident, Vueling i Johnny Walker, i l’escenari Vallformosa, on es podrà veure una nova edició del Cruïlla Comèdia amb grans còmics d’aquí i d’arreu, i també alguns dels concerts com La La Love you, La Paloma o Maestro Espada.
El Festival arrencarà el dimecres 10 de juliol amb una primera nit de música més urbana dedicada al públic més jove, on es podran veure grans grups referents d’aquest estil com Maria Becerra, Figa Flawas i 31 FAM, a l’escenari Estrella Damm, o Trueno i YSY A l’escenari Occident. També es podrà gaudir de Funzo & Baby Loud, María Escarmiento, Rojuu, Kora o Love YI, que estaran repartits entre els escenaris Vueling i Johnny Walker.
La segona nit del festival, l’11 de juliol, combinarà els mites llatins i la rumba canalla, el còctel perfecte per a consagrar una gran jornada al ball. L’escenari Estrella Damm acollirà a grans icones llatines com Oscar d’León, Olga Tañón o Chucho Valdés, i l’escenari Vueling s’omplirà de festa en mans de Ladilla Rusa o Albert Pla entre d’altres.
L’endemà, el divendres dia 12, serà una nit dominada per les melodies més pop-rock i indie on podrem veure artistes amb llarg bagatge sobretot en els escenaris Estrella Damm i Occident, on pujaran grans noms com Avril Lavigne, Kasabian, The Kooks o Amaral. A l’escenari Vueling es podrà gaudir de les actuacions de Selah Sue o Shinova.
Finalment, la darrera nit del festival, la del dissabte 13, serà protagonitzada per l’eclecticisme que tant defineix l’esperit del Cruïlla i per grans noms del panorama internacional i local. Pet Shop Boys, The Smashing Pumpkins, The Tyets, Oques Grasses ompliran els escenaris d’Estrella Damm i Occident. Els escenaris Vueling i Johnny Walker però, també acolliran artistes de gran ressò internacional com AURORA o Peter Fox, i artistes de casa nostra com Ginestà, Roba Estesa, Marala o Al·lèrgiques al Pol·len.
Tota la informació i entrades a la venda a cruillabarcelona.com i seetickets.com.
KAISER CHIEFS – BEAUTIFUL GIRL
SHABOOZEY – A BAR SONG (TIPSY)
BLOSSOMS – WHAT CAN I SAY AFTER I’M SORRY?
KINGS OF LEON – NOWHERE TO RUN
TRAVIS – RAZE THE BAR
POGGIOLI – VIDEOCLUB
CLAP YOUR HANDS SAY YEAH – SAME MISTAKE
ISAAC GRACIE – RUNNING ON EMPTY
MUSE – SOMETHING HUMAN
ARCTIC MONKEYS – NO BUSES
PARSON JAMES – TEMPLE
TROYE SIVAN – ANGEL BABY
MORCHEEBA – OTHERWISE
PASSION PIT – LIFTED UP (1985)
REX ORANGE COUNTY – UNTITLED
BLEACHERS – 45
SAINT MOTEL – FEEL GOOD
‘I CAN FLY’ és una explosió d’alegria i positivitat que t’elevarà cap a l’estiu. Després de la publicació del seu àlbum debut ‘DE MIL COLORS’, MOSAIC ens sorprèn aquest 2024 amb un nou so fresc i vibrant, perfecte per a les llargues tardes assolellades i les nits d’estiu plenes de promeses.
‘I CAN FLY’ és un himne a l’amor i la llibertat, una oda a aquelles persones especials que ens fan sentir invencibles i capaces de conquerir el món. Un tema carregat d’energia positiva contagiosa dedicat a totes aquelles persones que, quan ets al seu costat, et fan volar i oblidar-te del tot de tot el que és dolent.
Si bé hi ha dues coses que tothom coneix de Yung Rajola, són la seva estima cap a la seva ciutat natal, Lleida, i, en segon lloc, com li agrada jugar amb la música. Viatjant per diferents arts, com la pintura, la poesia o la música se sent com peix dins l’aigua, així és com ha evolucionat com a artista.
En aquesta ocasió presenta “MAMIXULA”, produïda per l’ Argibitzz, productor (també) lleidatà amb qui ha treballat anteriorment diverses vegades. És una cançó en clau juganera, i que fa realitat la idea que li rondava pel cap a Yung Rajola des de ja fa un temps: fer un technorap, estil que està en auge a la resta del món. Amb la lletra, descobrirem el seu punt més informal, aconseguint que acabis connectant amb la quotidianitat que explica: sofà, manta, Netflix & chill.
Amb “MAMIXULA”, Yung Rajola pretén fer-ho cremar tot i continuar buscant sonoritats, aprenent. Jugar per descansar i desconnectar de conceptes i calendaris, cosa que demanen els treballs de llarga durada.
El videoclip, com sempre, l’ha treballat amb Alex Alcalde, el seu videògraf de confiança. Veurem a Yung Rajola prenent la ciutat de Barcelona, despreocupat, gaudint de “MAMIXULA” com si l’hagués escrit per gaudir-la amb ell mateix.
Cantant, ballarina i actriu, la gironina Aina Reig es postula com una de les noves promeses de l’escena pop catalana. La seva és una proposta diferent, que fusiona una base comercial pop-urbana amb lletres que tenen un pes simbòlic important i que parlen de l’amor i el desamor sense caure en la banalitat i el sexisme de les lletres que solem trobar en la música urbana.
D’estil pop – urbà però des d’una vessant més elegant, aquest 2024 presenta el seu nou àlbum, del qual en podrem veure un primer avançament al gener, i que està format per les diferents etapes d’una ruptura, passant per la ràbia, l’autoestima, la dependència i la nostàlgia.
Representant la rosa groga, aquest tercer capítol ens vol transmetre l’alegria i l’eufòria de sentir-se bé al cap d’un temps d’haver trencat amb un passat que angoixava, és a dir, la part positiva d’una ruptura, sempre vista amb un toc d’humor i bon rotllo. L’estil musical que presenta pren de referència la sonoritat de festes de poble catalanes mesclada amb una base més comercial, que té per resultat una música fresca i juvenil.
Artemas es converteix en el darrer número 1 de maig gràcies al seu èxit viral ‘i like the way you kiss me‘.
Entren a la llista
Billie Eilish – Lunch
Surten de la llista
Alfred Garcia – Els teus ulls (31 setmanes)
Aspirants
Teddy Swims – The Door (5 setmanes)
Joost – Europapa (2 setmanes)
Nemo – The Code (2 setmanes)
Pol Bordas feat. Figa Flawas – Cor petit (novetat)
The Tyets – Que vinguis (novetat)
Iglú – El gran final (novetat)
CANÍBAL posa punt final a dues dècades capgirant les nits dels dimecres amb tres dates molt especials que seran una autèntica celebració catàrtica: el 5, el 12 i el 19 de juny a La (2) d’Apolo; amb presència de DJs residents que han passat pel club i artistes i bandes que han format part de la longeva, gran i diversa casa Caníbal.
Des del 2003, l’alternativa a tot el que es trobava a Barcelona al mig de la setmana estava al Caníbal. Un club que ha estat un punt de trobada per milers de persones que buscaven un so diferent, així com l’aparador de la música d’arrel, el mestissatge, la fusió i l’urban que ha sorgit a Barcelona i al territori català. Una música, doncs, que defugia de patrons i tendències, amb grups i artistes que difícilment es podien escoltar a la ràdio i que, gràcies a l’aposta ferma per la música en directe, s’ha conectat amb el públic.
Soul, dancehall, funk, jungle, rumba, drum n’ bass, trance, rap, hip hop, reggae, ska, afrobeat o jersey club,… la llista d’estils que han passat per Caníbal és infinita, sempre amb un caràcter eminentment universal i les portes obertes a noves sonoritats. Pels escenaris de Sala Apolo i La (2) han passat més de 700 artistes i prop de 500 DJs, alguns dels quals estaran a la celebració del 19 de juny.
De fet, Caníbal no només ha estat un club, sinó que ha configurat una autèntica actitud: reflectida en la programació, en cada nit de dimecres i en la forma com el públic s’ha entregat a la música. El 5, el 12 i el 19 de juny marcaran un fi d’etapa, però l’actitud Caníbal seguirà en cada una de les persones que ha passat pel club al llarg de dues dècades i a qui agraïm infinitament.
Aquesta setmana arribem a l'edició 500 de la Primera Llista i per celebrar-ho hem preparat algunes publicacions especials. Una d'elles, tal com vam fer...
