A les 20:00 en punt del passat 24 de juliol ja s’obrien les portes dels jardins del Palau de Pedralbes per una nit més a Barcelona, aquesta vegada amb Passenger, nom artístic del cantautor britànic Michael David Rosenberg. Amb el Dj Mr. B a l’escenari Alhambra amenitzant el vespre, vaig seure amb una pizza margarita al jardí envoltada d’arbres i llumetes d’un daurat càlid, esperant amb impaciència que toquessin les 22:00. Hora i mitja més tard em trobava asseguda a les grades, a la butaca número 59, amb curiositat per veure a Passenger en directe per primera vegada.
A l’escenari hi havia unes bombetes de llum càlida i un fum cobrint suaument l’escena. Al centre un micròfon solitari. Enmig d’aplaudiments va entrar Passenger, o Mike, com es va presentar, i va començar el concert amb “All The Little Lights”, amb la seva veu característica i uns acords nostàlgics de guitarra. No calia res més per omplir aquell escenari, ell sol amb la seva guitarra i donant cops de peu contra el terra que repicaven amb un so greu, bom, bom, bom, seguint el ritme de la música.
Entre cançó i cançó, amb un humor anglès que em va sorprendre i ens va fer riure a tots ben fort, ens explicava coses de la seva vida, com aquell concert en un pub on només hi havia dotze persones que no li feien cas i que li va fer replantejar la seva carrera, o la quantitat de nens que havien confós “Let Her Go”, el seu hit més popular, amb “Let It Go” de Frozen. Mentrestant anava fent glops d’un got enorme de “apple juice. Scottish apple juice”, com va dir ell. El concert va passar per cançons com “Table For One”, “Queenstown” i “I Hate”, una cançó amb un to humorístic i lletres ràpides on menciona totes les coses que odia, com la gent que paga per anar a concerts i parla tota l’estona, els racistes o la cara de Donald Trump.
També va fer una versió de “The Sound of Silence” de Simon & Garfunkel, amb l’estil folk de qui ha crescut tocant i escoltant música en pubs anglesos. No podia faltar el seu gran hit, “Let Her Go”, que el públic va rebre amb entusiasme enmig de llums de mòbils enfocant cap al cel i on tothom va cantar. Després d’acomiadar-se i sortir de l’escenari, el públic va continuar cantant amb entusiasme els cors de l’última cançó fins que al final Rosenberg va tornar a aparèixer per tocar-ne unes més.
Va finalitzar el concert amb “Holes”, on va demanar al públic que crides amb força la tornada, i entre forts aplaudiments es va despedir de Barcelona. Un concert excel·lent, jo ja espero amb impaciència la pròxima vegada que pugui gaudir de la música de Passenger en directe.
Berta Clapés
