El poeta Halley ha passat per Barcelona els dies 28, 29 i 30 d’abril a la Sala Razzmatazz després d’un any sabàtic per retrobar-se amb la ‘família lesbiana’, tal com diuen els propis artistes i seguidors del grup. Love of Lesbian aconseguia omplir Razzmatazz durant les seves tres actuacions a Barcelona, amb un públic heterogeni que s’entregava a la banda in crescendo amb cada cançó que interpretaven, i que les cantava a l’uníson coneixent per igual tant les lletres noves com les clàssiques.
L’actuació es va iniciar amb alguns dels temes més populars del nou disc del grup, anomenat ‘El poeta Halley’, concretament amb ‘Cuando no me ves’ i ‘Bajo el volcán’. El recital va alternar temes del nou disc amb clàssics de la banda com “Maniobras de escapismo”, “Noches reversibles”, “Incendios de nieve”, “Allí donde solíamos gritar” o el famós “Club de fans de John Boy”, la qual va aconseguir que el públic entrés en una eufòria col·lectiva. Tot i que no van interpretar totes les cançons del seu nou treball no van faltar algunes de les més destacades com “Océanos de sed” i una trencadora versió de 10 minuts de “Psiconautas”. Un dels moments més àlgids i emotius del concert va ser l’homenatge a dos grans artistes que ens han deixat aquest 2016 i que són clars referents per al grup: Prince i David Bowie. A ells, va anar dedicada de forma molt encertada la mítica cançó de “Los seres únicos”.
Durant un segon bloc musical del concert no podien faltar “El ciclo lunar de Halley Star”, “Si tu me dices Ben, yo digo Affleck”, “Incendios de nieve”, “Houston tenemos un poema”, i com no “Algunas plantas”, entre d’altres. Els artistes van acabar el concert interpretant, com tampoc podia faltar, “Oniria e Insomnia” que va commoure a tots els assistents només en començar a sonar les primeres notes; i “Planeador”, tema que encapçala el nou disc.
En aquesta nova etapa més madura del grup, s’ha apostat per una posada en escena amb projeccions que encaixaven perfectament amb l’estil de cada cançó i una il·luminació de la sala que la dotava d’un ambient còsmic i psicodèlic característic de Love of Lesbian. Això, acompanyat amb la veu única d’un esbojarrat i entranyable Santi Balmes i el toc d’humor i festa que la banda dona als seus concerts, va tenir com a resultat una actuació íntima i màgica de
més de dues hores, on es podia respirar una gran complicitat entre els propis membres del grup i amb el públic.
Un cop més i després d’una pausa que se’ns ha fet molt llarga, Love of Lesbian ha aconseguit regalar-nos nits eternes repletes de droga sonora, l’efecte de la qual es podria comparar a un orgasme multisensorial, que ha deixat Barcelona amb una agredolça ressaca emocional.
Per sort, els cometes sempre tornen.
Arlet Rodríguez
- Publicitat -
