Al meu entorn sempre corria la teoria que tots els grups catalans bons, excepte algunes excepcions, havien de tenir entre ells algun instrument de vent, sense contar la veu es clar. Però el que han fet aquest dissabte a l’Heliogàbal els Massaviu han mostrat que ells formen part d’aquesta excepció i aprofiten per acomiadar-se de la sala per la porta gran.
Cap a dos quart de deu del vespre començava a sonar la bateria i les guitarres de la banda per donar el tret de sortida a la que seria prop més d’una hora plena de música i ritme on n’hi va haver per tots els gustos. Des de cançons més calmades fins a algunes que convidaven a saltar i ballar. Al repertori no hi va faltar ‘Cançó per tu’, ‘No n’hi ha per tant’, o el mes nou del grup, ‘Promeses trencades’. A més a més, durant un moment de la nit, hi va haver l’actuació especial de Lluc i Iglú que van cantar amb Massaviu una de les seves cançons.
Totes aquestes van anar acompanyades de la veu del públic que les cantaven a ple pulmó, fins i tot quan en una ocasió, ni els mateixos cantants, recordaven la lletra.
Malgrat tot però, la proximitat que crea la sala entre músic i espectador, la qualitat de la música i el festival que es va crear amb les cançons dels Massaviu, feien un tot ideal per ballar, saltar i cantar d’un dels grups de música que asseguren festa allà on van.
D’aquesta manera doncs, Massaviu s’acomiada de l’Heliogàbal després d’organitzar un cicle d’artistes residents durant el mes de maig i on hi han passat artistes com Moli amb Roserona, Pau Roget i Miquel, Lluc o Iglú, entre d’altres.
