Hola! Setmana gran avui també, perquè com segurament haureu notat durant aquests dies, ha sortit el cartell del Primavera Sound 2024. I encara més important, ha sortit nova música de Guillem Gisbert!

M’agradaria començar aquest blog comentant una mica el cartell. La meva sensació inicial la veritat és que ha sigut una mica de decepció. Veient el cartell sobretot de fa dos anys, però també el de l’any passat, jo m’esperava algun nom una mica més gran a la fila de headliners. Ens han deixat sense artista de rap americà destacat i això és el que més trist em posa. No Drake, no Travis… i, ja que estem, tampoc Bad Bunny… és el que hi ha. I que em canviïn això per coses com Lana del Rey o The National… boring. Troye Sivan i Pulp no estan malament, però en veritat només conec 2 cançons.

Ja comentat això, sí que hi ha altres noms que em posen bastant content. Sobretot el d’Omar Apollo. Moltes ganes d’altres artistes com SZA, Fka Twigs i 070 Shake. D’altres que ja he/hauré vist, però que em continuen fent molta il·lusió, com Roosvelt, Phoenix, L’Imperatrice, El mató a un policia motorizado, Mujeres o el ja comentat Guillem Gisbert.

- Publicitat -

I alguns que no m’apassionen, però em farà gràcia veure’ls, com Vampire Weekend, Badbadnotgood, Freddie Gibbs & Madlib, Billy Woods, Rels B, Obongjayar… I molts més que encara em queden per descobrir. A favor també que hagin tornat a apostar pel talent nacional amb bandes com la de Ferran Palau, Renaldo & Clara o Maria Jaume.

Com a confirmacions randoms, Stella Maris (és bastant fort), i Dogstar, la banda de Keanu Reeves.

En tot cas ens ho passarem bé segur. Què us ha semblat a vosaltres? Quin grup/artista no m’hauria de perdre?

Un cop dit tot això, anem amb les novetats d’avui!

NOVETATS:

  • Comencem així doncs amb les dues noves cançons de Guillem Gisbert, cantant de Manel. Després d’espantar un país sencer (jo inclòs) amb una aturada fa uns mesos i per celebrar el dia internacional de la música, per fi podem tornar a escoltar la veu del Guillem, aquest cop en solitari. I no només ha publicat un single sinó que hem pogut escoltar dues cançons de cop, acompanyades amb dos videoclips que també m’han semblat molt adients i originals.
    Per una banda, “Les dues torres” un tema més acústic, produït per Jordi Casadesús (La Iaia o Núria Graham) que m’ha aconseguit emocionar només a l’escoltar els primes arpegis de piano.
    I per altre la meva preferida, “Waltzing Matilda” una cançó més electrònica, produïda per Anxo Ferreira (Novedades Carminha o Sen Senra), el so de la qual m’ha recordat més a l’últim disc de Manel. No em puc treure la tornada del cap.
    Tot això formarà part del nou disc que sortirà al març i que presentarà al maig a l’Apolo de Barcelona i al Strenes de Girona i com hem pogut saber fa res, també al Vida i al Primavera Sound. A més, aquestes cançons no són l’única bona notícia, sinó que en una entrevista que va concedir ahir a RAC1, Guillem Gisbert ha assegurat que Manel no s’ha separat i que tindrem nova música i nous concerts aviat.
    Tinc ganes de saber que us han semblat. A mi personalment i com heu pogut llegir m’han encantat. Possiblement dels pocs artistes que em podria tragar dues cançons de 5 minuts cada una sense parar durant tot el dia. Ni us imagineu lo content que estic de tornar a sentir alguna cosa similar a Manel (joder que els tinc tatuats i tot)!

  • “Oral” és la nova cançó de Björk amb ROSALÍA. No esperava gens que m’agradés but surprise, és bastant xula! Es veu que és una cançó composta fa 25 anys, que han recuperat amb una finalitat benèfica, ja que tots els beneficis aniran destinats a la lluita contra les piscifactories que tracten la cria del salmó de forma industrial als fiords d’Islàndia. La cançó mescla una espècie de dancehall amb els sons eteris propis de la Björk.

  • Després de fer una aparició estel·lar al concert de La M.O.D.A. el passat divendres i d’anunciar una nova gira acústica, Queralt Lahoz torna avui amb “El Alijo”, el seu nou avançament, on combina el reggaeton amb la bachata. El títol, per cert, va ser escollit pels seus seguidors en una campanya d’Instagram en  la que trobo que é una gran manera de fer participar al teu públic.

  • “No Fallaré” és el nou senzill de Santa Salut, amb el que continua confirmant que és una de les millors del panorama de hip-hop nacional (i alerta amb el seu abast internacional). La cançó, a més, està produïda per l’argentí Omar Varela, que ha col·laborat amb artistes de la talla de Bad Bunny o Duki. On està el seu sostre?

  • La setmana passada descobríem a Fulminacci i el seu tema Filippo Leroy. Avui ha publicat  Infinito +1, el seu nou disc. I funciona molt. M’agradaria recomanar-vos primerament “Ragù” i els seus ritmes funkies. També “Tutto inutile”, que em recorda moltíssim a Capparezza, el meu grup italià preferit. I finalment la balada del disc, “Smile”. Gran descoberta.

  • Un dels integrants de Massaviu, en Miki Lloret, o poggioli (el seu nom d’artista en solitari) acaba de treure el seu segon single, anomenat “no vull fer res”. M’ha agradat molt el bon rotllo que desprèn la lletra, la melodia de la cançó i la qualitat en la producció de Galgo Lento.

  • El cantautor de folk barceloní Biel Martí ha publicat el seu nou disc La Llum que portes dins el seu disc. Si esteu sensibles i teniu ganes de guitarra acústica i lletres emotives, us recomano que li doneu una ullada al disc, concretament a cançons com “Els Estels” o “Si us plau”.

 

DESCOBRIMENTS:

  • Un dels descobriments més top d’aquesta setmana ha estat el grup d’indie-pop americà Del Water Gap. És com si escoltéssiu una mescla de The 1975 amb Inhaler. Em quedo amb “All We Ever Do Is Talk” i “Coping on Unemployment” dues de les cançons del seu últim disc I Miss You Already + I haven’t Left Yet, que va sortir al setembre.

  • Aquesta setmana m’han recomanat l’artista de R&B Tamera, una cantant britànica molt de l’estil de la Jorja Smith. Us vull ensenyar la cançó “Diversion” del seu últim EP L.I.T. (Lost In Translation).

  • Finalment, i en un estil similar, avui us porto “Right Here, for Now” i “Alive”! dos dels temes més populars de l’artista britànic Bakar, del seu últim disc Halo, que va veure la llum aquest setembre. Són dues cançons que he redescobert aquests dies i que em transmeten molta alegria i em posen en un mood molt top.

Què us ha semblat la música nova d’avui? Ens veiem al desembre!