JPEGMAFIA

Bon dia! Avui sessió matinal amb les novetats més destacades d’aquestes últimes setmanes. Aquest estiu està sent més complicat mantenir la constància, però espero compensar-vos-ho amb recopilacions com la d’avui:

NOVETATS:

  • El llançament més destacat per mi ha estat I LAY DOWN MY LIFE FOR YOU, el nou disc de JPEGMAFIA. És un altre pas endavant en la seva evolució artística i en l’evolució del mateix hip-hop. La producció és experimental com mai, fusionant diferents gèneres i creant una atmosfera única. Entre el caos i la creativitat, surten artistes com ell. Per mi un dels discos de l’any, igual que ho va ser SCARING THE HOES l’any passat. Escolteu-lo sencer, i en ordre, com sempre! Les meves preferides: “either on or off the drugs”, “New Black History” amb Vince Staples, “it’s dark and hell is hot” i “I’ll Be Right There”. Algú ve amb mi al Nitsa que farà al gener? Please!!!

- Publicitat -

 

  • Segon single per ODDLIQUOR després de “TALANQUERA”. Com ja vaig dir, aquesta primera, em va semblar bé, però una mica la mateixa fórmula que tot lo anterior. Amb “CON LOQ1 NACE” crec que torna a evolucionar i torna a fer un hit al qual estic bastant enganxat. A veure què tal funciona la resta de l’EP, SELF WAR VETERANS. Aquest so, entre el pop i el hip-hop amb tocs d’electrònica, arrels andaluses i fins i tot gòspel, sona molt i molt bé.

 

  • Sincerament, no sé com no havia descobert COIN abans d’aquest any. Tot el que estan traient m’està flipant. “Slack” és el tercer single del seu nou disc i sona increïble. El videoclip, també m’ha agradat, molt senzillet però efectiu. Again, si us agraden HUNNY, Dayglow, Declan McKenna, Bleachers o inclús The 1975, escolteu-los!

 

  • Fa molt que no recomano res de tekno per aquí, així que he pensat que aquesta era la setmana. I és que un dels grans, Vitalic, va publicar un nou senzill: “You Are Not Alone”. Un “dark disco”, melòdic, cantat, i que a més, si teniu paciència el drop és espectacular. Per cert, torna a visitar Razz al Novembre. Qui ve?

 

  • Straight from New York, Porches, el projecte d’Aaron Maine, està fent el seu retorn aquest 2024. I ho fa amb temes més grunge que mai com és el cas del seu quart single, “Crying At The End”, que m’ha encantat. El disc, anomenat Shirt, està previst pel dia 13 de setembre. Pels que veu arribar tard al meu blog, bastant cap al principi vaig recomanar cançons seves com “Mood”, “Underwater” o “Goodbye”.

 

  • FINNEAS ha tornat! El germà i productor de la Billie Eilish i una de les persones més talentoses del planeta, acaba d’anunciar el seu segon disc, per principis d’octubre, que portarà de títol el nom del seu primer single: “For Cryin’ Out Loud!”. I ho fa 3 anys després de Optimist, un dels meus discos preferits. La cançó, com sempre, sona genial. La seva veu m’encanta i l’instrumental amb trompetes i saxo em sembla súper encertada. Si mireu el vídeo, vigileu no us espanteu.

 

Ja fa mesos que us parlo de Tommy Newport, com un dels artistes revelació d’aquest any. I és que el seu falsetto no passa desapercebut. I la seva carrera, sobretot després d’aparèixer a l’últim disc de 21 savage a “red sky”, només fa que anar cap amunt. I així ha estat durant tots aquests mesos amb les publicacions de tots els singles que conformen Mister Domino, el seu tercer disc, que ja podeu escoltar des d’aquest dimecres. De les noves, heu d’escoltar el tema que porta el nom disc i sobretot, “The Bend”. I de les que ja havien sortit, recupereu “Sweet Dream”, “Accidental Tourist” i “Secret Place”. La nova onada de l’indie bé forta. Tant de bo veure’l a un festival dels grans aviat!

 

  • Continuem parlant de falsets, i és que fa un parell de publicacions, us vaig recomanar a Pale Jay. Doncs just aquesta setmana ha publicat un COLORS on ha aconseguit captivar-me encara més. Es diu “Easy, Lee” i amb ella demostra que la seva veu hipnòtica també funciona en directe. I el seu outfit misteriós, també. La cançó formarà part del seu primer disc, Low End Love Songs que sortirà el 6 de setembre. Tocarà escoltar-lo!

 

  • Un dels moments destacables del Primavera Sound va ser la Boiler Room de la portuguesa Erika de Casier, després de publicar Still, un dels discos d’aquest any. Allà mateix, en primícia, va provar la seva nova cançó, “Bikini, amb Nick León. I va ser una de les millors del set. Una cançó que forma part de la setlist de Brat summer sens dubte. Tant de bo tornar al PS!!

 

  • L’artista d’R&B de Hawai, PawPaw Rod ha publicat avui un nou EP, anomenat Doobie Mouth (An EP From PawPaw Rod) del qual us vull recomanar la segona cançó, “Shadow”, que m’ha donat super bones vibes. Si no el coneixieu, aprofito per tornar a parlar-vos de “HIT EM WHERE IT HURTS” el seu gran hit.

 


 

També han sortit altres singles d’artistes com Toro y Moi, Purple Disco Machine, Franc Moody, Roosevelt, Rex Orange County, Fountaines D.C. o Natalia Lacunza, que valen la pena, però no vull sobresaturar.

I després hi ha el cas de Vultures 2… parlem-hi. Com pot ser que després de gairebé mig any ajornant la sortida, acabis publicant un disc incomplet, amb mescles que sonen fatal, lletres inacabades i cap mena de consistència. I segons la meva opinió, massa llarg i avorrit. Si ja per mi a Vultures 1 va baixar molt el nivell al qual ens tenia acostumats, amb aquest últim, Kanye em confirma que les seves anades d’olla s’estan transportant també a la música. Una pena. Posats a salvar alguna cançó, la intro “SLIDE” em va semblar força interessant, sobretot pel fa a la producció. També “FIELD TRIP” amb Don Toliver, Playboi Carti i Kodack Black, però més pels features, que déu-n’hi-do, que per res més.

 

Fins un altre 🙂