Des de l’octubre passat el cantautor Ferran Palau ens ha anat deixant pistes del seria el seu vuitè disc d’estudi que ha acabat portant per nom “Aniversari Feliç” i que avui, 24 de gener de 2026, veu la llum.
De la mateixa manera que en els seus anteriors treballs, el músic ha comptat de nou amb Hidden Track Records, on treballa gran part del seu entorn familiar. De fet, amb ells va publicar el disc benèfic “Les Flors Prohibides” el passat desembre amb col·laboracions d’Anna Andreu, Mar Pujol, Clara Peya o la més especial, el seu fill Leo Palau.
Però tornem al nou disc del collbatoní. “Aniversari Feliç” arriba el mateix dia que l’artista dona un altre volta al sol, per la qual cosa el títol cobra major rellevància. A més a més, aquest vuitè àlbum d’estudi arriba en un moment delicat per l’artista, reconeixent a la premsa que pateix des dels vint anys una malaltia degenerativa anomenada otoesclerosis, la qual provoca una pèrdua d’oïda imprevisible. Davant aquesta situació, Palau ha hagut d’optar en aquest treball per sons més delicats i menys crus que en el seu anterior disc “Plora aquí” (Hidden Track Records, 2024).
Aquesta nova etapa personal i musical comença amb un conglomerat de deu peces que evoquen a un naturalisme honest i una sinceritat singular. Un concepte que es reforça amb la incorporació creativa de Bruna González (violoncel), Marcel·lí Bayer (flauta travessera i clarinet) i Vicent Pérez (trombó). També hi és en Jordi Matas a la guitarra, el baix i el piano; mentre en Ferran Palau s’hi troba darrere de la veu, la guitarra i l’ukelele.
La nuesa sentimental s’erigeix com a fil conductor de cançons que transmeten calma en un moment social prou amarg. A tall d’exemple, ’Bang Bang’, tot i sumir-se en una tristesa indefinida, t’atrapa de seguida amb la delicadesa de les línies de violoncel. Si bé no sabem de què ens parla aquesta cançó, ho podem intuir; i aquesta tessitura és la que ens presenta en Ferran Palau, doncs no sempre hem d’entendre el rerefons d’una peça perquè et pugui emocionar. El mateix passa amb la sincera ‘Jo al teu lloc’.
Més enllà d’emocions dures, en el disc també hi trobem talls que aprofundeixen en l’essència bucòlica d’estimar un lloc idíl·lic com el senzill ‘Tan feliç’ o la càndida ‘Que no plogui tan fort’. Alhora, hi ha espai per a la recreació d’escenaris ficticis com a ‘Un dia al sol’, una jornada en la qual, de cop i volta, no surt l’estrella.
Sens dubte, l’instrument que té major protagonisme en el disc és l’ukelele, peça clau per copsar l’univers del músic. Així ho veiem a la commemorativa ‘(21)’. Si aquesta última ens proposava una essència folklore, ‘Estómac buit’ s’endinsa en una harmonia gairebé country que resulta captivadora i sobre la que hagués estat interessant recavar.
En conjunt, “Aniversari Feliç” suposa un nou cosmos per a Ferran Palau, qui explora horitzons nus amb menys floritures instrumentals, però sempre ressaltant, sàviament, la seva melosa veu. Per acabar, la poètica ‘Em vas fer així’ sembla un comiat a la dona que li va donar vida, una forma molt humana d’acabar un disc rodó.
